• PRECARIETAT JUVENIL

JULIOL | MES DE LA DEFENSA DEL MEDI AMBIENT

MEDI AMBIENT

En un mes calorós d’estiu en què el consum d’aigua, per exemple, augmenta de forma considerable arreu del territori és un bon moment per estimular la conscienciació de la societat a escala mundial i promoure l’acció política amb actuacions compromeses amb la protecció del medi ambient. Des d’aquesta perspectiva, les conclusions són clares: hem de fer front i prendre mesures clares i ambicioses per aturar la contaminació del nostre entorn.

És necessari fer aquesta reflexió i impulsar les persones a ser agents actius del desenvolupament sostenible i equitatiu, recordant que el medi ambient és la base del nostre desenvolupament i de la nostra qualitat de vida, amb un gran potencial, alhora, de generar llocs de treball segurs i sostenibles relacionats amb l’economia circular i en àmbits molt diversos com són l’eficiència, la gestió dels residus i les energies renovables, entre altres. Ens trobem en un moment de la història en què la població creix de forma desmesurada i, davant d’una Terra limitada en recursos i on l’esperança de vida dels països desenvolupats és cada vegada més alta, la solució no és fàcil, i en certes regions hi ha conflictes d’espai i de sobreexplotació de recursos naturals amb la consegüent degradació dels ecosistemes.

Fem una crida a la conscienciació i a la reflexió global de cap a on conduïm el nostre planeta i quin tipus de desenvolupament volem. Actualment, el món es troba en una situació extrema, deguda, en gran part, a la forma de vida i d’activitat dels països desenvolupats; i aquestes greus pressions globals que pateix la Terra, afecten no només els àmbits naturals, sinó, per extensió, també als socials. Per aquest motiu apostem per un model de desenvolupament que integri els principis de l’economia circular i la transició justa, reivindicació clau, també, del moviment sindical internacional en termes ambientals.

CONCEPTES CLAU

  • Canvi climàtic: Variació de les característiques climàtiques en un lloc determinat al llarg del temps. El canvi climàtic es pot produir per causes naturals o bé com a conseqüència de fenòmens provocats per l’activitat humana, que ha incrementat la concentració de determinats gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera.
  • Desenvolupament sostenible: Desenvolupament econòmic i social que té lloc sense detriment del medi ambient ni dels recursos naturals dels quals depenen les activitats humanes i el desenvolupament, tant del present com del futur.
  • Economia circular: Model econòmic basat en la reutilització, la reparació, la remanufactura i el reciclatge dels materials i els productes minimitzant la utilització de matèries primeres de forma alternativa a un model lineal basat en la producció, l’ús i la disposició.
  • Petjada ecològica: Indicador ambiental que estableix la superfície ecològicament productiva que cal per a subministrar la matèria i l’energia bàsiques per a cobrir indefinidament les necessitats de consum de recursos i d’assimilació de residus d’una població determinada en un territori concret, segons el seu estil de vida habitual.

Pots descarregar-te el bloc lingüístic complet i l’agenda en el següent enllaç: BLOC LINGÜÍSTIC DE L’AVALOT

PORTADA BLOC LINGÜÍSTIC

Treballes a l’estiu? Informa’t dels teus drets!

Estiu

Com cada any, l’arribada de l’estiu suposa que moltes estudiants joves entrin al món laboral en sectors variats com ara el comerç o l’hostaleria. De fet, l’estiu és l’època de l’any on més joves han tingut la seva primera experiència laboral, cosa gens estranya si tenim en compte que en aquest període coincideix l’aturada de les classes amb l’augment de la demanda de personal per cobrir llocs de feina de perfils diversos.

Des de l’Avalot volem fomentar l’ocupació de qualitat i ajudar a que les joves estiguin preparades i informades, per evitar tant com sigui possible situacions de precarietat. És per això que hem engegat a les universitats la campanya “Treballes a l’estiu? Informa’t dels teus drets!” on pretenem donar a totes les joves interessades les eines necessàries i la possibilitat de rebre formació en drets i deures, així com resoldre totes les consultes que ens vulguin fer arribar.

