• PRECARIETAT JUVENIL

Sant Violentí i altres mites de l’amor romàntic

amor romàntic

Per amor romàntic entenem aquell model de relació afectiva basada en els principis de que l’amor ha de ser etern, exclusiu, incondicional, sacrificat i sotmès a la persona amb la que estem. Però aquest amor no és amor: és romanticisme creat i explotat per perpetuar l’heteropatriarcat. Ens ensenyen a estimar en base a la propietat privada i des de la desigualtat existent entre dones i homes. Desigualtat que es fa patent des del moment en que, voluntàriament o no, a les dones se’ns ensenya a estimar més la llibertat de l’home que no la nostra.

L’amor romàntic és una eina de control social i ha de ser analitzat no només des d’una perspectiva sentimental sinó també com la construcció social que és i que dies com Sant Valentí evidencien. El 14 de febrer patenta l’amor com un pilar més del consumisme i de l’explotació del sistema de gèneres, que ens fica al cap que estimar també és gastar i ens dona la percepció de que quant més gastes, més estimes.

Des de l’Avalot creiem important desfer-nos de les imposicions de gènere que s’han creat al voltant del concepte de l’amor i trencar mites, com els que exposem a continuació:

  • “L’amor és etern”: No. De vegades dura molt de temps i altres no. Pensar que ha de ser necessàriament per sempre implica que hauràs de fer sacrificis per fer que es mantingui en el temps i que et sentiràs fracassada si s’acaba.
  • “L’amor pot amb tot”: No. La filosofia de l’amor incondicional és molt perillosa, perquè dona per suposat que som capaços de perdonar-ho tot i ni tot és perdonable ni tot és permissible. No estimem passi el que passi, no estimem amb violència ni desigualtats ni maltractaments. Un amor sa, és un amor amb condicions.
  • “Qui t’estima et farà plorar”: No. Sovint hem escoltat allò de “els que es barallen, es desitgen” i no, l’amor t’ha de fer gaudir i hem de trencar amb la fal·làcia de que estimar implica patiment. L’amor no ens pot lligar ni limitar ni fer patir, hem de fer-nos responsables de la nostra felicitat i revisar els obstacles que ens impedeixen gaudir.
  • “Ets la meva mitja taronja”: No. Això el que ens ve a dir és que estem incompletes i que necessitem algú. Cadascuna de nosaltres és una persona sencera en si mateixa i tenir parella no és un requisit indispensable per ser feliç.
  • “Som un”: No. Sou dos individus i estar enamorat o en parella no implica fusionar-te amb l’altre persona i perdre la teva pròpia identitat.
  • “Sense parella estàs sola”: No. Ni ser soltera és ser infeliç ni implica soledat. Estem envoltats de persones que ens acompanyen i aprecien sense necessàriament haver de tenir una relació romàntica amb elles. La parella és el pilar fonamental de la societat occidental i per aquest motiu es penalitza la solteria o quan es trenca una relació és viu com un fracàs personal. No ho és.
  • “Els gelos demostren amor”: No. Segons l’amor romàntic, els gelos són una senyal que demostra que la teva parella t’estima. La realitat és que els gelos demostren toxicitat i una actitud possessiva que identifica que tractem les persones com a propietats.
  • “Sóc feliç perquè estàs amb mi”: No. Hem de trencar amb la felicitat dependent. En cap cas la nostra felicitat afectiva es pot sustentar en la persona amb la que decidim compartir relació. El fet de tenir parella és una elecció lliure i la nostra felicitat ha de dependre de nosaltres, no de ningú altre.

Tots aquests mites, en algun moment, els hem reproduït inconscientment i acaben generant violència. Hem de trencar amb ells i qüestionar com l’amor romàntic ens afecta per així poder treballar per destruir els models heteronormatius i construir relacions i identitats diverses que parteixin de la igualtat i la llibertat, amb la intenció d’afavorir relacions molt més sanes i horitzontals, que es sustentin en el principi bàsic de l’autonomia i no pas en el del control o la dependència.

És vital que entenem que l’amor ha d’estar basat en el bon tracte i en la igualtat, amb la intenció d’establir relacions igualitàries en les que les diferències serveixin per enriquir-nos mútuament. És necessari un canvi social, cultural, econòmic i sentimental. L’amor no pot estar basat en la propietat privada i la violència no és cap eina per solucionar problemes. Necessitem altres models femenins i masculins que no es sustentin en la fragilitats d’unes i la brutalitat d’altres.

