• Tenim Motius

Dia Internacional Contra la LGTBIfòbia

Logo AVALOT

El 17 de maig de 1990, fa avui 28 anys, l’OMS va suprimir l’homosexualitat de la llista malalties mentals. En l’actualitat, però, encara hem de seguir lluitant per la despatologització trans, inclosa i definida com a “incongruència de gènere”.

Tot i que molta gent creu que viu a una societat tolerant, la realitat no és així i encara existeix molta opressió i odi cap al col·lectiu. Al llarg dels anys ens han ensenyat a viure en la típica família heteropatriarcal, però avui dia la realitat a la pràctica és totalment diferent i hi ha molts tipus de famílies, diferent tipus d’amor, d’identitat, de sexualitat, d’expressió i de gènere. La discriminació que s’ha après durant tot aquest temps s’ha d’acabar i tal com l’hem après necessitem desaprendre i a la mateixa vegada reaprendre en la igualtat.

Ho hem d’aconseguir des de la base, on l’educació en la tolerància ha de començar a casa i a les escoles. Les més joves seran el nostre futur i per tant tenim la millor oportunitat de netejar l’odi creat i començar a ser una societat més tolerant amb la diversitat i la pluralitat. D’aquesta manera evitarem l’assetjament escolar per motius LGTBIQ+ tant a les escoles com a les empreses i a la nostra vida quotidiana.

L’escola a la mateixa vegada ha de crear recursos per incloure als nens i a les seves famílies en igualtat, canviar el dia del pare i de la mare per al dia de les famílies és un bon començament, iniciativa que ja han anat incorporant diferents escoles a la seva programació pedagògica, perquè totes les famílies se sentin valorades i incloses, independentment de la seva composició.

Als centres de treball també s’ha de fer seguiment i avaluació dels plans d’igualtat, però no tot pot acabar en aprovar lleis pels entorns laborals, sinó que cal una implicació i sensibilització real per part de les empreses.

Avui dia l’homosexualitat, la transsexualitat i la bisexualitat encara són perseguides a 72 països i a 18 de la Unió Europea les persones trans s’han de sotmetre a esterilització. Ens queda molt per lluitar i des de l’Avalot tenim el compromís de fer-ho de manera incansable.

Una societat millor només ho serà si és més igualitària.

 

 

Per a les princeses de color vermell i els prínceps covards

Santa Jordina

Per deixar de relacionar el fet d’anar de rosa amb dir que som febles i indefenses.

Per deixar de relacionar el fet d’anar de vermell amb dir que som putes.

Anirem com ens doni la gana anar: roses, blaves, verdes i tots el colors de l’arc de Sant Martí.

Perquè llegir ens fa lliures i moltes de nosaltres preferim rebre llibres i aprendre, somiar o viure aventures que no observar com es marceix una flor.

Ei, que consti que també ens agraden les flors, però abans, pregunta’ns!

Per viure un amor lliure i sense prejudicis on la Princesa pugui acabar amb el Drac i el Príncep amb un altre Príncep, on no els mirin amb cares estranyes per fer-se petons en públic.

Pels prínceps que s’atreveixen i no s’avergonyeixen de rebre roses i plorar d’emoció. És més valent expressar els sentiments que ocultar-los.

Trenquem els mites, els estereotips ivis quem en un món on no tinguem por a demostrar els nostres sentiments i on les etiquetes no existeixin.

Autora: Valle Alcaide

Dia Internacional de la Visibilitat Trans

Dia Internacional de la Visibilitat Trans

Autora: Valle Alcaide, Coordinadora de l’Àrea de Feminisme i Llibertat

La transsexualitat actualment és una realitat molt poc abordada i en moltes ocasions es tracta de manera errònia i es confon amb altres termes com el travestisme, l’homosexualitat o el transformisme. Hem d’aclarir primerament diferents termes:

Trans: quan el sexe biològic no coincideix amb la identitat de gènere amb la que t’identifiques i pertanys.

Cisgenere: El sexe biològic i la identitat de gènere coincideixen.

Noia trans: El sexe biològic (genitals masculins) no coincideix amb la seva identitat de gènere que es femení.

Noi trans: El sexe biològic (genitals femenins) no coincideix amb la seva identitat de gènere que es el masculí. .

