• VINE A LA TROBADA DE L’AVALOT!

  • PRECARIETAT JUVENIL

Per acabar amb la bretxa salarial

A Catalunya les dones cobrem un 23’9% menys que els homes per culpa de la segregació horitzontal (situa a les dones en sectors d’activitat i ocupacions que estan pitjors remunerades) i vertical (limita l’ascens de les dones a la seva carrera professional). A més, 3 de cada 4 persones ocupades a temps parcial som dones i també som nosaltres les que agafem un 94’3% de les excedències per la cura de les nostres filles. Per acabar amb la bretxa salarial hem de trencar amb els rols de gènere i els estereotips! Ja n’hi ha prou de discriminació, exigim coresponsabilitat!

Rosa Aguilera, Coordinadora de l’Àrea de Comunicació

Per fer front a l’assetjament sexual a la feina

Parem de normalitzar comportaments masclistes i sexualitzats a l’entorn de treball i a la nostra vida quotidiana. Exigim que aquestes conductes no quedin impunes i, sobretot, que hi hagi una educació i prevenció adient per evitar-les. Som treballadores i ens volem sentir segures, còmodes i dignes al nostre entorn de treball.

Arianna Escolano, militant d’Avalot

Per la impossibilitat de crear un projecte de vida estable

Som la generació més ben preparada i, tot i així, vivim pitjor que les nostres mares, ja que amb la precarietat laboral existent no podem plantejar-nos un projecte de vida estable. Amb aproximadament un 40% de sobrequalificació, ens veiem injustament evocades a haver d’entrar a llocs de treball que estan molt per sota del que hem estudiat, que ens ha costat molts anys i sacrificis.

Cristina Domènech, Secretària d’Organització d’Avalot

Dia Internacional de la Visibilitat Trans

Dia Internacional de la Visibilitat Trans

La transsexualitat actualment és una realitat molt poc abordada i en moltes ocasions es tracta de manera errònia i es confon amb altres termes com el travestisme, l’homosexualitat o el transformisme. Hem d’aclarir primerament diferents termes:

Trans: quan el sexe biològic no coincideix amb la identitat de gènere amb la que t’identifiques i pertanys.

Cisgenere: El sexe biològic i la identitat de gènere coincideixen.

Noia trans: El sexe biològic (genitals masculins) no coincideix amb la seva identitat de gènere que es femení.

Noi trans: El sexe biològic (genitals femenins) no coincideix amb la seva identitat de gènere que es el masculí. .

El nostre sexe biològic es defineix per la genitalitat amb la qual naixem i la nostra identitat de gènere és un procés de construcció per tal de definir-nos com el que nosaltres ens identifiquem, que pot ser: gènere masculí, femení, ambdós gèneres a la mateixa vegada, cap gènere o fluïm entre un i altre.

Aquest escrit vol ser un punt de partida per a la transformació de la situació que viuen molt joves i el volem dirigir a tota la comunitat que envolta el col·lectiu trans però especialment al jovent, a les famílies d’aquests, als seus amics i a les empreses que els contractaran; hem d’abordar el tema sense por i en la mesura del possible, hem de donar solucions i hem de visibilitzar-los.

L’Avalot va quedar aquesta setmana amb Jack, un noi trans de 21 anys i treballador a la SEAT que ha volgut explicar-nos la seva experiència. Des de molt petit la seva mare ja va notar que Jack plantejava una sèrie d’actituds que no corresponien amb el seu sexe biològic i no va fer falta ni esmentar-lo, va sortir sol i va caure per al seu propi pes; va ser la seva manera qui va plantejar el tema. El Jack va ser plenament conscient de la seva veritable identitat de gènere als 19 anys i el més difícil de l’acceptació va ser amb ell mateix i no amb els altres.