  • Documents: en aquest apartat del nostre web estan recollits tots els arxius que et poden ser útils, des de l’Estatut de les treballadores i altra legislació laboral bàsica fins informes on trobaràs l’estat de la precarietat juvenil.
  • Bústia Precària: amb aquest formulari pots fer-nos arribar la teva consulta, experiència o denúncia i rebre una resposta del nostre equip.
  • Contacte directe: encara tens dubtes? Contacta directament amb nosaltres! El nostre correu és avalot@cataluny.ugt.org i el número de telèfon el 933 04 68 18. I si ho prefereixes pots agendar una assessoria laboral i t’atendrem de manera totalment gratuïta al nostre local de la Plaça Vázquez Montalbán, 4. Som aquí per a tu!

 

Tornen les rebaixes d’estiu

Rebaixes

Aquesta campanya de rebaixes d’estiu és molt esperada pels empresaris ja que creuen que les xifra de vendes del primer semestre no ha assolit els objectius desitjats i confien en remuntar ara els números.

Desafortunadament per les treballadores i els treballadors del sector de comerç el mecanisme mes ràpid per ampliar els beneficis es augmentar les vendes i mantenir o reduir els costos de personal. Per això encara que molts mitjans de comunicació recullen manifestacions de la patronal que asseguren que la contractació s’incrementarà en aproximadament 35.000 llocs de treball a Catalunya, nosaltres sabem que aquestes dades no són reals.

Quant les empreses anuncien aquesta gran quantitat de creació d’ocupació no estan parlant de contractes temporals per tota la campanya, sinó que en molts casos són contractes només per una setmana o fins i tots per dies i majoritàriament a temps parcial, per tant la xifra real de contractació es redueix a menys de la meitat.

D’altra banda considerem que aquesta contractació és totalment insuficient ja que des de la crisi s’han perdut 100.000 llocs de treball que a dia d’avui no s’han recuperat, per tant vol dir que s’haurà de realitzar la mateixa càrrega de treball amb moltíssims venedors i venedores menys amb el consegüent empitjorament de les condicions laborals (l’any 2008 la població ocupada al sector de comerç a Catalunya era aproximadament de 425.000 persones, en canvi actualment no arriba als 326.000).

A més, no podem oblidar que parlem d’un sector molt precaritzat, amb salaris baixos, treball en festius sense compensació, jornades irregulars,… composat majoritàriament per dones, representen un 70% de les persones treballadores, de les quals al voltant del 72% son mares. Condicions que fan pràcticament impossible la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.

Per tot això des del Sector de Comerç de la UGT denunciem un any mes les condicions laborals de les treballadores i treballadors en aquesta campanya de rebaixes. És imprescindible que es generi l’ocupació necessària per arribar al volum de treballadors d’abans de la crisi i és essencial que aquesta ocupació sigui de qualitat, és a dir, contractes que un cop finalitzada la campanya es transformin en indefinits, contractes a jornada complerta i per suposat contractes que incorporin formació per tornar a professionalitzar el sector.

Sector de Comerç de la UGT de Catalunya

INACTIVITAT JUVENIL – El principal motiu d’inactivitat de les dones és per tasques de la llar i cures

Inactivitat

La població activa la representen totes aquelles persones que tenen una ocupació remunerada o estan disponibles i fan gestions per incorporar-se al mercat de treball. Per al tercer trimestre del 2018 la població activa d’entre 16 i 24 anys, és de 175.9 milers de nois i 135.2 milers de noies. Pel que fa al grup de joves d’entre 25 i 34 anys, la quantitat de nois és de 388.1 milers i la de noies és de 370.7 milers.

Per tant, la població activa d’entre 16 i 34 anys, que és d’un total de 1069,9 milers de joves, representa un 28% del total de la població activa.

Inactivitat 1

Si observem la taula a continuació, veiem que tant en aquests grups d’edat com en la resta, la població activa masculina és superior a la femenina, diferència que assoleix un total de 231.6 milers de persones per a aquest període. Aquestes dades alimenten el concepte de bretxa en el món laboral. Concretament, veiem que a més edat, més diferència hi ha entre les taxes d’activitat d’homes i dones, de manera que amb el temps, la distància entre homes i dones al món laboral augmenta en detriment del grup femení.

 

Població Activa Catalunya. IIIT.2018 (milers de persones)

Edat

Homes

Dones

Total

De 16 a 24 anys

175,9

135,2

311,1

De 25 a 34 anys

388,1

370,7

758,8

De 35 a 44 anys

577,5

518,5

1096

De 45 a 54 anys

538,4

483,6

1022,1

De 55 anys i més

334,7

274,9

609,6

Total

2014,6

1783

3797,6

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat

 

Tenint en compte que la relació entre homes i dones a Espanya és d’aproximadament 50-50, la diferència entre els valors absoluts d’aquests grups porten a pensar que hi a un fort biaix entre ser home o dona a l’hora d’incorporar-nos al mercat laboral. Una bona manera de veure les possibles causes és mirant, no la població activa, sinó la població inactiva (que per contra tindrà una major presència femenina).

