• PRECARIETAT JUVENIL

CONDICIONS SALARIALS – El conjunt de les joves catalanes cobren per sota dels 1000 euros

Condicions salarials

Un dels factors de força influència en la bretxa salarial entre col·lectius és l’edat. En la taula següent podem veure com la mitjana dels salaris bruts anuals de les joves assalariades de fins a 25 anys no arriba als 11.000 euros, el que suposa que les joves catalanes no ens podem considerar ni mileuristes.  Tot i que per al 2019 aquesta xifra probablement haurà crescut lleugerament, la situació no deixa de demostrar la precarietat en què aquest col·lectiu viu.

Salari brut anual. Catalunya 2016

Edat

Homes

Dones

Mitjana

<25 anys

11.880,16

9.587,48 (*)

10.809,83

25-34 anys

20.899,28

18.013,37

19.522,21

35-44 anys

27.675,98

22.600,09

25.255,98

45-54 anys

30.958,13

22.210,96

26.701,36

>54 anys

31.856,89

21.898,34

26.933,50

Salari brut anual mitjà

27.572,76

21.110,34

24.454,64

(*) Estimació amb alta variabilitat.

Font: Idescat amb dades base de l’INE. Enquesta anual d’estructura salarial.

https://www.idescat.cat/indicadors/?id=anuals&n=10400&t=201600

A més a més, trobem que en tots els rangs d’edat hi ha diferències salarials entre el gènere femení i masculí. Concretament, per al grup d’edat de 25-34 anys la diferència salarial entre el gènere femení i el masculí és d’aproximadament 2900 euros bruts anuals, que suposa una diferència de 240 euros mensuals. Però si ens fixem en els grups d’edat superiors, veiem que la mitjana salarial entre homes i dones varia fins a arribar a una diferència de quasi 10.000 euros anuals, que representa 830 euros mensuals menys per les dones.

Tot i que les dades actuals probablement serien lleugerament més elevades, la diferència que trobem entre la mitjana del salari brut anual de les dones respecte a la dels homes no varia, a mesura que augmenta l’edat, també augmenta la bretxa salarial de gènere.

La precarietat del mercat laboral d’avui en dia és un fenomen que s’està normalitzant. Tant n’és així, que les males condicions laborals associades al col·lectiu de les joves s’estan començant a assimilar com a característiques pròpies del mercat de treball i, per tant, no només condicionen a les joves en la seva condició de jovent, sinó que s’estan començant a perllongar al llarg de la vida d’aquestes generacions. Això deixa una forta marca entre la trajectòria vital d’aquestes en comparació a les generacions de les últimes dècades.

Així, tot i tenir les generacions més formades, podem veure com s’està produint un estancament salarial, que, encara que aquest va lligat també a la classe social, serà una característica pròpia del jovent actual.

Com a afegit a aquesta situació, trobem que el lloguer mitjà a Barcelona per al 2018 es troba en 929 euros1, fet que ajuda a entendre perquè cada vegada més els models de convivència es basen en llars no nuclears o pisos compartits (sobretot entre les joves, però que cada vegada engloba edats més elevades), o perquè està creixent el moviment migratori de les joves de la ciutat cap a pobles dels voltants. També ajuda a entendre perquè hi ha tant de moviment migratori de joves cap a altres països en la recerca de la millora de condicions salarials.

En aquest sentit, manquen polítiques públiques dedicades a la millora de la situació laboral de les joves i el seu futur. És important centrar recursos en polítiques de joventut per afrontar els entrebancs contra els quals lluita el nostre col·lectiu.

Sobrequalificació juvenil – 4 de cada 10 joves tenen feines que no corresponen al seu nivell d’estudis

SOBREQUALIFICACIÓ JUVENIL

El mercat laboral no ha evolucionat ni al mateix ritme ni en la mateixa direcció que ho ha fet el sector educatiu. Mentre en les últimes dècades s’ha viscut un fort període expansiu a nivell educatiu, la demanda i contractació de personal qualificat no està aconseguint absorbir aquesta població. 

Segons l’Idescat s’entén per sobrequalificació juvenil la proporció de la població juvenil amb un alt nivell formatiu ocupada en posicions que requereixen una qualificació inferior, respecte el total de la població juvenil ocupada amb un alt nivell formatiu.

