Dia Internacional de la Visibilitat Trans

Dia Internacional de la Visibilitat Trans

La transsexualitat actualment és una realitat molt poc abordada i en moltes ocasions es tracta de manera errònia i es confon amb altres termes com el travestisme, l’homosexualitat o el transformisme. Hem d’aclarir primerament diferents termes:

Trans: quan el sexe biològic no coincideix amb la identitat de gènere amb la que t’identifiques i pertanys.

Cisgenere: El sexe biològic i la identitat de gènere coincideixen.

Noia trans: El sexe biològic (genitals masculins) no coincideix amb la seva identitat de gènere que es femení.

Noi trans: El sexe biològic (genitals femenins) no coincideix amb la seva identitat de gènere que es el masculí. .

El nostre sexe biològic es defineix per la genitalitat amb la qual naixem i la nostra identitat de gènere és un procés de construcció per tal de definir-nos com el que nosaltres ens identifiquem, que pot ser: gènere masculí, femení, ambdós gèneres a la mateixa vegada, cap gènere o fluïm entre un i altre.

Aquest escrit vol ser un punt de partida per a la transformació de la situació que viuen molt joves i el volem dirigir a tota la comunitat que envolta el col·lectiu trans però especialment al jovent, a les famílies d’aquests, als seus amics i a les empreses que els contractaran; hem d’abordar el tema sense por i en la mesura del possible, hem de donar solucions i hem de visibilitzar-los.

L’Avalot va quedar aquesta setmana amb Jack, un noi trans de 21 anys i treballador a la SEAT que ha volgut explicar-nos la seva experiència. Des de molt petit la seva mare ja va notar que Jack plantejava una sèrie d’actituds que no corresponien amb el seu sexe biològic i no va fer falta ni esmentar-lo, va sortir sol i va caure per al seu propi pes; va ser la seva manera qui va plantejar el tema. El Jack va ser plenament conscient de la seva veritable identitat de gènere als 19 anys i el més difícil de l’acceptació va ser amb ell mateix i no amb els altres.

L’adolescència és una etapa molt dura i complicada per a qualsevol jove, ja que comencen molts canvis, tan psíquics, físics i hormonals. Aquests canvis desorienten a tots els adolescents i en el seu cas, a part de tots aquests canvis i el fet de ser un jove trans la seva transició de nen a adolescent va ser molt dura, va sofrir amenaces, insults, cops, etc. el que avui anomenem bullying. Això però no va ser un impediment per en Jack per tirar endavant amb la seva vida i voler començar un canvi, per sentir-se plenament com el era i com es volia veure. Per això el suport de la seva mare ha estat imprescindible i essencial, ja que ha estat ella el seu suport incondicional en tot moment del seu procés.

Com a jove, a part de les problemàtiques que ens afecten directament al jovent com la falta de treball, precarietat laboral, estudis, etc., en Jack es va trobar amb altres problemes molt importants, com ara el canvi del seu carnet d’identitat, pel qual havia d’esperar legalment 2 anys per temes burocràtics, o també problemàtiques laboral com veure que en plena transició no li van tornar a trucar del seu antic treball.

Quan li vam preguntar quina és la millor manera de visibilitzar al col·lectiu trans es va quedar parat un moment, va dubtar i ens va explicar que la seva manera és parlar-ne, fer-ho públic, que la gent ho vegi a les xarxes socials, als mitjans de comunicació i que no s’amagui.

També li vam preguntar com ajudaria a altres joves que es trobin desorientats en aquest tema, què els hi diria ell. Ens va esmentar que si realment és el que volen, que ho facin amb el 100% de convenciment i que donin el pas de començar el canvi si és el que desitgen. Ens diu que a ell li va ajudar especialment el servei Trànsit, i que anima tothom que ho necessiti a anar sense por i explicar la seva situació.