L’adolescència és una etapa molt dura i complicada per a qualsevol jove, ja que comencen molts canvis, tan psíquics, físics i hormonals. Aquests canvis desorienten a tots els adolescents i en el seu cas, a part de tots aquests canvis i el fet de ser un jove trans la seva transició de nen a adolescent va ser molt dura, va sofrir amenaces, insults, cops, etc. el que avui anomenem bullying. Això però no va ser un impediment per en Jack per tirar endavant amb la seva vida i voler començar un canvi, per sentir-se plenament com el era i com es volia veure. Per això el suport de la seva mare ha estat imprescindible i essencial, ja que ha estat ella el seu suport incondicional en tot moment del seu procés.

Com a jove, a part de les problemàtiques que ens afecten directament al jovent com la falta de treball, precarietat laboral, estudis, etc., en Jack es va trobar amb altres problemes molt importants, com ara el canvi del seu carnet d’identitat, pel qual havia d’esperar legalment 2 anys per temes burocràtics, o també problemàtiques laboral com veure que en plena transició no li van tornar a trucar del seu antic treball.

Quan li vam preguntar quina és la millor manera de visibilitzar al col·lectiu trans es va quedar parat un moment, va dubtar i ens va explicar que la seva manera és parlar-ne, fer-ho públic, que la gent ho vegi a les xarxes socials, als mitjans de comunicació i que no s’amagui.

També li vam preguntar com ajudaria a altres joves que es trobin desorientats en aquest tema, què els hi diria ell. Ens va esmentar que si realment és el que volen, que ho facin amb el 100% de convenciment i que donin el pas de començar el canvi si és el que desitgen. Ens diu que a ell li va ajudar especialment el servei Trànsit, i que anima tothom que ho necessiti a anar sense por i explicar la seva situació.

Des d’Avalot volem fer una crida per la diversitat, perquè els diferents matisos en aquesta vida són els que ens enriquiran. Tenir por a allò que és diferent de nosaltres no ens excusa per maltractar-ho, ocultar-ho o no donar-lo per bo, hem d’ampliar la nostra ment i acceptar totes les maneres de viure. Som lliures de decidir què volem fer amb les nostres vides, amb el nostre cos, la nostra ment i el nostre cor, i no hem d’imposar mai la nostra manera de viure només per desconeixement d’una altra. Per això hem de començar a canviar el nostre sistema educatiu i les nostres lleis, al igual que també és necessari fer un canvi en nosaltres mateixes i començar a ser conscients d’actituds trànsfobes que totes tenim. És necessari que es reconeguin totes les formes de vida!

Fins fa molt poc l’Organització Mundial de la Salut considerava que la transsexualitat era una malaltia, un trastorn i en la seva nova definició que substituirà a l’antiga de 1990 es definirà com a “incongruència de gènere“.

El jovent ha de créixer lliure per definir-se en la seva sexualitat i la seva identitat de gènere, i és molt important fer-ho sense patir cap tipus de discriminació. Ja n’hi ha prou de prejudicis!

L’AVALOT PARTICIPARÀ EN EL PRIMER SALÓ DE L’OCUPACIÓ JUVENIL

Saló Ocupació Juvenil

L’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya participarà en el primer Saló de l’Ocupació Juvenil, durant la “Setmana de la Formació i el Treball” i coincidint amb el Saló de l’Ensenyament i el Saló Futura, on les joves podran apropar-se a l’oferta formativa i laboral d’arreu. El Saló de l’Ocupació es durà a terme els dies 14, 15 i 16 de març en el recinte de la Fira de Barcelona i estarà adreçat a joves entre 16 i 35 anys de la ciutat, on trobaran informació, assessorament i entitats del tercer sectors, gremis i empreses.

Organitzat per Barcelona Activa i el Departament de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, té com a objectiu principal donar resposta a la lluita contra la precarietat i l’atur a la ciutat, fomentant la contractació juvenil. La idea és connectar les joves amb els serveis de recerca de feina i orientació, fer difusió de l’oferta formativa laboral professionalitzadora i donar a conèixer els drets i deures de les joves amb la participació de les entitats sindicals juvenils, que també posaran a disposició de les assistents una bústia de treball digne.

