• CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES

80 BANDERES VERMELLES CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES

VIOLENCIES MASCLISTES

Amb motiu del 25N, Dia Internacional Contra les Violències Masclistes, hem dissenyat una campanya de sensibilització a partir de la feina feta per @lasbanderasvioletas, un grup de dones que han estat maltractades i que conjuntament amb professionals han dissenyat les 80 banderes vermelles contra el maltractament i les violències masclistes.

Des de l’Avalot hem volgut fer-nos ressò d’aquesta iniciativa i adaptar les 80 banderes d’alerta, per fer difusió i fer-les visibles. Aquestes banderes ens poden ajudar d’una banda a empatitzar molt més amb dones que pateixen o han patit una situació així i, per altra banda, considerem que és una eina que pot ser útil per detectar aquestes agressions masclistes en qualsevol tipus de relació i aturar-les a temps.

Sabem que de vegades pot ser difícil adonar-se i molt més difícil sortir de la roda i explicar a altres persones el que t’està passant. El maltractament afecta a tots els àmbits de la nostra vida, no només al personal, i és important que es detecti abans de que sigui massa tard. Des de l’Avalot volem que totes les dones que es vegin reflectides en aquestes banderes sàpiguen que no estan soles, que se’n poden sortir, que és necessari explicar-ho i que com a sindicat feminista els hi donarem tot el suport. És responsabilitat de tothom prendre partit!

És imprescindible escoltar i no qüestionar a les dones que manifesten estar patint una situació de maltractament, perquè costa molt enfrontar-se al problema i confiar en la gent. Tinguem present sempre que la persona amb la qual conviuen, està fent de la seva vida un camí impossible i per elles és molt important el pas de fer-se escoltar: si t’han triat a tu és perquè confien en tu. I, si penses que no estàs capacitada per ajudar-la,  busca ajuda! Al nostre sindicat hi ha persones familiaritzades amb aquest tipus de situacions i també en contacte amb associacions de dones que ens poden fer suport si el necessitem.

Amigues, filles, nétes, germanes, cosines, mares, àvies, companyes, sòcies, veïnes, alumnes… Totes podem patir una situació de maltractament. El maltractador pot ser la teva parella, el teu amic, el teu company, el teu cap, el teu soci, un familiar… No tots són iguals, però esperem que aquestes 80 banderes amb patrons que es repeteixen sovint, t’ajudin a detectar-los.

T’animem a descarregar-te el document sencer en aquest link, a familiaritzar-te amb aquestes 80 situacions i a fer-ne difusió perquè arribin al màxim de gent possible.

I, sobretot, busca ajuda si et sents representada o si coneixes algú que està patint aquest tipus de situacions de maltractament, no t’enfrontis sola a ell! Ens hi va la vida!

Document: 80 banderes vermelles contra les violències masclistes

 

Les discriminacions als eSports

UBB

Tornem amb una nova edició de l’Union Bar Barcelona, l’espai on les joves de la ciutat ens reunim per debatre aspectes de la vida social, laboral o sindical.

En aquest cas el tema central seran els eSports o esports electrònics, que en l’actualitat estan vivint el seu millor moment en termes de notorietat, inversió i seguidores, gràcies també a l’expansió d’internet i les noves tecnologies i plataformes. Aprofitant que el 17 de maig es celebra el Dia Internacional contra la LGTBIfòbia, parlarem de com les discriminacions també són presents en el món digital dels eSports i els videojocs. Per fer-ho comptarem amb la presència amb dues ponents: Susana Font, consultora d’eSports, directora de màrqueting de Gamestry i directora d’Ambiente G; i Jenifer González, team manager especialitzada en comunicació que ha dirigit i treballat per clubs d’eSports tan rellevants com les Zombie Unicorns, Movistar Riders, Valencia CF o wSystem Club. Ambdues ens parlaran des de la seva experiència personal i professional dins d’aquest sector. 

L’esdeveniment tindrà lloc el 23 de maig a les 18h al nostre local de la Plaça Vázquez Montalbán, 4. Esperem comptar amb la presència de totes vosaltres! 

25 de novembre: aturem el terrorisme masclista

MANIFESTACIÓ 25N

Aquest proper 25 de Novembre tornem a sortir al carrer per a denunciar les violències masclistes que patim les dones en tots els àmbits de les nostres vides, que sovint ens són arrabassades.

En els darrers 10 anys 107 dones han estat assassinades per les seves parelles a Catalunya. Una xifra que mostra la violència física que sofrim però que només suposa la màxima expressió de la violència masclista vers les dones, la punta de l’iceberg d’una piràmide de diferents formes d’opressió i violència. Les violències masclistes són un problema estructural d’origen sociocultural; el trobem a l’escola, a la feina, al carrer, als mitjans de comunicació, dins de les nostres llars i també dins dels nostres moviments polítics i socials, i per tant, és necessari un canvi de mentalitat i de conducta per erradicar-lo, i no només el dia 25, sinó cada dia de l’any.

Sota la violència física hi ha tota una sèrie de diferents mecanismes de les violències masclistes, que prenen un caràcter més subtil i invisible. Mecanismes que estan totalment normalitzats i, per tant, socialment tolerats: mirar, insultar, menysprear, controlar, espiar, fer callar, desautoritzar, desvalorar, culpabilitzar… A la feina ens paguen menys per fer el mateix que un home i ocupem els llocs de treball més precaris i en pitjors condicions. I quan arribem a casa, carreguem sobre les espatlles la satisfacció de les necessitats dels altres, a costa de la nostra salut, el nostre temps i els nostres projectes personals. Els mitjans de comunicació i la publicitat estan infestats de missatges i imatges que ens degraden com a persones i ens releguen a la condició d’objecte sexual. També som agredides per un sistema judicial que és còmplice i perpetua les violències que patim, que no treballa per la reparació dels danys i que no ens protegeix.

Totes aquestes formes de violència són l’expressió d’un sistema d’opressió patriarcal. Tenen una funció clara: mantenir les dones en una situació de subjugació/dominació respecte els homes, però no només dels homes sinó també respecte a les institucions estatals, econòmiques, judicials i militars/repressives. L’extrema feminització de la pobresa n’és un clar exemple: retallades en mesures i ajuts socials, en recursos d’ajudes a la diversitat funcional, en sanitat i educació… Tot recau en sobrecarregar a les dones les tasques reproductives i de cures i ho fa a través de l’estat, per tal de preservar la seva estructura capitalista i els seus privilegis masclistes i classistes.

La fi de la violència arribarà des de baix, no des de les institucions que la perpetuen, sinó des de l’autoorganització popular de les dones. I aquesta lluita l’emprenem juntes, plegades, totes les que volem construir un món més just i una vida que valgui la pena viure-la.

Només amb la lluita feminista i adoptant postulats feministes i pràctiques conseqüents amb elles, podrem erradicar el terrorisme masclista. I els moviments socials i polítics tenim una gran responsabilitat en això: no podem girar l’esquena a les violències que ocorren en els nostres espais, les hem de combatre dins i fora.

Visca la lluita feminista!