• PRECARIETAT JUVENIL

Vaga pel Clima – 24 de Maig

F4F

El moviment Fridays for Future ens tornem a manifestar aquest divendres arreu del territori, en el marc d’una nova protesta internacional, dos dies abans de les eleccions municipals i europees, per instar a les formacions polítiques a adoptar mesures contra l’emergència climàtica.

El 15 de març ja es va celebrar una jornada de vaga i mobilització, que va ser tot un èxit. Prop de 50.000 estudiants del territori vam sortir als carrers, amb un missatge clar de insatisfacció cap a les classes polítiques que ignoren la crisi climàtica. Vam tenir l’oportunitat de ser una mica escoltades durant les eleccions generals, però el canvi que demanem encara no ha arribat. Ningú va fer al·lusió a conceptes clau com decreixement, crisi civilitzatòria o emergència climàtica, pel que les mesures proposades no estan sent equiparables a la magnitud del problema principal.

El 14 de maig el Govern de la Generalitat de Catalunya va declarar l’estat d’emergència climàtica i considerem important el reconeixement d’un greu problema del qual la comunitat científica fa dècades que alerta i ha estat invisibilitzat a través de discursos negacionistes.

Exigim la imminent aplicació de mesures concretes i també el compliment de lleis ja existents com ara la Llei Catalana del Canvi Climàtic. Són imprescindibles la potenciació de xarxes d’infraestructures verdes, la penalització econòmica a les empreses contaminants que operen al territori, el foment de l’autoconsum energètic i la millora en la gestió de residus.

A continuació us deixem la llista amb les ciutats i els respectius punts de trobada per les manifestacions:

  • Barcelona - Plaça Universitat – 16:30h
  • Girona – Plaça Pompeu Fabra – 19h
  • Tarragona - Plaça Imperial Tàrraco – 18h
  • Sabadell – Plaça de Sant Roc – 17h
  • Ullastrell - Escola Serralavella – 16h

Reclamem a Brussel·les una Europa més justa per les treballadores

EUROMANIFESTACION

Per iniciativa de la Confederació Europea de Sindicats (CES), a proposta de la UGT i altres organitzacions, tindrà lloc el divendres 26 d’abril a Brussel·les una manifestació per a “Una Europa més justa per a les treballadores i treballadors”.

La mobilització començarà a les 10.30 hores i transcorrerà des de la Plau du Luxembourg fins a la Avenue d’Auderghem, on intervindran les líders sindicals europees.

Els sindicats reclamem una Europa que pensi en les treballadores, polítiques que faciliti transicions més justes, ocupacions de qualitat, salaris més alts, i més democràcia i justícia social.

Aquesta manifestació té per objectiu posar el focus d’atenció en les pròximes eleccions europees i fer una crida per a una Europa millor i una Europa més social i reclamar progrés social així com millors salaris i millors condicions de vida i de treball.

15E, els nostres drets no es negocien

15E

El pacte de PP, Cs i Vox a Andalusia ha encès les alarmes del moviment feminista, antirracista i de les organitzacions que lluiten pels drets de les treballadores. Aquest 15 de gener s’han convocat un centenar de concentracions contra aquest nou govern andalús i en defensa dels drets de les dones.

L’acord assolit és un programa de mesures reaccionàries, racistes, misògines, LGTBIfobes i repressives. Volen expulsar massivament als immigrants, reforçar la xenofòbia institucional, reprimir al poble català, derogar la Llei Integral de Violència de Gènere, prohibir el dret a l’avortament en qualsevol supòsit, promoure formes de família tradicionals i perseguir judicialment a les dones que facin denúncies sobre violència de gènere. Un programa patriarcal, racista i capitalista per a liquidar conquestes socials de milions de persones.

Tal com assenyala el manifest d’aquest anomenat 15E: “Som moltes, som paies, gitanes, migrants, racializadas, amb diversitat funcional, lesbianes, trans… Som diverses i no permetrem que se’ns sotmeti a cap mena de discriminació, explotació o criminalització. Defensarem unides, en sororidad, els nostres barris i ciutats, diverses enfront del discurs neofeixista de la por, discurs masclista, racista i classista que novament trobem en auge. Des de la davantera sud ens donem les mans entre germanes, autòctones, migrades, refugiades, cridant en comú que cap ésser humà és il·legal.”

