• CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES

INACTIVITAT JUVENIL – El principal motiu d’inactivitat de les dones és per tasques de la llar i cures

Inactivitat

La població activa la representen totes aquelles persones que tenen una ocupació remunerada o estan disponibles i fan gestions per incorporar-se al mercat de treball. Per al tercer trimestre del 2018 la població activa d’entre 16 i 24 anys, és de 175.9 milers de nois i 135.2 milers de noies. Pel que fa al grup de joves d’entre 25 i 34 anys, la quantitat de nois és de 388.1 milers i la de noies és de 370.7 milers.

Per tant, la població activa d’entre 16 i 34 anys, que és d’un total de 1069,9 milers de joves, representa un 28% del total de la població activa.

Inactivitat 1

Si observem la taula a continuació, veiem que tant en aquests grups d’edat com en la resta, la població activa masculina és superior a la femenina, diferència que assoleix un total de 231.6 milers de persones per a aquest període. Aquestes dades alimenten el concepte de bretxa en el món laboral. Concretament, veiem que a més edat, més diferència hi ha entre les taxes d’activitat d’homes i dones, de manera que amb el temps, la distància entre homes i dones al món laboral augmenta en detriment del grup femení.

 

Població Activa Catalunya. IIIT.2018 (milers de persones)

Edat

Homes

Dones

Total

De 16 a 24 anys

175,9

135,2

311,1

De 25 a 34 anys

388,1

370,7

758,8

De 35 a 44 anys

577,5

518,5

1096

De 45 a 54 anys

538,4

483,6

1022,1

De 55 anys i més

334,7

274,9

609,6

Total

2014,6

1783

3797,6

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat

 

Tenint en compte que la relació entre homes i dones a Espanya és d’aproximadament 50-50, la diferència entre els valors absoluts d’aquests grups porten a pensar que hi a un fort biaix entre ser home o dona a l’hora d’incorporar-nos al mercat laboral. Una bona manera de veure les possibles causes és mirant, no la població activa, sinó la població inactiva (que per contra tindrà una major presència femenina).

Què ens diuen les dades d’inactivitat?

La població inactiva és la població que no està ocupada (treballa remuneradament) i no està a l’atur. Aquesta població es caracteritza per la seva desvinculació del mercat laboral per motius molt variables, alguns dels motius més típics que porten a les persones a la inactivitat serien la jubilació, la incapacitat laboral permanent, la responsabilitat de persones a càrrec o la disposició de prous recursos sense necessitat de vendre la pròpia força de treball.

Si consultem l’Enquesta de la Població Activa, podem trobar també les dades de la població inactiva espanyola i l’explicació que donen per la qual es troben en aquesta situació.

En les següents taules podem veure les dades de la població inactiva segons sexe, edat i motiu principal d’inactivitat, en milers de persones.

Inactivitat3

Inactivitat 4

El grup de tasques de la llar comprèn tot el que són cures directes (com donar de menjar o atendre qualsevol necessitat d’una persona), i cures indirectes (com pot ser cuinar o planxar).

En aquestes taules veiem com els motius d’inactivitat per a dones i per a homes són molt diferents. En aquest cas es fa evident que les dones segueixen lligades a les tasques de la llar i cures, mentre que aquest motiu perd rellevància en el cas dels homes.

En el moment en que les tasques de la llar i cures recauen en les responsabilitats de les dones, la seva incorporació al mercat laboral i la seva conciliació laboral-familiar es complica. Quan s’atribueixen aquestes responsabilitats a les dones, són també les que tenen més dificultats a l’hora de mantenir millors condicions laborals, i al tenir pitjors condicions laborals, es converteixen automàticament en la persona més propensa a sacrificar la feina en pro de la seva parella si aquesta és un home, qui probablement tindrà millors condicions i per tant, estarien renunciant a més.

EMANCIPACIÓ JUVENIL – El projecte de vida de les joves es dificulta degut a les males condicions salarials i els preus de l’habitatge

 EMANCIPACIÓ JUVENIL

La taxa d’emancipació juvenil mesura la proporció de la població juvenil que ja no viu a la seva llar d’origen respecte el total de la població. En aquest cas veiem com només el 23.78% de les Joves entre 16 i 29 anys de Catalunya estan emancipades. Aquesta xifra, lluny de créixer, s’està reduint any rere any des de la crisi que es va provocar el 2008. Tot i així, les variacions que s’han viscut des del 2015 són tant menors que podem dir que des del darrer trimestre de 2014 la taxa d’emancipació oscil·la al voltant del 24%.

