• CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES

ABRIL | MES DE LA SEGURETAT I LA SALUT A LA FEINA

ABRIL

Aquest mes hi tenim una data marcada per al sindicalisme, el 28 d’Abril és el Dia Internacional de la Seguretat i la Salut a la Feina. L’Organització Internacional dels Treballadors i l’Organització Mundial de la Salut han definit la salut laboral com, «la promoció i el manteniment del més alt grau de desenvolupament físic i mental i del benestar social dels treballadors en totes les ocupacions. La prevenció entre els treballadors de les desviacions de la salut causades per les seves condicions de treball. La protecció dels treballadors a la seva feina contra els riscos resultants de factors adversos a la salut, la col·locació i el manteniment del treballador en un entorn de treball adaptat a les seves capacitats fisiològiques i psicològiques. En resum, l’adaptació de la feina a la persona i de cada persona a la seva feina».

Exigim a empreses i institucions millors condicions de la seguretat i salut en el treball. És inadmissible que cada any, a Catalunya, es donin gairebé 100.000 casos d’accidents laborals i se sobrepassi la cinquantena de víctimes mortals. Davant d’aquestes situacions, constatem una vegada més que els treballadors continuem amenaçats per una realitat clarament adversa, els factors de la qual fan pensar que no ens esperen pas temps fàcils. No podem consentir que els accidents vagin amb el sou, ni ser ostatges de la precarietat, ni que la mútua ens tregui la baixa que ens dóna el CAP.

Els hem d’exigir que la seguretat no sigui tan sols una expressió de bones intencions. Per tot això, més que mai, per la defensa de drets fonamentals com el dret a la vida i el dret a la protecció adequada de la salut, de la qual els poders públics han de ser garants, hem de fer patent la nostra mobilització amb totes les eines al nostre abast: les organitzacions sindicals, les seves seccions sindicals, els delegats de personal i de prevenció, els comitès d’empresa, els comitès de seguretat i salut… hem de fer sentir forta la nostra veu sense recança i emprendre totes les mesures al nostre abast fins a capgirar del tot aquesta situació. Perquè en el segle XXI l’objectiu de malaltia i accident laboral zero deixi de ser una fórmula retòrica i passi a formar part de la realitat del món del treball.

CONCEPTES CLAU

    • Accident de treball: Tota lesió corporal que la treballadora pateixi com a conseqüència del treball que executi per compte d’altri. La jurisprudència ha ampliat aquest concpete a les malalties i alteracions relacionades amb el treball (estrès, assetjament, ansietat, cardiopaties, etc.).

    • Ergonomia: Ciència que tracta de l’adaptació del treball a les condicions psicològiques i anatomicofisiològiques de la persona, a fi que el binomi persona-màquina assoleixi la més gran eficàcia possible.

    • Malaltia professional: Malaltia contreta per una treballadora arran d’una feina realitzada en el marc de les activitats establertes reglamentàriament, sempre que sigui conseqüència de l’acció de substàncies o elements establerts en aquell mateix marc.

    • Prevenció de riscos laborals: Conjunt d’accions o mesures adoptades o previstes en totes les fases de l’activitat d’una organització per a evitar o reduir els riscos derivats del treball.

    • Seguretat a la feina: Conjunt de tècniques i procediments que tenen l’objectiu d’eliminar o disminuir el risc que es produeixin els accidents de treball.

    • Vigilància de la salut: Conjunt d’activitats que inclouen la recollida, l’anàlisi i la interpretació sistemàtica de dades de salut de les treballadores amb la finalitat de protegir la salut i prevenir les malalties derivades del treball, i per influir i orientar l’acció preventiva de l’empresa.

Pots descarregar-te el bloc lingüístic complet i l’agenda en el següent enllaç: BLOC LINGÜÍSTIC DE L’AVALOT

PORTADA BLOC LINGÜÍSTIC

Sobrequalificació juvenil – 4 de cada 10 joves tenen feines que no corresponen al seu nivell d’estudis

SOBREQUALIFICACIÓ JUVENIL

El mercat laboral no ha evolucionat ni al mateix ritme ni en la mateixa direcció que ho ha fet el sector educatiu. Mentre en les últimes dècades s’ha viscut un fort període expansiu a nivell educatiu, la demanda i contractació de personal qualificat no està aconseguint absorbir aquesta població. 

