• PRECARIETAT JUVENIL

JUNY | MES DE L’ORGULL LGTBI+

JUNY

Al juny celebrem el Dia Internacional de l’Orgull LGBTI+, per instar a la tolerància i la igualtat d’aquest col·lectiu. Aquesta festa té lloc el 28 de juny, dia en què es commemoren els disturbis de Stonewall (Nova York, EUA) de 1969, que van marcar l’inici del moviment d’alliberament homosexual. La noció bàsica de l’orgull LGTBI+ és que cap persona s’ha d’avergonyir del que és, sigui quin sigui el seu sexe o identitat sexoafectiva. Des d’un punt de vista lingüístic, el terme orgull designa «l’amor propi o l’estima que cada persona té de si mateixa com mereixedora de respecte o
consideració».

Durant l’última dècada s’han fet passes importants en el reconeixement de drets amb l’aprovació de normatives com la Llei 13/2005, que modifica el Codi Civil en matèria de matrimoni, la Llei 3/2007 sobre la rectificació al registre de la menció al sexe de les persones i, recentment, amb l’aprovació de la Llei catalana 11/2014 per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Malauradament, els avenços cap a la igualtat formal aconseguits en matèria legal no han estat acompanyats d’una igualtat real i efectiva. Encara persisteixen prejudicis sobre l’orientació sexual, la identitat i l’expressió de gènere, que continuen sòlidament instal·lats en molts sectors de la societat. Així, malgrat la igualtat de drets, encara sobreviuen pràctiques discriminatòries i d’exclusió laboral que posen les persones LGTBI+ en una situació de clar desavantatge en l’àmbit laboral. El paper del sindicalisme aquí és clau per garantir l’efectivitat dels drets que es deriven de la legislació aprovada en aquesta matèria, així com per vigilar les conductes discriminatòries en els centres de treball. Entre totes tenim el deure, a la vegada que el repte, de contribuir a tenir uns ambients de treball més plurals i diversos que mai, i per extensió, una societat més diversa, que és en realitat una societat més lliure.

CONCEPTES CLAU

  • Heteropatriarcat: Sistema sociopolític que justifica i promou la superioritat de l’home i l’heterosexualitat vers la resta de gèneres i orientacions sexuals. A les formes d’opressió del sistema patriarcal, hi afegeix les que emanen de la supremacia de l’heterosexualitat.

  • Identitat de gènere: Sentiment de pertinença a un gènere determinat. La identitat de gènere té a veure amb la identificació de les persones amb els rols que socialment s’atribueixen a homes i dones, independentment del sexe de naixement, és a dir, de les característiques biològiques de naixement.

  • Identitat sexual: Sentiment de pertinença a un sexe determinat. La identitat sexual té a veure amb la identificació de les persones amb les característiques biològiques pròpies d’homes i dones, independentment del sexe de naixement, és a dir, de les característiques biològiques de naixement

  • Orientació sexual: Tendència d’una persona a sentir atracció sexual per les persones del seu mateix sexe, de l’altre sexe o de tots dos sexes. L’homosexualitat, l’heterosexualitat i la bisexualitat són orientacions sexuals.

  • Rol de gènere: Conjunt de comportaments i activitats que s’atribueixen socialment a cadascun dels sexes, que és variable segons les cultures.

  • LGTBIfòbia: Por o aversió irracional contra les persones lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals.

  • Visibilitzar (o fer visible): Fer conèixer l’existència de sexualitats no heterosexuals per mitjà d’accions reivindicatives, culturals o personals amb l’objectiu de normalitzar-les.

Pots descarregar-te el bloc lingüístic complet i l’agenda en el següent enllaç: BLOC LINGÜÍSTIC DE L’AVALOT

PORTADA BLOC LINGÜÍSTIC

EMANCIPACIÓ JUVENIL – El projecte de vida de les joves es dificulta degut a les males condicions salarials i els preus de l’habitatge

 EMANCIPACIÓ JUVENIL

La taxa d’emancipació juvenil mesura la proporció de la població juvenil que ja no viu a la seva llar d’origen respecte el total de la població. En aquest cas veiem com només el 23.78% de les Joves entre 16 i 29 anys de Catalunya estan emancipades. Aquesta xifra, lluny de créixer, s’està reduint any rere any des de la crisi que es va provocar el 2008. Tot i així, les variacions que s’han viscut des del 2015 són tant menors que podem dir que des del darrer trimestre de 2014 la taxa d’emancipació oscil·la al voltant del 24%.