 

Taxa d’emancipació domiciliar (%)

Any

Població 16-29 anys

Espanya (18 – 34 anys)

2017

23,78

 

2016

23,86

 

2015

24,23

 

2014

24,95

 

2013

26,79

 

2012

28,56

 

2011

28,87

 

2010

27,69

45,10

2009

29,84

46,60

2008

31,62

46,20

2007

32,62

44,90

2006

30,86

43,50

2005

29,43

41,40

2004

29,09

37,40

2003

25,39

36,10

2002

24,27

 

2001

21,37

 

2000

20,23

 

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Enquesta de Població Activa (Institut d’Estadística de Catalunya i Instituto Nacional de Estadística).

Els valors d’emancipació juvenil respecte la resta de població d’Espanya se situen en un 5% i un 5,4% per als grups d’edat de 20-24 i 25-29 anys respectivament. Aquests valors situen a Espanya entre els 3 països amb valors d’emancipació més baixos d’Europa. En aquest cas, la mitjana de la Resta d’Europa és del 26%.

Tot i que les Joves de Catalunya tenen una capacitat adquisitiva elevada en comparació a la resta de Joves d’Espanya, els preus del lloguer a Barcelona dificulten l’accés real dels joves a l’habitatge.

L’esforç econòmic que les joves han de fer per a poder obtenir un lloguer sigui tant elevat que les taxes d’emancipació juvenil han caigut fortament, situant les condicions de l’emancipació juvenil de Catalunya en una de les inferiors i amb pitjors característiques d’Europa.

Per tant, que tot i que Barcelona té una economia més pròspera, a efectes reals les joves que viuen a Barcelona tenen menys probabilitats de trobar un lloguer assequible en unes condicions dignes. Fins al pis més mal conservat tindrà preus molt elevats pel simple fet d’estar ubicat a Barcelona.

Emancipació

Així, tant el preu de compra com el del lloguer dels habitatges a Catalunya han augmentat fins a situar-la en una de les Comunitats Autònomes amb els preus més elevats. Si a més a més analitzem concretament els preus de Barcelona i rodalies, podem veure com els valors situen la ciutat de Barcelona com a capdavantera en quant a lloguers més elevats d’Espanya.

En la següent taula podem veure la mitjana d’edat d’emancipació dels diferents Països d’Europa. L’edat mitjana d’emancipació d’Espanya situa al país en vuitena posició entre les més elevades, amb un valor de 29,3 anys. Per a fer-nos una idea del que això significa, una jove espanyola s’emanciparà, de mitjana, 8 anys més tard que una jove de Suècia.

Emancipació

El projecte de vida de les joves és molt difícil de plantejar degut a les males condicions salarials, la inestabilitat, la parcialitat o la temporalitat són, entre altres, alguns dels trets característics del mercat de treball espanyol que ajuden a entendre aquesta elevada mitjana d’emancipació. La relació entre les condicions de treball de les joves d’Espanya i l’emancipació és evidentment directa.

Per tant, és un problema estructural que requereix de mesures urgents tant en matèria d’habitatge com en matèria de condicions laborals.

 

Per més informació sobre emancipació juvenil i habitatge digne, fes click aquí. 

La precarietat laboral s’evidencia més al Nadal

Nadal 2018Som en plena campanya de Reis i amb ella arriba un d’aquells moments de l’any en què la publicitat ens bombardeja i ens vol fer creure que entre llums i consum tot és felicitat i somriures. Però la realitat és, en molts casos, ben diferent.