La manca d’ocupacions és un dels principals problemes que trobem al mercat laboral. El nombre de joves amb un alt nivell de formació és molt elevat, però la manca de recursos del mercat laboral fa que aquest no respongui a les seves expectatives, de manera que no només s’augmenta la distància entre els nivells de formació i les categories professionals assolides, sinó que també augmenten les xifres de precarietat. Per tant, la inversió formativa de les joves no es rendibilitza. Així, podem veure aquesta situació reflectida en la quantitat de joves que, tot i desenvolupar funcions vinculades a certs càrrecs, estan contractats amb categories professionals de rangs inferiors.

A continuació s’exposa una taula elaborada a partir de les dades recollides per l’Institut Nacional d’Estadística on es mostra una progressió de les dades de la sobrequalificació juvenil durant els darrers anys.

A través de l’Enquesta de la Població Activa (EPA), trobem els següents valors:

Sobrequalificació (%)

Any

Pobl. 25-35 anys

Homes

Dones

2017

37,90

34,77

41,02

2016

38,09

34,68

41,35

2015

37,57

36,38

38,68

2014

37,55

36,48

38,61

2013

36,23

34,64

37,83

2012

35,06

33,58

36,56

2011

48,57

43,45

53,72

2010

49,29

45,42

53,48

2009

29,85

28,28

31,63

2008

31,05

30,74

31,41

2007

29,74

30,09

29,32

2006

28,99

30,56

26,95

2005

29,54

29,44

29,66

2004

29,22

30,73

27,15

2003

29,09

30,78

26,74

2002

27,20

27,93

26,12

2001

24,83

25,46

23,87

2000

22,91

23,22

22,44

Font: Enquesta de Població Activa (Institut d’Estadística de Catalunya i Instituto Nacional de Estadística).

Observacions: Alt nivell formatiu; nivell 5 o 6 de la Classificació Internacional Normalitzada d’Educació de l’any 1997.

Ocupacions que requereixen una qualificació inferior: nivell 4 a 9 de la Classificació Nacional d’Ocupacions de l’any 1994.

La taxa de sobrequalificació juvenil de l’últim any recollit, per a la població de 25 a 35 anys és d’un 37.9%. Això vol dir que de cada 10 joves, pràcticament 4 tenen feines que no corresponen al seu nivell d’estudis i que, per tant, treballen en categories inferiors a les que podrien assumir i per les quals s’haurien format. A més a més, tot i que la mitjana de les taxes de sobrequalificació és elevada tant per a nois com per a noies, podem observar majors taxes de sobrequalificació per al sector femení.

Així, la inversió en educació és percebuda a nivell individual com un mecanisme per millorar la pròpia posició a l’hora de competir en un mercat de treball precaritzat, però les dades mostren que actualment alts nivells de formació poden desembocar d’igual manera a baixos càrrecs professionals, equivalents a categories amb requisits de formació molt inferiors.

Les joves formem el col·lectiu més propens a la sobrequalificació, ja que, sovint la falta d’experiència fa que tot i haver acabat els estudis, els càrrecs professionals als que tenim accés siguin més baixos. Aquest fenomen no és necessàriament preocupant si és de caràcter transitori, de manera que amb l’edat s’hauria d’anar reduint ja que al tenir experiència i formació poc a poc es pot escalar en el rang de professions. Malauradament, però, aquesta situació persisteix al llarg de la vida professional de moltes persones.

Joves aturades – La taxa d’atur juvenil és de més del doble de la taxa d’atur general

ATUR JUVENIL

Quan parlem de la taxa d’atur, ens referim a la proporció de la població aturada respecte el total de persones que tenen una ocupació remunerada o estan disponibles i fan gestions per incorporar-se al mercat de treball (població activa).

El tercer trimestre del 2018, la taxa d’atur del col·lectiu de 16 a 24 anys se situa en el 26.3%, mentre que la taxa d’atur global de la població és del 10.6%. Per tant, valor de la taxa d’atur juvenil és de més del doble de la taxa d’atur general de la població de Catalunya.

 

Taxa d’atur. Catalunya. IIIT.2018

Grup edat

Homes

Dones

Total

De 16 a 24 anys

28,7

23,2

26,3

De 25 a 54 anys

9,1

9,5

9,3

De 55 anys i més

7,3

11,3

9,1

Total

10,5

10,8

10,6

Font: Idescat, a partir de dades de l’enquesta de població activa de l’INE.Nota: Els resultats d’aquesta taula per als anys 2001 en endavant estan afectats per l’aplicació de la nova definició d’atur establerta en el Reglament (CE) núm. 1897/2000 de la Comissió, de 7 de setembre del 2000. Per aquest motiu no són comparables amb els dels períodes anteriors.