 

Taxa d’emancipació domiciliar (%)

Any

Població 16-29 anys

Espanya (18 – 34 anys)

2017

23,78

 

2016

23,86

 

2015

24,23

 

2014

24,95

 

2013

26,79

 

2012

28,56

 

2011

28,87

 

2010

27,69

45,10

2009

29,84

46,60

2008

31,62

46,20

2007

32,62

44,90

2006

30,86

43,50

2005

29,43

41,40

2004

29,09

37,40

2003

25,39

36,10

2002

24,27

 

2001

21,37

 

2000

20,23

 

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Enquesta de Població Activa (Institut d’Estadística de Catalunya i Instituto Nacional de Estadística).

Els valors d’emancipació juvenil respecte la resta de població d’Espanya se situen en un 5% i un 5,4% per als grups d’edat de 20-24 i 25-29 anys respectivament. Aquests valors situen a Espanya entre els 3 països amb valors d’emancipació més baixos d’Europa. En aquest cas, la mitjana de la Resta d’Europa és del 26%.

Tot i que les Joves de Catalunya tenen una capacitat adquisitiva elevada en comparació a la resta de Joves d’Espanya, els preus del lloguer a Barcelona dificulten l’accés real dels joves a l’habitatge.

L’esforç econòmic que les joves han de fer per a poder obtenir un lloguer sigui tant elevat que les taxes d’emancipació juvenil han caigut fortament, situant les condicions de l’emancipació juvenil de Catalunya en una de les inferiors i amb pitjors característiques d’Europa.

Per tant, que tot i que Barcelona té una economia més pròspera, a efectes reals les joves que viuen a Barcelona tenen menys probabilitats de trobar un lloguer assequible en unes condicions dignes. Fins al pis més mal conservat tindrà preus molt elevats pel simple fet d’estar ubicat a Barcelona.

Emancipació

Així, tant el preu de compra com el del lloguer dels habitatges a Catalunya han augmentat fins a situar-la en una de les Comunitats Autònomes amb els preus més elevats. Si a més a més analitzem concretament els preus de Barcelona i rodalies, podem veure com els valors situen la ciutat de Barcelona com a capdavantera en quant a lloguers més elevats d’Espanya.

En la següent taula podem veure la mitjana d’edat d’emancipació dels diferents Països d’Europa. L’edat mitjana d’emancipació d’Espanya situa al país en vuitena posició entre les més elevades, amb un valor de 29,3 anys. Per a fer-nos una idea del que això significa, una jove espanyola s’emanciparà, de mitjana, 8 anys més tard que una jove de Suècia.

Emancipació

El projecte de vida de les joves és molt difícil de plantejar degut a les males condicions salarials, la inestabilitat, la parcialitat o la temporalitat són, entre altres, alguns dels trets característics del mercat de treball espanyol que ajuden a entendre aquesta elevada mitjana d’emancipació. La relació entre les condicions de treball de les joves d’Espanya i l’emancipació és evidentment directa.

Per tant, és un problema estructural que requereix de mesures urgents tant en matèria d’habitatge com en matèria de condicions laborals.

 

Per més informació sobre emancipació juvenil i habitatge digne, fes click aquí. 

Registre de jornada: treballem per viure o vivim per treballar?

REGISTRE DE JORNADA

Des del passat 12 de maig hem de “fitxar” a l’entrada i sortida de la feina. Això és així perquè el 12 de maig va finalitzar el termini de dos mesos que tenien totes les empreses per adaptar-se a la nova normativa i establir els sistemes necessaris per registrar l’horari de totes les persones treballadores.

L’obligació de registrar la jornada de treball ha estat introduïda pel Real decret llei 8/2019, de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral en la jornada de treball, publicat al Butlletí Oficial el passat mes de març i que modifica l’article 34.9 sobre jornada de l’Estatut dels Treballadors.

