• PER UNA VIDA DIGNA

Sobrequalificació juvenil – 4 de cada 10 joves tenen feines que no corresponen al seu nivell d’estudis

SOBREQUALIFICACIÓ JUVENIL

El mercat laboral no ha evolucionat ni al mateix ritme ni en la mateixa direcció que ho ha fet el sector educatiu. Mentre en les últimes dècades s’ha viscut un fort període expansiu a nivell educatiu, la demanda i contractació de personal qualificat no està aconseguint absorbir aquesta població. 

Segons l’Idescat s’entén per sobrequalificació juvenil la proporció de la població juvenil amb un alt nivell formatiu ocupada en posicions que requereixen una qualificació inferior, respecte el total de la població juvenil ocupada amb un alt nivell formatiu.

La manca d’ocupacions és un dels principals problemes que trobem al mercat laboral. El nombre de joves amb un alt nivell de formació és molt elevat, però la manca de recursos del mercat laboral fa que aquest no respongui a les seves expectatives, de manera que no només s’augmenta la distància entre els nivells de formació i les categories professionals assolides, sinó que també augmenten les xifres de precarietat. Per tant, la inversió formativa de les joves no es rendibilitza. Així, podem veure aquesta situació reflectida en la quantitat de joves que, tot i desenvolupar funcions vinculades a certs càrrecs, estan contractats amb categories professionals de rangs inferiors.

A continuació s’exposa una taula elaborada a partir de les dades recollides per l’Institut Nacional d’Estadística on es mostra una progressió de les dades de la sobrequalificació juvenil durant els darrers anys.

A través de l’Enquesta de la Població Activa (EPA), trobem els següents valors:

Sobrequalificació (%)

Any

Pobl. 25-35 anys

Homes

Dones

2017

37,90

34,77

41,02

2016

38,09

34,68

41,35

2015

37,57

36,38

38,68

2014

37,55

36,48

38,61

2013

36,23

34,64

37,83

2012

35,06

33,58

36,56

2011

48,57

43,45

53,72

2010

49,29

45,42

53,48

2009

29,85

28,28

31,63

2008

31,05

30,74

31,41

2007

29,74

30,09

29,32

2006

28,99

30,56

26,95

2005

29,54

29,44

29,66

2004

29,22

30,73

27,15

2003

29,09

30,78

26,74

2002

27,20

27,93

26,12

2001

24,83

25,46

23,87

2000

22,91

23,22

22,44

Font: Enquesta de Població Activa (Institut d’Estadística de Catalunya i Instituto Nacional de Estadística).

Observacions: Alt nivell formatiu; nivell 5 o 6 de la Classificació Internacional Normalitzada d’Educació de l’any 1997.

Ocupacions que requereixen una qualificació inferior: nivell 4 a 9 de la Classificació Nacional d’Ocupacions de l’any 1994.

La taxa de sobrequalificació juvenil de l’últim any recollit, per a la població de 25 a 35 anys és d’un 37.9%. Això vol dir que de cada 10 joves, pràcticament 4 tenen feines que no corresponen al seu nivell d’estudis i que, per tant, treballen en categories inferiors a les que podrien assumir i per les quals s’haurien format. A més a més, tot i que la mitjana de les taxes de sobrequalificació és elevada tant per a nois com per a noies, podem observar majors taxes de sobrequalificació per al sector femení.

Així, la inversió en educació és percebuda a nivell individual com un mecanisme per millorar la pròpia posició a l’hora de competir en un mercat de treball precaritzat, però les dades mostren que actualment alts nivells de formació poden desembocar d’igual manera a baixos càrrecs professionals, equivalents a categories amb requisits de formació molt inferiors.

Les joves formem el col·lectiu més propens a la sobrequalificació, ja que, sovint la falta d’experiència fa que tot i haver acabat els estudis, els càrrecs professionals als que tenim accés siguin més baixos. Aquest fenomen no és necessàriament preocupant si és de caràcter transitori, de manera que amb l’edat s’hauria d’anar reduint ja que al tenir experiència i formació poc a poc es pot escalar en el rang de professions. Malauradament, però, aquesta situació persisteix al llarg de la vida professional de moltes persones.

Joves aturades – La taxa d’atur juvenil és de més del doble de la taxa d’atur general

ATUR JUVENIL

Quan parlem de la taxa d’atur, ens referim a la proporció de la població aturada respecte el total de persones que tenen una ocupació remunerada o estan disponibles i fan gestions per incorporar-se al mercat de treball (població activa).

El tercer trimestre del 2018, la taxa d’atur del col·lectiu de 16 a 24 anys se situa en el 26.3%, mentre que la taxa d’atur global de la població és del 10.6%. Per tant, valor de la taxa d’atur juvenil és de més del doble de la taxa d’atur general de la població de Catalunya.

 

Taxa d’atur. Catalunya. IIIT.2018

Grup edat

Homes

Dones

Total

De 16 a 24 anys

28,7

23,2

26,3

De 25 a 54 anys

9,1

9,5

9,3

De 55 anys i més

7,3

11,3

9,1

Total

10,5

10,8

10,6

Font: Idescat, a partir de dades de l’enquesta de població activa de l’INE.Nota: Els resultats d’aquesta taula per als anys 2001 en endavant estan afectats per l’aplicació de la nova definició d’atur establerta en el Reglament (CE) núm. 1897/2000 de la Comissió, de 7 de setembre del 2000. Per aquest motiu no són comparables amb els dels períodes anteriors.

 

Dades del IV trimestre de 2018 aquí. 

Si mirem aquests valors per a la resta d’Europa veurem que Espanya és del països capdavanters en xifres de desocupació juvenil en comparació a la resta de països d’Europa.

