• VINE A LA TROBADA DE L’AVALOT!

  • PRECARIETAT JUVENIL

EMANCIPACIÓ JUVENIL – El projecte de vida de les joves es dificulta degut a les males condicions salarials i els preus de l’habitatge

 EMANCIPACIÓ JUVENIL

La taxa d’emancipació juvenil mesura la proporció de la població juvenil que ja no viu a la seva llar d’origen respecte el total de la població. En aquest cas veiem com només el 23.78% de les Joves entre 16 i 29 anys de Catalunya estan emancipades. Aquesta xifra, lluny de créixer, s’està reduint any rere any des de la crisi que es va provocar el 2008. Tot i així, les variacions que s’han viscut des del 2015 són tant menors que podem dir que des del darrer trimestre de 2014 la taxa d’emancipació oscil·la al voltant del 24%.

 

Taxa d’emancipació domiciliar (%)

Any

Població 16-29 anys

Espanya (18 – 34 anys)

2017

23,78

 

2016

23,86

 

2015

24,23

 

2014

24,95

 

2013

26,79

 

2012

28,56

 

2011

28,87

 

2010

27,69

45,10

2009

29,84

46,60

2008

31,62

46,20

2007

32,62

44,90

2006

30,86

43,50

2005

29,43

41,40

2004

29,09

37,40

2003

25,39

36,10

2002

24,27

 

2001

21,37

 

2000

20,23

 

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Enquesta de Població Activa (Institut d’Estadística de Catalunya i Instituto Nacional de Estadística).

Els valors d’emancipació juvenil respecte la resta de població d’Espanya se situen en un 5% i un 5,4% per als grups d’edat de 20-24 i 25-29 anys respectivament. Aquests valors situen a Espanya entre els 3 països amb valors d’emancipació més baixos d’Europa. En aquest cas, la mitjana de la Resta d’Europa és del 26%.

Tot i que les Joves de Catalunya tenen una capacitat adquisitiva elevada en comparació a la resta de Joves d’Espanya, els preus del lloguer a Barcelona dificulten l’accés real dels joves a l’habitatge.

L’esforç econòmic que les joves han de fer per a poder obtenir un lloguer sigui tant elevat que les taxes d’emancipació juvenil han caigut fortament, situant les condicions de l’emancipació juvenil de Catalunya en una de les inferiors i amb pitjors característiques d’Europa.

Per tant, que tot i que Barcelona té una economia més pròspera, a efectes reals les joves que viuen a Barcelona tenen menys probabilitats de trobar un lloguer assequible en unes condicions dignes. Fins al pis més mal conservat tindrà preus molt elevats pel simple fet d’estar ubicat a Barcelona.

Emancipació

Així, tant el preu de compra com el del lloguer dels habitatges a Catalunya han augmentat fins a situar-la en una de les Comunitats Autònomes amb els preus més elevats. Si a més a més analitzem concretament els preus de Barcelona i rodalies, podem veure com els valors situen la ciutat de Barcelona com a capdavantera en quant a lloguers més elevats d’Espanya.

En la següent taula podem veure la mitjana d’edat d’emancipació dels diferents Països d’Europa. L’edat mitjana d’emancipació d’Espanya situa al país en vuitena posició entre les més elevades, amb un valor de 29,3 anys. Per a fer-nos una idea del que això significa, una jove espanyola s’emanciparà, de mitjana, 8 anys més tard que una jove de Suècia.

Emancipació

El projecte de vida de les joves és molt difícil de plantejar degut a les males condicions salarials, la inestabilitat, la parcialitat o la temporalitat són, entre altres, alguns dels trets característics del mercat de treball espanyol que ajuden a entendre aquesta elevada mitjana d’emancipació. La relació entre les condicions de treball de les joves d’Espanya i l’emancipació és evidentment directa.

Per tant, és un problema estructural que requereix de mesures urgents tant en matèria d’habitatge com en matèria de condicions laborals.

 

Per més informació sobre emancipació juvenil i habitatge digne, fes click aquí. 

Reclamem a Brussel·les una Europa més justa per les treballadores

EUROMANIFESTACION

Per iniciativa de la Confederació Europea de Sindicats (CES), a proposta de la UGT i altres organitzacions, tindrà lloc el divendres 26 d’abril a Brussel·les una manifestació per a “Una Europa més justa per a les treballadores i treballadors”.