Què ens diuen les dades d’inactivitat?

La població inactiva és la població que no està ocupada (treballa remuneradament) i no està a l’atur. Aquesta població es caracteritza per la seva desvinculació del mercat laboral per motius molt variables, alguns dels motius més típics que porten a les persones a la inactivitat serien la jubilació, la incapacitat laboral permanent, la responsabilitat de persones a càrrec o la disposició de prous recursos sense necessitat de vendre la pròpia força de treball.

Si consultem l’Enquesta de la Població Activa, podem trobar també les dades de la població inactiva espanyola i l’explicació que donen per la qual es troben en aquesta situació.

En les següents taules podem veure les dades de la població inactiva segons sexe, edat i motiu principal d’inactivitat, en milers de persones.

Inactivitat3

Inactivitat 4

El grup de tasques de la llar comprèn tot el que són cures directes (com donar de menjar o atendre qualsevol necessitat d’una persona), i cures indirectes (com pot ser cuinar o planxar).

En aquestes taules veiem com els motius d’inactivitat per a dones i per a homes són molt diferents. En aquest cas es fa evident que les dones segueixen lligades a les tasques de la llar i cures, mentre que aquest motiu perd rellevància en el cas dels homes.

En el moment en que les tasques de la llar i cures recauen en les responsabilitats de les dones, la seva incorporació al mercat laboral i la seva conciliació laboral-familiar es complica. Quan s’atribueixen aquestes responsabilitats a les dones, són també les que tenen més dificultats a l’hora de mantenir millors condicions laborals, i al tenir pitjors condicions laborals, es converteixen automàticament en la persona més propensa a sacrificar la feina en pro de la seva parella si aquesta és un home, qui probablement tindrà millors condicions i per tant, estarien renunciant a més.

Un any més participem al Pride de Barcelona!

Pride 2019

Aquest 28 de juny es celebra el Dia Internacional de l’Orgull LGTBI+ i enguany és un orgull ben especial perquè es commemoren 50 anys dels fets succeïts l’any 1969 a Nova York, quan la població LGTBI+ va sortir als carrers a mostrar el seu rebuig per una batuda policial molt violenta al bar gai de Stonewall Inn.

Si bé és cert que després de molts anys de lluita incansable el col·lectiu LGTBI+ hem assolit el reconeixement d’alguns dels nostres drets, ha estat de manera molt desigual -i no sempre efectiva- arreu del món. Cada dia les persones LGTBI+ seguim patint discriminacions per raó de gènere i orientació sexual, avalades i perpetuades per les dinàmiques del sistema heteropatriarcal en què vivim. I no només això, sinó que des de molts punts se’ns vol fer creure que la nostra ja no és una lluita que hagi de continuar, que els objectius estan assolits.

La realitat, però, és ben diferent. Les violències cap a les persones LGTBI+ segueixen donant-se en tots els àmbits, també a la feina on sovint les persones del col·lectiu es veuen relegades laboralment per l’opció sexual que practiquen. Patim acomiadamentsdiscriminació en els processos de selecció i agressions per estimar públicament al marge de lanormativa cisheterosexual.

Des de l’Avalot, amb motiu de la celebració de l’Orgull, volem reivindicar la plena igualtat i l’erradicació total de qualsevol tipus de discriminació per raó d’orientació sexual o d’identitat de gènere. Volem agrair a qui ha lluitat històricament per donar-nos el dret a sentir-nos orgulloses del que som i de la nostra manera de viure, lliurement i sense prejudicis. Com a organització sindical juvenil estem compromeses a seguir treballant per erradicar qualsevol tipus de discriminació als centres de treball i contribuint en l’assoliment d’ambients laborals més diversos i plurals.

Des de l’Avalot ens prenem l’Orgull LGBTI+ com la festa pel canvi i dissabte 29 de juny sortirem al carrer a celebrar la igualtat, la diversitat i la rebel·lia. Sempre tenint present que hi ha molt a celebrar, però encara molt més per construir. Us convidem a unir-vos a nosaltres i desfilar per reivindicar el que som amb orgull, us esperem amb la nostra batucada i les nostres gegantes als Jardins de les 3 Xemeneies el dia 29 de juny a les 17h. No hi falteu! Només cal que porteu les vostres ganes.