Des d’Avalot volem fer una crida per la diversitat, perquè els diferents matisos en aquesta vida són els que ens enriquiran. Tenir por a allò que és diferent de nosaltres no ens excusa per maltractar-ho, ocultar-ho o no donar-lo per bo, hem d’ampliar la nostra ment i acceptar totes les maneres de viure. Som lliures de decidir què volem fer amb les nostres vides, amb el nostre cos, la nostra ment i el nostre cor, i no hem d’imposar mai la nostra manera de viure només per desconeixement d’una altra. Per això hem de començar a canviar el nostre sistema educatiu i les nostres lleis, al igual que també és necessari fer un canvi en nosaltres mateixes i començar a ser conscients d’actituds trànsfobes que totes tenim. És necessari que es reconeguin totes les formes de vida!

Fins fa molt poc l’Organització Mundial de la Salut considerava que la transsexualitat era una malaltia, un trastorn i en la seva nova definició que substituirà a l’antiga de 1990 es definirà com a “incongruència de gènere“.

El jovent ha de créixer lliure per definir-se en la seva sexualitat i la seva identitat de gènere, i és molt important fer-ho sense patir cap tipus de discriminació. Ja n’hi ha prou de prejudicis!

L’AVALOT PARTICIPARÀ EN EL PRIMER SALÓ DE L’OCUPACIÓ JUVENIL

Saló Ocupació Juvenil

L’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya participarà en el primer Saló de l’Ocupació Juvenil, durant la “Setmana de la Formació i el Treball” i coincidint amb el Saló de l’Ensenyament i el Saló Futura, on les joves podran apropar-se a l’oferta formativa i laboral d’arreu. El Saló de l’Ocupació es durà a terme els dies 14, 15 i 16 de març en el recinte de la Fira de Barcelona i estarà adreçat a joves entre 16 i 35 anys de la ciutat, on trobaran informació, assessorament i entitats del tercer sectors, gremis i empreses.

Organitzat per Barcelona Activa i el Departament de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, té com a objectiu principal donar resposta a la lluita contra la precarietat i l’atur a la ciutat, fomentant la contractació juvenil. La idea és connectar les joves amb els serveis de recerca de feina i orientació, fer difusió de l’oferta formativa laboral professionalitzadora i donar a conèixer els drets i deures de les joves amb la participació de les entitats sindicals juvenils, que també posaran a disposició de les assistents una bústia de treball digne.

El Saló de l’Ocupació estarà estructurat en 7 espais:

  • Coneix: centrat en els recursos i serveis públics existents
  • Apropa’t:permetrà connectar les joves amb entitats vinculades a projectes i programes que faciliten la incorporació i l’acompanyament al mercat laboral
  • Descobreix:donarà a conèixer oficis i vocacions i orientat a les que encara no tenen un objectiu professional definit
  • Salta: les empreses interactuaran amb les joves explicant els seus processos de selecció i els perfils professionals cercats
  • Prepara’t: dedicat a la formació a través de xerrades i tallers
  • Emprèn: orientat a la descoberta del món de l’emprenedoria i programes associats
  • Assessora’t: es donarà a conèixer a les assistents els seus drets i deures laborals.

En aquest últim espai és onl’Avalot tindrà més presència, oferint a les joves un lloc per assessorar-se, conèixer els seus drets com a treballadores i donar resposta a tots els dubtes que tinguin. Es recolliran també exemples de males pràctiques o experiències negatives del jovent al món laboral per poder detectar vulneracions de drets i posar al seu abast els recursos necessaris per donar-hi resposta.

A banda d’això i durant els tres dies que es durà a terme el Saló, l’Avalot oferirà xerradesdiàries sobre precarietat laboral, violències masclistes a la feina, pràctiques professionals i pensions.

Per a més informació: http://www.salocupaciojuvenil.com/ca/home

Emancipació Juvenil i Habitatge

"Crisis: España devorando a sus hijos", obra d'en Meko (Jesús Meco Castellanos).  http://www.mekoart.net

“Crisis: España devorando a sus hijos”, obra d’en Meko (Jesús Meco Castellanos). http://www.mekoart.net

Assemblea de Gestió de l’AVALOT – Joves de la UGT de Catalunya

Cada any disminueix el número de joves que ens independitzem i hi ha un retard constant i continu del moment d’abandonar la llar familiar, agreujat pel fet que ens trobem, de nou, davant una nova bombolla immobiliària.