La modificació de l’article 34.9 de l’ET respon, tot i que no de forma completa, a una demanda històrica de la UGT de Catalunya, que és la implantació del control horari com a instrument de coneixement i seguiment de la jornada real de les persones treballadores, per evitar els excessos, els perllongaments innecessaris i els incompliments de jornada que fins ara s’han anat produint en moltes empreses i en molts sectors.

Sentireu per part dels empresaris que el registre de la jornada és un sistema del segle XIX, i que obligar les empreses a registrar la jornada és un retrocés. Davant d’això, cal dir que el que si que és del segle XIX és l’esclavatge laboral, obligar les persones treballadores a perllongar les seves jornades per sobre del que marca la llei, no pagar ni compensar en descans les hores treballades de més i, en definitiva, treballar gratis. El que passa és que com que a moltes empreses se’ls acabarà el negoci de guanyar beneficis a costa de no cotitzar ni pagar les hores extraordinàries i d’obligar a treballar gratis, han engegat la seva maquinària per anar en contra de la norma i intentar fins i tot convèncer les persones treballadores que el registre de jornada pot anar en contra dels seus interessos, quan és tot el contrari.

Les dades són clares i refermen el nostre posicionament: a Catalunya, el 60,2% de les persones ocupades treballen més de 40 hores a la setmana; i concretament, el 10,25% de les persones ocupades treballen més de 45 hores a la setmana.

El 2018 a Catalunya es van fer més de 77 milions d’hores extres, concretament 77.015.600 hores. Això suposa més de 44.000 llocs de treball perduts (44.155,30 llocs de treball). D’aquestes hores extraordinàries, la meitat ni s’han pagat ni compensat en descansos.

La implantació del registre no ha de suposar un daltabaix a les empreses, com ens volen fer creure des d’alguns sectors; i des de la UGT de Catalunya recordem que la norma exigeix el control, però no estableix una fórmula concreta. Si bé cal complir certs requisits per assolir unes determinades garanties, control i facilitat probatòria, cada empresa i cada centre de treball en negociació amb la representació legal dels treballadors i treballadores, ha de trobar el mecanisme o el sistema de control horari que millor s’adapti a les especificacions concretes de l’empresa i/o de les persones treballadores.

Rellotges amb enregistrament de data, fulls d’Excel, codis introduïts en teclats, targetes de marcatge en dispositius concrets, empremtes dactilars, softwares de presència, aplicacions mòbils, sistemes combinats… aquests són només alguns dels sistemes de control horari que avui en dia tenim al nostre abast. Només cal trobar i negociar quin s’adapta millor a la nostra empresa, al nostre sector i a la modalitat presencial de les persones treballadores.

Ara bé, l’establiment d’un registre de jornada no pot suposar la invasió dels drets fonamentals de les persones treballadores.

El control horari no pot ser l’excusa per a la utilització dels sistemes de control de presència ni de control de l’activitat de les persones treballadores.

Per això, des de la UGT de Catalunya vetllarem pel respecte a la protecció dels drets fonamentals de les persones treballadores, a la seva intimitat, a la protecció de les seves dades de caràcter personal i a la no vulneració dels seus drets digitals.

El registre horari és un avenç, perquè serà una eina essencial per acabar amb els abusos empresarials i incompliments en matèria de jornada i descansos en la lluita contra els abusos i l’explotació laboral. Els treballadors i treballadores hem de tenir un horari d’entrada i sortida de la feina, rebre una remuneració suficient i adequada a la jornada treballada i hem de poder conciliar la nostra vida personal, familiar i laboral perquè no vivim per treballar, treballem per viure.

Núria Gilgado Barbadilla

Secretària de Política Sindical

UGT de Catalunya

Vaga pel Clima – 24 de Maig

F4F

El moviment Fridays for Future ens tornem a manifestar aquest divendres arreu del territori, en el marc d’una nova protesta internacional, dos dies abans de les eleccions municipals i europees, per instar a les formacions polítiques a adoptar mesures contra l’emergència climàtica.