El nostre sexe biològic es defineix per la genitalitat amb la qual naixem i la nostra identitat de gènere és un procés de construcció per tal de definir-nos com el que nosaltres ens identifiquem, que pot ser: gènere masculí, femení, ambdós gèneres a la mateixa vegada, cap gènere o fluïm entre un i altre.

Aquest escrit vol ser un punt de partida per a la transformació de la situació que viuen molt joves i el volem dirigir a tota la comunitat que envolta el col·lectiu trans però especialment al jovent, a les famílies d’aquests, als seus amics i a les empreses que els contractaran; hem d’abordar el tema sense por i en la mesura del possible, hem de donar solucions i hem de visibilitzar-los.

L’Avalot va quedar aquesta setmana amb Jack, un noi trans de 21 anys i treballador a la SEAT que ha volgut explicar-nos la seva experiència. Des de molt petit la seva mare ja va notar que Jack plantejava una sèrie d’actituds que no corresponien amb el seu sexe biològic i no va fer falta ni esmentar-lo, va sortir sol i va caure per al seu propi pes; va ser la seva manera qui va plantejar el tema. El Jack va ser plenament conscient de la seva veritable identitat de gènere als 19 anys i el més difícil de l’acceptació va ser amb ell mateix i no amb els altres.

L’adolescència és una etapa molt dura i complicada per a qualsevol jove, ja que comencen molts canvis, tan psíquics, físics i hormonals. Aquests canvis desorienten a tots els adolescents i en el seu cas, a part de tots aquests canvis i el fet de ser un jove trans la seva transició de nen a adolescent va ser molt dura, va sofrir amenaces, insults, cops, etc. el que avui anomenem bullying. Això però no va ser un impediment per en Jack per tirar endavant amb la seva vida i voler començar un canvi, per sentir-se plenament com el era i com es volia veure. Per això el suport de la seva mare ha estat imprescindible i essencial, ja que ha estat ella el seu suport incondicional en tot moment del seu procés.

Com a jove, a part de les problemàtiques que ens afecten directament al jovent com la falta de treball, precarietat laboral, estudis, etc., en Jack es va trobar amb altres problemes molt importants, com ara el canvi del seu carnet d’identitat, pel qual havia d’esperar legalment 2 anys per temes burocràtics, o també problemàtiques laboral com veure que en plena transició no li van tornar a trucar del seu antic treball.

Quan li vam preguntar quina és la millor manera de visibilitzar al col·lectiu trans es va quedar parat un moment, va dubtar i ens va explicar que la seva manera és parlar-ne, fer-ho públic, que la gent ho vegi a les xarxes socials, als mitjans de comunicació i que no s’amagui.

També li vam preguntar com ajudaria a altres joves que es trobin desorientats en aquest tema, què els hi diria ell. Ens va esmentar que si realment és el que volen, que ho facin amb el 100% de convenciment i que donin el pas de començar el canvi si és el que desitgen. Ens diu que a ell li va ajudar especialment el servei Trànsit, i que anima tothom que ho necessiti a anar sense por i explicar la seva situació.

Des d’Avalot volem fer una crida per la diversitat, perquè els diferents matisos en aquesta vida són els que ens enriquiran. Tenir por a allò que és diferent de nosaltres no ens excusa per maltractar-ho, ocultar-ho o no donar-lo per bo, hem d’ampliar la nostra ment i acceptar totes les maneres de viure. Som lliures de decidir què volem fer amb les nostres vides, amb el nostre cos, la nostra ment i el nostre cor, i no hem d’imposar mai la nostra manera de viure només per desconeixement d’una altra. Per això hem de començar a canviar el nostre sistema educatiu i les nostres lleis, al igual que també és necessari fer un canvi en nosaltres mateixes i començar a ser conscients d’actituds trànsfobes que totes tenim. És necessari que es reconeguin totes les formes de vida!

Fins fa molt poc l’Organització Mundial de la Salut considerava que la transsexualitat era una malaltia, un trastorn i en la seva nova definició que substituirà a l’antiga de 1990 es definirà com a “incongruència de gènere“.

El jovent ha de créixer lliure per definir-se en la seva sexualitat i la seva identitat de gènere, i és molt important fer-ho sense patir cap tipus de discriminació. Ja n’hi ha prou de prejudicis!

