• PRECARIETAT JUVENIL

INFORME – Feina becària, feina precària

Becàries

Fa anys que observem com s’utilitza el treball de les becàries com a mà d’obra precària. El treball de les becàries serveix perquè les empreses puguin reduir costos en la contractació de treballadores. Aquesta situació sumeix les becàries en situacions injustes, precàries i d’explotació laboral. 

Aquesta situació resulta insostenible per a nosaltres, ja que, en molts casos, la nostra feina no està remunerada o poc remunerada. Un factor que, juntament amb els elevats preus de l’habitatge i la temporalitat dels contractes laborals, condiciona la nostra possibilitat de emancipar-nos i veiem com les nostres condicions laborals són pràcticament inexistents. 

Moltes vegades assumim posicions estructurals en les empreses, no rebem la tutorització adequada per part de les persones encarregades i per tant, les empreses es beneficien del nostre treball o fins i tot, realitzem tasques que no es corresponen a la formació i els estudis realitzats, factor que crea una sensació d’inutilitat.

Així, no només les becàries ens veiem afectades per aquest sistema explotador en què se’ns veu com a recurs fàcil sinó que repercuteix en les condicions laborals de totes les treballadores, especialment de les joves.. Hem de tenir que en compte que la taxa d’atur juvenil de joves d’entre 16 a 24 anys és del 26.3% mentre que la taxa d’atur global és del 10.6%, és a dir, més del doble de la taxa d’atur general de la població de Catalunya.

La lluita contra la precarietat laboral i la creació d’ocupació en condicions dignes és de màxima prioritat per a l’Avalot. És per això, que des de l’AVALOT- Joves de la UGT de Catalunya ens plantem davant aquesta situació per exigir unes millors condicions laborals per a les joves de Catalunya. 

A continuació pots llegir l’informe o descarregar-lo en el següent enllaç: INFORME FEINA BECÀRIA FEINA PRECÀRIA

L’informe ha estat presentat aquest matí davant la premsa a la Plaça Reial de Barcelona, simulant una “venda de becàries” tal i com es feia amb les esclaves antigament ja que considerem que les becàries som les esclaves del segle XXI. Pots veure el vídeo i les imatges a continuació.

FEINA BECÀRIA FEINA PRECÀRIA

FEINA BECÀRIA FEINA PRECÀRIA

 

FEINA BECÀRIA FEINA PRECÀRIA

FEINA BECÀRIA FEINA PRECÀRIA

FEINA BECÀRIA FEINA PRECÀRIA

 

RECULL DE PREMSA:

AGOST | MES DE LA JOVENTUT

Dia Internacional de la Joventut

El dia 12 d’agost celebrem el Dia Mundial de la Joventut. Es tracta d’una jornada en què volem aprofitar per denunciar la situació de precarietat a la qual ens enfrontem les joves en l’àmbit laboral i social, afectades per una crisi que ha arrasat amb els drets i disminuït les oportunitats laborals, amb grans dificultats per emancipar-se i construir un projecte de futur, i que està portant que aquesta generació acceptem com quelcom normal les ocupacions precàries, temporals i sense drets, i que augmenti la vulnerabilitat de les joves, que s’enfronten a un mercat laboral fràgil i amb poques garanties.

En aquest sentit, denunciem com especialment preocupant la situació de discriminació que pateixen les becàries, que no tenen els mateixos drets, ni tampoc les garanties mínimes de la resta de treballadores perquè en la majoria dels casos la beca substitueix el contracte laboral. Cal posar en relleu que el jovent som el col·lectiu amb més dificultats socioeconòmiques i la primera generació que té unes expectatives de futur pitjors que les que tenien les nostres mares i pares a la nostra edat.

Des de l’Avalot exigim polítiques públiques dirigides a dotar de més qualitat i millors condicions en l’apartat laboral i més facilitats per a emancipar-nos.

CONCEPTES CLAU

  • Emancipació: Llibertat d’actuació que obté una persona en acabar el seu sotmetiment a una autoritat.

  • Precarietat econòmica: Insuficiència de recursos econòmics per a satisfer les pròpies necessitats i fer front a les obligacions bàsiques.

  • Vulnerabilitat: Risc que corre una persona, una família o una comunitat de patir les conseqüències d’un desastre o situacions de discriminació, generalment determinat per factors físics, socials, econòmics o ambientals.