Segons l’Idescat s’entén per sobrequalificació juvenil la proporció de la població juvenil amb un alt nivell formatiu ocupada en posicions que requereixen una qualificació inferior, respecte el total de la població juvenil ocupada amb un alt nivell formatiu.

La manca d’ocupacions és un dels principals problemes que trobem al mercat laboral. El nombre de joves amb un alt nivell de formació és molt elevat, però la manca de recursos del mercat laboral fa que aquest no respongui a les seves expectatives, de manera que no només s’augmenta la distància entre els nivells de formació i les categories professionals assolides, sinó que també augmenten les xifres de precarietat. Per tant, la inversió formativa de les joves no es rendibilitza. Així, podem veure aquesta situació reflectida en la quantitat de joves que, tot i desenvolupar funcions vinculades a certs càrrecs, estan contractats amb categories professionals de rangs inferiors.

A continuació s’exposa una taula elaborada a partir de les dades recollides per l’Institut Nacional d’Estadística on es mostra una progressió de les dades de la sobrequalificació juvenil durant els darrers anys.

A través de l’Enquesta de la Població Activa (EPA), trobem els següents valors:

Sobrequalificació (%)

Any

Pobl. 25-35 anys

Homes

Dones

2017

37,90

34,77

41,02

2016

38,09

34,68

41,35

2015

37,57

36,38

38,68

2014

37,55

36,48

38,61

2013

36,23

34,64

37,83

2012

35,06

33,58

36,56

2011

48,57

43,45

53,72

2010

49,29

45,42

53,48

2009

29,85

28,28

31,63

2008

31,05

30,74

31,41

2007

29,74

30,09

29,32

2006

28,99

30,56

26,95

2005

29,54

29,44

29,66

2004

29,22

30,73

27,15

2003

29,09

30,78

26,74

2002

27,20

27,93

26,12

2001

24,83

25,46

23,87

2000

22,91

23,22

22,44

Font: Enquesta de Població Activa (Institut d’Estadística de Catalunya i Instituto Nacional de Estadística).

Observacions: Alt nivell formatiu; nivell 5 o 6 de la Classificació Internacional Normalitzada d’Educació de l’any 1997.

Ocupacions que requereixen una qualificació inferior: nivell 4 a 9 de la Classificació Nacional d’Ocupacions de l’any 1994.

La taxa de sobrequalificació juvenil de l’últim any recollit, per a la població de 25 a 35 anys és d’un 37.9%. Això vol dir que de cada 10 joves, pràcticament 4 tenen feines que no corresponen al seu nivell d’estudis i que, per tant, treballen en categories inferiors a les que podrien assumir i per les quals s’haurien format. A més a més, tot i que la mitjana de les taxes de sobrequalificació és elevada tant per a nois com per a noies, podem observar majors taxes de sobrequalificació per al sector femení.

Així, la inversió en educació és percebuda a nivell individual com un mecanisme per millorar la pròpia posició a l’hora de competir en un mercat de treball precaritzat, però les dades mostren que actualment alts nivells de formació poden desembocar d’igual manera a baixos càrrecs professionals, equivalents a categories amb requisits de formació molt inferiors.

Les joves formem el col·lectiu més propens a la sobrequalificació, ja que, sovint la falta d’experiència fa que tot i haver acabat els estudis, els càrrecs professionals als que tenim accés siguin més baixos. Aquest fenomen no és necessàriament preocupant si és de caràcter transitori, de manera que amb l’edat s’hauria d’anar reduint ja que al tenir experiència i formació poc a poc es pot escalar en el rang de professions. Malauradament, però, aquesta situació persisteix al llarg de la vida professional de moltes persones.

