• VINE A LA TROBADA DE L’AVALOT!

  • PRECARIETAT JUVENIL

AGOST | MES DE LA JOVENTUT

Dia Internacional de la Joventut

El dia 12 d’agost celebrem el Dia Mundial de la Joventut. Es tracta d’una jornada en què volem aprofitar per denunciar la situació de precarietat a la qual ens enfrontem les joves en l’àmbit laboral i social, afectades per una crisi que ha arrasat amb els drets i disminuït les oportunitats laborals, amb grans dificultats per emancipar-se i construir un projecte de futur, i que està portant que aquesta generació acceptem com quelcom normal les ocupacions precàries, temporals i sense drets, i que augmenti la vulnerabilitat de les joves, que s’enfronten a un mercat laboral fràgil i amb poques garanties.

En aquest sentit, denunciem com especialment preocupant la situació de discriminació que pateixen les becàries, que no tenen els mateixos drets, ni tampoc les garanties mínimes de la resta de treballadores perquè en la majoria dels casos la beca substitueix el contracte laboral. Cal posar en relleu que el jovent som el col·lectiu amb més dificultats socioeconòmiques i la primera generació que té unes expectatives de futur pitjors que les que tenien les nostres mares i pares a la nostra edat.

Des de l’Avalot exigim polítiques públiques dirigides a dotar de més qualitat i millors condicions en l’apartat laboral i més facilitats per a emancipar-nos.

CONCEPTES CLAU

  • Emancipació: Llibertat d’actuació que obté una persona en acabar el seu sotmetiment a una autoritat.

  • Precarietat econòmica: Insuficiència de recursos econòmics per a satisfer les pròpies necessitats i fer front a les obligacions bàsiques.

  • Vulnerabilitat: Risc que corre una persona, una família o una comunitat de patir les conseqüències d’un desastre o situacions de discriminació, generalment determinat per factors físics, socials, econòmics o ambientals.

Pots descarregar-te el bloc lingüístic complet i l’agenda en el següent enllaç: BLOC LINGÜÍSTIC DE L’AVALOT

PORTADA BLOC LINGÜÍSTIC

Estàs als núvols? Vine a la XI Trobada!

TROBADA AVALOT

Saps què és un “núvol”? Saps què estàs pagant per utilitzar Whatsapp? Que Tinder podria vendre la teva vida? Que qualsevol cosa que pengis a Instagram estarà a la xarxa per sempre? T’has llegit les 180 pàgines de les condicions de registre de Facebook? Si la resposta a alguna d’aquestes preguntes és NO, obre la teva agenda i apunta que els dies 4 i 5 d’octubre vens a la XI Trobada de l’Avalot.

Sí, com ho llegeixes! Ja no falta gaire per la nostra trobada anual i enguany, tenint en compte els interessos que ens heu anat fent arribat, parlarem del que suposa viure i treballar a Internet.

Què aprendràs?

  • Com el bigdata emmagatzema les teves dades personals i com les marques i les empreses les utilitzen per arribar a tu. T’ha passat que busques fotos d’una ciutat i a partir d’aquell moment internet no deixa d’oferir-te vols i hotels en aquell destí? Això és gràcies al rastre que deixes cada cop que et connectes a internet, és a dir: tot el dia. En aquest bloc també tractarem la ciberseguretat per veure com de desprotegides estem.

  • Les llums i ombres del teletreball. És genial imaginar-se treballant sense horaris amb el teu ordinador des de la platja i amb un mojito a la mà, però la realitat és ben diferent i el teletreball té també molts inconvenients que no ens expliquen. Coneixes què són els coworking? T’ho explicarem també!

  • Professions emergents lligades a Internet. Segur que segueixes a algun influencer i que algun cop t’has preguntat en què consisteix la seva feina, doncs allà t’ho explicaran de primera mà. Saps que jugar i competir a videojocs també és una professió? Els eSports mouen molta expectació, especialment entre el públic més jove. Aprendrem com funcionen aquestes professions, com estan regulades i amb quines problemàtiques es troben.

Mola, eh? A més tot això ho farem gaudint en companyia! Que formar-se és important però encara ho és més que ens ho passem bé totes plegades.