Pots descarregar-te el bloc lingüístic complet i l’agenda en el següent enllaç: BLOC LINGÜÍSTIC DE L’AVALOT

PORTADA BLOC LINGÜÍSTIC

Treballes a l’estiu? Informa’t dels teus drets!

Estiu

Com cada any, l’arribada de l’estiu suposa que moltes estudiants joves entrin al món laboral en sectors variats com ara el comerç o l’hostaleria. De fet, l’estiu és l’època de l’any on més joves han tingut la seva primera experiència laboral, cosa gens estranya si tenim en compte que en aquest període coincideix l’aturada de les classes amb l’augment de la demanda de personal per cobrir llocs de feina de perfils diversos.

Des de l’Avalot volem fomentar l’ocupació de qualitat i ajudar a que les joves estiguin preparades i informades, per evitar tant com sigui possible situacions de precarietat. És per això que hem engegat a les universitats la campanya “Treballes a l’estiu? Informa’t dels teus drets!” on pretenem donar a totes les joves interessades les eines necessàries i la possibilitat de rebre formació en drets i deures, així com resoldre totes les consultes que ens vulguin fer arribar.

  • Documents: en aquest apartat del nostre web estan recollits tots els arxius que et poden ser útils, des de l’Estatut de les treballadores i altra legislació laboral bàsica fins informes on trobaràs l’estat de la precarietat juvenil.
  • Bústia Precària: amb aquest formulari pots fer-nos arribar la teva consulta, experiència o denúncia i rebre una resposta del nostre equip.
  • Contacte directe: encara tens dubtes? Contacta directament amb nosaltres! El nostre correu és avalot@cataluny.ugt.org i el número de telèfon el 933 04 68 18. I si ho prefereixes pots agendar una assessoria laboral i t’atendrem de manera totalment gratuïta al nostre local de la Plaça Vázquez Montalbán, 4. Som aquí per a tu!

 

Tornen les rebaixes d’estiu

Rebaixes

Aquesta campanya de rebaixes d’estiu és molt esperada pels empresaris ja que creuen que les xifra de vendes del primer semestre no ha assolit els objectius desitjats i confien en remuntar ara els números.

Desafortunadament per les treballadores i els treballadors del sector de comerç el mecanisme mes ràpid per ampliar els beneficis es augmentar les vendes i mantenir o reduir els costos de personal. Per això encara que molts mitjans de comunicació recullen manifestacions de la patronal que asseguren que la contractació s’incrementarà en aproximadament 35.000 llocs de treball a Catalunya, nosaltres sabem que aquestes dades no són reals.

Quant les empreses anuncien aquesta gran quantitat de creació d’ocupació no estan parlant de contractes temporals per tota la campanya, sinó que en molts casos són contractes només per una setmana o fins i tots per dies i majoritàriament a temps parcial, per tant la xifra real de contractació es redueix a menys de la meitat.

D’altra banda considerem que aquesta contractació és totalment insuficient ja que des de la crisi s’han perdut 100.000 llocs de treball que a dia d’avui no s’han recuperat, per tant vol dir que s’haurà de realitzar la mateixa càrrega de treball amb moltíssims venedors i venedores menys amb el consegüent empitjorament de les condicions laborals (l’any 2008 la població ocupada al sector de comerç a Catalunya era aproximadament de 425.000 persones, en canvi actualment no arriba als 326.000).

A més, no podem oblidar que parlem d’un sector molt precaritzat, amb salaris baixos, treball en festius sense compensació, jornades irregulars,… composat majoritàriament per dones, representen un 70% de les persones treballadores, de les quals al voltant del 72% son mares. Condicions que fan pràcticament impossible la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.

Per tot això des del Sector de Comerç de la UGT denunciem un any mes les condicions laborals de les treballadores i treballadors en aquesta campanya de rebaixes. És imprescindible que es generi l’ocupació necessària per arribar al volum de treballadors d’abans de la crisi i és essencial que aquesta ocupació sigui de qualitat, és a dir, contractes que un cop finalitzada la campanya es transformin en indefinits, contractes a jornada complerta i per suposat contractes que incorporin formació per tornar a professionalitzar el sector.

Sector de Comerç de la UGT de Catalunya

INACTIVITAT JUVENIL – El principal motiu d’inactivitat de les dones és per tasques de la llar i cures

Inactivitat

La població activa la representen totes aquelles persones que tenen una ocupació remunerada o estan disponibles i fan gestions per incorporar-se al mercat de treball. Per al tercer trimestre del 2018 la població activa d’entre 16 i 24 anys, és de 175.9 milers de nois i 135.2 milers de noies. Pel que fa al grup de joves d’entre 25 i 34 anys, la quantitat de nois és de 388.1 milers i la de noies és de 370.7 milers.

