• CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES

PER UNA VIDA DIGNA – Manifest Primer de Maig

PRIMER DE MAIG

PER UNA VIDA DIGNA, SURT AL CARRER EL PRIMER DE MAIG

El Primer de Maig és el Dia Internacional de les Treballadores, la jornada reivindicativa del moviment obrer. Per l’Avalot és la jornada més important de l’any i, com sempre, aprofitarem també per celebrar la diada des de la reivindicació i la lluita.

És per això que sota el lema “PER UNA VIDA DIGNA” pretenem donar visibilitat a les nostres reivindicacions, volem posar de relleu que les joves tenim dret a desenvolupar el nostre projecte de vida al nostre país!

Ens trobarem a Plaça Urquinaona a les 11h per assistir a la gran manifestació i després vindrem totes juntes a la Plaça Vázquez Montalbán, per dinar (cap a les 13:45h) a la botifarrada que prepara la UGT de Catalunya, on tenim preparada una llista de cançons reivindicatives, perquè amb un bon ritme de fons la revolució és més divertida!

Esperem comptar amb la vostra presència en aquest dia tan important, us anirem desvelant tots els detalls i sorpreses al llarg del mes d’abril, així que molta atenció al nostre web i a les nostres xarxes socials.

Vine al Primer de Maig i manifesta’t per una vida digna!

PER UNA VIDA DIGNA, LLUITEM CONTRA L’ATUR

A Catalunya segueix creixent any a any la proporció de joves que es troben a l’atur. Actualment hi ha 135.500 joves a l’atur, que són 1.700 joves més que l’any anterior.

L’atur juvenil és més del doble que l’atur general, les joves som un col•lectiu amb més risc d’exclusió.

Tot i que des de 2008 la taxa d’atur femení havia estat inferior a la masculina, actualment l’atur afecta més a les dones joves (21,4%) que als homes joves (19,5%).

En els últims deu anys s’han destruït 330.200 llocs de treball ocupats per joves.

La taxa d’atur es dispara quan parlem del tram de població de menys edat (de 16 a 24 anys), de les joves sense estudis post obligatoris i de les joves estrangeres.

PER UNA VIDA DIGNA, ACABEM AMB EL RISC D’EXCLUSIÓ

• L’atur de llarga durada és la gent que està desocupada i busca feina activament des de fa un any o més.

A més de mostrar-nos les dificultats de les persones aturades per trobar feina també és un indicador del risc d’exclusió social i professional.

Estar en una situació d’atur durant un període prolongat pot tenir conseqüències al llarg de tota la trajectòria laboral de la jove, excloent-la de la societat.

Actualment un 5’5% de la població jove fa més d’un any que busca feina activament i que està en risc d’exclusió per la manca d’oportunitats laborals.

PER UNA VIDA DIGNA, MILLOREM LES PRESTACIONS

Únicament el 7’5% de les persones joves aturades tenen accés a la prestació per desocupació.

L’any 2009 el percentatge de gent jove a l’atur que estava coberta per alguna prestació o subsidi era del 25%. En els darrers deu anys ha disminuït en vint punts percentuals.

Moltes de les joves que es troben en situació d’atur o bé no han cotitzat encara o ho han fet durant molt poc temps, ja sigui perquè busquen la seva primera feina o perquè han tingut feines amb contractacions precàries o fins i tot sense contracte.

PER UNA VIDA DIGNA, ERRADIQUEM LA TEMPORALITAT

La temporalitat laboral és un indicador clau de la precarietat. Actualment s’observa una tendència a l’alça que indica que les noves ocupacions són principalment temporals.

De tots els contractes temporals que s’han registrat a Catalunya per a aquest any, més del 50% pertany al col•lectiu de joves.

Si tenim en compte la població jove, el nombre de contractes temporals registrats representa un 88% del total. I d’aquest 88%, la meitat són contractes de menys d’un mes.