L’augment constant de preus arreu del territori, especialment a la ciutat de Barcelona, el finançament i la precarietat laboral estan actuant com a fre perquè les joves ens emancipem. Les condicions laborals que patim el col·lectiu jove, traduïdes en l’alta taxa d’atur, precarietat laboral i temporalitat dels contractes signats, i sumades a les condicions socials, ocasionen greus dificultats per accedir a una vivenda, sigui en propietat o de lloguer.

En els últims anys, l’habitatge s’ha convertit en un element de segregació social. La bombolla immobiliària en la qual ens trobem immerses, comporta una revalorització del patrimoni i, per tant, una desigualtat social en funció dels béns immobiliaris. Per una banda, trobem les que són propietàries i han vist com les seves propietats han incrementat el seu preu i, per tant, també han  augmentat les seves rendes, mentre per les que no són propietàries, la seva manca de patrimoni suposava el seu empobriment i, amb ell, l’accés a l’habitatge implicava endeutament, en els casos que els hi és possible.

Les rendes de lloguer s’han disparat de nou i a Barcelona ja superen els màxims assolits en 2008, durant la darrera bombolla immobiliària, fet que comporta que el jovent seguim sense trobar la via d’entrada a un habitatge sense hipotecar la nostra vida i el nostre futur.

Segons les dades de l’últim butlletí de l’Observatori d’Emancipació, menys del 58% de les persones entre 16 i 29 anys estan emancipades i el 25’7% es troba en risc de pobresa o exclusió social. Pel que fa a la població entre 25 i 29 anys, només el 50’1% ha marxat de casa dels seus pares, mentre que entre les menors de 25 les emancipades no arriben avuit punts percentuals (7’5%). El percentatge ha anat disminuint des del 2014, tot i que les estadístiques asseguren que també ha baixat el nombre d’aturades, fet que diu molt poc tant del mercat immobiliari com del mercat de treball i les seves condicions.

En qualsevol cas, i el que més ens preocupa, és que emancipar-se no suposa anar a viure sola, ja que només ho fa el 15%, ni tan sols anar a viure en parella (30%). El gruix de les joves que s’independitzen ho fan compartint pis: el 23% dels nois entre 18 i 29 anys i el 17’25% de les noies comparteixen pis.

Amb tot, s’ha de tenir en compte que no només hi ha menys habitatges disponibles, sinó que aquests també són molt més cars. El preu mitjà del lloguer a Barcelona capital és de 826’9€ segons les estadístiques de la Secretaria d’Habitatge. Això comporta que una persona jove que estigui cotitzant, hauria de dedicar el 85’4% del seu salari únicament a pagar la mensualitat del lloguer (fa un any era el 71’1%). Sense afegir a aquests càlculs el cost dels subministraments bàsics per ús de la vivenda (aigua, llum, gas, etc). Pel que fa a la compra d’un immoble les dades no són gaire més positives: en l’actualitat suposaria el 68’7% del salari net d’una persona jove que viu a Barcelona i hauria de cobrar 4’2 vegades el seu sou per poder fer front a l’import d’entrada de la compra.

Aquests percentatges estan molt per sobre del que s’anomena “llindar del sobreendeutament”, que fixa tant la UE com les pròpies entitats financeres, afirmant que aquests tipus de despeses només haurien d’ocupar el 30% dels ingressos totals de la persona. Les dades ens mostren doncs que només el 10% de les joves treballadores amb sous més alts poden adquirir una vivenda sense risc de sobreendeutament.

Un altre factor a tenir en compte com a causant de la situació, és el lloguer turístic d’habitatges, problemàtica de primer ordre a la ciutat de Barcelona. Cada cop més turistes s’allotgen en vivendes i no en places turístiques reglades, fet que suposa també l’encariment de l’habitatge, que dificulta l’accés de la població amb menys ingressos a aquesta necessitat bàsica entre la qual es troba la població jove.