Avui més que mai és necessari aprofundir la mobilització del moviment de dones al costat de totes les oprimides i explotades. Tenim la força per a defensar els nostres drets i per a anar per més. El 15 de gener ens toca tornar a omplir els carrers contra el masclisme, el heteropatriarcat, el racisme i l’extrema detra!

Concentracions 15E

VAGA GENERAL ALS SERVEIS PÚBLICS: VOLEM LES PAGUES JA!

VAGA SERVEIS PÚBLICS

Després de la reunió de la Mesa General dels Empleats de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (MEPAGC) que es va celebrar el passat 31 d’octubre, el Govern de Catalunya va deixar clar el seu menyspreu per les treballadores públiques amb una proposta insultant que està molt lluny d’acomplir a la Resolució que van aprovar els diputats del Parlament de Catalunya, màximes representants de la ciutadania. En aquella reunió el Govern havia de presentar als sindicats un calendari de retorn de les pagues extres de 2013 i 2014 d’acord amb la resolució aprovada pel Ple del Parlament el passat 9 d’octubre i que establia la devolució d’un 10% de la paga extra de 2013 aquest any 2018, i el retorn de la resta de la paga extra de 2013 al llarg del 2019 i de la paga extra de 2014 al llarg del 2020, però el que va presentar el Govern va ser una nova falta de respecte. El Govern proposa el retorn de les dues pagues extres, el FAS i la Productivitat en un termini de 8 anys, de manera fraccionada i en funció de l’aprovació dels pressupostos anuals. El Govern doncs, va deixar passar una nova oportunitat per evitar un conflicte obert amb els gairebé 200.000 treballadores públiques, i que a hores d’ara només pot evitar amb el compliment literal del mandat del Parlament. Els sindicats han presentat una nova proposta, exigint un cop més la restitució total i absoluta de tot el que se’ls deu, començant per la devolució de les dues pagues extres al llarg dels anys 2019 i 2020, començant pel 10% de la paga de 2013 abans d’acabar l’any.

Sens rectificació per part del Govern de la Generalitat, està convocada la vaga general de les més de 250.000 treballadores dels serveis públics de la Generalitat de Catalunya. El motiu principal de la convocatòria és l’exigència del retorn abans d’acabar l’any de com a mínim el 10% de la paga de 2013, un calendari de retorn els propers dos anys de les pagues de 2013 i 2014 i de tots els drets sostrets aquests darrers anys. L’incompliment dels acords signats i de les resolucions aprovades pel Parlament, sumat a la proposta presentada a la darrera reunió de la MEPAGC, representen un autèntic insult i una falta de respecte a les treballadores de la Generalitat. La gravetat de la situació obliga a obrir un calendari que exigeix deixar al marge les mobilitzacions corporatives i sectorials i prioritzar la unitat sindical. És per això que s’insta a tots els sindicats amb representativitat als serveis públics de la Generalitat a sumar-se a la convocatòria d’una gran vaga general el proper dia 12 de desembre.

És el moment d’avançar totes juntes per assolir objectius comuns i no de convocar vagues sectorials que ens debiliten i ens allunyen d’aquest objectiu. La lluita és compartida i creiem que cal defugir ara més que mai el corporativisme. Lluitant juntes pel que ens afecta a totes tindrem més força per aconseguir allò que afecta només els nostres sectors respectius.

25 de novembre: aturem el terrorisme masclista

MANIFESTACIÓ 25N

Aquest proper 25 de Novembre tornem a sortir al carrer per a denunciar les violències masclistes que patim les dones en tots els àmbits de les nostres vides, que sovint ens són arrabassades.

En els darrers 10 anys 107 dones han estat assassinades per les seves parelles a Catalunya. Una xifra que mostra la violència física que sofrim però que només suposa la màxima expressió de la violència masclista vers les dones, la punta de l’iceberg d’una piràmide de diferents formes d’opressió i violència. Les violències masclistes són un problema estructural d’origen sociocultural; el trobem a l’escola, a la feina, al carrer, als mitjans de comunicació, dins de les nostres llars i també dins dels nostres moviments polítics i socials, i per tant, és necessari un canvi de mentalitat i de conducta per erradicar-lo, i no només el dia 25, sinó cada dia de l’any.