Com t’hem dit al principi, la XI Trobada serà el divendres 4 d’octubre a partir de migdia fins al dissabte 5 després de dinar. Evidentment no hauràs de venir i tornar, ja que com sempre a la nit aprofitem per fer festa i dormir allà! Tot això tindrà lloc a l’alberg Sant Anastasi, situat al centre de Lleida.

Per venir només has de contestar un parell de preguntes en el següent formulari i així rebràs totes les informacions: formulari d’inscripció. 

Apunta’t aviat que les places són limitades i, sobretot, no dubtis en contactar amb nosaltres per preguntar el que necessitis.

Totes estem als núvols, així que vine i participa!

TROBADA AVALOT

JULIOL | MES DE LA DEFENSA DEL MEDI AMBIENT

MEDI AMBIENT

En un mes calorós d’estiu en què el consum d’aigua, per exemple, augmenta de forma considerable arreu del territori és un bon moment per estimular la conscienciació de la societat a escala mundial i promoure l’acció política amb actuacions compromeses amb la protecció del medi ambient. Des d’aquesta perspectiva, les conclusions són clares: hem de fer front i prendre mesures clares i ambicioses per aturar la contaminació del nostre entorn.

És necessari fer aquesta reflexió i impulsar les persones a ser agents actius del desenvolupament sostenible i equitatiu, recordant que el medi ambient és la base del nostre desenvolupament i de la nostra qualitat de vida, amb un gran potencial, alhora, de generar llocs de treball segurs i sostenibles relacionats amb l’economia circular i en àmbits molt diversos com són l’eficiència, la gestió dels residus i les energies renovables, entre altres. Ens trobem en un moment de la història en què la població creix de forma desmesurada i, davant d’una Terra limitada en recursos i on l’esperança de vida dels països desenvolupats és cada vegada més alta, la solució no és fàcil, i en certes regions hi ha conflictes d’espai i de sobreexplotació de recursos naturals amb la consegüent degradació dels ecosistemes.

Fem una crida a la conscienciació i a la reflexió global de cap a on conduïm el nostre planeta i quin tipus de desenvolupament volem. Actualment, el món es troba en una situació extrema, deguda, en gran part, a la forma de vida i d’activitat dels països desenvolupats; i aquestes greus pressions globals que pateix la Terra, afecten no només els àmbits naturals, sinó, per extensió, també als socials. Per aquest motiu apostem per un model de desenvolupament que integri els principis de l’economia circular i la transició justa, reivindicació clau, també, del moviment sindical internacional en termes ambientals.

CONCEPTES CLAU

  • Canvi climàtic: Variació de les característiques climàtiques en un lloc determinat al llarg del temps. El canvi climàtic es pot produir per causes naturals o bé com a conseqüència de fenòmens provocats per l’activitat humana, que ha incrementat la concentració de determinats gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera.
  • Desenvolupament sostenible: Desenvolupament econòmic i social que té lloc sense detriment del medi ambient ni dels recursos naturals dels quals depenen les activitats humanes i el desenvolupament, tant del present com del futur.
  • Economia circular: Model econòmic basat en la reutilització, la reparació, la remanufactura i el reciclatge dels materials i els productes minimitzant la utilització de matèries primeres de forma alternativa a un model lineal basat en la producció, l’ús i la disposició.
  • Petjada ecològica: Indicador ambiental que estableix la superfície ecològicament productiva que cal per a subministrar la matèria i l’energia bàsiques per a cobrir indefinidament les necessitats de consum de recursos i d’assimilació de residus d’una població determinada en un territori concret, segons el seu estil de vida habitual.

Pots descarregar-te el bloc lingüístic complet i l’agenda en el següent enllaç: BLOC LINGÜÍSTIC DE L’AVALOT

PORTADA BLOC LINGÜÍSTIC

INACTIVITAT JUVENIL – El principal motiu d’inactivitat de les dones és per tasques de la llar i cures

Inactivitat

La població activa la representen totes aquelles persones que tenen una ocupació remunerada o estan disponibles i fan gestions per incorporar-se al mercat de treball. Per al tercer trimestre del 2018 la població activa d’entre 16 i 24 anys, és de 175.9 milers de nois i 135.2 milers de noies. Pel que fa al grup de joves d’entre 25 i 34 anys, la quantitat de nois és de 388.1 milers i la de noies és de 370.7 milers.