L’Orgull és de la gent i és un orgull ser participes d’aquesta lluita.

JUNY | MES DE L’ORGULL LGTBI+

JUNY

Al juny celebrem el Dia Internacional de l’Orgull LGBTI+, per instar a la tolerància i la igualtat d’aquest col·lectiu. Aquesta festa té lloc el 28 de juny, dia en què es commemoren els disturbis de Stonewall (Nova York, EUA) de 1969, que van marcar l’inici del moviment d’alliberament homosexual. La noció bàsica de l’orgull LGTBI+ és que cap persona s’ha d’avergonyir del que és, sigui quin sigui el seu sexe o identitat sexoafectiva. Des d’un punt de vista lingüístic, el terme orgull designa «l’amor propi o l’estima que cada persona té de si mateixa com mereixedora de respecte o
consideració».

Durant l’última dècada s’han fet passes importants en el reconeixement de drets amb l’aprovació de normatives com la Llei 13/2005, que modifica el Codi Civil en matèria de matrimoni, la Llei 3/2007 sobre la rectificació al registre de la menció al sexe de les persones i, recentment, amb l’aprovació de la Llei catalana 11/2014 per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Malauradament, els avenços cap a la igualtat formal aconseguits en matèria legal no han estat acompanyats d’una igualtat real i efectiva. Encara persisteixen prejudicis sobre l’orientació sexual, la identitat i l’expressió de gènere, que continuen sòlidament instal·lats en molts sectors de la societat. Així, malgrat la igualtat de drets, encara sobreviuen pràctiques discriminatòries i d’exclusió laboral que posen les persones LGTBI+ en una situació de clar desavantatge en l’àmbit laboral. El paper del sindicalisme aquí és clau per garantir l’efectivitat dels drets que es deriven de la legislació aprovada en aquesta matèria, així com per vigilar les conductes discriminatòries en els centres de treball. Entre totes tenim el deure, a la vegada que el repte, de contribuir a tenir uns ambients de treball més plurals i diversos que mai, i per extensió, una societat més diversa, que és en realitat una societat més lliure.

CONCEPTES CLAU

  • Heteropatriarcat: Sistema sociopolític que justifica i promou la superioritat de l’home i l’heterosexualitat vers la resta de gèneres i orientacions sexuals. A les formes d’opressió del sistema patriarcal, hi afegeix les que emanen de la supremacia de l’heterosexualitat.

  • Identitat de gènere: Sentiment de pertinença a un gènere determinat. La identitat de gènere té a veure amb la identificació de les persones amb els rols que socialment s’atribueixen a homes i dones, independentment del sexe de naixement, és a dir, de les característiques biològiques de naixement.

  • Identitat sexual: Sentiment de pertinença a un sexe determinat. La identitat sexual té a veure amb la identificació de les persones amb les característiques biològiques pròpies d’homes i dones, independentment del sexe de naixement, és a dir, de les característiques biològiques de naixement

  • Orientació sexual: Tendència d’una persona a sentir atracció sexual per les persones del seu mateix sexe, de l’altre sexe o de tots dos sexes. L’homosexualitat, l’heterosexualitat i la bisexualitat són orientacions sexuals.

  • Rol de gènere: Conjunt de comportaments i activitats que s’atribueixen socialment a cadascun dels sexes, que és variable segons les cultures.

  • LGTBIfòbia: Por o aversió irracional contra les persones lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals.

  • Visibilitzar (o fer visible): Fer conèixer l’existència de sexualitats no heterosexuals per mitjà d’accions reivindicatives, culturals o personals amb l’objectiu de normalitzar-les.

Pots descarregar-te el bloc lingüístic complet i l’agenda en el següent enllaç: BLOC LINGÜÍSTIC DE L’AVALOT

PORTADA BLOC LINGÜÍSTIC

EMANCIPACIÓ JUVENIL – El projecte de vida de les joves es dificulta degut a les males condicions salarials i els preus de l’habitatge

 EMANCIPACIÓ JUVENIL

La taxa d’emancipació juvenil mesura la proporció de la població juvenil que ja no viu a la seva llar d’origen respecte el total de la població. En aquest cas veiem com només el 23.78% de les Joves entre 16 i 29 anys de Catalunya estan emancipades. Aquesta xifra, lluny de créixer, s’està reduint any rere any des de la crisi que es va provocar el 2008. Tot i així, les variacions que s’han viscut des del 2015 són tant menors que podem dir que des del darrer trimestre de 2014 la taxa d’emancipació oscil·la al voltant del 24%.