El Saló de l’Ocupació estarà estructurat en 7 espais:

  • Coneix: centrat en els recursos i serveis públics existents
  • Apropa’t:permetrà connectar les joves amb entitats vinculades a projectes i programes que faciliten la incorporació i l’acompanyament al mercat laboral
  • Descobreix:donarà a conèixer oficis i vocacions i orientat a les que encara no tenen un objectiu professional definit
  • Salta: les empreses interactuaran amb les joves explicant els seus processos de selecció i els perfils professionals cercats
  • Prepara’t: dedicat a la formació a través de xerrades i tallers
  • Emprèn: orientat a la descoberta del món de l’emprenedoria i programes associats
  • Assessora’t: es donarà a conèixer a les assistents els seus drets i deures laborals.

En aquest últim espai és onl’Avalot tindrà més presència, oferint a les joves un lloc per assessorar-se, conèixer els seus drets com a treballadores i donar resposta a tots els dubtes que tinguin. Es recolliran també exemples de males pràctiques o experiències negatives del jovent al món laboral per poder detectar vulneracions de drets i posar al seu abast els recursos necessaris per donar-hi resposta.

A banda d’això i durant els tres dies que es durà a terme el Saló, l’Avalot oferirà xerradesdiàries sobre precarietat laboral, violències masclistes a la feina, pràctiques professionals i pensions.

Per a més informació: http://www.salocupaciojuvenil.com/ca/home

Emancipació Juvenil i Habitatge

"Crisis: España devorando a sus hijos", obra d'en Meko (Jesús Meco Castellanos).  http://www.mekoart.net

“Crisis: España devorando a sus hijos”, obra d’en Meko (Jesús Meco Castellanos). http://www.mekoart.net

Assemblea de Gestió de l’AVALOT – Joves de la UGT de Catalunya

Cada any disminueix el número de joves que ens independitzem i hi ha un retard constant i continu del moment d’abandonar la llar familiar, agreujat pel fet que ens trobem, de nou, davant una nova bombolla immobiliària.

L’augment constant de preus arreu del territori, especialment a la ciutat de Barcelona, el finançament i la precarietat laboral estan actuant com a fre perquè les joves ens emancipem. Les condicions laborals que patim el col·lectiu jove, traduïdes en l’alta taxa d’atur, precarietat laboral i temporalitat dels contractes signats, i sumades a les condicions socials, ocasionen greus dificultats per accedir a una vivenda, sigui en propietat o de lloguer.

En els últims anys, l’habitatge s’ha convertit en un element de segregació social. La bombolla immobiliària en la qual ens trobem immerses, comporta una revalorització del patrimoni i, per tant, una desigualtat social en funció dels béns immobiliaris. Per una banda, trobem les que són propietàries i han vist com les seves propietats han incrementat el seu preu i, per tant, també han  augmentat les seves rendes, mentre per les que no són propietàries, la seva manca de patrimoni suposava el seu empobriment i, amb ell, l’accés a l’habitatge implicava endeutament, en els casos que els hi és possible.

Les rendes de lloguer s’han disparat de nou i a Barcelona ja superen els màxims assolits en 2008, durant la darrera bombolla immobiliària, fet que comporta que el jovent seguim sense trobar la via d’entrada a un habitatge sense hipotecar la nostra vida i el nostre futur.

Segons les dades de l’últim butlletí de l’Observatori d’Emancipació, menys del 58% de les persones entre 16 i 29 anys estan emancipades i el 25’7% es troba en risc de pobresa o exclusió social. Pel que fa a la població entre 25 i 29 anys, només el 50’1% ha marxat de casa dels seus pares, mentre que entre les menors de 25 les emancipades no arriben avuit punts percentuals (7’5%). El percentatge ha anat disminuint des del 2014, tot i que les estadístiques asseguren que també ha baixat el nombre d’aturades, fet que diu molt poc tant del mercat immobiliari com del mercat de treball i les seves condicions.