PER UNA VIDA DIGNA – Manifest Primer de Maig

PRIMER DE MAIG

PER UNA VIDA DIGNA, SURT AL CARRER EL PRIMER DE MAIG

El Primer de Maig és el Dia Internacional de les Treballadores, la jornada reivindicativa del moviment obrer. Per l’Avalot és la jornada més important de l’any i, com sempre, aprofitarem també per celebrar la diada des de la reivindicació i la lluita.

És per això que sota el lema “PER UNA VIDA DIGNA” pretenem donar visibilitat a les nostres reivindicacions, volem posar de relleu que les joves tenim dret a desenvolupar el nostre projecte de vida al nostre país!

Ens trobarem a Plaça Urquinaona a les 11h per assistir a la gran manifestació i després vindrem totes juntes a la Plaça Vázquez Montalbán, per dinar (cap a les 13:45h) a la botifarrada que prepara la UGT de Catalunya, on tenim preparada una llista de cançons reivindicatives, perquè amb un bon ritme de fons la revolució és més divertida!

Esperem comptar amb la vostra presència en aquest dia tan important, us anirem desvelant tots els detalls i sorpreses al llarg del mes d’abril, així que molta atenció al nostre web i a les nostres xarxes socials.

Vine al Primer de Maig i manifesta’t per una vida digna!

PER UNA VIDA DIGNA, LLUITEM CONTRA L’ATUR

A Catalunya segueix creixent any a any la proporció de joves que es troben a l’atur. Actualment hi ha 135.500 joves a l’atur, que són 1.700 joves més que l’any anterior.

L’atur juvenil és més del doble que l’atur general, les joves som un col•lectiu amb més risc d’exclusió.

Tot i que des de 2008 la taxa d’atur femení havia estat inferior a la masculina, actualment l’atur afecta més a les dones joves (21,4%) que als homes joves (19,5%).

En els últims deu anys s’han destruït 330.200 llocs de treball ocupats per joves.

La taxa d’atur es dispara quan parlem del tram de població de menys edat (de 16 a 24 anys), de les joves sense estudis post obligatoris i de les joves estrangeres.

PER UNA VIDA DIGNA, ACABEM AMB EL RISC D’EXCLUSIÓ

• L’atur de llarga durada és la gent que està desocupada i busca feina activament des de fa un any o més.

A més de mostrar-nos les dificultats de les persones aturades per trobar feina també és un indicador del risc d’exclusió social i professional.

Estar en una situació d’atur durant un període prolongat pot tenir conseqüències al llarg de tota la trajectòria laboral de la jove, excloent-la de la societat.

Actualment un 5’5% de la població jove fa més d’un any que busca feina activament i que està en risc d’exclusió per la manca d’oportunitats laborals.

PER UNA VIDA DIGNA, MILLOREM LES PRESTACIONS

Únicament el 7’5% de les persones joves aturades tenen accés a la prestació per desocupació.

L’any 2009 el percentatge de gent jove a l’atur que estava coberta per alguna prestació o subsidi era del 25%. En els darrers deu anys ha disminuït en vint punts percentuals.

Moltes de les joves que es troben en situació d’atur o bé no han cotitzat encara o ho han fet durant molt poc temps, ja sigui perquè busquen la seva primera feina o perquè han tingut feines amb contractacions precàries o fins i tot sense contracte.

PER UNA VIDA DIGNA, ERRADIQUEM LA TEMPORALITAT

La temporalitat laboral és un indicador clau de la precarietat. Actualment s’observa una tendència a l’alça que indica que les noves ocupacions són principalment temporals.

De tots els contractes temporals que s’han registrat a Catalunya per a aquest any, més del 50% pertany al col•lectiu de joves.

Si tenim en compte la població jove, el nombre de contractes temporals registrats representa un 88% del total. I d’aquest 88%, la meitat són contractes de menys d’un mes.

Per cada 8 contractes temporals, se’n fa 1 d’indefinit.

PER UNA VIDA DIGNA, FRENEM LA PARCIALITAT INVOLUNTÀRIA

La parcialitat és la taxa que ens indica la proporció juvenil ocupada a temps parcial respecte al total de la població juvenil ocupada.

En l’actualitat, el 28% de les joves treballa a temps parcial, proporció que gairebé duplica la taxa de parcialitat de la resta de la població (15%).