 

Taxa d’emancipació domiciliar (%)

Any

Població 16-29 anys

Espanya (18 – 34 anys)

2017

23,78

 

2016

23,86

 

2015

24,23

 

2014

24,95

 

2013

26,79

 

2012

28,56

 

2011

28,87

 

2010

27,69

45,10

2009

29,84

46,60

2008

31,62

46,20

2007

32,62

44,90

2006

30,86

43,50

2005

29,43

41,40

2004

29,09

37,40

2003

25,39

36,10

2002

24,27

 

2001

21,37

 

2000

20,23

 

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Enquesta de Població Activa (Institut d’Estadística de Catalunya i Instituto Nacional de Estadística).

Els valors d’emancipació juvenil respecte la resta de població d’Espanya se situen en un 5% i un 5,4% per als grups d’edat de 20-24 i 25-29 anys respectivament. Aquests valors situen a Espanya entre els 3 països amb valors d’emancipació més baixos d’Europa. En aquest cas, la mitjana de la Resta d’Europa és del 26%.

Tot i que les Joves de Catalunya tenen una capacitat adquisitiva elevada en comparació a la resta de Joves d’Espanya, els preus del lloguer a Barcelona dificulten l’accés real dels joves a l’habitatge.

L’esforç econòmic que les joves han de fer per a poder obtenir un lloguer sigui tant elevat que les taxes d’emancipació juvenil han caigut fortament, situant les condicions de l’emancipació juvenil de Catalunya en una de les inferiors i amb pitjors característiques d’Europa.

Per tant, que tot i que Barcelona té una economia més pròspera, a efectes reals les joves que viuen a Barcelona tenen menys probabilitats de trobar un lloguer assequible en unes condicions dignes. Fins al pis més mal conservat tindrà preus molt elevats pel simple fet d’estar ubicat a Barcelona.

Emancipació

Així, tant el preu de compra com el del lloguer dels habitatges a Catalunya han augmentat fins a situar-la en una de les Comunitats Autònomes amb els preus més elevats. Si a més a més analitzem concretament els preus de Barcelona i rodalies, podem veure com els valors situen la ciutat de Barcelona com a capdavantera en quant a lloguers més elevats d’Espanya.

En la següent taula podem veure la mitjana d’edat d’emancipació dels diferents Països d’Europa. L’edat mitjana d’emancipació d’Espanya situa al país en vuitena posició entre les més elevades, amb un valor de 29,3 anys. Per a fer-nos una idea del que això significa, una jove espanyola s’emanciparà, de mitjana, 8 anys més tard que una jove de Suècia.

Emancipació

El projecte de vida de les joves és molt difícil de plantejar degut a les males condicions salarials, la inestabilitat, la parcialitat o la temporalitat són, entre altres, alguns dels trets característics del mercat de treball espanyol que ajuden a entendre aquesta elevada mitjana d’emancipació. La relació entre les condicions de treball de les joves d’Espanya i l’emancipació és evidentment directa.

Per tant, és un problema estructural que requereix de mesures urgents tant en matèria d’habitatge com en matèria de condicions laborals.

 

Per més informació sobre emancipació juvenil i habitatge digne, fes click aquí. 

Registre de jornada: treballem per viure o vivim per treballar?

REGISTRE DE JORNADA

Des del passat 12 de maig hem de “fitxar” a l’entrada i sortida de la feina. Això és així perquè el 12 de maig va finalitzar el termini de dos mesos que tenien totes les empreses per adaptar-se a la nova normativa i establir els sistemes necessaris per registrar l’horari de totes les persones treballadores.

L’obligació de registrar la jornada de treball ha estat introduïda pel Real decret llei 8/2019, de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral en la jornada de treball, publicat al Butlletí Oficial el passat mes de març i que modifica l’article 34.9 sobre jornada de l’Estatut dels Treballadors.

La modificació de l’article 34.9 de l’ET respon, tot i que no de forma completa, a una demanda històrica de la UGT de Catalunya, que és la implantació del control horari com a instrument de coneixement i seguiment de la jornada real de les persones treballadores, per evitar els excessos, els perllongaments innecessaris i els incompliments de jornada que fins ara s’han anat produint en moltes empreses i en molts sectors.