Per tot això, des de l’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya exigim:

  • Creació d’un parc de vivenda pública a preus assequibles.
  • Implantació efectiva d’un programa d’ajuda a la població jove que faciliti la seva emancipació.
  • Apostar per l’ús social dels habitatges desocupats.
  • Establir mesures penalitzadores per les propietàries que tinguin pisos buits.
  • Treballar per la rehabilitació dels edificis en estat deficient, per poder-ne fer ús sociald’aquests.
  • Combatre l’oferta turística no reglada en habitatges que no paga impostos i que afecta de manera directa a l’encariment del preu de l’habitatge.

Descarregar la resolució en PDF

En defensa de l’escola catalana

Assemblea de Gestió de l’AVALOT – Joves de la UGT de Catalunya

Catalunya és cruïlla i país d’acollida per a moltes persones, als nostres carrers veiem diferents costums i llengües que ens enriqueixen com a societat i que conviuen en pau entre elles. Som un país plural i cosmopolita, on tothom hi és ben rebut i hi té cabuda.

És per aquest motiu que considerem vital que a les escoles de Catalunya, el nostre model educatiu sigui el de la immersió lingüística, consolidat a còpia de moltes lluites i que amb trenta anys ha aconseguit l’objectiu pel qual es va bastir: el català com a llengua vehicular a les escoles de Catalunya i puntal de la cohesió social al nostre país.

La immersió lingüística garanteix que totes les nenes tinguin igualtat d’oportunitats de poder parlar i dominar tant el català com el castellà, ambdues cooficials al nostre país i, si no fos per l’escola, molta de la nostra població no hi tindria cap tipus de contacte. La virtut de ser bilingües és un valor afegit que tenim les catalanes.

Aquest objectiu s’ha aconseguit satisfactòriament, i així ho demostren les dades: segons els resultats de l’últim informe PISA (Programa per a l’Avaluació Internacional de l’Alumnat), la llengua familiar no condiciona als aprenentatges de l’alumnat, fet que demostra doncs que, efectivament, el nostre model educatiu és inclusiu i que, per tant, no hi ha cap tipus d’incidència entre les llengües que es parlen a casa i les notes de l’alumne, apreciables al següent gràfic:

Gràfic resolució

També, l’Avaluació General de Diagnòstic del Instituto Nacional de Evaluación Educativa mostra que no existeixen diferències significatives en la puntuació mitjana de la competència de comunicació lingüística entre les nenes catalanes i les espanyoles sent en l’educació primària i secundària obligatòria de 502 per les catalanes i 500 per les espanyoles. Fins i tot, doncs, s’observa una mitjana de més bona puntuació entre qui ha estudiat mitjançant el nostre model d’immersió lingüística.

Per últim, cal comentar que el 95% de l’alumnat que supera la prova de llengua catalana també supera la de llengua castellana, i viceversa, el 94% de l’alumnat que supera la prova de llengua castellana també supera la de catalana, segons el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu.

Així doncs, a part de contribuir a la normalització lingüística minoritzada, amb aquest model educatiu s’ha afavorit la cohesió social i l’equitat, garantint la igualtat d’oportunitats per competències lingüístiques i evitant una doble xarxa d’educació per comunitats segregades segons la llengua d’origen, ja que hem aconseguit que totes les nenes realitzin la seva escolarització als mateixos centres; formem part d’un mateix país i no volem que se’ns classifiqui segons la llengua que parlem a casa!

Per tot el que s’ha exposat, rebutgem l’intent de segregació per motius lingüístics, perquè el nostre model ha afavorit sempre la cohesió social des d’una perspectiva intercultural.

Per tot això, resolem:

  • L’Avalot seguirà promovent la llengua i cultura catalanes allà on vagi.
  • Participarem enèrgicament en plataformes en defensa del català i la cultura catalanes, com Som Escola.
  • Exigim que no es toqui el nostre model educatiu i que deixi de ser tractat com una eina més de campanya electoral. No ho és!

– Descarregar resolució en PDF

Vaga feminista històrica

IMG_1931

Després d’aquest darrer 8 de març de 2018, podem dir que estem molt orgulloses de totes nosaltres, ja que ha estat un dia històric.