Dins de l’ocupació juvenil, la jornada parcial creix amb molta més intensitat (+8,7%) que la jornada a temps complet (+3,6%), fent que la taxa de parcialitat augmenti diversos punts percentuals any rere any.

Tot i que treballar a temps parcial pot ser considerada una opció desitjable segons el cas, el fet que en els darrers anys s’hagi multiplicat quasi per quatre la taxa de parcialitat entre les joves ens indica que, probablement, no és una modalitat escollida.

PER UNA VIDA DIGNA, REGULEM LA SOBREQUALIFICACIÓ

La taxa de sobrequalificació és la proporció de la població juvenil amb un alt nivell formatiu ocupada en posicions que requereixen una qualificació inferior.

Tot i tenir unes qualificacions en general superiors a les de la població adulta, la població jove està menys ocupada en les feines més qualificades, sent el sector d’activitat majoritari el de restauració i venedors.

La manca d’ocupacions qualificades és un problema perquè la inversió formativa de les joves no es rendibilitza de manera suficient.

La taxa de sobrequalificació en el col•lectiu jove és d’un 37,8%. Això vol dir que de cada 10 joves, pràcticament 4 tenen feines que no corresponen al seu nivell de formació i que treballen en categories inferiors a les que podrien assumir.

PER UNA VIDA DIGNA, FACILITEM L’EMANCIPACIÓ

Les condicions laborals precàries, conjuntament amb l’augment del cost dels habitatges, són els principals motius que impossibiliten l’emancipació, creant una equació que afecta negativament i directament a la impossibilitat a l’accés de l’habitatge.

Les joves catalanes hem de destinar tots els teus ingressos durant 12’2 anys per poder comprar un habitatge i el nostre sou mitjà és insuficient per poder llogar un pis sense presentar un aval.

La taxa d’emancipació de les joves ha passat durant l’última dècada del 32,6% al 23,8%.

El 43% de les joves no ens podem emancipar tot i percebre un sou i només el 7,1% de les joves catalanes poden emancipar-se soles sense haver de compartir habitatge amb ningú altre que aporti ingressos.

Entre les joves de fins a 30 anys, la forma més comuna de convivència és amb les progenitores (52,7%).

PER UNA VIDA DIGNA, ATUREM L’EXILI JUVENIL

Aquest context de crisi i la manca d’oportunitats laborals dignes, fa que moltes joves decideixin marxar a buscar feina a altres països. Sobretot en casos de joves amb alts nivells de formació, que han invertit molt de temps i diners per poder créixer professionalment i aspirar a una carrera laboral digna, i que es troben estancats en categories professionals i empreses que no corresponen a la seva situació o on no tenen possibilitats reals de creixement.

Sovint aquestes joves troben reconegut el seu valor en altres països, on se’ls hi donen les oportunitats de creixement i estabilitat que aquí no troben.

En l’últim any el nombre de joves catalanes que emigren a l’estranger ha augmentat en un 6,38% i s’ha situat en 302.525 persones.

És necessari que s’estableixin polítiques per a que el jovent no es vegi en l’obligació de marxar i mesures per fomentar el retorn de les milers de joves que han marxat, permetent que desenvolupin el seu projecte de vida a Catalunya. Si facilitem que aquestes persones puguin retornar al seu país d’origen, recuperarem la inversió en educació i el talent exiliat.

Descarrega’t el material:

Fem difusió!

SIGNA PER LA REBAIXA!

ILP UNIVERSITATS

 

La campanya de la ILP Universitats és una Iniciativa Legislativa Popular amb la voluntat de fer efectiva la rebaixa dels preus públics universitaris aprovada en el Parlament l’any 2016. L’objectiu és posar sobre la taula la problemàtica que afecta a tots els estudiants de Catalunya, com a Comunitat Autònoma amb els preus públics més elevats de tot l’Estat. Uns preus que impossibiliten l’accés a l’educació a les persones amb menys recursos, expulsant-les de la universitat i eliminant la igualtat d’oportunitats necessària per construir una societat justa i equitativa.