Per tant, la població activa d’entre 16 i 34 anys, que és d’un total de 1069,9 milers de joves, representa un 28% del total de la població activa.

Inactivitat 1

Si observem la taula a continuació, veiem que tant en aquests grups d’edat com en la resta, la població activa masculina és superior a la femenina, diferència que assoleix un total de 231.6 milers de persones per a aquest període. Aquestes dades alimenten el concepte de bretxa en el món laboral. Concretament, veiem que a més edat, més diferència hi ha entre les taxes d’activitat d’homes i dones, de manera que amb el temps, la distància entre homes i dones al món laboral augmenta en detriment del grup femení.

 

Població Activa Catalunya. IIIT.2018 (milers de persones)

Edat

Homes

Dones

Total

De 16 a 24 anys

175,9

135,2

311,1

De 25 a 34 anys

388,1

370,7

758,8

De 35 a 44 anys

577,5

518,5

1096

De 45 a 54 anys

538,4

483,6

1022,1

De 55 anys i més

334,7

274,9

609,6

Total

2014,6

1783

3797,6

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat

 

Tenint en compte que la relació entre homes i dones a Espanya és d’aproximadament 50-50, la diferència entre els valors absoluts d’aquests grups porten a pensar que hi a un fort biaix entre ser home o dona a l’hora d’incorporar-nos al mercat laboral. Una bona manera de veure les possibles causes és mirant, no la població activa, sinó la població inactiva (que per contra tindrà una major presència femenina).

Què ens diuen les dades d’inactivitat?

La població inactiva és la població que no està ocupada (treballa remuneradament) i no està a l’atur. Aquesta població es caracteritza per la seva desvinculació del mercat laboral per motius molt variables, alguns dels motius més típics que porten a les persones a la inactivitat serien la jubilació, la incapacitat laboral permanent, la responsabilitat de persones a càrrec o la disposició de prous recursos sense necessitat de vendre la pròpia força de treball.

Si consultem l’Enquesta de la Població Activa, podem trobar també les dades de la població inactiva espanyola i l’explicació que donen per la qual es troben en aquesta situació.

En les següents taules podem veure les dades de la població inactiva segons sexe, edat i motiu principal d’inactivitat, en milers de persones.

Inactivitat3

Inactivitat 4

El grup de tasques de la llar comprèn tot el que són cures directes (com donar de menjar o atendre qualsevol necessitat d’una persona), i cures indirectes (com pot ser cuinar o planxar).

En aquestes taules veiem com els motius d’inactivitat per a dones i per a homes són molt diferents. En aquest cas es fa evident que les dones segueixen lligades a les tasques de la llar i cures, mentre que aquest motiu perd rellevància en el cas dels homes.

En el moment en que les tasques de la llar i cures recauen en les responsabilitats de les dones, la seva incorporació al mercat laboral i la seva conciliació laboral-familiar es complica. Quan s’atribueixen aquestes responsabilitats a les dones, són també les que tenen més dificultats a l’hora de mantenir millors condicions laborals, i al tenir pitjors condicions laborals, es converteixen automàticament en la persona més propensa a sacrificar la feina en pro de la seva parella si aquesta és un home, qui probablement tindrà millors condicions i per tant, estarien renunciant a més.

EMANCIPACIÓ JUVENIL – El projecte de vida de les joves es dificulta degut a les males condicions salarials i els preus de l’habitatge

 EMANCIPACIÓ JUVENIL

La taxa d’emancipació juvenil mesura la proporció de la població juvenil que ja no viu a la seva llar d’origen respecte el total de la població. En aquest cas veiem com només el 23.78% de les Joves entre 16 i 29 anys de Catalunya estan emancipades. Aquesta xifra, lluny de créixer, s’està reduint any rere any des de la crisi que es va provocar el 2008. Tot i així, les variacions que s’han viscut des del 2015 són tant menors que podem dir que des del darrer trimestre de 2014 la taxa d’emancipació oscil·la al voltant del 24%.