 

Dades del IV trimestre de 2018 aquí. 

Si mirem aquests valors per a la resta d’Europa veurem que Espanya és del països capdavanters en xifres de desocupació juvenil en comparació a la resta de països d’Europa.

Atur a Europa

L’any 2017, l’atur juvenil del col·lectiu de 15 a 24 anys va ser del 13%, i del 19,5% per al grup d’edat de 25 a 29 anys el mateix any. La mitjana per a aquests grups d’edat a la resta de països d’Europa és del 7% i 8% respectivament. Això significa que l’atur juvenil a Espanya també supera el doble de la mitjana de la resta de països, i arriba a quadruplicar el valor d’alguns països com la República Txeca o Alemanya.

Podem veure l’augment d’aquests valors des de la crisi, tot i així, hem de tenir en compte que quan diem que la crisi econòmica ha tingut un fort impacte en les joves, estem tractant aquest col·lectiu com a un col·lectiu homogeni. Però la realitat és molt diversa i la crisi no afecta a tothom per igual. La destrucció de l’ocupació no només ha participat en l’augment de l’atur sinó també ha fet créixer les xifres d’inactivitat, i aquests fenòmens comencen afectant a les persones amb nivells de formació més baixos, i creant la sobrequalificació en molts altres casos. Tampoc podem oblidar que dins el col·lectiu de joves, hi ha persones amb dificultats afegides, com poden ser les persones amb diversitat funcional.

Aquestes dinàmiques que situem dins el món laboral, tenen conseqüències que incrementen no només el risc d’exclusió laboral per als col·lectius més vulnerables, sinó també el risc d’exclusió social, convertint-se així en problemes d’abast transversal. El procés d’inserció laboral és complicat i en les èpoques de recessió econòmica i supressió de drets laborals les dificultats augmenten. Per a les joves, els entrebancs per entrar al mercat laboral ens poden suposar un mecanisme de fre per a la nostra carrera professional, i per tant tenir conseqüències que marcarien la resta de les nostres vides. En aquest sentit, els efectes que trobaríem serien també en les taxes d’ocupació del país sencer.

La realitat demana el disseny de polítiques específiques per a afrontar la desocupació juvenil de manera diferenciada, tenint en compte la heterogeneïtat d’aquest col·lectiu, per a poder resoldre tots els problemes d’inserció laboral de les joves que no s’estan veient corregits actualment.

TEMPORALITAT JUVENIL – Només són indefinits el 12% dels contractes de les joves a Catalunya

TEMPORALITAT JUVENIL

Una de les principals característiques que defineixen el mercat de treball a l’estat espanyol és la precarietat. Les elevades xifres de desocupació i els baixos salaris en són alguns dels indicadors clau, com també ho és la temporalitat laboral.

El concepte de treball temporal defineix la situació en què una persona és contractada per a realitzar tasques d’una determinada duració. Recolzada per la modernització i el nou concepte de flexibilitat al mercat de treball, la temporalitat a Espanya ha viscut un període de creixement intens i una falsa legitimació.

La taxa de temporalitat laboral juvenil ha augmentat un 15% la última dècada. Això significa que, concretament, de tots els contractes temporals que s’han registrat a Catalunya per a aquest any, més del 50% pertany al col·lectiu de joves entre 16 i 29 anys. Però si fem una valoració de les xifres centrant-nos en aquest col·lectiu, el nombre de contractes temporals registrats a joves d’entre 19 i 29 anys, representa un 87,9% del total de contractes realitzats a aquest mateix grup. Per tant, només un 12,1% del total de contractes laborals realitzats a joves de 19 a 29, són indefinits.

Contractes de treball registrats, per grups d’edat. 2018

Modalitat

<19a

%

20-24a

%

25-29a

%

Total <30 a

Indefinits

19257

8,85%

67976

11%

81681

15%

12%

Temporals

198276

91,15%

577604

89%

456023

85%

88%

Total

217533

100%

645580

100%

537704

100%

100%

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat.