Orgulloses de totes les noies i dones que ahir van sortit als carrers per demostrar que mai més ens callarem, que lluitem unides i seguirem lluitant pels nostres drets. Les Avalots vam sortir a demostrar-ho i ho vam fer també per les noies i dones que no han pogut sortir als carrers però que han donat suport a la lluita des de casa seva, per les que han posat el mandil estès al balcó, per les que no van netejar, no van cuinar i no van cuidar, per les que han hagut de treballar i no han pogut fer ni l’aturada de 2 hores, per les que sí han pogut fer aquestes 2 hores d’aturada, per les que han hagut de fer serveis mínims i des dels seus treballs han tractat de fer el just i necessari, per les dones grans que per salut no han pogut sortir al carrer i per d’altres que no han pogut sortir per diferents motius.  Va sortir també per les futures generacions i per les que no hi són ja amb nosaltres, per les dones que el masclisme ha assassinat, per les nostres avantpassades que van lluitar per nosaltres. Per tu i per mi i per totes nosaltres, ahir nosaltres vam parar.

Des d’arreu del territori, ahir vam viure una jornada plena d’emocions. Els crits i càntics omplien la ciutat de Barcelona així com la resta dels municipis. Vam portar pancartes i símbols feministes, amb el color lila com a única bandera.

Les Avalots seguirem lluitant avui i sempre per la igualtat, per un canvi a les lleis i per acabar amb el masclisme i l’heteropatriarcat.

Quan les dones parem, el món es para. Visca la vaga feminista.

ENS VOLEM LLIURES, ENS VOLEM VIVES, FEMINISTES, COMBATIVES I REBELS!

Al següent enllaç podreu trobar algunes imatges d’avalots arreu del territori: Manifestacions 8M

I aquí una petita entrevista que Canal 21 va fer a les tècniques d’ocupació de l’Avalot presents a la manifestació de Tortosa: Video 

Guia Jove de Supervivència al Món Laboral

Copia de PORTADA GUIA JOVE

Us presentem la GUIA JOVE DE SUPERVIVÈNCIA AL MÓN LABORAL que hem creat i editat des de l’Avalot.

Aquí podràs trobar el necessari per moure’t al món laboral: la normativa reguladora, l’estatut de les treballadores, els convenis col·lectius, els tipus de contracte i permisos, calendari, jornada, horaris… Tot el que necessites saber!

Pots descarregar la guia en el següent enllaç: Guia Laboral 2018

Resum IX Trobada Anual + Assemblea de Gestió 2018

Assemblea

 

El darrer cap de setmana vam celebrar a Cabrera de Mar la IX Trobada Anual de l’Avalot. Enguany, de manera excepcional, vam fer-la conjuntament amb l’Assemblea de Gestió que va tenir lloc el divendres a la tarda.

L’Elena Ferrero, Portaveu Nacional de l’organització, va presentar l’Informe de Gestió de 2017, on es va fer un repàs de tot el que l’Avalot ha fet el darrer any: totes les activitats on ha participat, els projectes d’assessorament, les relacions amb institucions i entitats i la repercussió als mitjans de comunicació i altres. Les afiliades van valorar positivament l’activitat i van aprovar l’Informe per unanimitat. De la mateixa manera també van ser aprovats l’Informe econòmic del curs passat i les Línies d’Actuació previstes per 2018.

Vam tancar l’Assemblea de Gestió amb la lectura de les dues resolucions proposades a votació. Una sobre l’escola catalana i una altra sobre emancipació juvenil i habitatges. Ambdues es van aprovar també per unanimitat.

Si voleu veure als canvis que es van aprovar a l’executiva de l’organització, els teniu en el següent enllaç: www.avalot.cat/executiva

El dissabte vam començar d’hora la jornada de formació, amb quatre taules rodones com a protagonistes.