 

Taxa d’emancipació domiciliar (%)

Any

Població 16-29 anys

Espanya (18 – 34 anys)

2017

23,78

 

2016

23,86

 

2015

24,23

 

2014

24,95

 

2013

26,79

 

2012

28,56

 

2011

28,87

 

2010

27,69

45,10

2009

29,84

46,60

2008

31,62

46,20

2007

32,62

44,90

2006

30,86

43,50

2005

29,43

41,40

2004

29,09

37,40

2003

25,39

36,10

2002

24,27

 

2001

21,37

 

2000

20,23

 

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Enquesta de Població Activa (Institut d’Estadística de Catalunya i Instituto Nacional de Estadística).

Els valors d’emancipació juvenil respecte la resta de població d’Espanya se situen en un 5% i un 5,4% per als grups d’edat de 20-24 i 25-29 anys respectivament. Aquests valors situen a Espanya entre els 3 països amb valors d’emancipació més baixos d’Europa. En aquest cas, la mitjana de la Resta d’Europa és del 26%.

Tot i que les Joves de Catalunya tenen una capacitat adquisitiva elevada en comparació a la resta de Joves d’Espanya, els preus del lloguer a Barcelona dificulten l’accés real dels joves a l’habitatge.

L’esforç econòmic que les joves han de fer per a poder obtenir un lloguer sigui tant elevat que les taxes d’emancipació juvenil han caigut fortament, situant les condicions de l’emancipació juvenil de Catalunya en una de les inferiors i amb pitjors característiques d’Europa.

Per tant, que tot i que Barcelona té una economia més pròspera, a efectes reals les joves que viuen a Barcelona tenen menys probabilitats de trobar un lloguer assequible en unes condicions dignes. Fins al pis més mal conservat tindrà preus molt elevats pel simple fet d’estar ubicat a Barcelona.

Emancipació

Així, tant el preu de compra com el del lloguer dels habitatges a Catalunya han augmentat fins a situar-la en una de les Comunitats Autònomes amb els preus més elevats. Si a més a més analitzem concretament els preus de Barcelona i rodalies, podem veure com els valors situen la ciutat de Barcelona com a capdavantera en quant a lloguers més elevats d’Espanya.

En la següent taula podem veure la mitjana d’edat d’emancipació dels diferents Països d’Europa. L’edat mitjana d’emancipació d’Espanya situa al país en vuitena posició entre les més elevades, amb un valor de 29,3 anys. Per a fer-nos una idea del que això significa, una jove espanyola s’emanciparà, de mitjana, 8 anys més tard que una jove de Suècia.

Emancipació

El projecte de vida de les joves és molt difícil de plantejar degut a les males condicions salarials, la inestabilitat, la parcialitat o la temporalitat són, entre altres, alguns dels trets característics del mercat de treball espanyol que ajuden a entendre aquesta elevada mitjana d’emancipació. La relació entre les condicions de treball de les joves d’Espanya i l’emancipació és evidentment directa.

Per tant, és un problema estructural que requereix de mesures urgents tant en matèria d’habitatge com en matèria de condicions laborals.

 

Per més informació sobre emancipació juvenil i habitatge digne, fes click aquí. 

CONDICIONS SALARIALS – El conjunt de les joves catalanes cobren per sota dels 1000 euros

Condicions salarials

Un dels factors de força influència en la bretxa salarial entre col·lectius és l’edat. En la taula següent podem veure com la mitjana dels salaris bruts anuals de les joves assalariades de fins a 25 anys no arriba als 11.000 euros, el que suposa que les joves catalanes no ens podem considerar ni mileuristes.  Tot i que per al 2019 aquesta xifra probablement haurà crescut lleugerament, la situació no deixa de demostrar la precarietat en què aquest col·lectiu viu.

Salari brut anual. Catalunya 2016

Edat

Homes

Dones

Mitjana

<25 anys

11.880,16

9.587,48 (*)

10.809,83

25-34 anys

20.899,28

18.013,37

19.522,21

35-44 anys

27.675,98

22.600,09

25.255,98

45-54 anys

30.958,13

22.210,96

26.701,36

>54 anys

31.856,89

21.898,34

26.933,50

Salari brut anual mitjà

27.572,76

21.110,34

24.454,64

(*) Estimació amb alta variabilitat.