Des de la Reforma Laboral del 1984, l’ús dels contractes laborals ha augmentat constantment, l’únic moment en què el percentatge de contractes temporals s’ha reduït ha sigut amb la crisi econòmica. Del 2008 al 2013 aquesta modalitat de contractació va disminuir però precisament va fer-ho perquè va ser el primer col·lectiu que va veure’s afectat per la destrucció de l’ocupació.

La majoria de contractes temporals són involuntaris per part de les treballadores i habitualment es vinculen a categories professionals inferiors a les que realment s’assumeixen. El mal ús i la poca regulació d’aquest tipus de contractes a les empreses fa que en comptes de realitzar-se de manera pertinent, s’utilitzin per a encadenar contractes temporals en substitució d’una posició que podria ocupar una persona amb un contracte indefinit.

És a dir, les empreses recorren a aquesta modalitat de contractació per tal d’evitar-se costos en cas d’acomiadament de la treballadora. Aprofiten el marc legal per tal d’anar concatenant contractes temporals, tot i saber que si no s’ajusten a l’objecte d’aquest esdevenen en frau de llei.

Una elevada temporalitat en la societat augmenta el risc de pobresa i denota precarietat, a més a més dificulta als individus créixer en base a una carrera professional. Per tant, aquest fenomen crea una situació d’inseguretat laboral i econòmica que afecta no només als projectes laborals sinó també als projectes de vida dels joves, i això es veu reflectit en dades com la mitjana d’edat d’emancipació o les taxes de natalitat.

Des de l’Avalot considerem que és important restringir l’ús dels contractes temporals i reformar la llei recolzant a les treballadores, fomentar la contractació indefinida i augmentar la seguretat jurídica en els acomiadaments. La taxa de temporalitat podria ser pràcticament del 0-1% ja que la majoria de contractacions temporals poden substituir-se per contractes indefinits o per contractes fix-discontinu en casos de sectors estacionals.

Participem al Saló de l’Ocupació Juvenil

Salo ocupacio

L’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya participarem en la segona edició del Saló de l’Ocupació Juvenil, on les joves podran apropar-se a l’oferta formativa i laboral d’arreu. Es durà a terme els dies 21 i 22 de març en el recinte de la Fira de Barcelona i estarà adreçat a joves entre 16 i 35 anys de la ciutat, on trobaran informació, assessorament i entitats del tercer sector, gremis i empreses.

L’objectiu principal donar resposta a la lluita contra la precarietat i l’atur a la ciutat, fomentant la contractació juvenil. La idea és connectar les joves amb els serveis de recerca de feina i orientació, fer difusió de l’oferta formativa laboral professionalitzadora i donar a conèixer els drets i deures de les joves amb la participació de les entitats sindicals juvenils, que també posaran a disposició de les assistents una bústia de treball digne.

El Saló de l’Ocupació estarà estructurat en diferents espais i a l’Avalot ens podràs trobar a l’espai “Assessora’t” on donarem a conèixer a les joves els seus drets com a treballadores i respondrem a tots els dubtes que tinguin. A banda d’això i durant els dos dies que es durà a terme el Saló, l’Avalot oferirà xerrades diàries sobre les pràctiques professionals, la bretxa salarial i els anomenats riders i altres feines a plataformes digitals. Els horaris són els següents:

Dijous 21 de març:

  • 11h – 12h. Que no t’enganyin amb les pràctiques!
  • 16h – 17h. El que no t’han explicat dels riders

Divendres 22 de març:

  • 13h – 14h. Fletxa a la bretxa: els obstacles de ser dona jove i treballadora
  • 17h – 18h. El que no t’han explicat dels riders

Per a més informació: http://www.salocupaciojuvenil.com/ca/home

Oferta de feina: Tècnica en orientació laboral juvenil

Oferta de feina

OFERTA TANCADA

Enviar CV’s a avalot@catalunya.ugt.org fins el 15-02-2019

Tasques

  • Orientació laboral a joves.
  • Assessorament en drets i deures laborals a joves.
  • Acompanyament a la inserció laboral a joves.
  • Gestió de la borsa de treball per a joves de la comarca.
  • Realització de tallers formatius de temàtica sociolaboral en centres educatius i punts d’informació juvenil.
  • Elaboració d’informes: seguiment i avaluació de les accions desenvolupades.