És un fet que des de l’augment del 66% dels preus públics l’any 2012, hi ha hagut una disminució del nombre de matriculacions, evidenciant així que s’estan imposant barreres econòmiques d’entrada que es tradueixen en crear un model d’universitat elitista, tan sols formada per les capes més elevades de la societat.

Considerem que és imprescindible recuperar la universitat pública de qualitat i per això ens hem adherit a aquesta iniciativa, posant a disposició el nostre local com a punt de recollida de signatures. Vols signar? Vine a l’Avalot! Som a Plaça Vázquez Montalbán, 4 (08001 – Barcelona).

Recuperem la universitat, obrim les portes del futur!

Habitatge sostenible en ciutats sostenibles

UBB2

Ahir va tenir lloc a la nostra seu una nova edició de l’Union Bar Barcelona, on les joves de la ciutat ens reunim per debatre aspectes de la vida social, laboral o sindical. Aquest dimecres el tema central va estar la problemàtica de l’emancipació juvenil, pel qual es va comptar amb la presència de les cooperatives Qualitat Habitatge i Sostre Cívic, del secretariat nacional de la UGT de Catalunya i de diferents assistents del Jovent Republicà i de la Joventut Socialista de Catalunya.

En l’actualitat la taxa d’emancipació a Catalunya entre les joves de 16 a 29 anys ha passat del 33% al 24% en un període de deu anys i només un 7% de les joves poden marxar a viure soles, sense compartir pis. Aquestes dades, molt llunyanes a les d’altres territoris europeus, són degudes a la barreja explosiva generada pels abusos del mercat immobiliari i la precarietat laboral de les joves catalanes.

El sindicat sempre ha estat un lloc de confluència per a les esquerres i és per això que des de l’Avalot considerem que és bàsic que es reguli el mercat immobiliari i que les forces polítiques d’esquerres es posin d’acord per fer polítiques tan importants per a la classe treballadora.

A l’Union Bar es va plantejar la situació actual de l’emancipació juvenil i les causes i conseqüències de la problemàtica, també es van presentar i reafirmar les propostes de l’Avalot en matèria d’habitatge digne, sorgides a la X Trobada.

  • Derogació de les darreres reformes laborals, que només aconsegueixen precaritzar el mercat laboral dotant-lo de major inestabilitat i inseguretat per a les treballadores.

  • Regulació del preu de l’habitatge. No es pot especular amb el dret de la ciutadania. El m2 s’ha de regular tenint en compte la ciutat, el barri, l’any de construcció de l’immoble així com l’estat de conservació.

  • L’administració pública hauria de garantir-nos un habitatge adreçat a les nostres necessitats, sense veure’ns obligades a gastar més del 30% dels ingressos de la unitat familiar per tenir un habitatge digne.

  • Ampliació de la bossa d’habitatge públic. Les ajudes directes a les persones, no solucionen el problema estructural de l’habitatge.

  • Regulació de la tinença de pisos buits, sobretot de grans tenidors. Cal que l’Administració faci de de mediadora entre propietàries i llogateres. L’habitatge no pot ser objecte d’especulació.

  • Regulació dels als pisos turístics, és intolerable que s’especuli i es facin negocis amb l’habitatge. S’ha de perseguir aquesta pràctica, ja que no beneficia ni al sector turístic ni a les ciutadanes de classe treballadora que hem de marxar de les ciutats.

  • Exigim que els contractes de lloguer siguin, almenys, per a 15 anys. Això ens donaria l’estabilitat que necessitem per a començar el nostre projecte de vida.

  • Millora de les condicions i els pagaments que hem d’assolir les ciutadanes per llogar un pis.

  • Recuperació de la llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l’emergència habitacional i la pobresa energètica.

  • Que torni a entrar en vigor la llei 25/2015, de 28 de juliol, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d’ordre social.

Cada mes tindrem a la nostra seu (Plaça Vázquez Montalbán, 4) una nova edició de l’Union Bar, sempre tractant temes d’interès social de manera informal. Us mantindrem informades de properes convocatòries!