Sota la violència física hi ha tota una sèrie de diferents mecanismes de les violències masclistes, que prenen un caràcter més subtil i invisible. Mecanismes que estan totalment normalitzats i, per tant, socialment tolerats: mirar, insultar, menysprear, controlar, espiar, fer callar, desautoritzar, desvalorar, culpabilitzar… A la feina ens paguen menys per fer el mateix que un home i ocupem els llocs de treball més precaris i en pitjors condicions. I quan arribem a casa, carreguem sobre les espatlles la satisfacció de les necessitats dels altres, a costa de la nostra salut, el nostre temps i els nostres projectes personals. Els mitjans de comunicació i la publicitat estan infestats de missatges i imatges que ens degraden com a persones i ens releguen a la condició d’objecte sexual. També som agredides per un sistema judicial que és còmplice i perpetua les violències que patim, que no treballa per la reparació dels danys i que no ens protegeix.

Totes aquestes formes de violència són l’expressió d’un sistema d’opressió patriarcal. Tenen una funció clara: mantenir les dones en una situació de subjugació/dominació respecte els homes, però no només dels homes sinó també respecte a les institucions estatals, econòmiques, judicials i militars/repressives. L’extrema feminització de la pobresa n’és un clar exemple: retallades en mesures i ajuts socials, en recursos d’ajudes a la diversitat funcional, en sanitat i educació… Tot recau en sobrecarregar a les dones les tasques reproductives i de cures i ho fa a través de l’estat, per tal de preservar la seva estructura capitalista i els seus privilegis masclistes i classistes.

La fi de la violència arribarà des de baix, no des de les institucions que la perpetuen, sinó des de l’autoorganització popular de les dones. I aquesta lluita l’emprenem juntes, plegades, totes les que volem construir un món més just i una vida que valgui la pena viure-la.

Només amb la lluita feminista i adoptant postulats feministes i pràctiques conseqüents amb elles, podrem erradicar el terrorisme masclista. I els moviments socials i polítics tenim una gran responsabilitat en això: no podem girar l’esquena a les violències que ocorren en els nostres espais, les hem de combatre dins i fora.

Visca la lluita feminista!

MOBILITZEM-NOS PER UN HABITATGE DIGNE

Concentració Tribunal Suprem

Des de l’Avalot – Joves de la UGT animem a participar de la convocatòria d’aquesta tarda a les 17:00h davant del Palau de Justícia de Barcelona, a l’avinguda Lluís Companys, per protestar contra la darrera decisió del Tribunal Suprem de carregar sobre els clients l’impost d’actes jurídics documentats, el popularment conegut com a l'”impost a les hipoteques“.

El darrer 16 d’Octubre, una sentència del TS dictaminava que qui havia d’abonar l’impost sobre actes jurídics documentats a les escriptures públiques de préstec amb garantia hipotecària era l’entitat prestamista i no qui rep el préstec. Però, en un fet insòlit, només 3 dies després, el president de la sala tercera, del Contenciós-Administratiu, del TSLuís María Díez Picazo anunciava que donada la “repercussió econòmica i social del cas acordaven deixar sense efectes la resolució” del dia 16 i deixava a l’aire la confirmació o no d’aquesta. Després de dies de debat i ajornaments de la decisió, finalment el TS canvia de criteri i estableix que ha de seguir sent el client qui faci front a l’impost. Aquesta és, al nostre parer, una decisió nefasta en dos sentits:

- Per una banda, aquest canvi de criteri genera, de nou, incertesa, inquietud i desconfiança per part de la ciutadania respecte al poder judicial. Entenem que s’està donant una imatge molt negativa de la justícia a l’aparèixer permeable a les exigències dels grans poders econòmics de l’estat. Considerem que jutges i tribunals han de decidir d’acord amb el dret i no atenint-se a les possibles conseqüències econòmiques que les seves decisions poguessin comportar, ja que tot plegat comporta una falta de confiança de les ciutadanes vers a l’administració de Justícia.

- En segon terme, considerem que aquest és un nou atac al dret d’un habitatge digne, que ens afecta especialment a les joves. La mescla explosiva entre precarietat laboral i els alts preus de l’habitatge ja és prou forta i colpeix de forma molt dura les possibilitats d’emancipació de les joves, però amb aquesta sentència les joves quedem, de nou, indefenses enfront a la banca i amb més i majors dificultats per accedir a un habitatge digne.

