• HABITATGE DIGNE

25 de novembre: aturem el terrorisme masclista

MANIFESTACIÓ 25N

Aquest proper 25 de Novembre tornem a sortir al carrer per a denunciar les violències masclistes que patim les dones en tots els àmbits de les nostres vides, que sovint ens són arrabassades.

En els darrers 10 anys 107 dones han estat assassinades per les seves parelles a Catalunya. Una xifra que mostra la violència física que sofrim però que només suposa la màxima expressió de la violència masclista vers les dones, la punta de l’iceberg d’una piràmide de diferents formes d’opressió i violència. Les violències masclistes són un problema estructural d’origen sociocultural; el trobem a l’escola, a la feina, al carrer, als mitjans de comunicació, dins de les nostres llars i també dins dels nostres moviments polítics i socials, i per tant, és necessari un canvi de mentalitat i de conducta per erradicar-lo, i no només el dia 25, sinó cada dia de l’any.

Sota la violència física hi ha tota una sèrie de diferents mecanismes de les violències masclistes, que prenen un caràcter més subtil i invisible. Mecanismes que estan totalment normalitzats i, per tant, socialment tolerats: mirar, insultar, menysprear, controlar, espiar, fer callar, desautoritzar, desvalorar, culpabilitzar… A la feina ens paguen menys per fer el mateix que un home i ocupem els llocs de treball més precaris i en pitjors condicions. I quan arribem a casa, carreguem sobre les espatlles la satisfacció de les necessitats dels altres, a costa de la nostra salut, el nostre temps i els nostres projectes personals. Els mitjans de comunicació i la publicitat estan infestats de missatges i imatges que ens degraden com a persones i ens releguen a la condició d’objecte sexual. També som agredides per un sistema judicial que és còmplice i perpetua les violències que patim, que no treballa per la reparació dels danys i que no ens protegeix.

Totes aquestes formes de violència són l’expressió d’un sistema d’opressió patriarcal. Tenen una funció clara: mantenir les dones en una situació de subjugació/dominació respecte els homes, però no només dels homes sinó també respecte a les institucions estatals, econòmiques, judicials i militars/repressives. L’extrema feminització de la pobresa n’és un clar exemple: retallades en mesures i ajuts socials, en recursos d’ajudes a la diversitat funcional, en sanitat i educació… Tot recau en sobrecarregar a les dones les tasques reproductives i de cures i ho fa a través de l’estat, per tal de preservar la seva estructura capitalista i els seus privilegis masclistes i classistes.

La fi de la violència arribarà des de baix, no des de les institucions que la perpetuen, sinó des de l’autoorganització popular de les dones. I aquesta lluita l’emprenem juntes, plegades, totes les que volem construir un món més just i una vida que valgui la pena viure-la.

Només amb la lluita feminista i adoptant postulats feministes i pràctiques conseqüents amb elles, podrem erradicar el terrorisme masclista. I els moviments socials i polítics tenim una gran responsabilitat en això: no podem girar l’esquena a les violències que ocorren en els nostres espais, les hem de combatre dins i fora.

Visca la lluita feminista!

La bretxa salarial no és el que pensaves

Bretxa SalarialAmb motiu de la vaga general feminista convocada pel proper 8 de març, hem elaborat un tríptic on trobareu la informació necessària per estar informada sobre la bretxa salarial, els tipus de segregació existents, algunes dades sobre desigualtat, així com els factors determinants i les possibles solucions.

En els següents enllaços pots trobar-ne dos versions diferents: una en color i una altre en blanc i negre.

Us animem a fer-ne difusió!

Sant Violentí i altres mites de l’amor romàntic

amor romàntic

Per amor romàntic entenem aquell model de relació afectiva basada en els principis de que l’amor ha de ser etern, exclusiu, incondicional, sacrificat i sotmès a la persona amb la que estem. Però aquest amor no és amor: és romanticisme creat i explotat per perpetuar l’heteropatriarcat. Ens ensenyen a estimar en base a la propietat privada i des de la desigualtat existent entre dones i homes. Desigualtat que es fa patent des del moment en que, voluntàriament o no, a les dones se’ns ensenya a estimar més la llibertat de l’home que no la nostra.

L’amor romàntic és una eina de control social i ha de ser analitzat no només des d’una perspectiva sentimental sinó també com la construcció social que és i que dies com Sant Valentí evidencien. El 14 de febrer patenta l’amor com un pilar més del consumisme i de l’explotació del sistema de gèneres, que ens fica al cap que estimar també és gastar i ens dona la percepció de que quant més gastes, més estimes.