UBB1

MARÇ | MES DE LES DONES

MARÇ

El mes de març està marcat per la celebració del Dia Internacional de les Dones, el 8 de Març. La jornada de reivindicació no va ser institucionalitzada l’any 1975 per l’ONU, tot i que els primers precedents són ja a la primera dècada del segle XX .

El 1910, a la II Conferència Internacional de les Dones Socialistes, reunida a Copenhaguen es va retirar la demanda del sufragi universal per a totes les dones i, a proposta de Clara Zetkin, es proclamés el 8 de Març com el Dia Internacional de les Dones.

Avui dia, en ple segle XXI i encara que pugui semblar increïble, la lluita feminista segueix sent més necessària que mai. Seguim patint violència física però és l’estructural la que ens fa més mal. Sota la violència física hi ha tota una sèrie de diferents mecanismes de les violències masclistes, que prenen un caràcter més subtil i invisible. Mecanismes que estan totalment normalitzats i, per tant, socialment tolerats: mirar, insultar, menysprear, controlar, espiar, fer callar, desautoritzar, desvalorar, culpabilitzar… A la feina ens paguen menys per fer el mateix que un home i ocupem els llocs de treball més precaris i en pitjors condicions. I quan arribem a casa, carreguem sobre les espatlles la satisfacció de les necessitats dels altres, a costa de la nostra salut, el nostre temps i els nostres projectes personals. Els mitjans de comunicació i la publicitat estan infestats de missatges i imatges que ens degraden com a persones i ens releguen a la condició d’objecte sexual. També som agredides per un sistema judicial que és còmplice i perpetua les violències que patim, que no treballa per la reparació dels danys i que no ens protegeix.

El 8 de Març de 2018 es va fer la primera vaga internacional de dones. Va ser convocada per organitzacions feministes i aliades de la lluita pels drets de les dones arreu del món. S’hi van adherir més de 170 països i una gran quantitat d’activitats locals relacionades. La mobilització va ser motivada per la lluita contra la violència masclista, la desigualtat de gènere i les diferents formes d’opressió contra les dones. L’acció internacional simultània va tenir l’objectiu de visibilitzar la situació d’explotació de les dones en l’àmbit del treball, la reproducció social i la feina reproductiva.

Només amb la lluita feminista i adoptant postulats feministes i pràctiques conseqüents amb elles, podrem erradicar el terrorisme masclista.

CONCEPTES CLAU

  • Sufragi femení: Dret polític i constitucional de les dones a votar i escollir, directament o indirecta, els càrrecs públics. En un sentit ampli, el sufragi inclou l’actiu –en el qual es determina qui té dret a l’exercici del vot (ús més comú)– i el passiu –que es refereix a qui i en quines condicions té dret a ser elegida.
  • Igualtat de gènere: Condició d’igualtat de dones i homes en les possibilitats de desenvolupament personal i de presa de decisions, sense les limitacions imposades pels rols de gènere tradicionals.
  • Sororitat: Lligam estret entre dones basat en el compartiment d’experiències, interessos, preocupacions, etc.
  • Apoderament: Procés pel qual una persona o un grup social adquireix o rep els mitjans per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics o socials.
  • Doble jornada: Expressió emprada per fer evident el temps que moltes dones es troben obligades a dedicar a la suma de les feines domèstiques i les laborals.
  • Feminisme: Moviment que té com a finalitat d’aconseguir la igualtat política, econòmica, social i jurídica de la dona respecte a l’home.
  • Perspectiva de gènere: Consideració de les diferències entre dones i homes en un àmbit o una activitat per a trobar línies de reflexió i d’acció per solucionar les desigualtats.
  • Sostre de vidre: Barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat.

FEBRER | MES DE LA JUSTÍCIA SOCIAL

FEBRER

Sostenint que «la justícia social és un principi fonamental per a la convivència pacífica i pròspera» i que constitueix «el nucli central de la nostra missió global per promoure el desenvolupament i la dignitat humana», les Nacions Unides van declarar el dia 20 de febrer com el Dia de la Justícia Social, defensant que les activitats que es desenvolupin en relació amb aquest dia han d’orientar-se a «erradicar la pobresa i promoure la plena ocupació i el treball digne, la igualtat entre sexes i l’accés al benestar social i la justícia social per a tothom».