Per cada 8 contractes temporals, se’n fa 1 d’indefinit.

PER UNA VIDA DIGNA, FRENEM LA PARCIALITAT INVOLUNTÀRIA

La parcialitat és la taxa que ens indica la proporció juvenil ocupada a temps parcial respecte al total de la població juvenil ocupada.

En l’actualitat, el 28% de les joves treballa a temps parcial, proporció que gairebé duplica la taxa de parcialitat de la resta de la població (15%).

Dins de l’ocupació juvenil, la jornada parcial creix amb molta més intensitat (+8,7%) que la jornada a temps complet (+3,6%), fent que la taxa de parcialitat augmenti diversos punts percentuals any rere any.

Tot i que treballar a temps parcial pot ser considerada una opció desitjable segons el cas, el fet que en els darrers anys s’hagi multiplicat quasi per quatre la taxa de parcialitat entre les joves ens indica que, probablement, no és una modalitat escollida.

PER UNA VIDA DIGNA, REGULEM LA SOBREQUALIFICACIÓ

La taxa de sobrequalificació és la proporció de la població juvenil amb un alt nivell formatiu ocupada en posicions que requereixen una qualificació inferior.

Tot i tenir unes qualificacions en general superiors a les de la població adulta, la població jove està menys ocupada en les feines més qualificades, sent el sector d’activitat majoritari el de restauració i venedors.

La manca d’ocupacions qualificades és un problema perquè la inversió formativa de les joves no es rendibilitza de manera suficient.

La taxa de sobrequalificació en el col•lectiu jove és d’un 37,8%. Això vol dir que de cada 10 joves, pràcticament 4 tenen feines que no corresponen al seu nivell de formació i que treballen en categories inferiors a les que podrien assumir.

PER UNA VIDA DIGNA, FACILITEM L’EMANCIPACIÓ

Les condicions laborals precàries, conjuntament amb l’augment del cost dels habitatges, són els principals motius que impossibiliten l’emancipació, creant una equació que afecta negativament i directament a la impossibilitat a l’accés de l’habitatge.

Les joves catalanes hem de destinar tots els teus ingressos durant 12’2 anys per poder comprar un habitatge i el nostre sou mitjà és insuficient per poder llogar un pis sense presentar un aval.

La taxa d’emancipació de les joves ha passat durant l’última dècada del 32,6% al 23,8%.

El 43% de les joves no ens podem emancipar tot i percebre un sou i només el 7,1% de les joves catalanes poden emancipar-se soles sense haver de compartir habitatge amb ningú altre que aporti ingressos.

Entre les joves de fins a 30 anys, la forma més comuna de convivència és amb les progenitores (52,7%).

PER UNA VIDA DIGNA, ATUREM L’EXILI JUVENIL

Aquest context de crisi i la manca d’oportunitats laborals dignes, fa que moltes joves decideixin marxar a buscar feina a altres països. Sobretot en casos de joves amb alts nivells de formació, que han invertit molt de temps i diners per poder créixer professionalment i aspirar a una carrera laboral digna, i que es troben estancats en categories professionals i empreses que no corresponen a la seva situació o on no tenen possibilitats reals de creixement.

Sovint aquestes joves troben reconegut el seu valor en altres països, on se’ls hi donen les oportunitats de creixement i estabilitat que aquí no troben.

En l’últim any el nombre de joves catalanes que emigren a l’estranger ha augmentat en un 6,38% i s’ha situat en 302.525 persones.

És necessari que s’estableixin polítiques per a que el jovent no es vegi en l’obligació de marxar i mesures per fomentar el retorn de les milers de joves que han marxat, permetent que desenvolupin el seu projecte de vida a Catalunya. Si facilitem que aquestes persones puguin retornar al seu país d’origen, recuperarem la inversió en educació i el talent exiliat.

Descarrega’t el material:

Fem difusió!

Bookmark the permalink.

Comments are closed