Sentireu per part dels empresaris que el registre de la jornada és un sistema del segle XIX, i que obligar les empreses a registrar la jornada és un retrocés. Davant d’això, cal dir que el que si que és del segle XIX és l’esclavatge laboral, obligar les persones treballadores a perllongar les seves jornades per sobre del que marca la llei, no pagar ni compensar en descans les hores treballades de més i, en definitiva, treballar gratis. El que passa és que com que a moltes empreses se’ls acabarà el negoci de guanyar beneficis a costa de no cotitzar ni pagar les hores extraordinàries i d’obligar a treballar gratis, han engegat la seva maquinària per anar en contra de la norma i intentar fins i tot convèncer les persones treballadores que el registre de jornada pot anar en contra dels seus interessos, quan és tot el contrari.

Les dades són clares i refermen el nostre posicionament: a Catalunya, el 60,2% de les persones ocupades treballen més de 40 hores a la setmana; i concretament, el 10,25% de les persones ocupades treballen més de 45 hores a la setmana.

El 2018 a Catalunya es van fer més de 77 milions d’hores extres, concretament 77.015.600 hores. Això suposa més de 44.000 llocs de treball perduts (44.155,30 llocs de treball). D’aquestes hores extraordinàries, la meitat ni s’han pagat ni compensat en descansos.

La implantació del registre no ha de suposar un daltabaix a les empreses, com ens volen fer creure des d’alguns sectors; i des de la UGT de Catalunya recordem que la norma exigeix el control, però no estableix una fórmula concreta. Si bé cal complir certs requisits per assolir unes determinades garanties, control i facilitat probatòria, cada empresa i cada centre de treball en negociació amb la representació legal dels treballadors i treballadores, ha de trobar el mecanisme o el sistema de control horari que millor s’adapti a les especificacions concretes de l’empresa i/o de les persones treballadores.

Rellotges amb enregistrament de data, fulls d’Excel, codis introduïts en teclats, targetes de marcatge en dispositius concrets, empremtes dactilars, softwares de presència, aplicacions mòbils, sistemes combinats… aquests són només alguns dels sistemes de control horari que avui en dia tenim al nostre abast. Només cal trobar i negociar quin s’adapta millor a la nostra empresa, al nostre sector i a la modalitat presencial de les persones treballadores.

Ara bé, l’establiment d’un registre de jornada no pot suposar la invasió dels drets fonamentals de les persones treballadores.

El control horari no pot ser l’excusa per a la utilització dels sistemes de control de presència ni de control de l’activitat de les persones treballadores.

Per això, des de la UGT de Catalunya vetllarem pel respecte a la protecció dels drets fonamentals de les persones treballadores, a la seva intimitat, a la protecció de les seves dades de caràcter personal i a la no vulneració dels seus drets digitals.

El registre horari és un avenç, perquè serà una eina essencial per acabar amb els abusos empresarials i incompliments en matèria de jornada i descansos en la lluita contra els abusos i l’explotació laboral. Els treballadors i treballadores hem de tenir un horari d’entrada i sortida de la feina, rebre una remuneració suficient i adequada a la jornada treballada i hem de poder conciliar la nostra vida personal, familiar i laboral perquè no vivim per treballar, treballem per viure.

Núria Gilgado Barbadilla

Secretària de Política Sindical

UGT de Catalunya

Vaga pel Clima – 24 de Maig

F4F

El moviment Fridays for Future ens tornem a manifestar aquest divendres arreu del territori, en el marc d’una nova protesta internacional, dos dies abans de les eleccions municipals i europees, per instar a les formacions polítiques a adoptar mesures contra l’emergència climàtica.

El 15 de març ja es va celebrar una jornada de vaga i mobilització, que va ser tot un èxit. Prop de 50.000 estudiants del territori vam sortir als carrers, amb un missatge clar de insatisfacció cap a les classes polítiques que ignoren la crisi climàtica. Vam tenir l’oportunitat de ser una mica escoltades durant les eleccions generals, però el canvi que demanem encara no ha arribat. Ningú va fer al·lusió a conceptes clau com decreixement, crisi civilitzatòria o emergència climàtica, pel que les mesures proposades no estan sent equiparables a la magnitud del problema principal.