Emancipació Juvenil i Habitatge

"Crisis: España devorando a sus hijos", obra d'en Meko (Jesús Meco Castellanos).  http://www.mekoart.net

“Crisis: España devorando a sus hijos”, obra d’en Meko (Jesús Meco Castellanos). http://www.mekoart.net

Assemblea de Gestió de l’AVALOT – Joves de la UGT de Catalunya

Cada any disminueix el número de joves que ens independitzem i hi ha un retard constant i continu del moment d’abandonar la llar familiar, agreujat pel fet que ens trobem, de nou, davant una nova bombolla immobiliària.

L’augment constant de preus arreu del territori, especialment a la ciutat de Barcelona, el finançament i la precarietat laboral estan actuant com a fre perquè les joves ens emancipem. Les condicions laborals que patim el col·lectiu jove, traduïdes en l’alta taxa d’atur, precarietat laboral i temporalitat dels contractes signats, i sumades a les condicions socials, ocasionen greus dificultats per accedir a una vivenda, sigui en propietat o de lloguer.

En els últims anys, l’habitatge s’ha convertit en un element de segregació social. La bombolla immobiliària en la qual ens trobem immerses, comporta una revalorització del patrimoni i, per tant, una desigualtat social en funció dels béns immobiliaris. Per una banda, trobem les que són propietàries i han vist com les seves propietats han incrementat el seu preu i, per tant, també han  augmentat les seves rendes, mentre per les que no són propietàries, la seva manca de patrimoni suposava el seu empobriment i, amb ell, l’accés a l’habitatge implicava endeutament, en els casos que els hi és possible.

Les rendes de lloguer s’han disparat de nou i a Barcelona ja superen els màxims assolits en 2008, durant la darrera bombolla immobiliària, fet que comporta que el jovent seguim sense trobar la via d’entrada a un habitatge sense hipotecar la nostra vida i el nostre futur.

Segons les dades de l’últim butlletí de l’Observatori d’Emancipació, menys del 58% de les persones entre 16 i 29 anys estan emancipades i el 25’7% es troba en risc de pobresa o exclusió social. Pel que fa a la població entre 25 i 29 anys, només el 50’1% ha marxat de casa dels seus pares, mentre que entre les menors de 25 les emancipades no arriben avuit punts percentuals (7’5%). El percentatge ha anat disminuint des del 2014, tot i que les estadístiques asseguren que també ha baixat el nombre d’aturades, fet que diu molt poc tant del mercat immobiliari com del mercat de treball i les seves condicions.

En qualsevol cas, i el que més ens preocupa, és que emancipar-se no suposa anar a viure sola, ja que només ho fa el 15%, ni tan sols anar a viure en parella (30%). El gruix de les joves que s’independitzen ho fan compartint pis: el 23% dels nois entre 18 i 29 anys i el 17’25% de les noies comparteixen pis.

Amb tot, s’ha de tenir en compte que no només hi ha menys habitatges disponibles, sinó que aquests també són molt més cars. El preu mitjà del lloguer a Barcelona capital és de 826’9€ segons les estadístiques de la Secretaria d’Habitatge. Això comporta que una persona jove que estigui cotitzant, hauria de dedicar el 85’4% del seu salari únicament a pagar la mensualitat del lloguer (fa un any era el 71’1%). Sense afegir a aquests càlculs el cost dels subministraments bàsics per ús de la vivenda (aigua, llum, gas, etc). Pel que fa a la compra d’un immoble les dades no són gaire més positives: en l’actualitat suposaria el 68’7% del salari net d’una persona jove que viu a Barcelona i hauria de cobrar 4’2 vegades el seu sou per poder fer front a l’import d’entrada de la compra.

Aquests percentatges estan molt per sobre del que s’anomena “llindar del sobreendeutament”, que fixa tant la UE com les pròpies entitats financeres, afirmant que aquests tipus de despeses només haurien d’ocupar el 30% dels ingressos totals de la persona. Les dades ens mostren doncs que només el 10% de les joves treballadores amb sous més alts poden adquirir una vivenda sense risc de sobreendeutament.

Un altre factor a tenir en compte com a causant de la situació, és el lloguer turístic d’habitatges, problemàtica de primer ordre a la ciutat de Barcelona. Cada cop més turistes s’allotgen en vivendes i no en places turístiques reglades, fet que suposa també l’encariment de l’habitatge, que dificulta l’accés de la població amb menys ingressos a aquesta necessitat bàsica entre la qual es troba la població jove.