Des d’aquí us convidem a totes a qüestionar i rebutjar l’heteronormativitat i els rols de gènere establerts, així com els patrons relacionals de la cultura occidental moderna, que subordina a la dona i que es fonamenta en preservar la família. Només així serem capaces de construir relacions afectives des del respecte i centrades en cuidar-nos a nosaltres mateixes!

Manifest de l’Avalot sobre el moment sociopolític actual

Des de l’ Avalot –  Joves de la UGT de Catalunya, volem manifestar:

  • Que des dels nostres inicis, hem participat en les manifestacions i actes de l’11 de setembre, en commemoració a la Diada de Catalunya.
  • Que som una organització catalana i que el nostre radi d’acció acaba on acaba Catalunya, però tot i això, mantenim el nostre caràcter internacionalista, per tant, continuarem treballant amb sindicats i organitzacions d’arreu del món.
  • Que segons diuen les nostres ponències i resolucions, estem a favor del dret a decidir i la lliure determinació de tots els pobles.
  • Que continuarem defensant els nostres costums, tradicions i institucions, així com el model d’escola i la nostra llengua, perquè ens en sentim orgulloses; i perquè defensar la cultura catalana no significa estar en contra de cap altra cultura.
  • Que sempre hem estat un país d’acollida, i ho volem seguir sent, perquè entenem que la diversitat ens enriqueix com a poble, perquè a Catalunya hi cabem totes, sigui quin sigui el nostre origen.
  • Que històricament tant els sindicats com els moviments estudiantils hem estat motor de canvi social, i així desitgem que segueixi sent.
  • Que per damunt de la legalitat, està la democràcia.
  • Que com a joves exigim una democràcia verdadera i madura, traduïda en urnes per poder votar tranquil·lament cada cop que el poble mostri, a través d‘actes pacífics, que ho vol fer, independentment del tema que estigui en qüestió.
  • Que veiem amb preocupació i patiment el retrocés a nivell de drets democràtics així com els intents d’acabar amb la pau social del nostre país.
  • Que ens agradaria aprofitar aquesta oportunitat per defensar la democràcia també dins l’estat espanyol, i així, enterrar al govern del PP i al règim del 78.
  • Que moltes companyes que formen part de l’ organització, així com molta part de la població catalana, vam rebre l’abús policial (impossible de qualificar) que ataca tan física com psicològicament.
  • Que ens repugna la violència policial injustificada i desmesurada que es va produir l’1 d’octubre durant la jornada del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya.
  • Que entenem que no es pot negociar amb un govern que durant molts anys ha negat la possibilitat de diàleg, per finalment, aplicar de manera il·legal l’article 155 de la Constitució espanyola, que no respecta el Govern escollit democràticament pel poble de Catalunya, que l’únic de què és culpable és de seguir el programa electoral pel qual van ser votades.
  • Que el govern espanyol ha congelat les subvencions a la gran majoria d’entitats juvenils de Catalunya, amb l’ única intenció de penalitzar-nos per haver expressat la nostra opinió, pel fet de voler participar en una democràcia.
  • Que com a entitat antifeixista condemnem enèrgicament les mostres i atacs feixistes que es produeixen als nostres carrers, així com la impunitat amb què succeeixen aquests fets.
  • Que ara mateix tenim dos representants d’ entitats socials, set conselleres i el vicepresident a la presó, pel simple fet de defensar les seves idees polítiques. A més, estan sent jutjades per un tribunal que és hereu del Tribunal de Orden Público
  • Que tenim un president i quatre conselleres a l’exili i que ens neguem a reconèixer un altre govern.
  • Que la mesa del parlament està imputada i pendent de declarar al Tribunal Suprem, on la fiscalia demanarà també la presó preventiva.
  • Que fa temps van perdre la por, i que no claudicarem davant d’un govern imposat que per a nosaltres representa el feixisme i el franquisme espanyol.

I que, per tot això, EXIGIM:

  • L’amnistia per a totes les preses polítiques.
  • La defensa de la democràcia, retirant el 155 i la resta d’ingerències il·legítimes del govern espanyol.
  • La restauració dels drets robats a totes les ciutadanes de Catalunya.
  • La retirada de les forces d’ocupació del nostre país.
  • Que les eleccions al proper 21D, siguin amb garanties i transparència i que es respectin els seus resultats.
  • La convocatòria d’eleccions a l’estat espanyol per derrocar aquest govern antidemocràtic.