Perfil del personal

Capacitat comunicativa, amb interès i consciència per l’ocupació juvenil, implicació i compromís amb el projecte, capacitat elevada d’autogestió i iniciativa pròpia, capacitat de treballar en equip i persona polivalent, sistemàtica, proactiva, empàtica i amb capacitat d’adaptabilitat als canvis.

Edat: Fins a 32 anys.

Carnet de conduir: Sí         Vehicle propi: Sí

Estudis: Diplomatura en Relacions Laboral i/ Grau Universitari de l’àmbit social i/o educatiu.

Idiomes: Nivell C de Català.

Experiència: Imprescindible experiència demostrable en l’àmbit de la joventut i el d’ocupació mínima d’un any.

Condicions de treball

Ubicació: Granollers i municipis del Vallès Oriental.

Retribució: 1.513,62 € bruts aprox. al mes per 14 pagues.

Contracte: d’obra i servei.

Jornada: 35 hores setmanals, distribuïdes de dilluns a divendres.

**A l’Avalot fem servir el femení en genèric, s’entén doncs tant candidates com candidats.

Bloc lingüístic i calendari de l’Avalot

FEBRER AVALOT

L’agenda reivindicativa que presentem a continuació vol ser una eina per conèixer, naturalitzar i difondre el glossari propi d’una organització com l’Avalot. El glossari que s’inclou en aquesta agenda s’encabeix en el context de totes i cada una de les lluites que des d’Avalot ens fem nostres. Així doncs, a continuació trobaràs tot un ventall de termes relacionats amb la cultura, la justícia social, la lluita feminista i LGBTIQ+, la prevenció de riscos laborals, la lluita de la classe treballadora per a la millora de les condicions laborals i de vida, el medi ambient i la joventut, el focus d’Avalot. Cadascuna d’aquestes lluites la trobaràs emmarcada en el moment de l’any en què es fan explícites i tenen més visibilitat.

Pots descarregar-te l’agenda en el següent enllaç: BLOC LINGÜÍSTIC DE L’AVALOT

PORTADA BLOC LINGÜÍSTIC

La precarietat laboral s’evidencia més al Nadal

Nadal 2018Som en plena campanya de Reis i amb ella arriba un d’aquells moments de l’any en què la publicitat ens bombardeja i ens vol fer creure que entre llums i consum tot és felicitat i somriures. Però la realitat és, en molts casos, ben diferent.

Per a les joves és precisament una època nefasta a nivell laboral. Es disparen els contractes temporals, les hores extres i treballar en dies festius, tot això acompanyat d’uns salaris indignes. La campanya de Nadal és sens dubte un dels exemples més lamentables i, al mateix temps, més fidedigne de les condicions laborals i de vida que patim la majoria de joves. No només haurem de patir en la nostra pròpia carn el resultat de l’aplicació de les diferents reformes laborals, cadascuna pitjor que l’anterior, que s’han succeït a l’estat la darrera dècada. Sinó que a més haurem d’escoltar el mantra de la patronal, cercles d’empresaris i Govern exaltant les millores dels indicadors d’ocupació i atur que cada any, en aquestes dates, són utilitzades i intencionadament malinterpretades per a fer-nos creure que vivim una situació privilegiada. Des d’Avalot denunciem, una vegada més, les precàries condicions laborals i vitals que patim el jovent i que s’aguditzen en aquesta època de l’any.

També és una època en la qual s’evidencien moltes altres problemàtiques socials. Famílies que amb prou feines arriben a final de mes es veuran obligades a gastar el que no tenen en regals i ingents quantitats de menjar, mentre les grans superfícies els oferiran atractius plans de pagament per quotes que hipotecaran l’economia familiar per als mesos vinents. El consum energètic de les llums de nadal serà el contrapunt de totes aquelles que aquest hivern no encendran la calefacció per a la incapacitat de pagar les factures. És el que en diuen pobresa energètica; que no és res més que pobresa. El consum exacerbat que ens porta a comprar coses per un preu que multiplica per mil el salari percebut per les treballadores de les fàbriques deslocalitzades a les zones sud del planeta que l’han produït. O totes aquelles dones que carreguen sobre les seves espatlles la responsabilitat i la preparació de tot el necessari per a viure aquestes festes com se suposa que s’ha de fer. Grans menjars per a tota la família, compres i decoració de la casa que es tradueixen en hores i hores de feina reproductiva no remunerada. També serà el moment de l’any en què els rols de gènere i el sexisme s’inculcarà amb major intensitat a les més menudes de casa a través de joguines que reprodueixen les estructures de dominació i relacions de poder intrínseques al sistema patriarcal. Un sistema que tot i les desacreditacions, desaprovacions, desqualificacions i menysteniments que, molt probablement, ens dedicaran els nostres familiars en una bona sobretaula seguirem denunciant i combatent.