Per tot això, des de l’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya exigim:

  • Creació d’un parc de vivenda pública a preus assequibles.
  • Implantació efectiva d’un programa d’ajuda a la població jove que faciliti la seva emancipació.
  • Apostar per l’ús social dels habitatges desocupats.
  • Establir mesures penalitzadores per les propietàries que tinguin pisos buits.
  • Treballar per la rehabilitació dels edificis en estat deficient, per poder-ne fer ús sociald’aquests.
  • Combatre l’oferta turística no reglada en habitatges que no paga impostos i que afecta de manera directa a l’encariment del preu de l’habitatge.

Descarregar la resolució en PDF

En defensa de l’escola catalana

Assemblea de Gestió de l’AVALOT – Joves de la UGT de Catalunya

Catalunya és cruïlla i país d’acollida per a moltes persones, als nostres carrers veiem diferents costums i llengües que ens enriqueixen com a societat i que conviuen en pau entre elles. Som un país plural i cosmopolita, on tothom hi és ben rebut i hi té cabuda.

És per aquest motiu que considerem vital que a les escoles de Catalunya, el nostre model educatiu sigui el de la immersió lingüística, consolidat a còpia de moltes lluites i que amb trenta anys ha aconseguit l’objectiu pel qual es va bastir: el català com a llengua vehicular a les escoles de Catalunya i puntal de la cohesió social al nostre país.

La immersió lingüística garanteix que totes les nenes tinguin igualtat d’oportunitats de poder parlar i dominar tant el català com el castellà, ambdues cooficials al nostre país i, si no fos per l’escola, molta de la nostra població no hi tindria cap tipus de contacte. La virtut de ser bilingües és un valor afegit que tenim les catalanes.

Aquest objectiu s’ha aconseguit satisfactòriament, i així ho demostren les dades: segons els resultats de l’últim informe PISA (Programa per a l’Avaluació Internacional de l’Alumnat), la llengua familiar no condiciona als aprenentatges de l’alumnat, fet que demostra doncs que, efectivament, el nostre model educatiu és inclusiu i que, per tant, no hi ha cap tipus d’incidència entre les llengües que es parlen a casa i les notes de l’alumne, apreciables al següent gràfic:

Gràfic resolució

També, l’Avaluació General de Diagnòstic del Instituto Nacional de Evaluación Educativa mostra que no existeixen diferències significatives en la puntuació mitjana de la competència de comunicació lingüística entre les nenes catalanes i les espanyoles sent en l’educació primària i secundària obligatòria de 502 per les catalanes i 500 per les espanyoles. Fins i tot, doncs, s’observa una mitjana de més bona puntuació entre qui ha estudiat mitjançant el nostre model d’immersió lingüística.

Per últim, cal comentar que el 95% de l’alumnat que supera la prova de llengua catalana també supera la de llengua castellana, i viceversa, el 94% de l’alumnat que supera la prova de llengua castellana també supera la de catalana, segons el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu.

Així doncs, a part de contribuir a la normalització lingüística minoritzada, amb aquest model educatiu s’ha afavorit la cohesió social i l’equitat, garantint la igualtat d’oportunitats per competències lingüístiques i evitant una doble xarxa d’educació per comunitats segregades segons la llengua d’origen, ja que hem aconseguit que totes les nenes realitzin la seva escolarització als mateixos centres; formem part d’un mateix país i no volem que se’ns classifiqui segons la llengua que parlem a casa!

Per tot el que s’ha exposat, rebutgem l’intent de segregació per motius lingüístics, perquè el nostre model ha afavorit sempre la cohesió social des d’una perspectiva intercultural.

Per tot això, resolem:

  • L’Avalot seguirà promovent la llengua i cultura catalanes allà on vagi.
  • Participarem enèrgicament en plataformes en defensa del català i la cultura catalanes, com Som Escola.
  • Exigim que no es toqui el nostre model educatiu i que deixi de ser tractat com una eina més de campanya electoral. No ho és!

– Descarregar resolució en PDF

Vaga feminista històrica

IMG_1931Autora: Valle Alcaide

Després d’aquest darrer 8 de març de 2018, podem dir que estem molt orgulloses de totes nosaltres, ja que ha estat un dia històric.

