• HABITATGE DIGNE

15E, els nostres drets no es negocien

15E

El pacte de PP, Cs i Vox a Andalusia ha encès les alarmes del moviment feminista, antirracista i de les organitzacions que lluiten pels drets de les treballadores. Aquest 15 de gener s’han convocat un centenar de concentracions contra aquest nou govern andalús i en defensa dels drets de les dones.

L’acord assolit és un programa de mesures reaccionàries, racistes, misògines, LGTBIfobes i repressives. Volen expulsar massivament als immigrants, reforçar la xenofòbia institucional, reprimir al poble català, derogar la Llei Integral de Violència de Gènere, prohibir el dret a l’avortament en qualsevol supòsit, promoure formes de família tradicionals i perseguir judicialment a les dones que facin denúncies sobre violència de gènere. Un programa patriarcal, racista i capitalista per a liquidar conquestes socials de milions de persones.

Tal com assenyala el manifest d’aquest anomenat 15E: “Som moltes, som paies, gitanes, migrants, racializadas, amb diversitat funcional, lesbianes, trans… Som diverses i no permetrem que se’ns sotmeti a cap mena de discriminació, explotació o criminalització. Defensarem unides, en sororidad, els nostres barris i ciutats, diverses enfront del discurs neofeixista de la por, discurs masclista, racista i classista que novament trobem en auge. Des de la davantera sud ens donem les mans entre germanes, autòctones, migrades, refugiades, cridant en comú que cap ésser humà és il·legal.”

Avui més que mai és necessari aprofundir la mobilització del moviment de dones al costat de totes les oprimides i explotades. Tenim la força per a defensar els nostres drets i per a anar per més. El 15 de gener ens toca tornar a omplir els carrers contra el masclisme, el heteropatriarcat, el racisme i l’extrema detra!

Concentracions 15E

Bloc lingüístic i calendari de l’Avalot

FEBRER AVALOT

L’agenda reivindicativa que presentem a continuació vol ser una eina per conèixer, naturalitzar i difondre el glossari propi d’una organització com l’Avalot. El glossari que s’inclou en aquesta agenda s’encabeix en el context de totes i cada una de les lluites que des d’Avalot ens fem nostres. Així doncs, a continuació trobaràs tot un ventall de termes relacionats amb la cultura, la justícia social, la lluita feminista i LGBTIQ+, la prevenció de riscos laborals, la lluita de la classe treballadora per a la millora de les condicions laborals i de vida, el medi ambient i la joventut, el focus d’Avalot. Cadascuna d’aquestes lluites la trobaràs emmarcada en el moment de l’any en què es fan explícites i tenen més visibilitat.

Pots descarregar-te l’agenda en el següent enllaç: BLOC LINGÜÍSTIC DE L’AVALOT

PORTADA BLOC LINGÜÍSTIC

La precarietat laboral s’evidencia més al Nadal

Nadal 2018Som en plena campanya de Reis i amb ella arriba un d’aquells moments de l’any en què la publicitat ens bombardeja i ens vol fer creure que entre llums i consum tot és felicitat i somriures. Però la realitat és, en molts casos, ben diferent.

Per a les joves és precisament una època nefasta a nivell laboral. Es disparen els contractes temporals, les hores extres i treballar en dies festius, tot això acompanyat d’uns salaris indignes. La campanya de Nadal és sens dubte un dels exemples més lamentables i, al mateix temps, més fidedigne de les condicions laborals i de vida que patim la majoria de joves. No només haurem de patir en la nostra pròpia carn el resultat de l’aplicació de les diferents reformes laborals, cadascuna pitjor que l’anterior, que s’han succeït a l’estat la darrera dècada. Sinó que a més haurem d’escoltar el mantra de la patronal, cercles d’empresaris i Govern exaltant les millores dels indicadors d’ocupació i atur que cada any, en aquestes dates, són utilitzades i intencionadament malinterpretades per a fer-nos creure que vivim una situació privilegiada. Des d’Avalot denunciem, una vegada més, les precàries condicions laborals i vitals que patim el jovent i que s’aguditzen en aquesta època de l’any.