En qualsevol cas, i el que més ens preocupa, és que emancipar-se no suposa anar a viure sola, ja que només ho fa el 15%, ni tan sols anar a viure en parella (30%). El gruix de les joves que s’independitzen ho fan compartint pis: el 23% dels nois entre 18 i 29 anys i el 17’25% de les noies comparteixen pis.

Amb tot, s’ha de tenir en compte que no només hi ha menys habitatges disponibles, sinó que aquests també són molt més cars. El preu mitjà del lloguer a Barcelona capital és de 826’9€ segons les estadístiques de la Secretaria d’Habitatge. Això comporta que una persona jove que estigui cotitzant, hauria de dedicar el 85’4% del seu salari únicament a pagar la mensualitat del lloguer (fa un any era el 71’1%). Sense afegir a aquests càlculs el cost dels subministraments bàsics per ús de la vivenda (aigua, llum, gas, etc). Pel que fa a la compra d’un immoble les dades no són gaire més positives: en l’actualitat suposaria el 68’7% del salari net d’una persona jove que viu a Barcelona i hauria de cobrar 4’2 vegades el seu sou per poder fer front a l’import d’entrada de la compra.

Aquests percentatges estan molt per sobre del que s’anomena “llindar del sobreendeutament”, que fixa tant la UE com les pròpies entitats financeres, afirmant que aquests tipus de despeses només haurien d’ocupar el 30% dels ingressos totals de la persona. Les dades ens mostren doncs que només el 10% de les joves treballadores amb sous més alts poden adquirir una vivenda sense risc de sobreendeutament.

Un altre factor a tenir en compte com a causant de la situació, és el lloguer turístic d’habitatges, problemàtica de primer ordre a la ciutat de Barcelona. Cada cop més turistes s’allotgen en vivendes i no en places turístiques reglades, fet que suposa també l’encariment de l’habitatge, que dificulta l’accés de la població amb menys ingressos a aquesta necessitat bàsica entre la qual es troba la població jove.

Per tot això, des de l’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya exigim:

  • Creació d’un parc de vivenda pública a preus assequibles.
  • Implantació efectiva d’un programa d’ajuda a la població jove que faciliti la seva emancipació.
  • Apostar per l’ús social dels habitatges desocupats.
  • Establir mesures penalitzadores per les propietàries que tinguin pisos buits.
  • Treballar per la rehabilitació dels edificis en estat deficient, per poder-ne fer ús sociald’aquests.
  • Combatre l’oferta turística no reglada en habitatges que no paga impostos i que afecta de manera directa a l’encariment del preu de l’habitatge.

Descarregar la resolució en PDF

En defensa de l’escola catalana

Assemblea de Gestió de l’AVALOT – Joves de la UGT de Catalunya

Catalunya és cruïlla i país d’acollida per a moltes persones, als nostres carrers veiem diferents costums i llengües que ens enriqueixen com a societat i que conviuen en pau entre elles. Som un país plural i cosmopolita, on tothom hi és ben rebut i hi té cabuda.

És per aquest motiu que considerem vital que a les escoles de Catalunya, el nostre model educatiu sigui el de la immersió lingüística, consolidat a còpia de moltes lluites i que amb trenta anys ha aconseguit l’objectiu pel qual es va bastir: el català com a llengua vehicular a les escoles de Catalunya i puntal de la cohesió social al nostre país.

La immersió lingüística garanteix que totes les nenes tinguin igualtat d’oportunitats de poder parlar i dominar tant el català com el castellà, ambdues cooficials al nostre país i, si no fos per l’escola, molta de la nostra població no hi tindria cap tipus de contacte. La virtut de ser bilingües és un valor afegit que tenim les catalanes.