Orgulloses de totes les noies i dones que ahir van sortit als carrers per demostrar que mai més ens callarem, que lluitem unides i seguirem lluitant pels nostres drets. Les Avalots vam sortir a demostrar-ho i ho vam fer també per les noies i dones que no han pogut sortir als carrers però que han donat suport a la lluita des de casa seva, per les que han posat el mandil estès al balcó, per les que no van netejar, no van cuinar i no van cuidar, per les que han hagut de treballar i no han pogut fer ni l’aturada de 2 hores, per les que sí han pogut fer aquestes 2 hores d’aturada, per les que han hagut de fer serveis mínims i des dels seus treballs han tractat de fer el just i necessari, per les dones grans que per salut no han pogut sortir al carrer i per d’altres que no han pogut sortir per diferents motius.  Va sortir també per les futures generacions i per les que no hi són ja amb nosaltres, per les dones que el masclisme ha assassinat, per les nostres avantpassades que van lluitar per nosaltres. Per tu i per mi i per totes nosaltres, ahir nosaltres vam parar.

Des d’arreu del territori, ahir vam viure una jornada plena d’emocions. Els crits i càntics omplien la ciutat de Barcelona així com la resta dels municipis. Vam portar pancartes i símbols feministes, amb el color lila com a única bandera.

Les Avalots seguirem lluitant avui i sempre per la igualtat, per un canvi a les lleis i per acabar amb el masclisme i l’heteropatriarcat.

Quan les dones parem, el món es para. Visca la vaga feminista.

ENS VOLEM LLIURES, ENS VOLEM VIVES, FEMINISTES, COMBATIVES I REBELS!

Al següent enllaç podreu trobar algunes imatges d’avalots arreu del territori: Manifestacions 8M

I aquí una petita entrevista que Canal 21 va fer a les tècniques d’ocupació de l’Avalot presents a la manifestació de Tortosa: Video 

Conclusions “Els moviments socials al sindicat”

Taula 4. Els moviments socials al Sindicat

  • Autor: Bernat Panadés
  • Ponent: Diosdado Toledano

L’any 2011 el Govern de la Generalitat comença una forta ofensiva en quant a retallades de drets socials, principalment en l’abaratiment del sou dels treballadors. Un dels aspectes afectats pel govern presidit per Artur Mas és la Renda Mínima d’Inserció (PIRMI), que afecta a les més de 100.000 persones que rebien la prestació. Des del Govern es ven aquesta prestació com una estafa per part dels beneficiaris, a qui titlla de persones que vagues que no volen treballar.

Davant d’aquestes retallades diverses organitzacions es plantegen com actuar. I es fixen amb l’article 24.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, on es diu que hi ha dret a una renda garantida per la ciutadania. Aquest article però, no s’havia desenvolupat per via legislativa. És per això que les diferents entitats es plantegen el camí de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP).

S’elabora un projecte de llei inicial i es constitueix una comissió promotora per tal de portar la ILP a la mesa del Parlament. Alhora de desenvolupar el projecte de llei comencen a aparèixer diferents debats, un dels més importants, és sobre la quantia d’aquesta renda mínima.

Quan finalment es porta el projecte a la mesa del Parlament es troben amb una forta oposició per part del Govern, que argumenta que donar una renda garantida farà que la gent deixi de buscar feina. Des del Govern s’intenta vendre la renda mínima com un sou pels que no volen treballar. Davant d’això les entitats promotores de la ILP organitzen diverses accions per tal de contrarestar la visió sobre la renda que estava intentant vendre el Govern de la Generalitat.

Finalment s’autoritza la ILP i es comencen a recollir les firmes (se’n necessiten un mínim de 50.000), les diverses entitats que col·laboren aconsegueixen recollir un total d’unes 120.000 firmes. Durant aquest procés es fer una vaga de fam a la Plaça Catalunya de Barcelona per tal d’informar a la gent i resoldre els seus dubtes sobre el què podia comportar aquesta renda garantida de ciutadania.

El març de 2014 es van validar les firmes. Tot i així el Govern va continuar posant traves, en aquest cas en la discussió al Parlament. Amb molts problemes es va avançant a poc a poc, i el 2015 es presenten les esmenes. Però degut a la situació sociopolítica, molt marcada per la qüestió nacional, es convoquen unes noves eleccions el què fa que es paralitzi de nou el procés.

