• Tenim Motius

Conclusions “Els moviments socials al sindicat”

Taula 4. Els moviments socials al Sindicat

  • Autor: Bernat Panadés
  • Ponent: Diosdado Toledano

L’any 2011 el Govern de la Generalitat comença una forta ofensiva en quant a retallades de drets socials, principalment en l’abaratiment del sou dels treballadors. Un dels aspectes afectats pel govern presidit per Artur Mas és la Renda Mínima d’Inserció (PIRMI), que afecta a les més de 100.000 persones que rebien la prestació. Des del Govern es ven aquesta prestació com una estafa per part dels beneficiaris, a qui titlla de persones que vagues que no volen treballar.

Davant d’aquestes retallades diverses organitzacions es plantegen com actuar. I es fixen amb l’article 24.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, on es diu que hi ha dret a una renda garantida per la ciutadania. Aquest article però, no s’havia desenvolupat per via legislativa. És per això que les diferents entitats es plantegen el camí de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP).

S’elabora un projecte de llei inicial i es constitueix una comissió promotora per tal de portar la ILP a la mesa del Parlament. Alhora de desenvolupar el projecte de llei comencen a aparèixer diferents debats, un dels més importants, és sobre la quantia d’aquesta renda mínima.

Quan finalment es porta el projecte a la mesa del Parlament es troben amb una forta oposició per part del Govern, que argumenta que donar una renda garantida farà que la gent deixi de buscar feina. Des del Govern s’intenta vendre la renda mínima com un sou pels que no volen treballar. Davant d’això les entitats promotores de la ILP organitzen diverses accions per tal de contrarestar la visió sobre la renda que estava intentant vendre el Govern de la Generalitat.

Finalment s’autoritza la ILP i es comencen a recollir les firmes (se’n necessiten un mínim de 50.000), les diverses entitats que col·laboren aconsegueixen recollir un total d’unes 120.000 firmes. Durant aquest procés es fer una vaga de fam a la Plaça Catalunya de Barcelona per tal d’informar a la gent i resoldre els seus dubtes sobre el què podia comportar aquesta renda garantida de ciutadania.

El març de 2014 es van validar les firmes. Tot i així el Govern va continuar posant traves, en aquest cas en la discussió al Parlament. Amb molts problemes es va avançant a poc a poc, i el 2015 es presenten les esmenes. Però degut a la situació sociopolítica, molt marcada per la qüestió nacional, es convoquen unes noves eleccions el què fa que es paralitzi de nou el procés.

El Govern que surt d’aquestes eleccions és de la coalició Junts pel Sí, que una vegada instaurat torna a plantejar esmenes sobre el projecte de llei per la renda garantida. En aquest cas les esmenes van dirigides a retallar les quanties de la renda. Per tal de contrarestar, la comissió promotora de la ILP, es reuneix per separat amb tots els grups parlamentaris i aconsegueix que el Govern es quedi sol amb les seves esmenes .

Un altre de les discussions que hi ha oberta, a banda de la quantia de la renda, és sobre si aquesta depèn de la participació en  plans sociolaborals de inserció. Aquí les posicions entre els grups parlamentaris també són diferents. Finalment s’arriba a un acord, es crea un híbrid en què una part de la renda és fixa i l’altre depèn de la participació en els plans.

Finalment i després de molt de temps s’aconsegueix que s’aprovi la llei al Parlament i a més amb unanimitat de la cambra. Tot i l’aprovació de la llei, però, encara no estava garantit el seu desenvolupament.

Alhora d’iniciar el procés de sol·licituds, 15 de setembre de 2017, van començar a aparèixer problemes per tal d’aconseguir la renda per part de les possibles usuàries d’aquesta. Les persones que fan la sol·licitud no se’ls resol l’expedient i se’ls envia cartes dient que els hi falta documentació, tot i que en molts casos no sigui així, obligant-los a iniciar de nou tot el procediment de sol·licitud.

Un dels problemes que s’afegeix és que per l’aplicació correcte de la llei es precisa de desenvolupament reglamentari, fet que fins al moment no s’ha produït, en part per la situació política que viu el país des del referèndum de l’1 d’octubre i l’aplicació de l’article 155 de la constitució per part del Govern espanyol.

Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>