El 15 de març ja es va celebrar una jornada de vaga i mobilització, que va ser tot un èxit. Prop de 50.000 estudiants del territori vam sortir als carrers, amb un missatge clar de insatisfacció cap a les classes polítiques que ignoren la crisi climàtica. Vam tenir l’oportunitat de ser una mica escoltades durant les eleccions generals, però el canvi que demanem encara no ha arribat. Ningú va fer al·lusió a conceptes clau com decreixement, crisi civilitzatòria o emergència climàtica, pel que les mesures proposades no estan sent equiparables a la magnitud del problema principal.

El 14 de maig el Govern de la Generalitat de Catalunya va declarar l’estat d’emergència climàtica i considerem important el reconeixement d’un greu problema del qual la comunitat científica fa dècades que alerta i ha estat invisibilitzat a través de discursos negacionistes.

Exigim la imminent aplicació de mesures concretes i també el compliment de lleis ja existents com ara la Llei Catalana del Canvi Climàtic. Són imprescindibles la potenciació de xarxes d’infraestructures verdes, la penalització econòmica a les empreses contaminants que operen al territori, el foment de l’autoconsum energètic i la millora en la gestió de residus.

A continuació us deixem la llista amb les ciutats i els respectius punts de trobada per les manifestacions:

  • Barcelona - Plaça Universitat – 16:30h
  • Girona – Plaça Pompeu Fabra – 19h
  • Tarragona - Plaça Imperial Tàrraco – 18h
  • Sabadell – Plaça de Sant Roc – 17h
  • Ullastrell - Escola Serralavella – 16h

CONDICIONS SALARIALS – El conjunt de les joves catalanes cobren per sota dels 1000 euros

Condicions salarials

Un dels factors de força influència en la bretxa salarial entre col·lectius és l’edat. En la taula següent podem veure com la mitjana dels salaris bruts anuals de les joves assalariades de fins a 25 anys no arriba als 11.000 euros, el que suposa que les joves catalanes no ens podem considerar ni mileuristes.  Tot i que per al 2019 aquesta xifra probablement haurà crescut lleugerament, la situació no deixa de demostrar la precarietat en què aquest col·lectiu viu.

Salari brut anual. Catalunya 2016

Edat

Homes

Dones

Mitjana

<25 anys

11.880,16

9.587,48 (*)

10.809,83

25-34 anys

20.899,28

18.013,37

19.522,21

35-44 anys

27.675,98

22.600,09

25.255,98

45-54 anys

30.958,13

22.210,96

26.701,36

>54 anys

31.856,89

21.898,34

26.933,50

Salari brut anual mitjà

27.572,76

21.110,34

24.454,64

(*) Estimació amb alta variabilitat.

Font: Idescat amb dades base de l’INE. Enquesta anual d’estructura salarial.

https://www.idescat.cat/indicadors/?id=anuals&n=10400&t=201600

A més a més, trobem que en tots els rangs d’edat hi ha diferències salarials entre el gènere femení i masculí. Concretament, per al grup d’edat de 25-34 anys la diferència salarial entre el gènere femení i el masculí és d’aproximadament 2900 euros bruts anuals, que suposa una diferència de 240 euros mensuals. Però si ens fixem en els grups d’edat superiors, veiem que la mitjana salarial entre homes i dones varia fins a arribar a una diferència de quasi 10.000 euros anuals, que representa 830 euros mensuals menys per les dones.

Tot i que les dades actuals probablement serien lleugerament més elevades, la diferència que trobem entre la mitjana del salari brut anual de les dones respecte a la dels homes no varia, a mesura que augmenta l’edat, també augmenta la bretxa salarial de gènere.

La precarietat del mercat laboral d’avui en dia és un fenomen que s’està normalitzant. Tant n’és així, que les males condicions laborals associades al col·lectiu de les joves s’estan començant a assimilar com a característiques pròpies del mercat de treball i, per tant, no només condicionen a les joves en la seva condició de jovent, sinó que s’estan començant a perllongar al llarg de la vida d’aquestes generacions. Això deixa una forta marca entre la trajectòria vital d’aquestes en comparació a les generacions de les últimes dècades.

Així, tot i tenir les generacions més formades, podem veure com s’està produint un estancament salarial, que, encara que aquest va lligat també a la classe social, serà una característica pròpia del jovent actual.