El Govern que surt d’aquestes eleccions és de la coalició Junts pel Sí, que una vegada instaurat torna a plantejar esmenes sobre el projecte de llei per la renda garantida. En aquest cas les esmenes van dirigides a retallar les quanties de la renda. Per tal de contrarestar, la comissió promotora de la ILP, es reuneix per separat amb tots els grups parlamentaris i aconsegueix que el Govern es quedi sol amb les seves esmenes .

Un altre de les discussions que hi ha oberta, a banda de la quantia de la renda, és sobre si aquesta depèn de la participació en  plans sociolaborals de inserció. Aquí les posicions entre els grups parlamentaris també són diferents. Finalment s’arriba a un acord, es crea un híbrid en què una part de la renda és fixa i l’altre depèn de la participació en els plans.

Finalment i després de molt de temps s’aconsegueix que s’aprovi la llei al Parlament i a més amb unanimitat de la cambra. Tot i l’aprovació de la llei, però, encara no estava garantit el seu desenvolupament.

Alhora d’iniciar el procés de sol·licituds, 15 de setembre de 2017, van començar a aparèixer problemes per tal d’aconseguir la renda per part de les possibles usuàries d’aquesta. Les persones que fan la sol·licitud no se’ls resol l’expedient i se’ls envia cartes dient que els hi falta documentació, tot i que en molts casos no sigui així, obligant-los a iniciar de nou tot el procediment de sol·licitud.

Un dels problemes que s’afegeix és que per l’aplicació correcte de la llei es precisa de desenvolupament reglamentari, fet que fins al moment no s’ha produït, en part per la situació política que viu el país des del referèndum de l’1 d’octubre i l’aplicació de l’article 155 de la constitució per part del Govern espanyol.

Sant Violentí i altres mites de l’amor romàntic

amor romàntic

Per amor romàntic entenem aquell model de relació afectiva basada en els principis de que l’amor ha de ser etern, exclusiu, incondicional, sacrificat i sotmès a la persona amb la que estem. Però aquest amor no és amor: és romanticisme creat i explotat per perpetuar l’heteropatriarcat. Ens ensenyen a estimar en base a la propietat privada i des de la desigualtat existent entre dones i homes. Desigualtat que es fa patent des del moment en que, voluntàriament o no, a les dones se’ns ensenya a estimar més la llibertat de l’home que no la nostra.

L’amor romàntic és una eina de control social i ha de ser analitzat no només des d’una perspectiva sentimental sinó també com la construcció social que és i que dies com Sant Valentí evidencien. El 14 de febrer patenta l’amor com un pilar més del consumisme i de l’explotació del sistema de gèneres, que ens fica al cap que estimar també és gastar i ens dona la percepció de que quant més gastes, més estimes.

Des de l’Avalot creiem important desfer-nos de les imposicions de gènere que s’han creat al voltant del concepte de l’amor i trencar mites, com els que exposem a continuació:

  • “L’amor és etern”: No. De vegades dura molt de temps i altres no. Pensar que ha de ser necessàriament per sempre implica que hauràs de fer sacrificis per fer que es mantingui en el temps i que et sentiràs fracassada si s’acaba.
  • “L’amor pot amb tot”: No. La filosofia de l’amor incondicional és molt perillosa, perquè dona per suposat que som capaços de perdonar-ho tot i ni tot és perdonable ni tot és permissible. No estimem passi el que passi, no estimem amb violència ni desigualtats ni maltractaments. Un amor sa, és un amor amb condicions.
  • “Qui t’estima et farà plorar”: No. Sovint hem escoltat allò de “els que es barallen, es desitgen” i no, l’amor t’ha de fer gaudir i hem de trencar amb la fal·làcia de que estimar implica patiment. L’amor no ens pot lligar ni limitar ni fer patir, hem de fer-nos responsables de la nostra felicitat i revisar els obstacles que ens impedeixen gaudir.
  • “Ets la meva mitja taronja”: No. Això el que ens ve a dir és que estem incompletes i que necessitem algú. Cadascuna de nosaltres és una persona sencera en si mateixa i tenir parella no és un requisit indispensable per ser feliç.
  • “Som un”: No. Sou dos individus i estar enamorat o en parella no implica fusionar-te amb l’altre persona i perdre la teva pròpia identitat.
  • “Sense parella estàs sola”: No. Ni ser soltera és ser infeliç ni implica soledat. Estem envoltats de persones que ens acompanyen i aprecien sense necessàriament haver de tenir una relació romàntica amb elles. La parella és el pilar fonamental de la societat occidental i per aquest motiu es penalitza la solteria o quan es trenca una relació és viu com un fracàs personal. No ho és.
  • “Els gelos demostren amor”: No. Segons l’amor romàntic, els gelos són una senyal que demostra que la teva parella t’estima. La realitat és que els gelos demostren toxicitat i una actitud possessiva que identifica que tractem les persones com a propietats.
  • “Sóc feliç perquè estàs amb mi”: No. Hem de trencar amb la felicitat dependent. En cap cas la nostra felicitat afectiva es pot sustentar en la persona amb la que decidim compartir relació. El fet de tenir parella és una elecció lliure i la nostra felicitat ha de dependre de nosaltres, no de ningú altre.