El 14 de maig el Govern de la Generalitat de Catalunya va declarar l’estat d’emergència climàtica i considerem important el reconeixement d’un greu problema del qual la comunitat científica fa dècades que alerta i ha estat invisibilitzat a través de discursos negacionistes.

Exigim la imminent aplicació de mesures concretes i també el compliment de lleis ja existents com ara la Llei Catalana del Canvi Climàtic. Són imprescindibles la potenciació de xarxes d’infraestructures verdes, la penalització econòmica a les empreses contaminants que operen al territori, el foment de l’autoconsum energètic i la millora en la gestió de residus.

A continuació us deixem la llista amb les ciutats i els respectius punts de trobada per les manifestacions:

  • Barcelona - Plaça Universitat – 16:30h
  • Girona – Plaça Pompeu Fabra – 19h
  • Tarragona - Plaça Imperial Tàrraco – 18h
  • Sabadell – Plaça de Sant Roc – 17h
  • Ullastrell - Escola Serralavella – 16h

CONDICIONS SALARIALS – El conjunt de les joves catalanes cobren per sota dels 1000 euros

Condicions salarials

Un dels factors de força influència en la bretxa salarial entre col·lectius és l’edat. En la taula següent podem veure com la mitjana dels salaris bruts anuals de les joves assalariades de fins a 25 anys no arriba als 11.000 euros, el que suposa que les joves catalanes no ens podem considerar ni mileuristes.  Tot i que per al 2019 aquesta xifra probablement haurà crescut lleugerament, la situació no deixa de demostrar la precarietat en què aquest col·lectiu viu.

Salari brut anual. Catalunya 2016

Edat

Homes

Dones

Mitjana

<25 anys

11.880,16

9.587,48 (*)

10.809,83

25-34 anys

20.899,28

18.013,37

19.522,21

35-44 anys

27.675,98

22.600,09

25.255,98

45-54 anys

30.958,13

22.210,96

26.701,36

>54 anys

31.856,89

21.898,34

26.933,50

Salari brut anual mitjà

27.572,76

21.110,34

24.454,64

(*) Estimació amb alta variabilitat.

Font: Idescat amb dades base de l’INE. Enquesta anual d’estructura salarial.

https://www.idescat.cat/indicadors/?id=anuals&n=10400&t=201600

A més a més, trobem que en tots els rangs d’edat hi ha diferències salarials entre el gènere femení i masculí. Concretament, per al grup d’edat de 25-34 anys la diferència salarial entre el gènere femení i el masculí és d’aproximadament 2900 euros bruts anuals, que suposa una diferència de 240 euros mensuals. Però si ens fixem en els grups d’edat superiors, veiem que la mitjana salarial entre homes i dones varia fins a arribar a una diferència de quasi 10.000 euros anuals, que representa 830 euros mensuals menys per les dones.

Tot i que les dades actuals probablement serien lleugerament més elevades, la diferència que trobem entre la mitjana del salari brut anual de les dones respecte a la dels homes no varia, a mesura que augmenta l’edat, també augmenta la bretxa salarial de gènere.

La precarietat del mercat laboral d’avui en dia és un fenomen que s’està normalitzant. Tant n’és així, que les males condicions laborals associades al col·lectiu de les joves s’estan començant a assimilar com a característiques pròpies del mercat de treball i, per tant, no només condicionen a les joves en la seva condició de jovent, sinó que s’estan començant a perllongar al llarg de la vida d’aquestes generacions. Això deixa una forta marca entre la trajectòria vital d’aquestes en comparació a les generacions de les últimes dècades.

Així, tot i tenir les generacions més formades, podem veure com s’està produint un estancament salarial, que, encara que aquest va lligat també a la classe social, serà una característica pròpia del jovent actual.

Com a afegit a aquesta situació, trobem que el lloguer mitjà a Barcelona per al 2018 es troba en 929 euros1, fet que ajuda a entendre perquè cada vegada més els models de convivència es basen en llars no nuclears o pisos compartits (sobretot entre les joves, però que cada vegada engloba edats més elevades), o perquè està creixent el moviment migratori de les joves de la ciutat cap a pobles dels voltants. També ajuda a entendre perquè hi ha tant de moviment migratori de joves cap a altres països en la recerca de la millora de condicions salarials.

En aquest sentit, manquen polítiques públiques dedicades a la millora de la situació laboral de les joves i el seu futur. És important centrar recursos en polítiques de joventut per afrontar els entrebancs contra els quals lluita el nostre col·lectiu.