Per tant, la població activa d’entre 16 i 34 anys, que és d’un total de 1069,9 milers de joves, representa un 28% del total de la població activa.

Inactivitat 1

Si observem la taula a continuació, veiem que tant en aquests grups d’edat com en la resta, la població activa masculina és superior a la femenina, diferència que assoleix un total de 231.6 milers de persones per a aquest període. Aquestes dades alimenten el concepte de bretxa en el món laboral. Concretament, veiem que a més edat, més diferència hi ha entre les taxes d’activitat d’homes i dones, de manera que amb el temps, la distància entre homes i dones al món laboral augmenta en detriment del grup femení.

 

Població Activa Catalunya. IIIT.2018 (milers de persones)

Edat

Homes

Dones

Total

De 16 a 24 anys

175,9

135,2

311,1

De 25 a 34 anys

388,1

370,7

758,8

De 35 a 44 anys

577,5

518,5

1096

De 45 a 54 anys

538,4

483,6

1022,1

De 55 anys i més

334,7

274,9

609,6

Total

2014,6

1783

3797,6

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat

 

Tenint en compte que la relació entre homes i dones a Espanya és d’aproximadament 50-50, la diferència entre els valors absoluts d’aquests grups porten a pensar que hi a un fort biaix entre ser home o dona a l’hora d’incorporar-nos al mercat laboral. Una bona manera de veure les possibles causes és mirant, no la població activa, sinó la població inactiva (que per contra tindrà una major presència femenina).

Què ens diuen les dades d’inactivitat?

La població inactiva és la població que no està ocupada (treballa remuneradament) i no està a l’atur. Aquesta població es caracteritza per la seva desvinculació del mercat laboral per motius molt variables, alguns dels motius més típics que porten a les persones a la inactivitat serien la jubilació, la incapacitat laboral permanent, la responsabilitat de persones a càrrec o la disposició de prous recursos sense necessitat de vendre la pròpia força de treball.

Si consultem l’Enquesta de la Població Activa, podem trobar també les dades de la població inactiva espanyola i l’explicació que donen per la qual es troben en aquesta situació.

En les següents taules podem veure les dades de la població inactiva segons sexe, edat i motiu principal d’inactivitat, en milers de persones.

Inactivitat3

Inactivitat 4

El grup de tasques de la llar comprèn tot el que són cures directes (com donar de menjar o atendre qualsevol necessitat d’una persona), i cures indirectes (com pot ser cuinar o planxar).

En aquestes taules veiem com els motius d’inactivitat per a dones i per a homes són molt diferents. En aquest cas es fa evident que les dones segueixen lligades a les tasques de la llar i cures, mentre que aquest motiu perd rellevància en el cas dels homes.

En el moment en que les tasques de la llar i cures recauen en les responsabilitats de les dones, la seva incorporació al mercat laboral i la seva conciliació laboral-familiar es complica. Quan s’atribueixen aquestes responsabilitats a les dones, són també les que tenen més dificultats a l’hora de mantenir millors condicions laborals, i al tenir pitjors condicions laborals, es converteixen automàticament en la persona més propensa a sacrificar la feina en pro de la seva parella si aquesta és un home, qui probablement tindrà millors condicions i per tant, estarien renunciant a més.

JUNY | MES DE L’ORGULL LGTBI+

JUNY

Al juny celebrem el Dia Internacional de l’Orgull LGBTI+, per instar a la tolerància i la igualtat d’aquest col·lectiu. Aquesta festa té lloc el 28 de juny, dia en què es commemoren els disturbis de Stonewall (Nova York, EUA) de 1969, que van marcar l’inici del moviment d’alliberament homosexual. La noció bàsica de l’orgull LGTBI+ és que cap persona s’ha d’avergonyir del que és, sigui quin sigui el seu sexe o identitat sexoafectiva. Des d’un punt de vista lingüístic, el terme orgull designa «l’amor propi o l’estima que cada persona té de si mateixa com mereixedora de respecte o
consideració».