Trobada

La primera va ser a càrrec de Adrià Expósito, responsable del sector energètic de la FICA, que ens va parlar de medi ambient i va obrir un debat on van sorgir diversos temes, la transició energètica entre d’altres. Totes les presents varem estar d’acord en el fet de que hi ha una necessitat imperativa de frenar el canvi climàtic i prendre mesures al respecte. Tot i que aquestes mesures haurien d’arribar, la sensació és que no arrenquem mai, principalment perquè un canvi a les energies renovables va en contra dels interessos de les grans corporacions i lluitar contra elles des del individualisme és complicat. Les mesures al respecte han de començar des de l’escola, on seria recomanable variar el programa educatiu i incloure la problemàtica mediambiental per conscienciar a les noves generacions.

La segona taula portava el títol de “La tecnologia a les empreses”, on va intervenir el responsable de zona de la L11 del Metro de Barcelona, que ens va presentar el projecte de la L9. Aquesta es va idear per connectar cinc municipis (Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs, Barcelona i El Prat), a més de descarregar el volum de persones que va en les línies convencionals. Com és previsible, aquesta connexió suposà mols reptes tecnològics, donades les particularitats de la geologia barcelonina i la densitat de població. Les assistents van mostrar molt interès en saber com aquest nou model de Metro afecta al model de treball i l’Isaac Gonzalvez ens va explicar que s’ha dissenyat un lloc de feina molt més tècnic al qual es proporciona formació continua i competències tècniques i transversals, tals com l’autocontrol, la presa de decisions, el treball en equip, l’autonomia, la gestió del temps… El procés tècnic cobra molta més importància i s’ha evolucionat cap a la professionalització del treball on la formació continua és imprescindible.

Taula 4. Els moviments socials al Sindicat

Pel que fa a la tercera taula, aquesta va ser a càrrec de tres representants de la Federació de Serveis Públics (FeSP): en Xavier Borrajo, en Josep Mª Gebellí i en Jaume Adrover, que van preparar una xerrada sobre el treball del futur. La primera part va ser principalment normativa i la segona va estar encaminada a les noves tecnologies i els seus efectes sobre la prevenció de riscos laborals, perquè tot i que en principi aquestes no semblin tan perilloses, tenen els seus riscos i tots els sectors s’hauran d’adaptar per incorporar noves tècniques de prevenció de riscos laborals. En aquest apartat vam parlar del dany que comporta el tecnoestrès, que vindria a ser una psicopatologia que afecta als usuaris de les noves tecnologies, manifestat en forma d’estrès i ansietat en aquelles que les utilitzem de manera molt continuada. Les noves tecnologies també fan però que aconseguim plantejar-nos possibilitats com el teletreball, que tenen punts positius a nivell d’economia del temps i reducció d’impacte ambiental, però que també precisen d’eines de control per protegir els drets bàsics de les treballadores i que no es converteixi en una forma d’explotació laboral.

Per últim, la quarta taula la va protagonitzar el Diosdado Toledano, Portaveu de la Comissió de la Renda Garantida Ciutadana, que ens va explicar el cas d’aquesta com un model d’èxit dels moviments socials amb implicació sindical. Al següent enllaç trobareu les conclusions extretes pel nostre company Bernat Panadés: www.avalot.cat/conclusions-trobada

La cloenda de la Trobada va ser diumenge, on vam comptar amb la presència d’en Camil Ros, Secretari General de la UGT de Catalunya, que ens va dedicar unes paraules encoratjadores a les joves del sindicat. Al següent vídeo està recollit el final de la seva intervenció:

 

Des d’aquí volem agrair a totes les que us vau apropar a Cabrera de Mar qualsevol dels tres dies i vau passar el cap de setmana amb nosaltres compartint temps i formació. L’Avalot no seria res sense totes vosaltres! Seguim!

 

Conclusions “Els moviments socials al sindicat”

Taula 4. Els moviments socials al Sindicat

  • Autor: Bernat Panadés
  • Ponent: Diosdado Toledano

L’any 2011 el Govern de la Generalitat comença una forta ofensiva en quant a retallades de drets socials, principalment en l’abaratiment del sou dels treballadors. Un dels aspectes afectats pel govern presidit per Artur Mas és la Renda Mínima d’Inserció (PIRMI), que afecta a les més de 100.000 persones que rebien la prestació. Des del Govern es ven aquesta prestació com una estafa per part dels beneficiaris, a qui titlla de persones que vagues que no volen treballar.