També és una època en la qual s’evidencien moltes altres problemàtiques socials. Famílies que amb prou feines arriben a final de mes es veuran obligades a gastar el que no tenen en regals i ingents quantitats de menjar, mentre les grans superfícies els oferiran atractius plans de pagament per quotes que hipotecaran l’economia familiar per als mesos vinents. El consum energètic de les llums de nadal serà el contrapunt de totes aquelles que aquest hivern no encendran la calefacció per a la incapacitat de pagar les factures. És el que en diuen pobresa energètica; que no és res més que pobresa. El consum exacerbat que ens porta a comprar coses per un preu que multiplica per mil el salari percebut per les treballadores de les fàbriques deslocalitzades a les zones sud del planeta que l’han produït. O totes aquelles dones que carreguen sobre les seves espatlles la responsabilitat i la preparació de tot el necessari per a viure aquestes festes com se suposa que s’ha de fer. Grans menjars per a tota la família, compres i decoració de la casa que es tradueixen en hores i hores de feina reproductiva no remunerada. També serà el moment de l’any en què els rols de gènere i el sexisme s’inculcarà amb major intensitat a les més menudes de casa a través de joguines que reprodueixen les estructures de dominació i relacions de poder intrínseques al sistema patriarcal. Un sistema que tot i les desacreditacions, desaprovacions, desqualificacions i menysteniments que, molt probablement, ens dedicaran els nostres familiars en una bona sobretaula seguirem denunciant i combatent.

A l’Avalot seguirem denunciant i combatent l’aliança capital-patriarcat que ens vol callades i submises i que ens empeny a una vida de misèria i precarietat. Per un Nadal jove i combatiu.

Els reptes de la negociació col·lectiva a l’any 2019

Elena Ferrero

El Capítol 251 del ‘Programa Sindical’ emès pel Canal 33 tracta de la negociació col·lectiva i els objectius de la UGT de Catalunya de cara al 2019. L’Elena Ferrero, Portaveu Nacional de l’Avalot, explica quins són els reptes relatius al jovent i no descarta que l’any vinent hi hagi mobilitzacions.

Aquí el vídeo:

Dia Internacional de les Persones Migrades

Dia Internacional de la Migrant

El 4 de desembre de l’any 2000, l’Assemblea General de Nacions Unides va resoldre declarar el 18 de Desembre Dia Internacional del Migrant, tenint en compte el creixement del nombre de migrants a escala mundial i considerant la Declaració Universal de Drets Humans, que estableix “que tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets, i que tota persona té els drets i llibertats que s’hi proclamen, sense distinció de cap mena, en particular de raça, color o origen nacional”.

Enguany, aquesta reivindicació esdevé especialment necessària davant la regressió en el discurs polític sobre aquesta qüestió. Partits i mitjans de comunicació afins s’han dedicat en el darrer any a instal·lar, de nou, en l’agenda pública la qüestió de la immigració com un problema de grans magnituds d’urgència nacional tot pregonant tòpics i mentides que estigmatitzen al col·lectiu migrant i els responsabilitza de tots els mals del país. Res més allunyat de la realitat. De fet, segons l’Eurobaròmetre, a Espanya es pensa que el 23,2% de la població és immigrant, però la xifra real és el 8,5%. Aquesta és una dada significativa que podria explicar la causa i/o les conseqüències del discurs xenòfob i racista de certs partits estatals.

També cal reivindicar que tot i els canvis en el si del govern no s’han aturat les devolucions en calent que es donen a la frontera sud de l’estat i que són, explícitament, il·legals. Denunciem també el funcionament i l’existència en si dels CIE’s on les migrants són tractades com a convictes tot i no haver comès cap il·legalitat. Cal seguir reclamant el dret a vot per a les gairebé 900.000 persones que resideixen a Catalunya i no tenen veu a les urnes. Així com exigim una reforma integral de la llei d’estrangeria que garanteixi una igualtat de drets real, que no estigmatitzi al col·lectiu i sigui una eina eficient d’inclusió i integració social i no el contrari.

En l’àmbit laboral, les persones migrades són un dels col·lectius més afectats per la desaparició de llocs de treball, la vulneració de drets adquirits i la clandestinitat i l’economia submergida. La situació de vulnerabilitat que sovint acompanya a les persones migrants fa que aquestes es vegin obligades a treballar en condicions abusives que no respecten els drets bàsics de les treballadores. S’han de donar solucions immediates a aquesta situació, i normatives a la problemàtica específica de la migració laboral, instruments que generin seguretat en víctimes d’explotació, treball forçat o tràfic de persones, que sovint no tenen opció o senten que no en tenen cap altra que sotmetre’s.