Aquest objectiu s’ha aconseguit satisfactòriament, i així ho demostren les dades: segons els resultats de l’últim informe PISA (Programa per a l’Avaluació Internacional de l’Alumnat), la llengua familiar no condiciona als aprenentatges de l’alumnat, fet que demostra doncs que, efectivament, el nostre model educatiu és inclusiu i que, per tant, no hi ha cap tipus d’incidència entre les llengües que es parlen a casa i les notes de l’alumne, apreciables al següent gràfic:

Gràfic resolució

També, l’Avaluació General de Diagnòstic del Instituto Nacional de Evaluación Educativa mostra que no existeixen diferències significatives en la puntuació mitjana de la competència de comunicació lingüística entre les nenes catalanes i les espanyoles sent en l’educació primària i secundària obligatòria de 502 per les catalanes i 500 per les espanyoles. Fins i tot, doncs, s’observa una mitjana de més bona puntuació entre qui ha estudiat mitjançant el nostre model d’immersió lingüística.

Per últim, cal comentar que el 95% de l’alumnat que supera la prova de llengua catalana també supera la de llengua castellana, i viceversa, el 94% de l’alumnat que supera la prova de llengua castellana també supera la de catalana, segons el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu.

Així doncs, a part de contribuir a la normalització lingüística minoritzada, amb aquest model educatiu s’ha afavorit la cohesió social i l’equitat, garantint la igualtat d’oportunitats per competències lingüístiques i evitant una doble xarxa d’educació per comunitats segregades segons la llengua d’origen, ja que hem aconseguit que totes les nenes realitzin la seva escolarització als mateixos centres; formem part d’un mateix país i no volem que se’ns classifiqui segons la llengua que parlem a casa!

Per tot el que s’ha exposat, rebutgem l’intent de segregació per motius lingüístics, perquè el nostre model ha afavorit sempre la cohesió social des d’una perspectiva intercultural.

Per tot això, resolem:

  • L’Avalot seguirà promovent la llengua i cultura catalanes allà on vagi.
  • Participarem enèrgicament en plataformes en defensa del català i la cultura catalanes, com Som Escola.
  • Exigim que no es toqui el nostre model educatiu i que deixi de ser tractat com una eina més de campanya electoral. No ho és!

– Descarregar resolució en PDF

Vaga feminista històrica

IMG_1931

Després d’aquest darrer 8 de març de 2018, podem dir que estem molt orgulloses de totes nosaltres, ja que ha estat un dia històric.

Orgulloses de totes les noies i dones que ahir van sortit als carrers per demostrar que mai més ens callarem, que lluitem unides i seguirem lluitant pels nostres drets. Les Avalots vam sortir a demostrar-ho i ho vam fer també per les noies i dones que no han pogut sortir als carrers però que han donat suport a la lluita des de casa seva, per les que han posat el mandil estès al balcó, per les que no van netejar, no van cuinar i no van cuidar, per les que han hagut de treballar i no han pogut fer ni l’aturada de 2 hores, per les que sí han pogut fer aquestes 2 hores d’aturada, per les que han hagut de fer serveis mínims i des dels seus treballs han tractat de fer el just i necessari, per les dones grans que per salut no han pogut sortir al carrer i per d’altres que no han pogut sortir per diferents motius.  Va sortir també per les futures generacions i per les que no hi són ja amb nosaltres, per les dones que el masclisme ha assassinat, per les nostres avantpassades que van lluitar per nosaltres. Per tu i per mi i per totes nosaltres, ahir nosaltres vam parar.

Des d’arreu del territori, ahir vam viure una jornada plena d’emocions. Els crits i càntics omplien la ciutat de Barcelona així com la resta dels municipis. Vam portar pancartes i símbols feministes, amb el color lila com a única bandera.

Les Avalots seguirem lluitant avui i sempre per la igualtat, per un canvi a les lleis i per acabar amb el masclisme i l’heteropatriarcat.

Quan les dones parem, el món es para. Visca la vaga feminista.

ENS VOLEM LLIURES, ENS VOLEM VIVES, FEMINISTES, COMBATIVES I REBELS!

Al següent enllaç podreu trobar algunes imatges d’avalots arreu del territori: Manifestacions 8M

I aquí una petita entrevista que Canal 21 va fer a les tècniques d’ocupació de l’Avalot presents a la manifestació de Tortosa: Video