Davant d’aquestes retallades diverses organitzacions es plantegen com actuar. I es fixen amb l’article 24.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, on es diu que hi ha dret a una renda garantida per la ciutadania. Aquest article però, no s’havia desenvolupat per via legislativa. És per això que les diferents entitats es plantegen el camí de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP).

S’elabora un projecte de llei inicial i es constitueix una comissió promotora per tal de portar la ILP a la mesa del Parlament. Alhora de desenvolupar el projecte de llei comencen a aparèixer diferents debats, un dels més importants, és sobre la quantia d’aquesta renda mínima.

Quan finalment es porta el projecte a la mesa del Parlament es troben amb una forta oposició per part del Govern, que argumenta que donar una renda garantida farà que la gent deixi de buscar feina. Des del Govern s’intenta vendre la renda mínima com un sou pels que no volen treballar. Davant d’això les entitats promotores de la ILP organitzen diverses accions per tal de contrarestar la visió sobre la renda que estava intentant vendre el Govern de la Generalitat.

Finalment s’autoritza la ILP i es comencen a recollir les firmes (se’n necessiten un mínim de 50.000), les diverses entitats que col·laboren aconsegueixen recollir un total d’unes 120.000 firmes. Durant aquest procés es fer una vaga de fam a la Plaça Catalunya de Barcelona per tal d’informar a la gent i resoldre els seus dubtes sobre el què podia comportar aquesta renda garantida de ciutadania.

El març de 2014 es van validar les firmes. Tot i així el Govern va continuar posant traves, en aquest cas en la discussió al Parlament. Amb molts problemes es va avançant a poc a poc, i el 2015 es presenten les esmenes. Però degut a la situació sociopolítica, molt marcada per la qüestió nacional, es convoquen unes noves eleccions el què fa que es paralitzi de nou el procés.

El Govern que surt d’aquestes eleccions és de la coalició Junts pel Sí, que una vegada instaurat torna a plantejar esmenes sobre el projecte de llei per la renda garantida. En aquest cas les esmenes van dirigides a retallar les quanties de la renda. Per tal de contrarestar, la comissió promotora de la ILP, es reuneix per separat amb tots els grups parlamentaris i aconsegueix que el Govern es quedi sol amb les seves esmenes .

Un altre de les discussions que hi ha oberta, a banda de la quantia de la renda, és sobre si aquesta depèn de la participació en  plans sociolaborals de inserció. Aquí les posicions entre els grups parlamentaris també són diferents. Finalment s’arriba a un acord, es crea un híbrid en què una part de la renda és fixa i l’altre depèn de la participació en els plans.

Finalment i després de molt de temps s’aconsegueix que s’aprovi la llei al Parlament i a més amb unanimitat de la cambra. Tot i l’aprovació de la llei, però, encara no estava garantit el seu desenvolupament.

Alhora d’iniciar el procés de sol·licituds, 15 de setembre de 2017, van començar a aparèixer problemes per tal d’aconseguir la renda per part de les possibles usuàries d’aquesta. Les persones que fan la sol·licitud no se’ls resol l’expedient i se’ls envia cartes dient que els hi falta documentació, tot i que en molts casos no sigui així, obligant-los a iniciar de nou tot el procediment de sol·licitud.

Un dels problemes que s’afegeix és que per l’aplicació correcte de la llei es precisa de desenvolupament reglamentari, fet que fins al moment no s’ha produït, en part per la situació política que viu el país des del referèndum de l’1 d’octubre i l’aplicació de l’article 155 de la constitució per part del Govern espanyol.

Resolucions Assemblea de Gestió

ugt.cat_avalot_color_1200x260

Com segurament saps, el proper 23 de febrer celebrem l’Assemblea de Gestió de l’Avalot. Tal i com estableix el Reglament de funcionament intern al Capítol III Article 9, les resolucions s’han  de presentar amb una antelació de 72h, és per això que a continuació us facilitem els enllaços per poder accedir a elles: