• PRECARIETAT JUVENIL

8M VAGA GENERAL FEMINISTA

VAGA GENERAL

 

Des de l’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya, declarada organització feminista el darrer 3 de desembre de 2016, considerem que és la nostra responsabilitat i la nostra obligació donar al 8 de març la importància que mereix fent una crida a la participació i convocant VAGA GENERAL de 24h.

La lluita feminista sempre ha format part de la nostra organització, tal com recull la nostra ponència ideològica, i aquest 2019 volem arribar encara més lluny tant a l’àmbit laboral com també a totes les esferes de la vida, perquè el nostre paper va molt més enllà. Perquè som conscients de que les desigualtats i la precarietat ens afecten greument en tots els àmbits del sistema heteropatriarcal: la feina assalariada, les cures, el consum, l’educació i la formació, l’exercici dels nostres drets, les opressions que patim per classe social, procedència, edat, orientació sexual, identitat de gènere o capacitats i habilitats.

Així doncs ens convoquem a totes i tots a fer vaga de 24h el dia 8 de març, perquè som part de la solució i volem acabar amb els privilegis de la societat heteropatriarcal, racista i capitalista, lluitant contra les violències masclistes de la mà de la justícia social, pel dret a decidir sobre els nostres cossos i les nostres vides.

T’afecta a tu i ens afecta a totes. Som moltes i volem ser encara més. Suma’t a la vaga!

8M VAGA FEMINISTA

EPA quart trimestre: més atur i més temporalitat juvenil

EPA

 

El 2018 ha finalitzat amb una taxa d’atur juvenil del 27,65%, la qual cosa suposa que l’atur juvenil s’ha incrementat l’últim trimestre de l’any en 3.300 joves i en 2.300 joves respecte al mateix període de l’any 2017. Les joves patim en l’actualitat el 18,83% del total de l’atur i superem l’atur general en 19 punts percentuals.

El perfil de les joves més castigades per l’atur són aquelles sense estudis post obligatoris i estrangeres. A més, a diferència dels anteriors trimestres, la taxa d’atur el dia d’avui afecta més a les dones joves que als homes joves, una tendència que s’inverteix en el cas de l’atur de llarga durada. Cal a dir que aquesta discriminació es dóna tot i que les dones estan més formades i patim una taxa de sobrequalificació més alta, ocupant llocs de feina menys valorats social i econòmicament. Aquestes dades ens confirmen que la precarietat laboral té rostre de dona jove migrada, com des fa anys venim denunciant des de lAvalot.

Respecte a aquest, un 5,5% de la població jove fa més d’un any que està desocupada i busca feina. Aquesta taxa ens mostra les dificultats que tenim per trobar feina i, a més, és un indicador del risc d’exclusió social: una de cada cinc treballadores joves està en risc de pobresa. Estar aturada durant un temps tan prolongat té conseqüències negatives durant tota la trajectòria laboral de la persona i dificulta la cerca de feina en el futur.

Pel que fa a la contractació temporal, aquesta també afecta molt més a les persones joves: el 64,15% de les joves treballadores patim un contracte temporal, sent el de les persones majors de 30 anys del 22,6%. És a dir, la taxa de temporalitat juvenil triplica la taxa general. Des de fa deu anys totes les enquestes de població activa ens indiquen una tendència a l’alça que confirma que les noves ocupacions de les joves són feines temporals.

Tot i la creació neta d’ocupació juvenil, des de l’Avalot volem denunciar que aquests llocs de treball són cada cop més precaris i l’objectiu no ha de ser només que les joves trobin una ocupació, sinó que aquesta sigui estable i de qualitat. L’estacionalitat, la parcialitat, la temporalitat i la precarietat són els trets distintius de l’ocupació que s’està creant des de la crisi. La manca de qualitat de l’ocupació llastra també la qualitat del nostre teixit productiu i deriva en una qüestió de bloqueig vital per desenvolupar-nos com a persones. Reclamem doncs mesures actives urgents i un veritable canvi del model productiu que ens permeti crear el nostre projecte de vida en condicions òptimes allà on vulguem.

Dia Internacional de les Persones Migrades

Dia Internacional de la Migrant

El 4 de desembre de l’any 2000, l’Assemblea General de Nacions Unides va resoldre declarar el 18 de Desembre Dia Internacional del Migrant, tenint en compte el creixement del nombre de migrants a escala mundial i considerant la Declaració Universal de Drets Humans, que estableix “que tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets, i que tota persona té els drets i llibertats que s’hi proclamen, sense distinció de cap mena, en particular de raça, color o origen nacional”.

Enguany, aquesta reivindicació esdevé especialment necessària davant la regressió en el discurs polític sobre aquesta qüestió. Partits i mitjans de comunicació afins s’han dedicat en el darrer any a instal·lar, de nou, en l’agenda pública la qüestió de la immigració com un problema de grans magnituds d’urgència nacional tot pregonant tòpics i mentides que estigmatitzen al col·lectiu migrant i els responsabilitza de tots els mals del país. Res més allunyat de la realitat. De fet, segons l’Eurobaròmetre, a Espanya es pensa que el 23,2% de la població és immigrant, però la xifra real és el 8,5%. Aquesta és una dada significativa que podria explicar la causa i/o les conseqüències del discurs xenòfob i racista de certs partits estatals.

També cal reivindicar que tot i els canvis en el si del govern no s’han aturat les devolucions en calent que es donen a la frontera sud de l’estat i que són, explícitament, il·legals. Denunciem també el funcionament i l’existència en si dels CIE’s on les migrants són tractades com a convictes tot i no haver comès cap il·legalitat. Cal seguir reclamant el dret a vot per a les gairebé 900.000 persones que resideixen a Catalunya i no tenen veu a les urnes. Així com exigim una reforma integral de la llei d’estrangeria que garanteixi una igualtat de drets real, que no estigmatitzi al col·lectiu i sigui una eina eficient d’inclusió i integració social i no el contrari.

En l’àmbit laboral, les persones migrades són un dels col·lectius més afectats per la desaparició de llocs de treball, la vulneració de drets adquirits i la clandestinitat i l’economia submergida. La situació de vulnerabilitat que sovint acompanya a les persones migrants fa que aquestes es vegin obligades a treballar en condicions abusives que no respecten els drets bàsics de les treballadores. S’han de donar solucions immediates a aquesta situació, i normatives a la problemàtica específica de la migració laboral, instruments que generin seguretat en víctimes d’explotació, treball forçat o tràfic de persones, que sovint no tenen opció o senten que no en tenen cap altra que sotmetre’s.

Creiem que és urgent que el Govern espanyol ratifiqui els convenis internacionals i assumeixi un compromís ferm a favor de la ratificació per part d’altres estats i, aposti per la lluita contra tota classe de discriminació cap a la població treballadora migrant. Finalment, volem recordar a les milers de víctimes que any rere any moren en el seu viatge migratori, moltes d’elles intentant entrar a Espanya, buscant un futur millor. Volem assenyalar que aquestes morts, i la política migratòria que atempta contra els drets humans de les persones té uns culpables. I és responsabilitat dels governs complir amb la legalitat i garantir els drets de les persones. Reclamem el dret a lliure circulació i a la mobilitat per garantir que totes les persones decideixin on volen viure.

25 de novembre: aturem el terrorisme masclista

MANIFESTACIÓ 25N

Aquest proper 25 de Novembre tornem a sortir al carrer per a denunciar les violències masclistes que patim les dones en tots els àmbits de les nostres vides, que sovint ens són arrabassades.

En els darrers 10 anys 107 dones han estat assassinades per les seves parelles a Catalunya. Una xifra que mostra la violència física que sofrim però que només suposa la màxima expressió de la violència masclista vers les dones, la punta de l’iceberg d’una piràmide de diferents formes d’opressió i violència. Les violències masclistes són un problema estructural d’origen sociocultural; el trobem a l’escola, a la feina, al carrer, als mitjans de comunicació, dins de les nostres llars i també dins dels nostres moviments polítics i socials, i per tant, és necessari un canvi de mentalitat i de conducta per erradicar-lo, i no només el dia 25, sinó cada dia de l’any.

Sota la violència física hi ha tota una sèrie de diferents mecanismes de les violències masclistes, que prenen un caràcter més subtil i invisible. Mecanismes que estan totalment normalitzats i, per tant, socialment tolerats: mirar, insultar, menysprear, controlar, espiar, fer callar, desautoritzar, desvalorar, culpabilitzar… A la feina ens paguen menys per fer el mateix que un home i ocupem els llocs de treball més precaris i en pitjors condicions. I quan arribem a casa, carreguem sobre les espatlles la satisfacció de les necessitats dels altres, a costa de la nostra salut, el nostre temps i els nostres projectes personals. Els mitjans de comunicació i la publicitat estan infestats de missatges i imatges que ens degraden com a persones i ens releguen a la condició d’objecte sexual. També som agredides per un sistema judicial que és còmplice i perpetua les violències que patim, que no treballa per la reparació dels danys i que no ens protegeix.

Totes aquestes formes de violència són l’expressió d’un sistema d’opressió patriarcal. Tenen una funció clara: mantenir les dones en una situació de subjugació/dominació respecte els homes, però no només dels homes sinó també respecte a les institucions estatals, econòmiques, judicials i militars/repressives. L’extrema feminització de la pobresa n’és un clar exemple: retallades en mesures i ajuts socials, en recursos d’ajudes a la diversitat funcional, en sanitat i educació… Tot recau en sobrecarregar a les dones les tasques reproductives i de cures i ho fa a través de l’estat, per tal de preservar la seva estructura capitalista i els seus privilegis masclistes i classistes.

La fi de la violència arribarà des de baix, no des de les institucions que la perpetuen, sinó des de l’autoorganització popular de les dones. I aquesta lluita l’emprenem juntes, plegades, totes les que volem construir un món més just i una vida que valgui la pena viure-la.

Només amb la lluita feminista i adoptant postulats feministes i pràctiques conseqüents amb elles, podrem erradicar el terrorisme masclista. I els moviments socials i polítics tenim una gran responsabilitat en això: no podem girar l’esquena a les violències que ocorren en els nostres espais, les hem de combatre dins i fora.

Visca la lluita feminista!

MOBILITZEM-NOS PER UN HABITATGE DIGNE

Concentració Tribunal Suprem

Des de l’Avalot – Joves de la UGT animem a participar de la convocatòria d’aquesta tarda a les 17:00h davant del Palau de Justícia de Barcelona, a l’avinguda Lluís Companys, per protestar contra la darrera decisió del Tribunal Suprem de carregar sobre els clients l’impost d’actes jurídics documentats, el popularment conegut com a l'”impost a les hipoteques“.

El darrer 16 d’Octubre, una sentència del TS dictaminava que qui havia d’abonar l’impost sobre actes jurídics documentats a les escriptures públiques de préstec amb garantia hipotecària era l’entitat prestamista i no qui rep el préstec. Però, en un fet insòlit, només 3 dies després, el president de la sala tercera, del Contenciós-Administratiu, del TSLuís María Díez Picazo anunciava que donada la “repercussió econòmica i social del cas acordaven deixar sense efectes la resolució” del dia 16 i deixava a l’aire la confirmació o no d’aquesta. Després de dies de debat i ajornaments de la decisió, finalment el TS canvia de criteri i estableix que ha de seguir sent el client qui faci front a l’impost. Aquesta és, al nostre parer, una decisió nefasta en dos sentits:

- Per una banda, aquest canvi de criteri genera, de nou, incertesa, inquietud i desconfiança per part de la ciutadania respecte al poder judicial. Entenem que s’està donant una imatge molt negativa de la justícia a l’aparèixer permeable a les exigències dels grans poders econòmics de l’estat. Considerem que jutges i tribunals han de decidir d’acord amb el dret i no atenint-se a les possibles conseqüències econòmiques que les seves decisions poguessin comportar, ja que tot plegat comporta una falta de confiança de les ciutadanes vers a l’administració de Justícia.

- En segon terme, considerem que aquest és un nou atac al dret d’un habitatge digne, que ens afecta especialment a les joves. La mescla explosiva entre precarietat laboral i els alts preus de l’habitatge ja és prou forta i colpeix de forma molt dura les possibilitats d’emancipació de les joves, però amb aquesta sentència les joves quedem, de nou, indefenses enfront a la banca i amb més i majors dificultats per accedir a un habitatge digne.

Orgull de lluita

Cartell Pride 2018

 

Avui, 28 de juny, es celebra el Dia Internacional de l’Orgull LGTBI+, en memòria dels fets succeïts l’any 1969 a Nova York, quan la població LGTBI+ va sortir als carrers a mostrar el seu rebuig per una batuda policial molt violenta al bar gai de Stonewall Inn.

Molt ha canviat la història des que les Rambles de Barcelona van acollir per primer cop una manifestació de l’Orgull l’any 1977. Si bé és cert que després de molts anys de lluita incansable el col·lectiu LGTBI+ hem assolit el reconeixement d’alguns dels nostres drets, ha estat de manera molt desigual -i no sempre efectiva- arreu del món. Són importants avanços com l’última modificació europea, tot creant un nou concepte de matrimoni europeu en el qual la conjugue és neutra des del punt de vista del gènere, o l’exclusió de la transsexualitat com a malaltia mental per part de l’OMS.

Tot i això, cal continuar treballant cap a la igualtat real. Cada dia les persones LGTBI+ seguim patint discriminacions per raó de gènere i orientació sexual, avalades i perpetuades per les dinàmiques del sistema heteropatriarcal en què vivim. I no només això, sinó que des de molts punts se’ns vol fer creure que la nostra ja no és una lluita que hagi de continuar, que els objectius estan assolits.

La realitat, però, és ben diferent. Les violències cap a les persones LGTBI+ segueixen donant-se en tots els àmbits, també a la feina on sovint les persones del col·lectiu es veuen relegades laboralment per l’opció sexual que practiquen. Patim acomiadamentsdiscriminació en els processos de selecció i agressions per estimar públicament al marge de lanormativa cisheterosexual.

Des de l’Avalot, amb motiu de la celebració de l’Orgull, volem reivindicar la plena igualtat i l’erradicació total de qualsevol tipus de discriminació per raó d’orientació sexual o d’identitat de gènere. Volem agrair a qui ha lluitat històricament per donar-nos el dret a sentir-nos orgulloses del que som i de la nostra manera de viure, lliurement i sense prejudicis. Reivindiquem figures històriques com la de Marsha P. Johnson, una dona trans, negra i revolucionaria, activista del moviment i present als aldarulls de Stonewall, que ens obliga a no perdre de vista que volem que aquest sigui un moviment interseccional, perquè tot l’assolit li devem al conjunt de moltes lluites diferents.

Nosaltres, com a organització sindical juvenil, estem compromeses a seguir treballant per erradicar qualsevol tipus de discriminació als centres de treball i contribuint en l’assoliment d’ambients laborals més diversos i plurals.

Des de l’Avalot ens prenem l’Orgull LGBTI+ com la festa pel canvi i dissabte 30 de juny sortirem al carrer a celebrar la igualtat, la diversitat i la rebel·lia. Sempre tenint present que hi ha molt a celebrar, però encara molt més per construir. Us convidem a unir-vos a nosaltres i desfilar per reivindicar el que som amb orgull. Perquè l’Orgull és de la gent i és un orgull ser participes d’aquesta lluita.