X Trobada de Joves de l’Avalot – Gràcies per venir!

X Trobada de Joves de l'Avalot. Habitatge digne i emancipació.

El darrer cap de setmana hem celebrat la X Trobada de joves de l’Avalot! Les jornades de formació i lluita van tenir lloc a Vilablareix el divendres 26 i dissabte 27 i enguany giraven entorn de una de les problemàtiques que més afecten les joves catalanes: l’emancipació i l’habitatge.

Concretament a Catalunya la taxa d’emancipació de les joves d’entre 16 i 29 anys ha passat durant l’última dècada del 32,6% de l’any 2007 al 23,8% en 2017. A més la manera més comuna de convivència entre les joves és amb les mares i/o pares i només un 7,10% de les joves entre 25 i 29 anys i un 11,70% de les que tenen entre 30 i 34 poden marxar a viure soles. L’emancipació és gairebé impossible si no es comparteix pis!

Sota el títol “Habitatge digne: dret o privilegi?” vam abordar aquesta problemàtica en quatre taules rodones i diversos debats.

Taula rodona

La primera taula rodona del dia va ser a càrrec d’en Pedro Parra, President de la cooperativa Qualitat Habitatge Social, que ens va explicar que un model d’habitatge alternatiu és possible i quines són les opcions que tenim per accedir-hi. També ens va acompanyar la Montse Torrent, de la Plataforma d’Habitatge Digne, per parlar-nos del dret a la vivenda i de la tasca que desenvolupen les associacions per tractar de garantir-lo.

Taula rodona X Trobada

Per a la segona jornada vam comptar amb la presència d’en Josep Casas, subdirector general d’Arquitectura i Millora Urbana a la Generalitat de Catalunya, i l’Alba Ibarro, geògrafa del servei de Planificació d’Habitatge i Sòl Residencial. Gràcies a elles vam poder conèixer el Pla territorial sectorial d’habitatge i com constitueix el marc orientador per l’aplicació del dret a la vivenda a tota Catalunya.

L’última taula rodona de la X Trobada la va presentar en Pere Garriga, Alcalde d’Arbúcies, que ens va parlar en profunditat de les alternatives d’habitatge als entorns rurals, de les diferents possibilitats i de com fórmules com el cohabitatge són una realitat a molts municipis catalans des de fa anys.

017

Pel punt final de la X Trobada vam comptar amb la presència d’en Chakir el HomraniConseller de Treball, Afers Socials i Famílies a la Generalitat de Catalunya; en David Mascort, Alcalde de Vilablareix; i en Camil Ros, Secretari General de la UGT de Catalunya; que ens van dedicar unes paraules d’ànim per seguir en la nostra lluita i van perdre nota de les reivindicacions que les joves fèiem en matèria d’habitatge.

X Trobada Avalot

Com a conclusions de la X Trobada, hem presentat un informe on detallem la situació real de l’emancipació juvenil a Catalunya, les causes i conseqüències i les reivindicacions que volem fer en matèria d’habitatge. El pots llegir aquí: INFORME EMANCIPACIÓ JUVENIL A CATALUNYA

Si voleu accedir a l’àlbum de fotos de la X Trobada de Joves de l’Avalot, ho podeu fer en el següent enllaç: àlbum de fotos.

Gràcies a totes per acompanyar-nos, comencem ja a preparar la XI! 

Orgull de lluita

Cartell Pride 2018

 

Avui, 28 de juny, es celebra el Dia Internacional de l’Orgull LGTBI+, en memòria dels fets succeïts l’any 1969 a Nova York, quan la població LGTBI+ va sortir als carrers a mostrar el seu rebuig per una batuda policial molt violenta al bar gai de Stonewall Inn.

Molt ha canviat la història des que les Rambles de Barcelona van acollir per primer cop una manifestació de l’Orgull l’any 1977. Si bé és cert que després de molts anys de lluita incansable el col·lectiu LGTBI+ hem assolit el reconeixement d’alguns dels nostres drets, ha estat de manera molt desigual -i no sempre efectiva- arreu del món. Són importants avanços com l’última modificació europea, tot creant un nou concepte de matrimoni europeu en el qual la conjugue és neutra des del punt de vista del gènere, o l’exclusió de la transsexualitat com a malaltia mental per part de l’OMS.