Tots aquests mites, en algun moment, els hem reproduït inconscientment i acaben generant violència. Hem de trencar amb ells i qüestionar com l’amor romàntic ens afecta per així poder treballar per destruir els models heteronormatius i construir relacions i identitats diverses que parteixin de la igualtat i la llibertat, amb la intenció d’afavorir relacions molt més sanes i horitzontals, que es sustentin en el principi bàsic de l’autonomia i no pas en el del control o la dependència.

És vital que entenem que l’amor ha d’estar basat en el bon tracte i en la igualtat, amb la intenció d’establir relacions igualitàries en les que les diferències serveixin per enriquir-nos mútuament. És necessari un canvi social, cultural, econòmic i sentimental. L’amor no pot estar basat en la propietat privada i la violència no és cap eina per solucionar problemes. Necessitem altres models femenins i masculins que no es sustentin en la fragilitats d’unes i la brutalitat d’altres.

Des d’aquí us convidem a totes a qüestionar i rebutjar l’heteronormativitat i els rols de gènere establerts, així com els patrons relacionals de la cultura occidental moderna, que subordina a la dona i que es fonamenta en preservar la família. Només així serem capaces de construir relacions afectives des del respecte i centrades en cuidar-nos a nosaltres mateixes!

Manifest de l’Avalot sobre el moment sociopolític actual

Des de l’ Avalot –  Joves de la UGT de Catalunya, volem manifestar:

  • Que des dels nostres inicis, hem participat en les manifestacions i actes de l’11 de setembre, en commemoració a la Diada de Catalunya.
  • Que som una organització catalana i que el nostre radi d’acció acaba on acaba Catalunya, però tot i això, mantenim el nostre caràcter internacionalista, per tant, continuarem treballant amb sindicats i organitzacions d’arreu del món.
  • Que segons diuen les nostres ponències i resolucions, estem a favor del dret a decidir i la lliure determinació de tots els pobles.
  • Que continuarem defensant els nostres costums, tradicions i institucions, així com el model d’escola i la nostra llengua, perquè ens en sentim orgulloses; i perquè defensar la cultura catalana no significa estar en contra de cap altra cultura.
  • Que sempre hem estat un país d’acollida, i ho volem seguir sent, perquè entenem que la diversitat ens enriqueix com a poble, perquè a Catalunya hi cabem totes, sigui quin sigui el nostre origen.
  • Que històricament tant els sindicats com els moviments estudiantils hem estat motor de canvi social, i així desitgem que segueixi sent.
  • Que per damunt de la legalitat, està la democràcia.
  • Que com a joves exigim una democràcia verdadera i madura, traduïda en urnes per poder votar tranquil·lament cada cop que el poble mostri, a través d‘actes pacífics, que ho vol fer, independentment del tema que estigui en qüestió.
  • Que veiem amb preocupació i patiment el retrocés a nivell de drets democràtics així com els intents d’acabar amb la pau social del nostre país.
  • Que ens agradaria aprofitar aquesta oportunitat per defensar la democràcia també dins l’estat espanyol, i així, enterrar al govern del PP i al règim del 78.
  • Que moltes companyes que formen part de l’ organització, així com molta part de la població catalana, vam rebre l’abús policial (impossible de qualificar) que ataca tan física com psicològicament.
  • Que ens repugna la violència policial injustificada i desmesurada que es va produir l’1 d’octubre durant la jornada del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya.
  • Que entenem que no es pot negociar amb un govern que durant molts anys ha negat la possibilitat de diàleg, per finalment, aplicar de manera il·legal l’article 155 de la Constitució espanyola, que no respecta el Govern escollit democràticament pel poble de Catalunya, que l’únic de què és culpable és de seguir el programa electoral pel qual van ser votades.
  • Que el govern espanyol ha congelat les subvencions a la gran majoria d’entitats juvenils de Catalunya, amb l’ única intenció de penalitzar-nos per haver expressat la nostra opinió, pel fet de voler participar en una democràcia.
  • Que com a entitat antifeixista condemnem enèrgicament les mostres i atacs feixistes que es produeixen als nostres carrers, així com la impunitat amb què succeeixen aquests fets.
  • Que ara mateix tenim dos representants d’ entitats socials, set conselleres i el vicepresident a la presó, pel simple fet de defensar les seves idees polítiques. A més, estan sent jutjades per un tribunal que és hereu del Tribunal de Orden Público
  • Que tenim un president i quatre conselleres a l’exili i que ens neguem a reconèixer un altre govern.
  • Que la mesa del parlament està imputada i pendent de declarar al Tribunal Suprem, on la fiscalia demanarà també la presó preventiva.
  • Que fa temps van perdre la por, i que no claudicarem davant d’un govern imposat que per a nosaltres representa el feixisme i el franquisme espanyol.

I que, per tot això, EXIGIM:

  • L’amnistia per a totes les preses polítiques.
  • La defensa de la democràcia, retirant el 155 i la resta d’ingerències il·legítimes del govern espanyol.
  • La restauració dels drets robats a totes les ciutadanes de Catalunya.
  • La retirada de les forces d’ocupació del nostre país.
  • Que les eleccions al proper 21D, siguin amb garanties i transparència i que es respectin els seus resultats.
  • La convocatòria d’eleccions a l’estat espanyol per derrocar aquest govern antidemocràtic.

Resposta a Miquel Valls

Des de l’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya volem mostrar la nostra repulsa a les declaracions de Miquel Valls President de la Cambra de Comerç on afirmava que “En general, els joves no volen fer l’esforç de formar-se”. Des de la nostra organització volem recordar-li que, una part significativa del jovent del nostre país, treballem en llocs de feina pels quals estem sobrequalificades. La realitat laboral és que els llocs de treball que ens ofereix el mercat laboral es caracteritzen per la precarietat, fet que ens impedeix desenvolupar de manera digna el nostre projecte vital.

El motiu que ens fa emigrar a l’estranger és aquest, que no trobem un mercat de treball que s’adeqüi a la nostra formació; en canvi, si ens donessin més oportunitats i no es subestimin les nostres competències pel simple fet de ser joves, no ens veuríem endinsades en un exili forçat per tal de trobar feina.

Les dades són clares, el 37,6% de les joves amb un alt nivell formatiu treballa en ocupacions que requereixen una qualificació inferior. Això, ens obliga a buscar noves oportunitats laborals fora del nostre país, on 6 de cada 10 joves es plantegen emigrar per trobar feina. L’any passat 66.983 joves catalanes entre 15 i 34 anys residien a l’estranger. Hem de prendre consciència que, una de les conseqüències d’aquest fet afectarà, a la llarga, a tota la població: tindrem problemes demogràfics.

Des de l’Avalot portem reivindicant un canvi de model productiu basat en la competitivitat a través de l’I+D+I on la formació ha de ser un pilar bàsic, a més d’això, les empresàries haurien de començar a canviar la seva perspectiva i començar a mirar a la població jove com una font de talent i d’innovació (que és el que realment som) i no com una despesa.

Aquest tipus de declaracions, on es pretén culpabilitzar a la part més perjudicada, al jovent, no haurien de ser pròpies del màxim representant de la Cambra de Comerç, és per això que demanem que les retiri de forma immediata i el convidem a llegir-se l’Informe “20 anys de lluita contra la precarietat juvenil” que ha confeccionat l’Avalot on es demostra de manera objectiva (amb dades) com la situació laboral del jovent del nostre país ha empitjorat greument en aspectes com  ocupació, atur, activitat, temporalitat, parcialitat, sobrequalificació, salaris o emigració.