Creiem que és urgent que el Govern espanyol ratifiqui els convenis internacionals i assumeixi un compromís ferm a favor de la ratificació per part d’altres estats i, aposti per la lluita contra tota classe de discriminació cap a la població treballadora migrant. Finalment, volem recordar a les milers de víctimes que any rere any moren en el seu viatge migratori, moltes d’elles intentant entrar a Espanya, buscant un futur millor. Volem assenyalar que aquestes morts, i la política migratòria que atempta contra els drets humans de les persones té uns culpables. I és responsabilitat dels governs complir amb la legalitat i garantir els drets de les persones. Reclamem el dret a lliure circulació i a la mobilitat per garantir que totes les persones decideixin on volen viure.

Les joves de Tarragona destinen el 70% del sou a l’habitatge

L'Elena Ferrero, Portaveu Nacional de l'Avalot, i en Joan Llort, Secretari General de la UGT de Tarragona, presenten l'informe.

L’Elena Ferrero, Portaveu Nacional de l’Avalot, i en Joan Llort, Secretari General de la UGT de Tarragona, presenten l’informe.

Avui hem presentat a Tarragona el nostre informe detallat sobre l’emancipació juvenil a Catalunya on exposem les dades, expliquem les causes i conseqüències de la problemàtica i apuntem les propostes sorgides a la X Trobada de Joves de l’Avalot.

A continuació pots llegir l’informe o decarregar-lo en següent enllaç: INFORME EMANCIPACIÓ JUVENIL

Clipping de premsa:

VAGA GENERAL ALS SERVEIS PÚBLICS: VOLEM LES PAGUES JA!

VAGA SERVEIS PÚBLICS

Després de la reunió de la Mesa General dels Empleats de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (MEPAGC) que es va celebrar el passat 31 d’octubre, el Govern de Catalunya va deixar clar el seu menyspreu per les treballadores públiques amb una proposta insultant que està molt lluny d’acomplir a la Resolució que van aprovar els diputats del Parlament de Catalunya, màximes representants de la ciutadania. En aquella reunió el Govern havia de presentar als sindicats un calendari de retorn de les pagues extres de 2013 i 2014 d’acord amb la resolució aprovada pel Ple del Parlament el passat 9 d’octubre i que establia la devolució d’un 10% de la paga extra de 2013 aquest any 2018, i el retorn de la resta de la paga extra de 2013 al llarg del 2019 i de la paga extra de 2014 al llarg del 2020, però el que va presentar el Govern va ser una nova falta de respecte. El Govern proposa el retorn de les dues pagues extres, el FAS i la Productivitat en un termini de 8 anys, de manera fraccionada i en funció de l’aprovació dels pressupostos anuals. El Govern doncs, va deixar passar una nova oportunitat per evitar un conflicte obert amb els gairebé 200.000 treballadores públiques, i que a hores d’ara només pot evitar amb el compliment literal del mandat del Parlament. Els sindicats han presentat una nova proposta, exigint un cop més la restitució total i absoluta de tot el que se’ls deu, començant per la devolució de les dues pagues extres al llarg dels anys 2019 i 2020, començant pel 10% de la paga de 2013 abans d’acabar l’any.

Sens rectificació per part del Govern de la Generalitat, està convocada la vaga general de les més de 250.000 treballadores dels serveis públics de la Generalitat de Catalunya. El motiu principal de la convocatòria és l’exigència del retorn abans d’acabar l’any de com a mínim el 10% de la paga de 2013, un calendari de retorn els propers dos anys de les pagues de 2013 i 2014 i de tots els drets sostrets aquests darrers anys. L’incompliment dels acords signats i de les resolucions aprovades pel Parlament, sumat a la proposta presentada a la darrera reunió de la MEPAGC, representen un autèntic insult i una falta de respecte a les treballadores de la Generalitat. La gravetat de la situació obliga a obrir un calendari que exigeix deixar al marge les mobilitzacions corporatives i sectorials i prioritzar la unitat sindical. És per això que s’insta a tots els sindicats amb representativitat als serveis públics de la Generalitat a sumar-se a la convocatòria d’una gran vaga general el proper dia 12 de desembre.

És el moment d’avançar totes juntes per assolir objectius comuns i no de convocar vagues sectorials que ens debiliten i ens allunyen d’aquest objectiu. La lluita és compartida i creiem que cal defugir ara més que mai el corporativisme. Lluitant juntes pel que ens afecta a totes tindrem més força per aconseguir allò que afecta només els nostres sectors respectius.

Vaga estudiantil: buidem les aules!

VAGA UNIVERSITATSDurant els anys més durs de retallades per part del Govern de la Generalitat, presidit per Artur Mas, aquest va augmentar les taxes universitàries un 67%, a través del seu secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà. Aquest augment va encarir, de mitjana, en més de 500€ cada curs universitari.

Després d’anys de protestes i lluita estudiantil, l’abril de 2016 una moció del Parlament de Catalunya instava al Govern de la Generalitat, aquesta vegada presidit per Carles Puigdemont, a reduir, per al curs 2017-2018, un 30% les taxes i preus universitaris aplicats per la Generalitat des de l’any 2011, i alhora compensar-ho a les universitats públiques amb un augment de la transferència pública. L’aleshores secretari d’Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, es va negar a aplicar la rebaixa argumentant que tot i ser la Comunitat Autònoma amb el sistema universitari més car de tot l’Estat “el sistema de preus és just”. Les protestes de tota la comunitat universitària, PDI, PAS, Rectores i estudiants incloses, van continuar al llarg de 2017 amb la ferma voluntat d’aconseguir la rebaixa per al curs 2018-2019. Tot i això, una vegada més, el Govern s’hi va negar.

Professores i estudiants universitaries estan cridades a la vaga aquest dimecres i dijous per la situació laboral de les docents, especialment de les docents associades, i per reclamar una rebaixa de les taxes universitàries. Les professores universitàries demanen una millora de les condicions del professorat associat –amb l’obertura d’una mesa de negociació–, implementació de plans de promoció i d’estabilització per a investigadors i un replantejament dels paràmetres que guien les acreditacions. Des d’Avalot donem suport a les seves reivindicacions i al Manifest unitari en Defensa de la Universitat Pública.

Per la seva banda, assemblees de facultat també s’han sumat a la vaga per reclamar la rebaixa del 30% de les taxes universitàries i han donat suport també les reivindicacions del professorat. El Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (Ceucat) ha instat els equips de Deganat i Rectorat de les universitats públiques a la suspensió d’activitats avaluables i assistència obligatòria durant la vaga convocada per sindicats estudiantils i personal universitari d’aquests dos dies. L’Avalot, com a sindicat juvenil, dóna suport a la lluita estudiantil i defensa que la classe treballadora pugui accedir lliurement a l’educació superior, tot denunciant la dinàmica elititzadora, privatitzadora i excloent del sistema universitari de la darrera dècada.

Aquests obstacles, a més a més, s’intensifiquen en les dones. L’escletxa salarial en estudiants treballadores és del 26% i cal tenir en compte el treball de cures que les dones assumeixen de forma inherent. Les dones ens veiem enfrontades a una doble barrera econòmica per accedir a la universitat i sabem que el patriarcat també ens fa fora de les aules.

Volem la rebaixa. Necessitem la rebaixa. Exigim el compromís d’incloure la rebaixa de taxes del 30% en els pressupostos de la Generalitat. Exigim que facin memòria i recordin com s’aprovava una moció al parlament en favor d’aquesta demanda. Exigim que escoltin la demanda del moviment estudiantil que, fart de pròrrogues i excuses, ha decidit tornar a buidar les aules i portar la reivindicació als carrers.

Jo també sóc Rogelia Mariña

SARGADELOS

El 23 de Novembre ens desplacem a Sargadelos en solidaritat amb la nostra companya sindicalista Rogelia Mariña. La nostra companya fa 44 anys va entrar a treballar a la fàbrica de pises i en porta més de 30 sent la cara visible del sindicat a la fàbrica, ja com a membre del Comitè d’Empresa o com a delegada de personal, i ha viscut situacions molt dures, com l’amenaça de fallida que va portar a Sargadelos a un llarg concurs creditors voluntari, a un expedient de regulació d’ocupació i canvis en la direcció i la propietat.

Des de l’arribada del nou administrador únic, Isaac Díaz Pardo, la trajectòria sindical de l’empresa ha patit un punt i a part. Del diàleg i la negociació es va passar al menyspreu, a l’obstrucció de la tasca sindical que, com a representant unitària, té reconegudes legalment na Rogelia, i a la persecució sindical sense pal·liatius. Però ni la imposició unilateral de sancions de suspensió d’ocupació ni l’intent d’acomiadament el 2016 (que a principis d’aquest any va ser declarat nul en primera instància, obligant a l’empresa a readmetre-la i indemnitzar-la) ni les formes caciquils han frenat la dignitat sindical de na Rogelia Mariña ni l’ímpetu de la UGT en defensar els interessos de les seves companyes. Han utilitzat tots els mitjans possibles per a acoquinar a la nostra companya, des d’acusar a na Rogelia i a la UGT d’haver causat un perjudici a l’empresa d’un milió d’euros, fins a la coacció implacable a la plantilla, iniciant un procés d’acomiadaments de treballadores amenaçant amb tancar l’empresa per a obligar-les a recusar a na Rogelia com a delegada de personal. La por a la pèrdua del lloc de feina ha portat a bona part de les seves companyes a firmar un vergonyós document en el qual el cacic arriba a prometre que, en cas de signar-lo, no hi haurà acomiadaments ni tancament de l’empresa.

Ni l’ordenament jurídic ni la classe empresarial del país poden permetre que, en ple segle XXI, existeixin administradors únics amb el nivell moral “del patró” de Sargadelos, acostumat a trepitjar els drets fonamentals de les treballadores, i que ha arribat a acomiadar a la meitat de la plantilla com a única finalitat de doblegar la voluntat d’una sola persona, la nostra companya Rogelia, i ja de pas, també la decisió d’un jutjat, i que es burla dels drets conquerits per les treballadores durant trenta anys de lluita.

Per això, per a defensar la dignitat de totes les treballadores de Sargadelos, des d’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya ens desplacem en solidaritat a na Rogelia Mariña enfront de la persecució sindical.

25 de novembre: aturem el terrorisme masclista

MANIFESTACIÓ 25N

Aquest proper 25 de Novembre tornem a sortir al carrer per a denunciar les violències masclistes que patim les dones en tots els àmbits de les nostres vides, que sovint ens són arrabassades.

En els darrers 10 anys 107 dones han estat assassinades per les seves parelles a Catalunya. Una xifra que mostra la violència física que sofrim però que només suposa la màxima expressió de la violència masclista vers les dones, la punta de l’iceberg d’una piràmide de diferents formes d’opressió i violència. Les violències masclistes són un problema estructural d’origen sociocultural; el trobem a l’escola, a la feina, al carrer, als mitjans de comunicació, dins de les nostres llars i també dins dels nostres moviments polítics i socials, i per tant, és necessari un canvi de mentalitat i de conducta per erradicar-lo, i no només el dia 25, sinó cada dia de l’any.

Sota la violència física hi ha tota una sèrie de diferents mecanismes de les violències masclistes, que prenen un caràcter més subtil i invisible. Mecanismes que estan totalment normalitzats i, per tant, socialment tolerats: mirar, insultar, menysprear, controlar, espiar, fer callar, desautoritzar, desvalorar, culpabilitzar… A la feina ens paguen menys per fer el mateix que un home i ocupem els llocs de treball més precaris i en pitjors condicions. I quan arribem a casa, carreguem sobre les espatlles la satisfacció de les necessitats dels altres, a costa de la nostra salut, el nostre temps i els nostres projectes personals. Els mitjans de comunicació i la publicitat estan infestats de missatges i imatges que ens degraden com a persones i ens releguen a la condició d’objecte sexual. També som agredides per un sistema judicial que és còmplice i perpetua les violències que patim, que no treballa per la reparació dels danys i que no ens protegeix.

Totes aquestes formes de violència són l’expressió d’un sistema d’opressió patriarcal. Tenen una funció clara: mantenir les dones en una situació de subjugació/dominació respecte els homes, però no només dels homes sinó també respecte a les institucions estatals, econòmiques, judicials i militars/repressives. L’extrema feminització de la pobresa n’és un clar exemple: retallades en mesures i ajuts socials, en recursos d’ajudes a la diversitat funcional, en sanitat i educació… Tot recau en sobrecarregar a les dones les tasques reproductives i de cures i ho fa a través de l’estat, per tal de preservar la seva estructura capitalista i els seus privilegis masclistes i classistes.

La fi de la violència arribarà des de baix, no des de les institucions que la perpetuen, sinó des de l’autoorganització popular de les dones. I aquesta lluita l’emprenem juntes, plegades, totes les que volem construir un món més just i una vida que valgui la pena viure-la.

Només amb la lluita feminista i adoptant postulats feministes i pràctiques conseqüents amb elles, podrem erradicar el terrorisme masclista. I els moviments socials i polítics tenim una gran responsabilitat en això: no podem girar l’esquena a les violències que ocorren en els nostres espais, les hem de combatre dins i fora.

Visca la lluita feminista!