Tot i això, cal continuar treballant cap a la igualtat real. Cada dia les persones LGTBI+ seguim patint discriminacions per raó de gènere i orientació sexual, avalades i perpetuades per les dinàmiques del sistema heteropatriarcal en què vivim. I no només això, sinó que des de molts punts se’ns vol fer creure que la nostra ja no és una lluita que hagi de continuar, que els objectius estan assolits.

La realitat, però, és ben diferent. Les violències cap a les persones LGTBI+ segueixen donant-se en tots els àmbits, també a la feina on sovint les persones del col·lectiu es veuen relegades laboralment per l’opció sexual que practiquen. Patim acomiadamentsdiscriminació en els processos de selecció i agressions per estimar públicament al marge de lanormativa cisheterosexual.

Des de l’Avalot, amb motiu de la celebració de l’Orgull, volem reivindicar la plena igualtat i l’erradicació total de qualsevol tipus de discriminació per raó d’orientació sexual o d’identitat de gènere. Volem agrair a qui ha lluitat històricament per donar-nos el dret a sentir-nos orgulloses del que som i de la nostra manera de viure, lliurement i sense prejudicis. Reivindiquem figures històriques com la de Marsha P. Johnson, una dona trans, negra i revolucionaria, activista del moviment i present als aldarulls de Stonewall, que ens obliga a no perdre de vista que volem que aquest sigui un moviment interseccional, perquè tot l’assolit li devem al conjunt de moltes lluites diferents.

Nosaltres, com a organització sindical juvenil, estem compromeses a seguir treballant per erradicar qualsevol tipus de discriminació als centres de treball i contribuint en l’assoliment d’ambients laborals més diversos i plurals.

Des de l’Avalot ens prenem l’Orgull LGBTI+ com la festa pel canvi i dissabte 30 de juny sortirem al carrer a celebrar la igualtat, la diversitat i la rebel·lia. Sempre tenint present que hi ha molt a celebrar, però encara molt més per construir. Us convidem a unir-vos a nosaltres i desfilar per reivindicar el que som amb orgull. Perquè l’Orgull és de la gent i és un orgull ser participes d’aquesta lluita.

Vaga feminista històrica

IMG_1931

Després d’aquest darrer 8 de març de 2018, podem dir que estem molt orgulloses de totes nosaltres, ja que ha estat un dia històric.

Orgulloses de totes les noies i dones que ahir van sortit als carrers per demostrar que mai més ens callarem, que lluitem unides i seguirem lluitant pels nostres drets. Les Avalots vam sortir a demostrar-ho i ho vam fer també per les noies i dones que no han pogut sortir als carrers però que han donat suport a la lluita des de casa seva, per les que han posat el mandil estès al balcó, per les que no van netejar, no van cuinar i no van cuidar, per les que han hagut de treballar i no han pogut fer ni l’aturada de 2 hores, per les que sí han pogut fer aquestes 2 hores d’aturada, per les que han hagut de fer serveis mínims i des dels seus treballs han tractat de fer el just i necessari, per les dones grans que per salut no han pogut sortir al carrer i per d’altres que no han pogut sortir per diferents motius.  Va sortir també per les futures generacions i per les que no hi són ja amb nosaltres, per les dones que el masclisme ha assassinat, per les nostres avantpassades que van lluitar per nosaltres. Per tu i per mi i per totes nosaltres, ahir nosaltres vam parar.

Des d’arreu del territori, ahir vam viure una jornada plena d’emocions. Els crits i càntics omplien la ciutat de Barcelona així com la resta dels municipis. Vam portar pancartes i símbols feministes, amb el color lila com a única bandera.

Les Avalots seguirem lluitant avui i sempre per la igualtat, per un canvi a les lleis i per acabar amb el masclisme i l’heteropatriarcat.

Quan les dones parem, el món es para. Visca la vaga feminista.

ENS VOLEM LLIURES, ENS VOLEM VIVES, FEMINISTES, COMBATIVES I REBELS!

Al següent enllaç podreu trobar algunes imatges d’avalots arreu del territori: Manifestacions 8M

I aquí una petita entrevista que Canal 21 va fer a les tècniques d’ocupació de l’Avalot presents a la manifestació de Tortosa: Video