Com a afegit a aquesta situació, trobem que el lloguer mitjà a Barcelona per al 2018 es troba en 929 euros1, fet que ajuda a entendre perquè cada vegada més els models de convivència es basen en llars no nuclears o pisos compartits (sobretot entre les joves, però que cada vegada engloba edats més elevades), o perquè està creixent el moviment migratori de les joves de la ciutat cap a pobles dels voltants. També ajuda a entendre perquè hi ha tant de moviment migratori de joves cap a altres països en la recerca de la millora de condicions salarials.

En aquest sentit, manquen polítiques públiques dedicades a la millora de la situació laboral de les joves i el seu futur. És important centrar recursos en polítiques de joventut per afrontar els entrebancs contra els quals lluita el nostre col·lectiu.

Les discriminacions als eSports

UBB

Tornem amb una nova edició de l’Union Bar Barcelona, l’espai on les joves de la ciutat ens reunim per debatre aspectes de la vida social, laboral o sindical.

En aquest cas el tema central seran els eSports o esports electrònics, que en l’actualitat estan vivint el seu millor moment en termes de notorietat, inversió i seguidores, gràcies també a l’expansió d’internet i les noves tecnologies i plataformes. Aprofitant que el 17 de maig es celebra el Dia Internacional contra la LGTBIfòbia, parlarem de com les discriminacions també són presents en el món digital dels eSports i els videojocs. Per fer-ho comptarem amb la presència amb dues ponents: Susana Font, consultora d’eSports, directora de màrqueting de Gamestry i directora d’Ambiente G; i Jenifer González, team manager especialitzada en comunicació que ha dirigit i treballat per clubs d’eSports tan rellevants com les Zombie Unicorns, Movistar Riders, Valencia CF o wSystem Club. Ambdues ens parlaran des de la seva experiència personal i professional dins d’aquest sector. 

L’esdeveniment tindrà lloc el 23 de maig a les 18h al nostre local de la Plaça Vázquez Montalbán, 4. Esperem comptar amb la presència de totes vosaltres! 

VAGA ESTUDIANTIL PER LA REBAIXA DE TAXES UNIVERSITÀRIES

MANIFESTACIO ILP

La campanya de la ILP Universitats és una Iniciativa Legislativa Popular amb la voluntat de fer efectiva la rebaixa dels preus públics universitaris aprovada en el Parlament l’any 2016. L’objectiu és posar sobre la taula la problemàtica que afecta a tots els estudiants de Catalunya, com a Comunitat Autònoma amb els preus públics més elevats de tot l’Estat. Uns preus que impossibiliten l’accés a l’educació a les persones amb menys recursos, expulsant-les de la universitat i eliminant la igualtat d’oportunitats necessària per construir una societat justa i equitativa.

Per demostrar que no ens conformem només amb una signatura, tornem al carrer el proper 9 de maig i donem suport a la convocatòria de vaga estudiantil per aquest dia. Aturem la normalitat i mobilitzem-nos en favor de la rebaixa! La gran manifestació serà a la Plaça Universitat de Barcelona a les 12h i pots veure la resta de convocatòries programades a les xarxes socials de la ILP Universitats.

Recuperem la universitat, obrim les portes del futur!

 

Èxit en la convocatòria del Primer de Maig

El Primer de Maig, Dia Internacional de les Treballadores, les joves de la UGT ens vam reunir a la manifestació que va recórrer la Via Laietana. Sota el lema “PER UNA VIDA DIGNA“, vam aprofitar per celebrar la diada des de la reivindicació i la lluita, posant en relleu que les joves tenim dret a desenvolupar el nostre projecte de vida al nostre país!

La jornada va ser tot un èxit i volem agrair a totes les persones que us vau sumar a les reivindicacions de l’Avalot i vam formar una marea rosa a la manifestació! Continuem organitzant el jovent de classe treballadora, continuem en lluita per canviar el nostre present. Visca el Primer de Maig, visca la lluita de la classe treballadora!         

A continuació us deixem un petit recull de fotos:

1M 1M 1M 1M 1M 1M 1M 1M 1M 1M 1M 1M 1M 1M 1M 1M
1M 1M1M1M

 

I el video-resum de la jornada:

 

 

MAIG | MES DE LA CLASSE TREBALLADORA

MAIG

El mes de maig ve marcat des del primer dia, mai millor dit, pel Primer de Maig, Dia Internacional de les Treballadores, la jornada reivindicativa del moviment obrer mundial i de les sindicalistes.