Durant l’última dècada s’han fet passes importants en el reconeixement de drets amb l’aprovació de normatives com la Llei 13/2005, que modifica el Codi Civil en matèria de matrimoni, la Llei 3/2007 sobre la rectificació al registre de la menció al sexe de les persones i, recentment, amb l’aprovació de la Llei catalana 11/2014 per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Malauradament, els avenços cap a la igualtat formal aconseguits en matèria legal no han estat acompanyats d’una igualtat real i efectiva. Encara persisteixen prejudicis sobre l’orientació sexual, la identitat i l’expressió de gènere, que continuen sòlidament instal·lats en molts sectors de la societat. Així, malgrat la igualtat de drets, encara sobreviuen pràctiques discriminatòries i d’exclusió laboral que posen les persones LGTBI+ en una situació de clar desavantatge en l’àmbit laboral. El paper del sindicalisme aquí és clau per garantir l’efectivitat dels drets que es deriven de la legislació aprovada en aquesta matèria, així com per vigilar les conductes discriminatòries en els centres de treball. Entre totes tenim el deure, a la vegada que el repte, de contribuir a tenir uns ambients de treball més plurals i diversos que mai, i per extensió, una societat més diversa, que és en realitat una societat més lliure.

CONCEPTES CLAU

  • Heteropatriarcat: Sistema sociopolític que justifica i promou la superioritat de l’home i l’heterosexualitat vers la resta de gèneres i orientacions sexuals. A les formes d’opressió del sistema patriarcal, hi afegeix les que emanen de la supremacia de l’heterosexualitat.

  • Identitat de gènere: Sentiment de pertinença a un gènere determinat. La identitat de gènere té a veure amb la identificació de les persones amb els rols que socialment s’atribueixen a homes i dones, independentment del sexe de naixement, és a dir, de les característiques biològiques de naixement.

  • Identitat sexual: Sentiment de pertinença a un sexe determinat. La identitat sexual té a veure amb la identificació de les persones amb les característiques biològiques pròpies d’homes i dones, independentment del sexe de naixement, és a dir, de les característiques biològiques de naixement

  • Orientació sexual: Tendència d’una persona a sentir atracció sexual per les persones del seu mateix sexe, de l’altre sexe o de tots dos sexes. L’homosexualitat, l’heterosexualitat i la bisexualitat són orientacions sexuals.

  • Rol de gènere: Conjunt de comportaments i activitats que s’atribueixen socialment a cadascun dels sexes, que és variable segons les cultures.

  • LGTBIfòbia: Por o aversió irracional contra les persones lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals.

  • Visibilitzar (o fer visible): Fer conèixer l’existència de sexualitats no heterosexuals per mitjà d’accions reivindicatives, culturals o personals amb l’objectiu de normalitzar-les.

Pots descarregar-te el bloc lingüístic complet i l’agenda en el següent enllaç: BLOC LINGÜÍSTIC DE L’AVALOT

PORTADA BLOC LINGÜÍSTIC

EMANCIPACIÓ JUVENIL – El projecte de vida de les joves es dificulta degut a les males condicions salarials i els preus de l’habitatge

 EMANCIPACIÓ JUVENIL

La taxa d’emancipació juvenil mesura la proporció de la població juvenil que ja no viu a la seva llar d’origen respecte el total de la població. En aquest cas veiem com només el 23.78% de les Joves entre 16 i 29 anys de Catalunya estan emancipades. Aquesta xifra, lluny de créixer, s’està reduint any rere any des de la crisi que es va provocar el 2008. Tot i així, les variacions que s’han viscut des del 2015 són tant menors que podem dir que des del darrer trimestre de 2014 la taxa d’emancipació oscil·la al voltant del 24%.

 

Taxa d’emancipació domiciliar (%)

Any

Població 16-29 anys

Espanya (18 – 34 anys)

2017

23,78

 

2016

23,86

 

2015

24,23

 

2014

24,95

 

2013

26,79

 

2012

28,56

 

2011

28,87

 

2010

27,69

45,10

2009

29,84

46,60

2008

31,62

46,20

2007

32,62

44,90

2006

30,86

43,50

2005

29,43

41,40

2004

29,09

37,40

2003

25,39

36,10

2002

24,27

 

2001

21,37

 

2000

20,23

 

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Enquesta de Població Activa (Institut d’Estadística de Catalunya i Instituto Nacional de Estadística).

Els valors d’emancipació juvenil respecte la resta de població d’Espanya se situen en un 5% i un 5,4% per als grups d’edat de 20-24 i 25-29 anys respectivament. Aquests valors situen a Espanya entre els 3 països amb valors d’emancipació més baixos d’Europa. En aquest cas, la mitjana de la Resta d’Europa és del 26%.

Tot i que les Joves de Catalunya tenen una capacitat adquisitiva elevada en comparació a la resta de Joves d’Espanya, els preus del lloguer a Barcelona dificulten l’accés real dels joves a l’habitatge.

L’esforç econòmic que les joves han de fer per a poder obtenir un lloguer sigui tant elevat que les taxes d’emancipació juvenil han caigut fortament, situant les condicions de l’emancipació juvenil de Catalunya en una de les inferiors i amb pitjors característiques d’Europa.

Per tant, que tot i que Barcelona té una economia més pròspera, a efectes reals les joves que viuen a Barcelona tenen menys probabilitats de trobar un lloguer assequible en unes condicions dignes. Fins al pis més mal conservat tindrà preus molt elevats pel simple fet d’estar ubicat a Barcelona.

Emancipació

Així, tant el preu de compra com el del lloguer dels habitatges a Catalunya han augmentat fins a situar-la en una de les Comunitats Autònomes amb els preus més elevats. Si a més a més analitzem concretament els preus de Barcelona i rodalies, podem veure com els valors situen la ciutat de Barcelona com a capdavantera en quant a lloguers més elevats d’Espanya.

En la següent taula podem veure la mitjana d’edat d’emancipació dels diferents Països d’Europa. L’edat mitjana d’emancipació d’Espanya situa al país en vuitena posició entre les més elevades, amb un valor de 29,3 anys. Per a fer-nos una idea del que això significa, una jove espanyola s’emanciparà, de mitjana, 8 anys més tard que una jove de Suècia.

Emancipació

El projecte de vida de les joves és molt difícil de plantejar degut a les males condicions salarials, la inestabilitat, la parcialitat o la temporalitat són, entre altres, alguns dels trets característics del mercat de treball espanyol que ajuden a entendre aquesta elevada mitjana d’emancipació. La relació entre les condicions de treball de les joves d’Espanya i l’emancipació és evidentment directa.

Per tant, és un problema estructural que requereix de mesures urgents tant en matèria d’habitatge com en matèria de condicions laborals.

 

Per més informació sobre emancipació juvenil i habitatge digne, fes click aquí. 

CONDICIONS SALARIALS – El conjunt de les joves catalanes cobren per sota dels 1000 euros

Condicions salarials

Un dels factors de força influència en la bretxa salarial entre col·lectius és l’edat. En la taula següent podem veure com la mitjana dels salaris bruts anuals de les joves assalariades de fins a 25 anys no arriba als 11.000 euros, el que suposa que les joves catalanes no ens podem considerar ni mileuristes.  Tot i que per al 2019 aquesta xifra probablement haurà crescut lleugerament, la situació no deixa de demostrar la precarietat en què aquest col·lectiu viu.

Salari brut anual. Catalunya 2016

Edat

Homes

Dones

Mitjana

<25 anys

11.880,16

9.587,48 (*)

10.809,83

25-34 anys

20.899,28

18.013,37

19.522,21

35-44 anys

27.675,98

22.600,09

25.255,98

45-54 anys

30.958,13

22.210,96

26.701,36

>54 anys

31.856,89

21.898,34

26.933,50

Salari brut anual mitjà

27.572,76

21.110,34

24.454,64

(*) Estimació amb alta variabilitat.

Font: Idescat amb dades base de l’INE. Enquesta anual d’estructura salarial.

https://www.idescat.cat/indicadors/?id=anuals&n=10400&t=201600

A més a més, trobem que en tots els rangs d’edat hi ha diferències salarials entre el gènere femení i masculí. Concretament, per al grup d’edat de 25-34 anys la diferència salarial entre el gènere femení i el masculí és d’aproximadament 2900 euros bruts anuals, que suposa una diferència de 240 euros mensuals. Però si ens fixem en els grups d’edat superiors, veiem que la mitjana salarial entre homes i dones varia fins a arribar a una diferència de quasi 10.000 euros anuals, que representa 830 euros mensuals menys per les dones.

Tot i que les dades actuals probablement serien lleugerament més elevades, la diferència que trobem entre la mitjana del salari brut anual de les dones respecte a la dels homes no varia, a mesura que augmenta l’edat, també augmenta la bretxa salarial de gènere.

La precarietat del mercat laboral d’avui en dia és un fenomen que s’està normalitzant. Tant n’és així, que les males condicions laborals associades al col·lectiu de les joves s’estan començant a assimilar com a característiques pròpies del mercat de treball i, per tant, no només condicionen a les joves en la seva condició de jovent, sinó que s’estan començant a perllongar al llarg de la vida d’aquestes generacions. Això deixa una forta marca entre la trajectòria vital d’aquestes en comparació a les generacions de les últimes dècades.

Així, tot i tenir les generacions més formades, podem veure com s’està produint un estancament salarial, que, encara que aquest va lligat també a la classe social, serà una característica pròpia del jovent actual.

Com a afegit a aquesta situació, trobem que el lloguer mitjà a Barcelona per al 2018 es troba en 929 euros1, fet que ajuda a entendre perquè cada vegada més els models de convivència es basen en llars no nuclears o pisos compartits (sobretot entre les joves, però que cada vegada engloba edats més elevades), o perquè està creixent el moviment migratori de les joves de la ciutat cap a pobles dels voltants. També ajuda a entendre perquè hi ha tant de moviment migratori de joves cap a altres països en la recerca de la millora de condicions salarials.

En aquest sentit, manquen polítiques públiques dedicades a la millora de la situació laboral de les joves i el seu futur. És important centrar recursos en polítiques de joventut per afrontar els entrebancs contra els quals lluita el nostre col·lectiu.

Sobrequalificació juvenil – 4 de cada 10 joves tenen feines que no corresponen al seu nivell d’estudis

SOBREQUALIFICACIÓ JUVENIL

El mercat laboral no ha evolucionat ni al mateix ritme ni en la mateixa direcció que ho ha fet el sector educatiu. Mentre en les últimes dècades s’ha viscut un fort període expansiu a nivell educatiu, la demanda i contractació de personal qualificat no està aconseguint absorbir aquesta població. 

Segons l’Idescat s’entén per sobrequalificació juvenil la proporció de la població juvenil amb un alt nivell formatiu ocupada en posicions que requereixen una qualificació inferior, respecte el total de la població juvenil ocupada amb un alt nivell formatiu.

La manca d’ocupacions és un dels principals problemes que trobem al mercat laboral. El nombre de joves amb un alt nivell de formació és molt elevat, però la manca de recursos del mercat laboral fa que aquest no respongui a les seves expectatives, de manera que no només s’augmenta la distància entre els nivells de formació i les categories professionals assolides, sinó que també augmenten les xifres de precarietat. Per tant, la inversió formativa de les joves no es rendibilitza. Així, podem veure aquesta situació reflectida en la quantitat de joves que, tot i desenvolupar funcions vinculades a certs càrrecs, estan contractats amb categories professionals de rangs inferiors.

A continuació s’exposa una taula elaborada a partir de les dades recollides per l’Institut Nacional d’Estadística on es mostra una progressió de les dades de la sobrequalificació juvenil durant els darrers anys.

A través de l’Enquesta de la Població Activa (EPA), trobem els següents valors:

Sobrequalificació (%)

Any

Pobl. 25-35 anys

Homes

Dones

2017

37,90

34,77

41,02

2016

38,09

34,68

41,35

2015

37,57

36,38

38,68

2014

37,55

36,48

38,61

2013

36,23

34,64

37,83

2012

35,06

33,58

36,56

2011

48,57

43,45

53,72

2010

49,29

45,42

53,48

2009

29,85

28,28

31,63

2008

31,05

30,74

31,41

2007

29,74

30,09

29,32

2006

28,99

30,56

26,95

2005

29,54

29,44

29,66

2004

29,22

30,73

27,15

2003

29,09

30,78

26,74

2002

27,20

27,93

26,12

2001

24,83

25,46

23,87

2000

22,91

23,22

22,44

Font: Enquesta de Població Activa (Institut d’Estadística de Catalunya i Instituto Nacional de Estadística).

Observacions: Alt nivell formatiu; nivell 5 o 6 de la Classificació Internacional Normalitzada d’Educació de l’any 1997.

Ocupacions que requereixen una qualificació inferior: nivell 4 a 9 de la Classificació Nacional d’Ocupacions de l’any 1994.

La taxa de sobrequalificació juvenil de l’últim any recollit, per a la població de 25 a 35 anys és d’un 37.9%. Això vol dir que de cada 10 joves, pràcticament 4 tenen feines que no corresponen al seu nivell d’estudis i que, per tant, treballen en categories inferiors a les que podrien assumir i per les quals s’haurien format. A més a més, tot i que la mitjana de les taxes de sobrequalificació és elevada tant per a nois com per a noies, podem observar majors taxes de sobrequalificació per al sector femení.

Així, la inversió en educació és percebuda a nivell individual com un mecanisme per millorar la pròpia posició a l’hora de competir en un mercat de treball precaritzat, però les dades mostren que actualment alts nivells de formació poden desembocar d’igual manera a baixos càrrecs professionals, equivalents a categories amb requisits de formació molt inferiors.

Les joves formem el col·lectiu més propens a la sobrequalificació, ja que, sovint la falta d’experiència fa que tot i haver acabat els estudis, els càrrecs professionals als que tenim accés siguin més baixos. Aquest fenomen no és necessàriament preocupant si és de caràcter transitori, de manera que amb l’edat s’hauria d’anar reduint ja que al tenir experiència i formació poc a poc es pot escalar en el rang de professions. Malauradament, però, aquesta situació persisteix al llarg de la vida professional de moltes persones.

Joves aturades – La taxa d’atur juvenil és de més del doble de la taxa d’atur general

ATUR JUVENIL

Quan parlem de la taxa d’atur, ens referim a la proporció de la població aturada respecte el total de persones que tenen una ocupació remunerada o estan disponibles i fan gestions per incorporar-se al mercat de treball (població activa).

El tercer trimestre del 2018, la taxa d’atur del col·lectiu de 16 a 24 anys se situa en el 26.3%, mentre que la taxa d’atur global de la població és del 10.6%. Per tant, valor de la taxa d’atur juvenil és de més del doble de la taxa d’atur general de la població de Catalunya.

 

Taxa d’atur. Catalunya. IIIT.2018

Grup edat

Homes

Dones

Total

De 16 a 24 anys

28,7

23,2

26,3

De 25 a 54 anys

9,1

9,5

9,3

De 55 anys i més

7,3

11,3

9,1

Total

10,5

10,8

10,6

Font: Idescat, a partir de dades de l’enquesta de població activa de l’INE.Nota: Els resultats d’aquesta taula per als anys 2001 en endavant estan afectats per l’aplicació de la nova definició d’atur establerta en el Reglament (CE) núm. 1897/2000 de la Comissió, de 7 de setembre del 2000. Per aquest motiu no són comparables amb els dels períodes anteriors.

 

Dades del IV trimestre de 2018 aquí. 

Si mirem aquests valors per a la resta d’Europa veurem que Espanya és del països capdavanters en xifres de desocupació juvenil en comparació a la resta de països d’Europa.

Atur a Europa

L’any 2017, l’atur juvenil del col·lectiu de 15 a 24 anys va ser del 13%, i del 19,5% per al grup d’edat de 25 a 29 anys el mateix any. La mitjana per a aquests grups d’edat a la resta de països d’Europa és del 7% i 8% respectivament. Això significa que l’atur juvenil a Espanya també supera el doble de la mitjana de la resta de països, i arriba a quadruplicar el valor d’alguns països com la República Txeca o Alemanya.

Podem veure l’augment d’aquests valors des de la crisi, tot i així, hem de tenir en compte que quan diem que la crisi econòmica ha tingut un fort impacte en les joves, estem tractant aquest col·lectiu com a un col·lectiu homogeni. Però la realitat és molt diversa i la crisi no afecta a tothom per igual. La destrucció de l’ocupació no només ha participat en l’augment de l’atur sinó també ha fet créixer les xifres d’inactivitat, i aquests fenòmens comencen afectant a les persones amb nivells de formació més baixos, i creant la sobrequalificació en molts altres casos. Tampoc podem oblidar que dins el col·lectiu de joves, hi ha persones amb dificultats afegides, com poden ser les persones amb diversitat funcional.

Aquestes dinàmiques que situem dins el món laboral, tenen conseqüències que incrementen no només el risc d’exclusió laboral per als col·lectius més vulnerables, sinó també el risc d’exclusió social, convertint-se així en problemes d’abast transversal. El procés d’inserció laboral és complicat i en les èpoques de recessió econòmica i supressió de drets laborals les dificultats augmenten. Per a les joves, els entrebancs per entrar al mercat laboral ens poden suposar un mecanisme de fre per a la nostra carrera professional, i per tant tenir conseqüències que marcarien la resta de les nostres vides. En aquest sentit, els efectes que trobaríem serien també en les taxes d’ocupació del país sencer.

La realitat demana el disseny de polítiques específiques per a afrontar la desocupació juvenil de manera diferenciada, tenint en compte la heterogeneïtat d’aquest col·lectiu, per a poder resoldre tots els problemes d’inserció laboral de les joves que no s’estan veient corregits actualment.

TEMPORALITAT JUVENIL – Només són indefinits el 12% dels contractes de les joves a Catalunya

TEMPORALITAT JUVENIL

Una de les principals característiques que defineixen el mercat de treball a l’estat espanyol és la precarietat. Les elevades xifres de desocupació i els baixos salaris en són alguns dels indicadors clau, com també ho és la temporalitat laboral.

El concepte de treball temporal defineix la situació en què una persona és contractada per a realitzar tasques d’una determinada duració. Recolzada per la modernització i el nou concepte de flexibilitat al mercat de treball, la temporalitat a Espanya ha viscut un període de creixement intens i una falsa legitimació.

La taxa de temporalitat laboral juvenil ha augmentat un 15% la última dècada. Això significa que, concretament, de tots els contractes temporals que s’han registrat a Catalunya per a aquest any, més del 50% pertany al col·lectiu de joves entre 16 i 29 anys. Però si fem una valoració de les xifres centrant-nos en aquest col·lectiu, el nombre de contractes temporals registrats a joves d’entre 19 i 29 anys, representa un 87,9% del total de contractes realitzats a aquest mateix grup. Per tant, només un 12,1% del total de contractes laborals realitzats a joves de 19 a 29, són indefinits.

Contractes de treball registrats, per grups d’edat. 2018

Modalitat

<19a

%

20-24a

%

25-29a

%

Total <30 a

Indefinits

19257

8,85%

67976

11%

81681

15%

12%

Temporals

198276

91,15%

577604

89%

456023

85%

88%

Total

217533

100%

645580

100%

537704

100%

100%

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat.

Des de la Reforma Laboral del 1984, l’ús dels contractes laborals ha augmentat constantment, l’únic moment en què el percentatge de contractes temporals s’ha reduït ha sigut amb la crisi econòmica. Del 2008 al 2013 aquesta modalitat de contractació va disminuir però precisament va fer-ho perquè va ser el primer col·lectiu que va veure’s afectat per la destrucció de l’ocupació.

La majoria de contractes temporals són involuntaris per part de les treballadores i habitualment es vinculen a categories professionals inferiors a les que realment s’assumeixen. El mal ús i la poca regulació d’aquest tipus de contractes a les empreses fa que en comptes de realitzar-se de manera pertinent, s’utilitzin per a encadenar contractes temporals en substitució d’una posició que podria ocupar una persona amb un contracte indefinit.

És a dir, les empreses recorren a aquesta modalitat de contractació per tal d’evitar-se costos en cas d’acomiadament de la treballadora. Aprofiten el marc legal per tal d’anar concatenant contractes temporals, tot i saber que si no s’ajusten a l’objecte d’aquest esdevenen en frau de llei.

Una elevada temporalitat en la societat augmenta el risc de pobresa i denota precarietat, a més a més dificulta als individus créixer en base a una carrera professional. Per tant, aquest fenomen crea una situació d’inseguretat laboral i econòmica que afecta no només als projectes laborals sinó també als projectes de vida dels joves, i això es veu reflectit en dades com la mitjana d’edat d’emancipació o les taxes de natalitat.

Des de l’Avalot considerem que és important restringir l’ús dels contractes temporals i reformar la llei recolzant a les treballadores, fomentar la contractació indefinida i augmentar la seguretat jurídica en els acomiadaments. La taxa de temporalitat podria ser pràcticament del 0-1% ja que la majoria de contractacions temporals poden substituir-se per contractes indefinits o per contractes fix-discontinu en casos de sectors estacionals.