Font: Idescat amb dades base de l’INE. Enquesta anual d’estructura salarial.

https://www.idescat.cat/indicadors/?id=anuals&n=10400&t=201600

A més a més, trobem que en tots els rangs d’edat hi ha diferències salarials entre el gènere femení i masculí. Concretament, per al grup d’edat de 25-34 anys la diferència salarial entre el gènere femení i el masculí és d’aproximadament 2900 euros bruts anuals, que suposa una diferència de 240 euros mensuals. Però si ens fixem en els grups d’edat superiors, veiem que la mitjana salarial entre homes i dones varia fins a arribar a una diferència de quasi 10.000 euros anuals, que representa 830 euros mensuals menys per les dones.

Tot i que les dades actuals probablement serien lleugerament més elevades, la diferència que trobem entre la mitjana del salari brut anual de les dones respecte a la dels homes no varia, a mesura que augmenta l’edat, també augmenta la bretxa salarial de gènere.

La precarietat del mercat laboral d’avui en dia és un fenomen que s’està normalitzant. Tant n’és així, que les males condicions laborals associades al col·lectiu de les joves s’estan començant a assimilar com a característiques pròpies del mercat de treball i, per tant, no només condicionen a les joves en la seva condició de jovent, sinó que s’estan començant a perllongar al llarg de la vida d’aquestes generacions. Això deixa una forta marca entre la trajectòria vital d’aquestes en comparació a les generacions de les últimes dècades.

Així, tot i tenir les generacions més formades, podem veure com s’està produint un estancament salarial, que, encara que aquest va lligat també a la classe social, serà una característica pròpia del jovent actual.

Com a afegit a aquesta situació, trobem que el lloguer mitjà a Barcelona per al 2018 es troba en 929 euros1, fet que ajuda a entendre perquè cada vegada més els models de convivència es basen en llars no nuclears o pisos compartits (sobretot entre les joves, però que cada vegada engloba edats més elevades), o perquè està creixent el moviment migratori de les joves de la ciutat cap a pobles dels voltants. També ajuda a entendre perquè hi ha tant de moviment migratori de joves cap a altres països en la recerca de la millora de condicions salarials.

En aquest sentit, manquen polítiques públiques dedicades a la millora de la situació laboral de les joves i el seu futur. És important centrar recursos en polítiques de joventut per afrontar els entrebancs contra els quals lluita el nostre col·lectiu.

MAIG | MES DE LA CLASSE TREBALLADORA

MAIG

El mes de maig ve marcat des del primer dia, mai millor dit, pel Primer de Maig, Dia Internacional de les Treballadores, la jornada reivindicativa del moviment obrer mundial i de les sindicalistes.

Aquesta jornada de lluita pels drets de les persones treballadores fou establerta al Congrés obrer socialista celebrat a París 1889. S’hi va decidir que, en homenatge als Màrtirs de Chicago, treballadors anarquistes executats als EUA acusats dels fets d’Haymarket, l’1 de maig seria el dia de protesta i de reclamacions obreres. En aquell moment, la gran reivindicació que es va portar a terme va ser la jornada de 8 hores. Per assolir-lo van utilitzar l’instrument sindical per excel·lència, la vaga, usat cada 1 de maig per forçar la patronal i els estats liberals a acceptar la jornada de 8 hores. La campanya va tenir molt d’èxit i, a poc a poc, aquesta diada sindicalista va prendre importància i es va consolidar com una jornada de lluita de tot el moviment obrer mundial, més enllà de les tendències i faccions ideològiques.

A casa nostra l’ocupació és cada vegada més precària, augmenten les formes d’explotació laboral i els salaris no creixen al mateix nivell que els preus de compra. Les dones continuen sent discriminades a la feina, i el seu sou és un 26% inferior al dels homes. Els joves se’n van del país buscant un futur millor i moltes pensions tenen quanties miserables, per sota del llindar de la pobresa. Així doncs, és un dia també per portar les reivindicacions dels centres de treball al carrer i reclamar que la veu dels treballadors i les treballadores sigui escoltada, i les seves peticions, ateses.

Cal reivindicar i reclamar més igualtat, millor ocupació, salaris més alts i pensions dignes, fent extensiva la reivindicació a totes les esferes que afecten les condicions de vida de la classe treballadora. Ha de ser, doncs, una suma de lluites per construir una societat millor que uneixin tot el moviment obrer a la recerca del consens i el diàleg.