Aquesta jornada de lluita pels drets de les persones treballadores fou establerta al Congrés obrer socialista celebrat a París 1889. S’hi va decidir que, en homenatge als Màrtirs de Chicago, treballadors anarquistes executats als EUA acusats dels fets d’Haymarket, l’1 de maig seria el dia de protesta i de reclamacions obreres. En aquell moment, la gran reivindicació que es va portar a terme va ser la jornada de 8 hores. Per assolir-lo van utilitzar l’instrument sindical per excel·lència, la vaga, usat cada 1 de maig per forçar la patronal i els estats liberals a acceptar la jornada de 8 hores. La campanya va tenir molt d’èxit i, a poc a poc, aquesta diada sindicalista va prendre importància i es va consolidar com una jornada de lluita de tot el moviment obrer mundial, més enllà de les tendències i faccions ideològiques.

A casa nostra l’ocupació és cada vegada més precària, augmenten les formes d’explotació laboral i els salaris no creixen al mateix nivell que els preus de compra. Les dones continuen sent discriminades a la feina, i el seu sou és un 26% inferior al dels homes. Els joves se’n van del país buscant un futur millor i moltes pensions tenen quanties miserables, per sota del llindar de la pobresa. Així doncs, és un dia també per portar les reivindicacions dels centres de treball al carrer i reclamar que la veu dels treballadors i les treballadores sigui escoltada, i les seves peticions, ateses.

Cal reivindicar i reclamar més igualtat, millor ocupació, salaris més alts i pensions dignes, fent extensiva la reivindicació a totes les esferes que afecten les condicions de vida de la classe treballadora. Ha de ser, doncs, una suma de lluites per construir una societat millor que uneixin tot el moviment obrer a la recerca del consens i el diàleg.

CONCEPTES CLAU

  • Forces productives: Conjunt de mitjans de producció disponibles en un moment i en un sistema econòmic determinats per a dur a terme un procés de producció. Són forces productives els béns de capital, les primeres matèries i les treballadores.
  • Lluita de classes: Contraposició hostil entre les diferents classes socials, especialment entre la classe obrera i la capitalista.
  • Plusvàlua: Augment en el valor d’una cosa per causes extrínseques sense que s’hi hagi fet cap millora. En la teoria marxista, guany que l’empresariat capitalista treu en fer produir a les treballadores més del necessari per recuperar el salari que els paga.
  • Precarietat: Terme format a partir dels termes precarietat i proletariat que s’utilitza per designar el conjunt de treballadores que tenen un contracte laboral precari. L’economista britànic Guy Standing considera el precariat com una nova clase social.
  • Salari: Rendes rebudes per la treballadora en contrapartida a la seva col·laboració en el procés productiu.
  • Sindicalisme: Sistema d’organització obrera per mitjà de sindicats.
  • Sindicat: Associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials comuns a totes les associades, especialment associació obrera.

Pots descarregar-te el bloc lingüístic complet i l’agenda en el següent enllaç: BLOC LINGÜÍSTIC DE L’AVALOT

PORTADA BLOC LINGÜÍSTIC

Reclamem a Brussel·les una Europa més justa per les treballadores

EUROMANIFESTACION

Per iniciativa de la Confederació Europea de Sindicats (CES), a proposta de la UGT i altres organitzacions, tindrà lloc el divendres 26 d’abril a Brussel·les una manifestació per a “Una Europa més justa per a les treballadores i treballadors”.

La mobilització començarà a les 10.30 hores i transcorrerà des de la Plau du Luxembourg fins a la Avenue d’Auderghem, on intervindran les líders sindicals europees.

Els sindicats reclamem una Europa que pensi en les treballadores, polítiques que faciliti transicions més justes, ocupacions de qualitat, salaris més alts, i més democràcia i justícia social.

Aquesta manifestació té per objectiu posar el focus d’atenció en les pròximes eleccions europees i fer una crida per a una Europa millor i una Europa més social i reclamar progrés social així com millors salaris i millors condicions de vida i de treball.