• HABITATGE DIGNE

Orgull de lluita

Cartell Pride 2018

 

Avui, 28 de juny, es celebra el Dia Internacional de l’Orgull LGTBI+, en memòria dels fets succeïts l’any 1969 a Nova York, quan la població LGTBI+ va sortir als carrers a mostrar el seu rebuig per una batuda policial molt violenta al bar gai de Stonewall Inn.

Molt ha canviat la història des que les Rambles de Barcelona van acollir per primer cop una manifestació de l’Orgull l’any 1977. Si bé és cert que després de molts anys de lluita incansable el col·lectiu LGTBI+ hem assolit el reconeixement d’alguns dels nostres drets, ha estat de manera molt desigual -i no sempre efectiva- arreu del món. Són importants avanços com l’última modificació europea, tot creant un nou concepte de matrimoni europeu en el qual la conjugue és neutra des del punt de vista del gènere, o l’exclusió de la transsexualitat com a malaltia mental per part de l’OMS.

Tot i això, cal continuar treballant cap a la igualtat real. Cada dia les persones LGTBI+ seguim patint discriminacions per raó de gènere i orientació sexual, avalades i perpetuades per les dinàmiques del sistema heteropatriarcal en què vivim. I no només això, sinó que des de molts punts se’ns vol fer creure que la nostra ja no és una lluita que hagi de continuar, que els objectius estan assolits.

La realitat, però, és ben diferent. Les violències cap a les persones LGTBI+ segueixen donant-se en tots els àmbits, també a la feina on sovint les persones del col·lectiu es veuen relegades laboralment per l’opció sexual que practiquen. Patim acomiadamentsdiscriminació en els processos de selecció i agressions per estimar públicament al marge de lanormativa cisheterosexual.

Des de l’Avalot, amb motiu de la celebració de l’Orgull, volem reivindicar la plena igualtat i l’erradicació total de qualsevol tipus de discriminació per raó d’orientació sexual o d’identitat de gènere. Volem agrair a qui ha lluitat històricament per donar-nos el dret a sentir-nos orgulloses del que som i de la nostra manera de viure, lliurement i sense prejudicis. Reivindiquem figures històriques com la de Marsha P. Johnson, una dona trans, negra i revolucionaria, activista del moviment i present als aldarulls de Stonewall, que ens obliga a no perdre de vista que volem que aquest sigui un moviment interseccional, perquè tot l’assolit li devem al conjunt de moltes lluites diferents.

Nosaltres, com a organització sindical juvenil, estem compromeses a seguir treballant per erradicar qualsevol tipus de discriminació als centres de treball i contribuint en l’assoliment d’ambients laborals més diversos i plurals.

Des de l’Avalot ens prenem l’Orgull LGBTI+ com la festa pel canvi i dissabte 30 de juny sortirem al carrer a celebrar la igualtat, la diversitat i la rebel·lia. Sempre tenint present que hi ha molt a celebrar, però encara molt més per construir. Us convidem a unir-vos a nosaltres i desfilar per reivindicar el que som amb orgull. Perquè l’Orgull és de la gent i és un orgull ser participes d’aquesta lluita.

Dia Internacional Contra la LGTBIfòbia

Logo AVALOT

El 17 de maig de 1990, fa avui 28 anys, l’OMS va suprimir l’homosexualitat de la llista malalties mentals. En l’actualitat, però, encara hem de seguir lluitant per la despatologització trans, inclosa i definida com a “incongruència de gènere”.

Tot i que molta gent creu que viu a una societat tolerant, la realitat no és així i encara existeix molta opressió i odi cap al col·lectiu. Al llarg dels anys ens han ensenyat a viure en la típica família heteropatriarcal, però avui dia la realitat a la pràctica és totalment diferent i hi ha molts tipus de famílies, diferent tipus d’amor, d’identitat, de sexualitat, d’expressió i de gènere. La discriminació que s’ha après durant tot aquest temps s’ha d’acabar i tal com l’hem après necessitem desaprendre i a la mateixa vegada reaprendre en la igualtat.

Ho hem d’aconseguir des de la base, on l’educació en la tolerància ha de començar a casa i a les escoles. Les més joves seran el nostre futur i per tant tenim la millor oportunitat de netejar l’odi creat i començar a ser una societat més tolerant amb la diversitat i la pluralitat. D’aquesta manera evitarem l’assetjament escolar per motius LGTBIQ+ tant a les escoles com a les empreses i a la nostra vida quotidiana.

L’escola a la mateixa vegada ha de crear recursos per incloure als nens i a les seves famílies en igualtat, canviar el dia del pare i de la mare per al dia de les famílies és un bon començament, iniciativa que ja han anat incorporant diferents escoles a la seva programació pedagògica, perquè totes les famílies se sentin valorades i incloses, independentment de la seva composició.

Als centres de treball també s’ha de fer seguiment i avaluació dels plans d’igualtat, però no tot pot acabar en aprovar lleis pels entorns laborals, sinó que cal una implicació i sensibilització real per part de les empreses.

Avui dia l’homosexualitat, la transsexualitat i la bisexualitat encara són perseguides a 72 països i a 18 de la Unió Europea les persones trans s’han de sotmetre a esterilització. Ens queda molt per lluitar i des de l’Avalot tenim el compromís de fer-ho de manera incansable.