A l’Avalot seguirem denunciant i combatent l’aliança capital-patriarcat que ens vol callades i submises i que ens empeny a una vida de misèria i precarietat. Per un Nadal jove i combatiu.

Els reptes de la negociació col·lectiva a l’any 2019

Elena Ferrero

El Capítol 251 del ‘Programa Sindical’ emès pel Canal 33 tracta de la negociació col·lectiva i els objectius de la UGT de Catalunya de cara al 2019. L’Elena Ferrero, Portaveu Nacional de l’Avalot, explica quins són els reptes relatius al jovent i no descarta que l’any vinent hi hagi mobilitzacions.

Aquí el vídeo:

Vaga estudiantil: buidem les aules!

VAGA UNIVERSITATSDurant els anys més durs de retallades per part del Govern de la Generalitat, presidit per Artur Mas, aquest va augmentar les taxes universitàries un 67%, a través del seu secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà. Aquest augment va encarir, de mitjana, en més de 500€ cada curs universitari.

Després d’anys de protestes i lluita estudiantil, l’abril de 2016 una moció del Parlament de Catalunya instava al Govern de la Generalitat, aquesta vegada presidit per Carles Puigdemont, a reduir, per al curs 2017-2018, un 30% les taxes i preus universitaris aplicats per la Generalitat des de l’any 2011, i alhora compensar-ho a les universitats públiques amb un augment de la transferència pública. L’aleshores secretari d’Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, es va negar a aplicar la rebaixa argumentant que tot i ser la Comunitat Autònoma amb el sistema universitari més car de tot l’Estat “el sistema de preus és just”. Les protestes de tota la comunitat universitària, PDI, PAS, Rectores i estudiants incloses, van continuar al llarg de 2017 amb la ferma voluntat d’aconseguir la rebaixa per al curs 2018-2019. Tot i això, una vegada més, el Govern s’hi va negar.

Professores i estudiants universitaries estan cridades a la vaga aquest dimecres i dijous per la situació laboral de les docents, especialment de les docents associades, i per reclamar una rebaixa de les taxes universitàries. Les professores universitàries demanen una millora de les condicions del professorat associat –amb l’obertura d’una mesa de negociació–, implementació de plans de promoció i d’estabilització per a investigadors i un replantejament dels paràmetres que guien les acreditacions. Des d’Avalot donem suport a les seves reivindicacions i al Manifest unitari en Defensa de la Universitat Pública.

Per la seva banda, assemblees de facultat també s’han sumat a la vaga per reclamar la rebaixa del 30% de les taxes universitàries i han donat suport també les reivindicacions del professorat. El Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (Ceucat) ha instat els equips de Deganat i Rectorat de les universitats públiques a la suspensió d’activitats avaluables i assistència obligatòria durant la vaga convocada per sindicats estudiantils i personal universitari d’aquests dos dies. L’Avalot, com a sindicat juvenil, dóna suport a la lluita estudiantil i defensa que la classe treballadora pugui accedir lliurement a l’educació superior, tot denunciant la dinàmica elititzadora, privatitzadora i excloent del sistema universitari de la darrera dècada.

Aquests obstacles, a més a més, s’intensifiquen en les dones. L’escletxa salarial en estudiants treballadores és del 26% i cal tenir en compte el treball de cures que les dones assumeixen de forma inherent. Les dones ens veiem enfrontades a una doble barrera econòmica per accedir a la universitat i sabem que el patriarcat també ens fa fora de les aules.

Volem la rebaixa. Necessitem la rebaixa. Exigim el compromís d’incloure la rebaixa de taxes del 30% en els pressupostos de la Generalitat. Exigim que facin memòria i recordin com s’aprovava una moció al parlament en favor d’aquesta demanda. Exigim que escoltin la demanda del moviment estudiantil que, fart de pròrrogues i excuses, ha decidit tornar a buidar les aules i portar la reivindicació als carrers.