Des de l’Avalot creiem important desfer-nos de les imposicions de gènere que s’han creat al voltant del concepte de l’amor i trencar mites, com els que exposem a continuació:

  • “L’amor és etern”: No. De vegades dura molt de temps i altres no. Pensar que ha de ser necessàriament per sempre implica que hauràs de fer sacrificis per fer que es mantingui en el temps i que et sentiràs fracassada si s’acaba.
  • “L’amor pot amb tot”: No. La filosofia de l’amor incondicional és molt perillosa, perquè dona per suposat que som capaços de perdonar-ho tot i ni tot és perdonable ni tot és permissible. No estimem passi el que passi, no estimem amb violència ni desigualtats ni maltractaments. Un amor sa, és un amor amb condicions.
  • “Qui t’estima et farà plorar”: No. Sovint hem escoltat allò de “els que es barallen, es desitgen” i no, l’amor t’ha de fer gaudir i hem de trencar amb la fal·làcia de que estimar implica patiment. L’amor no ens pot lligar ni limitar ni fer patir, hem de fer-nos responsables de la nostra felicitat i revisar els obstacles que ens impedeixen gaudir.
  • “Ets la meva mitja taronja”: No. Això el que ens ve a dir és que estem incompletes i que necessitem algú. Cadascuna de nosaltres és una persona sencera en si mateixa i tenir parella no és un requisit indispensable per ser feliç.
  • “Som un”: No. Sou dos individus i estar enamorat o en parella no implica fusionar-te amb l’altre persona i perdre la teva pròpia identitat.
  • “Sense parella estàs sola”: No. Ni ser soltera és ser infeliç ni implica soledat. Estem envoltats de persones que ens acompanyen i aprecien sense necessàriament haver de tenir una relació romàntica amb elles. La parella és el pilar fonamental de la societat occidental i per aquest motiu es penalitza la solteria o quan es trenca una relació és viu com un fracàs personal. No ho és.
  • “Els gelos demostren amor”: No. Segons l’amor romàntic, els gelos són una senyal que demostra que la teva parella t’estima. La realitat és que els gelos demostren toxicitat i una actitud possessiva que identifica que tractem les persones com a propietats.
  • “Sóc feliç perquè estàs amb mi”: No. Hem de trencar amb la felicitat dependent. En cap cas la nostra felicitat afectiva es pot sustentar en la persona amb la que decidim compartir relació. El fet de tenir parella és una elecció lliure i la nostra felicitat ha de dependre de nosaltres, no de ningú altre.

Tots aquests mites, en algun moment, els hem reproduït inconscientment i acaben generant violència. Hem de trencar amb ells i qüestionar com l’amor romàntic ens afecta per així poder treballar per destruir els models heteronormatius i construir relacions i identitats diverses que parteixin de la igualtat i la llibertat, amb la intenció d’afavorir relacions molt més sanes i horitzontals, que es sustentin en el principi bàsic de l’autonomia i no pas en el del control o la dependència.

És vital que entenem que l’amor ha d’estar basat en el bon tracte i en la igualtat, amb la intenció d’establir relacions igualitàries en les que les diferències serveixin per enriquir-nos mútuament. És necessari un canvi social, cultural, econòmic i sentimental. L’amor no pot estar basat en la propietat privada i la violència no és cap eina per solucionar problemes. Necessitem altres models femenins i masculins que no es sustentin en la fragilitats d’unes i la brutalitat d’altres.

Des d’aquí us convidem a totes a qüestionar i rebutjar l’heteronormativitat i els rols de gènere establerts, així com els patrons relacionals de la cultura occidental moderna, que subordina a la dona i que es fonamenta en preservar la família. Només així serem capaces de construir relacions afectives des del respecte i centrades en cuidar-nos a nosaltres mateixes!

Taller “Si parlem en femení, fem-ho bé!!!”

“Si parlem en femení, fem-ho bé!!!”, és el títol de l’activitat que organitzem a l’Avalot, l’entitat juvenil de la UGT de Catalunya, el pròxim dimarts 11 d’abril a Barcelona a les 17.30h. Es tracta d’un taller d’aprofundiment en l’ús no sexista del llenguatge, en què es donaran recursos per comunicar amb perspectiva de gènere, partint de la base que les comunicacions internes i externes d’una institució poden ser molt efectives per contribuir a la construcció d’una realitat igualitària i no discriminatòria.

Al taller s’hi treballaran, també, eines pràctiques per deconstruir la comunicació sexista, fet que aportarà valor afegit a la responsabilitat social de l’entitat.

La sessió anirà a càrrec d’Isabel Muntané, codirectora del Màster Gènere i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, i s’adreça a tothom que estigui interessat en la matèria i tingui ganes de participar-hi, tant als joves Avalots com a la resta d’entitats juvenils i als membres de la UGT. A l’última part del taller es donaran a conèixer diferents recursos en línia de llengua catalana que poden ajudar a comunicar amb perspectiva de gènere.

L’activitat forma part de la campanya #AvalotLila, que du a terme l’entitat de joves sindicalistes i ha comptat amb la col·laboració del Servei Lingüístic de la UGT de Catalunya, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Per a més informació, contacteu-nos!!! Estarem encantades de comptar amb tu!