CONCEPTES CLAU

  • Forces productives: Conjunt de mitjans de producció disponibles en un moment i en un sistema econòmic determinats per a dur a terme un procés de producció. Són forces productives els béns de capital, les primeres matèries i les treballadores.
  • Lluita de classes: Contraposició hostil entre les diferents classes socials, especialment entre la classe obrera i la capitalista.
  • Plusvàlua: Augment en el valor d’una cosa per causes extrínseques sense que s’hi hagi fet cap millora. En la teoria marxista, guany que l’empresariat capitalista treu en fer produir a les treballadores més del necessari per recuperar el salari que els paga.
  • Precarietat: Terme format a partir dels termes precarietat i proletariat que s’utilitza per designar el conjunt de treballadores que tenen un contracte laboral precari. L’economista britànic Guy Standing considera el precariat com una nova clase social.
  • Salari: Rendes rebudes per la treballadora en contrapartida a la seva col·laboració en el procés productiu.
  • Sindicalisme: Sistema d’organització obrera per mitjà de sindicats.
  • Sindicat: Associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials comuns a totes les associades, especialment associació obrera.

Pots descarregar-te el bloc lingüístic complet i l’agenda en el següent enllaç: BLOC LINGÜÍSTIC DE L’AVALOT

PORTADA BLOC LINGÜÍSTIC

Sobrequalificació juvenil – 4 de cada 10 joves tenen feines que no corresponen al seu nivell d’estudis

SOBREQUALIFICACIÓ JUVENIL

El mercat laboral no ha evolucionat ni al mateix ritme ni en la mateixa direcció que ho ha fet el sector educatiu. Mentre en les últimes dècades s’ha viscut un fort període expansiu a nivell educatiu, la demanda i contractació de personal qualificat no està aconseguint absorbir aquesta població. 

Segons l’Idescat s’entén per sobrequalificació juvenil la proporció de la població juvenil amb un alt nivell formatiu ocupada en posicions que requereixen una qualificació inferior, respecte el total de la població juvenil ocupada amb un alt nivell formatiu.

La manca d’ocupacions és un dels principals problemes que trobem al mercat laboral. El nombre de joves amb un alt nivell de formació és molt elevat, però la manca de recursos del mercat laboral fa que aquest no respongui a les seves expectatives, de manera que no només s’augmenta la distància entre els nivells de formació i les categories professionals assolides, sinó que també augmenten les xifres de precarietat. Per tant, la inversió formativa de les joves no es rendibilitza. Així, podem veure aquesta situació reflectida en la quantitat de joves que, tot i desenvolupar funcions vinculades a certs càrrecs, estan contractats amb categories professionals de rangs inferiors.

A continuació s’exposa una taula elaborada a partir de les dades recollides per l’Institut Nacional d’Estadística on es mostra una progressió de les dades de la sobrequalificació juvenil durant els darrers anys.

A través de l’Enquesta de la Població Activa (EPA), trobem els següents valors:

Sobrequalificació (%)

Any

Pobl. 25-35 anys

Homes

Dones

2017

37,90

34,77

41,02

2016

38,09

34,68

41,35

2015

37,57

36,38

38,68

2014

37,55

36,48

38,61

2013

36,23

34,64

37,83

2012

35,06

33,58

36,56

2011

48,57

43,45

53,72

2010

49,29

45,42

53,48

2009

29,85

28,28

31,63

2008

31,05

30,74

31,41

2007

29,74

30,09

29,32

2006

28,99

30,56

26,95

2005

29,54

29,44

29,66

2004

29,22

30,73

27,15

2003

29,09

30,78

26,74

2002

27,20

27,93

26,12

2001

24,83

25,46

23,87

2000

22,91

23,22

22,44

Font: Enquesta de Població Activa (Institut d’Estadística de Catalunya i Instituto Nacional de Estadística).

Observacions: Alt nivell formatiu; nivell 5 o 6 de la Classificació Internacional Normalitzada d’Educació de l’any 1997.

Ocupacions que requereixen una qualificació inferior: nivell 4 a 9 de la Classificació Nacional d’Ocupacions de l’any 1994.

La taxa de sobrequalificació juvenil de l’últim any recollit, per a la població de 25 a 35 anys és d’un 37.9%. Això vol dir que de cada 10 joves, pràcticament 4 tenen feines que no corresponen al seu nivell d’estudis i que, per tant, treballen en categories inferiors a les que podrien assumir i per les quals s’haurien format. A més a més, tot i que la mitjana de les taxes de sobrequalificació és elevada tant per a nois com per a noies, podem observar majors taxes de sobrequalificació per al sector femení.