Per a les joves és precisament una època nefasta a nivell laboral. Es disparen els contractes temporals, les hores extres i treballar en dies festius, tot això acompanyat d’uns salaris indignes. La campanya de Nadal és sens dubte un dels exemples més lamentables i, al mateix temps, més fidedigne de les condicions laborals i de vida que patim la majoria de joves. No només haurem de patir en la nostra pròpia carn el resultat de l’aplicació de les diferents reformes laborals, cadascuna pitjor que l’anterior, que s’han succeït a l’estat la darrera dècada. Sinó que a més haurem d’escoltar el mantra de la patronal, cercles d’empresaris i Govern exaltant les millores dels indicadors d’ocupació i atur que cada any, en aquestes dates, són utilitzades i intencionadament malinterpretades per a fer-nos creure que vivim una situació privilegiada. Des d’Avalot denunciem, una vegada més, les precàries condicions laborals i vitals que patim el jovent i que s’aguditzen en aquesta època de l’any.

També és una època en la qual s’evidencien moltes altres problemàtiques socials. Famílies que amb prou feines arriben a final de mes es veuran obligades a gastar el que no tenen en regals i ingents quantitats de menjar, mentre les grans superfícies els oferiran atractius plans de pagament per quotes que hipotecaran l’economia familiar per als mesos vinents. El consum energètic de les llums de nadal serà el contrapunt de totes aquelles que aquest hivern no encendran la calefacció per a la incapacitat de pagar les factures. És el que en diuen pobresa energètica; que no és res més que pobresa. El consum exacerbat que ens porta a comprar coses per un preu que multiplica per mil el salari percebut per les treballadores de les fàbriques deslocalitzades a les zones sud del planeta que l’han produït. O totes aquelles dones que carreguen sobre les seves espatlles la responsabilitat i la preparació de tot el necessari per a viure aquestes festes com se suposa que s’ha de fer. Grans menjars per a tota la família, compres i decoració de la casa que es tradueixen en hores i hores de feina reproductiva no remunerada. També serà el moment de l’any en què els rols de gènere i el sexisme s’inculcarà amb major intensitat a les més menudes de casa a través de joguines que reprodueixen les estructures de dominació i relacions de poder intrínseques al sistema patriarcal. Un sistema que tot i les desacreditacions, desaprovacions, desqualificacions i menysteniments que, molt probablement, ens dedicaran els nostres familiars en una bona sobretaula seguirem denunciant i combatent.

A l’Avalot seguirem denunciant i combatent l’aliança capital-patriarcat que ens vol callades i submises i que ens empeny a una vida de misèria i precarietat. Per un Nadal jove i combatiu.

Roda de Premsa “Més precàries ara que l’any 2000″

El passat dilluns 20 de febrer, la nostra portaveu nacional, Elena Ferrero, va oferir una roda de premsa per presentar l’informe “Més precàries ara que l’any 2000”.

La confecció d’aquest es deu a què fent un anàlisi de totes les campanyes que s’han portat a terme en les dues dècades que l’Avalot té de vida, ens hem adonat que la majoria d’elles no han caducat, és a dir, que encara poden ser vàlides ja que són reivindicacions que les joves del moment actual també fem.

Per això, hem decidit fer un informe sobre la precarietat laboral juvenil que compari les dades obtingudes al 2000 amb les del moment actual. Concretament hem analitzat les joves actives, les ocupades i les aturades, el tipus de contractació, la taxa de temporalitat i la de parcialitat, les condicions salarials,  la relació entre qualificació i tipus d’ocupació, la mobilitat i l’emancipació. Els resultats són molt alarmants.

Per posar alguns exemples, podem afirmar que la ocupabilitat s’ha vist reduïda a la meitat, que les joves patim més d’un 37% de sobrequalificació en relació als nostres llocs de treball, que s’ha gairebé duplicat les joves que marxem a l’estranger per poder trobar condicions de treball dignes o, que dediquem el 80% dels nostres ingressos a la vivenda quan les recomanacions europees ens diuen que aquest percentatge hauria de ser només del 30%.  L’informe complet el pots trobar aquí.

Un cop conegudes aquestes dades, des de l’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya, tenim claríssim que s’ha de pal·liar aquesta situació i, per fer-ho, proposem un Gran Acord contra la Precarietat Laboral Juvenil que englobi govern, associacions juvenils sindicals i de joves empresàries. Entenem que, els eixos vertebradors d’aquest gran acord han de ser la creació de llocs de treball, la lluita contra la precarietat als llocs ja existents, la formació, la mediació i inserció i les polítiques de retorn.