Resposta a Miquel Valls

Des de l’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya volem mostrar la nostra repulsa a les declaracions de Miquel Valls President de la Cambra de Comerç on afirmava que “En general, els joves no volen fer l’esforç de formar-se”. Des de la nostra organització volem recordar-li que, una part significativa del jovent del nostre país, treballem en llocs de feina pels quals estem sobrequalificades. La realitat laboral és que els llocs de treball que ens ofereix el mercat laboral es caracteritzen per la precarietat, fet que ens impedeix desenvolupar de manera digna el nostre projecte vital.

El motiu que ens fa emigrar a l’estranger és aquest, que no trobem un mercat de treball que s’adeqüi a la nostra formació; en canvi, si ens donessin més oportunitats i no es subestimin les nostres competències pel simple fet de ser joves, no ens veuríem endinsades en un exili forçat per tal de trobar feina.

Les dades són clares, el 37,6% de les joves amb un alt nivell formatiu treballa en ocupacions que requereixen una qualificació inferior. Això, ens obliga a buscar noves oportunitats laborals fora del nostre país, on 6 de cada 10 joves es plantegen emigrar per trobar feina. L’any passat 66.983 joves catalanes entre 15 i 34 anys residien a l’estranger. Hem de prendre consciència que, una de les conseqüències d’aquest fet afectarà, a la llarga, a tota la població: tindrem problemes demogràfics.

Des de l’Avalot portem reivindicant un canvi de model productiu basat en la competitivitat a través de l’I+D+I on la formació ha de ser un pilar bàsic, a més d’això, les empresàries haurien de començar a canviar la seva perspectiva i començar a mirar a la població jove com una font de talent i d’innovació (que és el que realment som) i no com una despesa.

Aquest tipus de declaracions, on es pretén culpabilitzar a la part més perjudicada, al jovent, no haurien de ser pròpies del màxim representant de la Cambra de Comerç, és per això que demanem que les retiri de forma immediata i el convidem a llegir-se l’Informe “20 anys de lluita contra la precarietat juvenil” que ha confeccionat l’Avalot on es demostra de manera objectiva (amb dades) com la situació laboral del jovent del nostre país ha empitjorat greument en aspectes com  ocupació, atur, activitat, temporalitat, parcialitat, sobrequalificació, salaris o emigració.

A l’altra banda del Mediterrani

El passat dia 20 d’Abril va tenir lloc el seminari “La Dona i el Sindicat” emmarcat dins l’Escola de Treball Digne per a tots i totes de Tetouan.

Com molt bé indica el seu títol, aquesta jornada estava dedicada al paper de les dones, fonamentalment en l’evolució d’aquest paper en el si del sindicat.

Hem tingut l’honor de poder participar a aquest seminari explicant a les assistents del curs l’evolució del paper de la dona dins el sindicat, i com aquesta evolució, ha desembocat en la declaració de l’Avalot com a associació sindical feminista, fet que ha sigut tan difícil com necessari per a poder representar més plenament a totes les persones treballadores.

Considerem que, de la mateixa manera que es va aconseguir que se’ns tingui en compte com a joves i que com a tals, tenim unes necessitats diferents, ara és el moment de que les dones s’apoderin i així, aconseguir de manera definitiva i ferma els drets que ens pertoquen. Les dones, som aproximadament la meitat de la població mundial. Si es treballa sense tenir en compte aquesta meitat, mai es podrà aconseguir la justícia social.

Atentament, les dones participants dels principals sindicats del Marroc van seguir el fil d’aquesta intervenció i, seguidament, van voler compartir amb nosaltres les seves experiències i inquietuds, fet que va propiciar que hi hagués un alt feedback entre totes les assistents, de manera que ens vam enriquir les unes a les altres.

Per contra del que pugui semblar, des de l’Avalot, considerem que aquesta experiència va ser molt educativa per les participants d’ambdós extrems del mediterrani i que ens va dotar de nous aprenentatges que, de ben segur, perduraran en el temps, així com nous vincles que cal enfortir i mantenir, per tal de poder seguir treballant conjuntament per, entre totes, potenciar el paper de la dona arreu del món.