L’adopció per l’Organització Internacional del Treball de la Declaració de l’Organització Internacional del Treball sobre la justícia social per a una globalització equitativa, és un bon exemple d’aquest compromís. La Declaració se centra a garantir resultats equitatius per a tothom a través de l’ocupació, la protecció social, el diàleg social, i els principis i drets fonamentals en el treball; per tant, no només ens sentim còmodes amb aquesta declaració sinó que ens la fem nostra cada dia de l’any, i esdevé un dels pilars bàsics de la nostra missió com a entitat.

CONCEPTES CLAU

  • Protecció social: Segons el dret internacional, la protecció social apareix en la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. L’article 22 estableix: «Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i té dret a obtenir, mitjançant l’esforç nacional i la cooperació internacional i d’acord amb l’organització i els recursos de cada país, dels drets econòmics, socials i culturals, indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat.»

  • Diàleg social: Diàleg entre representants de l’Administració, empreses i treballadores sobre temes d’interès comú relacionats amb la política econòmica i social.

  • Igualtat social: La igualtat social és l’objectiu de buscar una mateixa quantitat de riquesa, de felicitat, de respecte i d’igual tracte per a totes les persones.

  • Igualtat d’oportunitats: Condició per la qual tothom té les mateixes possibilitats en l’àmbit laboral, social, cultural, econòmic o polític, sense que actituds i estereotips les limitin.

  • Estat del benestar: Estat que garanteix a la ciutadania un abastament mínim de béns materials i de serveis i prestacions bàsics lligats a la salut, l’educació, l’habitatge, els serveis socials, etc.

Pots descarregar-te el bloc lingüístic complet i l’agenda en el següent enllaç: BLOC LINGÜÍSTIC DE L’AVALOT

PORTADA BLOC LINGÜÍSTIC

8M VAGA GENERAL FEMINISTA

VAGA GENERAL

 

Des de l’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya, declarada organització feminista el darrer 3 de desembre de 2016, considerem que és la nostra responsabilitat i la nostra obligació donar al 8 de març la importància que mereix fent una crida a la participació i convocant VAGA GENERAL de 24h.

La lluita feminista sempre ha format part de la nostra organització, tal com recull la nostra ponència ideològica, i aquest 2019 volem arribar encara més lluny tant a l’àmbit laboral com també a totes les esferes de la vida, perquè el nostre paper va molt més enllà. Perquè som conscients de que les desigualtats i la precarietat ens afecten greument en tots els àmbits del sistema heteropatriarcal: la feina assalariada, les cures, el consum, l’educació i la formació, l’exercici dels nostres drets, les opressions que patim per classe social, procedència, edat, orientació sexual, identitat de gènere o capacitats i habilitats.

Així doncs ens convoquem a totes i tots a fer vaga de 24h el dia 8 de març, perquè som part de la solució i volem acabar amb els privilegis de la societat heteropatriarcal, racista i capitalista, lluitant contra les violències masclistes de la mà de la justícia social, pel dret a decidir sobre els nostres cossos i les nostres vides.

T’afecta a tu i ens afecta a totes. Som moltes i volem ser encara més. Suma’t a la vaga!

8M VAGA FEMINISTA

SANT VIOLENTÍ. L’amor romàntic mata i la justícia remata

Sant Violentí 2019

Volem construir una societat feminista que garantitzi la igualtat entre dones i homes com una màxima per articular la vida, les cures, les relacions, la participació i altres activitats. Volem, per tant, que les relacions amoroses constitueixin relacions afectives lliures de violències masclistes.

Per això, volem sumar-nos de de l’Avalot a la concentració del proper 14 de febrer en contra de “Sant Valentí”.

Aquest símbol no fa altra cosa que perpetuar les relacions desiguals que l’amor romàntic ens ha fet creure per mitjà de la perpetuació de diferents mites irreals que ens fan esclaves de “l’amor” que ens oprimeix des de múltiples òptiques.