Una societat millor només ho serà si és més igualitària.

 

 

Dia Internacional de la Visibilitat Trans

Dia Internacional de la Visibilitat Trans

Autora: Valle Alcaide, Coordinadora de l’Àrea de Feminisme i Llibertat

La transsexualitat actualment és una realitat molt poc abordada i en moltes ocasions es tracta de manera errònia i es confon amb altres termes com el travestisme, l’homosexualitat o el transformisme. Hem d’aclarir primerament diferents termes:

Trans: quan el sexe biològic no coincideix amb la identitat de gènere amb la que t’identifiques i pertanys.

Cisgenere: El sexe biològic i la identitat de gènere coincideixen.

Noia trans: El sexe biològic (genitals masculins) no coincideix amb la seva identitat de gènere que es femení.

Noi trans: El sexe biològic (genitals femenins) no coincideix amb la seva identitat de gènere que es el masculí. .

El nostre sexe biològic es defineix per la genitalitat amb la qual naixem i la nostra identitat de gènere és un procés de construcció per tal de definir-nos com el que nosaltres ens identifiquem, que pot ser: gènere masculí, femení, ambdós gèneres a la mateixa vegada, cap gènere o fluïm entre un i altre.

Aquest escrit vol ser un punt de partida per a la transformació de la situació que viuen molt joves i el volem dirigir a tota la comunitat que envolta el col·lectiu trans però especialment al jovent, a les famílies d’aquests, als seus amics i a les empreses que els contractaran; hem d’abordar el tema sense por i en la mesura del possible, hem de donar solucions i hem de visibilitzar-los.

L’Avalot va quedar aquesta setmana amb Jack, un noi trans de 21 anys i treballador a la SEAT que ha volgut explicar-nos la seva experiència. Des de molt petit la seva mare ja va notar que Jack plantejava una sèrie d’actituds que no corresponien amb el seu sexe biològic i no va fer falta ni esmentar-lo, va sortir sol i va caure per al seu propi pes; va ser la seva manera qui va plantejar el tema. El Jack va ser plenament conscient de la seva veritable identitat de gènere als 19 anys i el més difícil de l’acceptació va ser amb ell mateix i no amb els altres.

L’adolescència és una etapa molt dura i complicada per a qualsevol jove, ja que comencen molts canvis, tan psíquics, físics i hormonals. Aquests canvis desorienten a tots els adolescents i en el seu cas, a part de tots aquests canvis i el fet de ser un jove trans la seva transició de nen a adolescent va ser molt dura, va sofrir amenaces, insults, cops, etc. el que avui anomenem bullying. Això però no va ser un impediment per en Jack per tirar endavant amb la seva vida i voler començar un canvi, per sentir-se plenament com el era i com es volia veure. Per això el suport de la seva mare ha estat imprescindible i essencial, ja que ha estat ella el seu suport incondicional en tot moment del seu procés.

Com a jove, a part de les problemàtiques que ens afecten directament al jovent com la falta de treball, precarietat laboral, estudis, etc., en Jack es va trobar amb altres problemes molt importants, com ara el canvi del seu carnet d’identitat, pel qual havia d’esperar legalment 2 anys per temes burocràtics, o també problemàtiques laboral com veure que en plena transició no li van tornar a trucar del seu antic treball.

Quan li vam preguntar quina és la millor manera de visibilitzar al col·lectiu trans es va quedar parat un moment, va dubtar i ens va explicar que la seva manera és parlar-ne, fer-ho públic, que la gent ho vegi a les xarxes socials, als mitjans de comunicació i que no s’amagui.

També li vam preguntar com ajudaria a altres joves que es trobin desorientats en aquest tema, què els hi diria ell. Ens va esmentar que si realment és el que volen, que ho facin amb el 100% de convenciment i que donin el pas de començar el canvi si és el que desitgen. Ens diu que a ell li va ajudar especialment el servei Trànsit, i que anima tothom que ho necessiti a anar sense por i explicar la seva situació.

Des d’Avalot volem fer una crida per la diversitat, perquè els diferents matisos en aquesta vida són els que ens enriquiran. Tenir por a allò que és diferent de nosaltres no ens excusa per maltractar-ho, ocultar-ho o no donar-lo per bo, hem d’ampliar la nostra ment i acceptar totes les maneres de viure. Som lliures de decidir què volem fer amb les nostres vides, amb el nostre cos, la nostra ment i el nostre cor, i no hem d’imposar mai la nostra manera de viure només per desconeixement d’una altra. Per això hem de començar a canviar el nostre sistema educatiu i les nostres lleis, al igual que també és necessari fer un canvi en nosaltres mateixes i començar a ser conscients d’actituds trànsfobes que totes tenim. És necessari que es reconeguin totes les formes de vida!

Fins fa molt poc l’Organització Mundial de la Salut considerava que la transsexualitat era una malaltia, un trastorn i en la seva nova definició que substituirà a l’antiga de 1990 es definirà com a “incongruència de gènere“.

El jovent ha de créixer lliure per definir-se en la seva sexualitat i la seva identitat de gènere, i és molt important fer-ho sense patir cap tipus de discriminació. Ja n’hi ha prou de prejudicis!