La mobilització començarà a les 10.30 hores i transcorrerà des de la Plau du Luxembourg fins a la Avenue d’Auderghem, on intervindran les líders sindicals europees.

Els sindicats reclamem una Europa que pensi en les treballadores, polítiques que faciliti transicions més justes, ocupacions de qualitat, salaris més alts, i més democràcia i justícia social.

Aquesta manifestació té per objectiu posar el focus d’atenció en les pròximes eleccions europees i fer una crida per a una Europa millor i una Europa més social i reclamar progrés social així com millors salaris i millors condicions de vida i de treball.

Joves aturades – La taxa d’atur juvenil és de més del doble de la taxa d’atur general

ATUR JUVENIL

Quan parlem de la taxa d’atur, ens referim a la proporció de la població aturada respecte el total de persones que tenen una ocupació remunerada o estan disponibles i fan gestions per incorporar-se al mercat de treball (població activa).

El tercer trimestre del 2018, la taxa d’atur del col·lectiu de 16 a 24 anys se situa en el 26.3%, mentre que la taxa d’atur global de la població és del 10.6%. Per tant, valor de la taxa d’atur juvenil és de més del doble de la taxa d’atur general de la població de Catalunya.

 

Taxa d’atur. Catalunya. IIIT.2018

Grup edat

Homes

Dones

Total

De 16 a 24 anys

28,7

23,2

26,3

De 25 a 54 anys

9,1

9,5

9,3

De 55 anys i més

7,3

11,3

9,1

Total

10,5

10,8

10,6

Font: Idescat, a partir de dades de l’enquesta de població activa de l’INE.Nota: Els resultats d’aquesta taula per als anys 2001 en endavant estan afectats per l’aplicació de la nova definició d’atur establerta en el Reglament (CE) núm. 1897/2000 de la Comissió, de 7 de setembre del 2000. Per aquest motiu no són comparables amb els dels períodes anteriors.

 

Dades del IV trimestre de 2018 aquí. 

Si mirem aquests valors per a la resta d’Europa veurem que Espanya és del països capdavanters en xifres de desocupació juvenil en comparació a la resta de països d’Europa.

Atur a Europa

L’any 2017, l’atur juvenil del col·lectiu de 15 a 24 anys va ser del 13%, i del 19,5% per al grup d’edat de 25 a 29 anys el mateix any. La mitjana per a aquests grups d’edat a la resta de països d’Europa és del 7% i 8% respectivament. Això significa que l’atur juvenil a Espanya també supera el doble de la mitjana de la resta de països, i arriba a quadruplicar el valor d’alguns països com la República Txeca o Alemanya.

Podem veure l’augment d’aquests valors des de la crisi, tot i així, hem de tenir en compte que quan diem que la crisi econòmica ha tingut un fort impacte en les joves, estem tractant aquest col·lectiu com a un col·lectiu homogeni. Però la realitat és molt diversa i la crisi no afecta a tothom per igual. La destrucció de l’ocupació no només ha participat en l’augment de l’atur sinó també ha fet créixer les xifres d’inactivitat, i aquests fenòmens comencen afectant a les persones amb nivells de formació més baixos, i creant la sobrequalificació en molts altres casos. Tampoc podem oblidar que dins el col·lectiu de joves, hi ha persones amb dificultats afegides, com poden ser les persones amb diversitat funcional.

Aquestes dinàmiques que situem dins el món laboral, tenen conseqüències que incrementen no només el risc d’exclusió laboral per als col·lectius més vulnerables, sinó també el risc d’exclusió social, convertint-se així en problemes d’abast transversal. El procés d’inserció laboral és complicat i en les èpoques de recessió econòmica i supressió de drets laborals les dificultats augmenten. Per a les joves, els entrebancs per entrar al mercat laboral ens poden suposar un mecanisme de fre per a la nostra carrera professional, i per tant tenir conseqüències que marcarien la resta de les nostres vides. En aquest sentit, els efectes que trobaríem serien també en les taxes d’ocupació del país sencer.

La realitat demana el disseny de polítiques específiques per a afrontar la desocupació juvenil de manera diferenciada, tenint en compte la heterogeneïtat d’aquest col·lectiu, per a poder resoldre tots els problemes d’inserció laboral de les joves que no s’estan veient corregits actualment.