Així, la inversió en educació és percebuda a nivell individual com un mecanisme per millorar la pròpia posició a l’hora de competir en un mercat de treball precaritzat, però les dades mostren que actualment alts nivells de formació poden desembocar d’igual manera a baixos càrrecs professionals, equivalents a categories amb requisits de formació molt inferiors.

Les joves formem el col·lectiu més propens a la sobrequalificació, ja que, sovint la falta d’experiència fa que tot i haver acabat els estudis, els càrrecs professionals als que tenim accés siguin més baixos. Aquest fenomen no és necessàriament preocupant si és de caràcter transitori, de manera que amb l’edat s’hauria d’anar reduint ja que al tenir experiència i formació poc a poc es pot escalar en el rang de professions. Malauradament, però, aquesta situació persisteix al llarg de la vida professional de moltes persones.

Joves aturades – La taxa d’atur juvenil és de més del doble de la taxa d’atur general

ATUR JUVENIL

Quan parlem de la taxa d’atur, ens referim a la proporció de la població aturada respecte el total de persones que tenen una ocupació remunerada o estan disponibles i fan gestions per incorporar-se al mercat de treball (població activa).

El tercer trimestre del 2018, la taxa d’atur del col·lectiu de 16 a 24 anys se situa en el 26.3%, mentre que la taxa d’atur global de la població és del 10.6%. Per tant, valor de la taxa d’atur juvenil és de més del doble de la taxa d’atur general de la població de Catalunya.

 

Taxa d’atur. Catalunya. IIIT.2018

Grup edat

Homes

Dones

Total

De 16 a 24 anys

28,7

23,2

26,3

De 25 a 54 anys

9,1

9,5

9,3

De 55 anys i més

7,3

11,3

9,1

Total

10,5

10,8

10,6

Font: Idescat, a partir de dades de l’enquesta de població activa de l’INE.Nota: Els resultats d’aquesta taula per als anys 2001 en endavant estan afectats per l’aplicació de la nova definició d’atur establerta en el Reglament (CE) núm. 1897/2000 de la Comissió, de 7 de setembre del 2000. Per aquest motiu no són comparables amb els dels períodes anteriors.

 

Dades del IV trimestre de 2018 aquí. 

Si mirem aquests valors per a la resta d’Europa veurem que Espanya és del països capdavanters en xifres de desocupació juvenil en comparació a la resta de països d’Europa.

Atur a Europa

L’any 2017, l’atur juvenil del col·lectiu de 15 a 24 anys va ser del 13%, i del 19,5% per al grup d’edat de 25 a 29 anys el mateix any. La mitjana per a aquests grups d’edat a la resta de països d’Europa és del 7% i 8% respectivament. Això significa que l’atur juvenil a Espanya també supera el doble de la mitjana de la resta de països, i arriba a quadruplicar el valor d’alguns països com la República Txeca o Alemanya.

Podem veure l’augment d’aquests valors des de la crisi, tot i així, hem de tenir en compte que quan diem que la crisi econòmica ha tingut un fort impacte en les joves, estem tractant aquest col·lectiu com a un col·lectiu homogeni. Però la realitat és molt diversa i la crisi no afecta a tothom per igual. La destrucció de l’ocupació no només ha participat en l’augment de l’atur sinó també ha fet créixer les xifres d’inactivitat, i aquests fenòmens comencen afectant a les persones amb nivells de formació més baixos, i creant la sobrequalificació en molts altres casos. Tampoc podem oblidar que dins el col·lectiu de joves, hi ha persones amb dificultats afegides, com poden ser les persones amb diversitat funcional.

Aquestes dinàmiques que situem dins el món laboral, tenen conseqüències que incrementen no només el risc d’exclusió laboral per als col·lectius més vulnerables, sinó també el risc d’exclusió social, convertint-se així en problemes d’abast transversal. El procés d’inserció laboral és complicat i en les èpoques de recessió econòmica i supressió de drets laborals les dificultats augmenten. Per a les joves, els entrebancs per entrar al mercat laboral ens poden suposar un mecanisme de fre per a la nostra carrera professional, i per tant tenir conseqüències que marcarien la resta de les nostres vides. En aquest sentit, els efectes que trobaríem serien també en les taxes d’ocupació del país sencer.

La realitat demana el disseny de polítiques específiques per a afrontar la desocupació juvenil de manera diferenciada, tenint en compte la heterogeneïtat d’aquest col·lectiu, per a poder resoldre tots els problemes d’inserció laboral de les joves que no s’estan veient corregits actualment.