L’amor romàntic se situa en les bases, sovint invisibles, del que anomenem “l’iceberg de les violències masclistes” que malauradament, en molt casos, acaben en violació, maltractament o feminici. Aquets atemptats contra la nostra llibertat no tindrien lloc si no es sustentessin en normes i costums socials masclistes molt arrelats, ni en lleis que revictimitzen les dones. Normes i costums que cal revisar des d’una perspectiva feminista per revisar-les, canviar-les i eliminar-les.

Mites com el de la “mitja taronja”, el de “l’amor vertader és per a tota la vida”, “l’amor ho aguanta tot”, “qui segueix, ho aconsegueix”, “l’Amor és exclusivitat i possessió”, “si no sento gelosia és que l’amor no és real” i tants altres que reprodueixen estereotips sexistes que acabem normalitzant i que serveixen com a justificació de les violències masclistes.

L’amor romàntic empara les violències masclistes per mitjà de la tolerància de la gelosia, l’erotització de la possessió, la permissivitat de comportaments abusius que es duent a terme en situacions de desequilibri de poder que comporta que aquestes relacions d’afectivitat siguin un espai de desigualtat i que atempta contra la nostra llibertat i autonomia.

Com a feministes, creiem i defensem un altre model afectiu lliure de violències masclistes. On puguem desenvolupar-nos plenament amb llibertat i diversitat, sense ésser qüestionades, vigilades, controlades, menystingudes, maltractades ni assassinades.

Ens volem vives, lliures i combatives!

EPA quart trimestre: més atur i més temporalitat juvenil

EPA

 

El 2018 ha finalitzat amb una taxa d’atur juvenil del 27,65%, la qual cosa suposa que l’atur juvenil s’ha incrementat l’últim trimestre de l’any en 3.300 joves i en 2.300 joves respecte al mateix període de l’any 2017. Les joves patim en l’actualitat el 18,83% del total de l’atur i superem l’atur general en 19 punts percentuals.

El perfil de les joves més castigades per l’atur són aquelles sense estudis post obligatoris i estrangeres. A més, a diferència dels anteriors trimestres, la taxa d’atur el dia d’avui afecta més a les dones joves que als homes joves, una tendència que s’inverteix en el cas de l’atur de llarga durada. Cal a dir que aquesta discriminació es dóna tot i que les dones estan més formades i patim una taxa de sobrequalificació més alta, ocupant llocs de feina menys valorats social i econòmicament. Aquestes dades ens confirmen que la precarietat laboral té rostre de dona jove migrada, com des fa anys venim denunciant des de lAvalot.

Respecte a aquest, un 5,5% de la població jove fa més d’un any que està desocupada i busca feina. Aquesta taxa ens mostra les dificultats que tenim per trobar feina i, a més, és un indicador del risc d’exclusió social: una de cada cinc treballadores joves està en risc de pobresa. Estar aturada durant un temps tan prolongat té conseqüències negatives durant tota la trajectòria laboral de la persona i dificulta la cerca de feina en el futur.

Pel que fa a la contractació temporal, aquesta també afecta molt més a les persones joves: el 64,15% de les joves treballadores patim un contracte temporal, sent el de les persones majors de 30 anys del 22,6%. És a dir, la taxa de temporalitat juvenil triplica la taxa general. Des de fa deu anys totes les enquestes de població activa ens indiquen una tendència a l’alça que confirma que les noves ocupacions de les joves són feines temporals.

Tot i la creació neta d’ocupació juvenil, des de l’Avalot volem denunciar que aquests llocs de treball són cada cop més precaris i l’objectiu no ha de ser només que les joves trobin una ocupació, sinó que aquesta sigui estable i de qualitat. L’estacionalitat, la parcialitat, la temporalitat i la precarietat són els trets distintius de l’ocupació que s’està creant des de la crisi. La manca de qualitat de l’ocupació llastra també la qualitat del nostre teixit productiu i deriva en una qüestió de bloqueig vital per desenvolupar-nos com a persones. Reclamem doncs mesures actives urgents i un veritable canvi del model productiu que ens permeti crear el nostre projecte de vida en condicions òptimes allà on vulguem.