Atur a Europa

L’any 2017, l’atur juvenil del col·lectiu de 15 a 24 anys va ser del 13%, i del 19,5% per al grup d’edat de 25 a 29 anys el mateix any. La mitjana per a aquests grups d’edat a la resta de països d’Europa és del 7% i 8% respectivament. Això significa que l’atur juvenil a Espanya també supera el doble de la mitjana de la resta de països, i arriba a quadruplicar el valor d’alguns països com la República Txeca o Alemanya.

Podem veure l’augment d’aquests valors des de la crisi, tot i així, hem de tenir en compte que quan diem que la crisi econòmica ha tingut un fort impacte en les joves, estem tractant aquest col·lectiu com a un col·lectiu homogeni. Però la realitat és molt diversa i la crisi no afecta a tothom per igual. La destrucció de l’ocupació no només ha participat en l’augment de l’atur sinó també ha fet créixer les xifres d’inactivitat, i aquests fenòmens comencen afectant a les persones amb nivells de formació més baixos, i creant la sobrequalificació en molts altres casos. Tampoc podem oblidar que dins el col·lectiu de joves, hi ha persones amb dificultats afegides, com poden ser les persones amb diversitat funcional.

Aquestes dinàmiques que situem dins el món laboral, tenen conseqüències que incrementen no només el risc d’exclusió laboral per als col·lectius més vulnerables, sinó també el risc d’exclusió social, convertint-se així en problemes d’abast transversal. El procés d’inserció laboral és complicat i en les èpoques de recessió econòmica i supressió de drets laborals les dificultats augmenten. Per a les joves, els entrebancs per entrar al mercat laboral ens poden suposar un mecanisme de fre per a la nostra carrera professional, i per tant tenir conseqüències que marcarien la resta de les nostres vides. En aquest sentit, els efectes que trobaríem serien també en les taxes d’ocupació del país sencer.

La realitat demana el disseny de polítiques específiques per a afrontar la desocupació juvenil de manera diferenciada, tenint en compte la heterogeneïtat d’aquest col·lectiu, per a poder resoldre tots els problemes d’inserció laboral de les joves que no s’estan veient corregits actualment.

TEMPORALITAT JUVENIL – Només són indefinits el 12% dels contractes de les joves a Catalunya

TEMPORALITAT JUVENIL

Una de les principals característiques que defineixen el mercat de treball a l’estat espanyol és la precarietat. Les elevades xifres de desocupació i els baixos salaris en són alguns dels indicadors clau, com també ho és la temporalitat laboral.

El concepte de treball temporal defineix la situació en què una persona és contractada per a realitzar tasques d’una determinada duració. Recolzada per la modernització i el nou concepte de flexibilitat al mercat de treball, la temporalitat a Espanya ha viscut un període de creixement intens i una falsa legitimació.

La taxa de temporalitat laboral juvenil ha augmentat un 15% la última dècada. Això significa que, concretament, de tots els contractes temporals que s’han registrat a Catalunya per a aquest any, més del 50% pertany al col·lectiu de joves entre 16 i 29 anys. Però si fem una valoració de les xifres centrant-nos en aquest col·lectiu, el nombre de contractes temporals registrats a joves d’entre 19 i 29 anys, representa un 87,9% del total de contractes realitzats a aquest mateix grup. Per tant, només un 12,1% del total de contractes laborals realitzats a joves de 19 a 29, són indefinits.

Contractes de treball registrats, per grups d’edat. 2018

Modalitat

<19a

%

20-24a

%

25-29a

%

Total <30 a

Indefinits

19257

8,85%

67976

11%

81681

15%

12%

Temporals

198276

91,15%

577604

89%

456023

85%

88%

Total

217533

100%

645580

100%

537704

100%

100%

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat.

Des de la Reforma Laboral del 1984, l’ús dels contractes laborals ha augmentat constantment, l’únic moment en què el percentatge de contractes temporals s’ha reduït ha sigut amb la crisi econòmica. Del 2008 al 2013 aquesta modalitat de contractació va disminuir però precisament va fer-ho perquè va ser el primer col·lectiu que va veure’s afectat per la destrucció de l’ocupació.

La majoria de contractes temporals són involuntaris per part de les treballadores i habitualment es vinculen a categories professionals inferiors a les que realment s’assumeixen. El mal ús i la poca regulació d’aquest tipus de contractes a les empreses fa que en comptes de realitzar-se de manera pertinent, s’utilitzin per a encadenar contractes temporals en substitució d’una posició que podria ocupar una persona amb un contracte indefinit.

És a dir, les empreses recorren a aquesta modalitat de contractació per tal d’evitar-se costos en cas d’acomiadament de la treballadora. Aprofiten el marc legal per tal d’anar concatenant contractes temporals, tot i saber que si no s’ajusten a l’objecte d’aquest esdevenen en frau de llei.

Una elevada temporalitat en la societat augmenta el risc de pobresa i denota precarietat, a més a més dificulta als individus créixer en base a una carrera professional. Per tant, aquest fenomen crea una situació d’inseguretat laboral i econòmica que afecta no només als projectes laborals sinó també als projectes de vida dels joves, i això es veu reflectit en dades com la mitjana d’edat d’emancipació o les taxes de natalitat.

Des de l’Avalot considerem que és important restringir l’ús dels contractes temporals i reformar la llei recolzant a les treballadores, fomentar la contractació indefinida i augmentar la seguretat jurídica en els acomiadaments. La taxa de temporalitat podria ser pràcticament del 0-1% ja que la majoria de contractacions temporals poden substituir-se per contractes indefinits o per contractes fix-discontinu en casos de sectors estacionals.

EPA quart trimestre: més atur i més temporalitat juvenil

EPA

 

El 2018 ha finalitzat amb una taxa d’atur juvenil del 27,65%, la qual cosa suposa que l’atur juvenil s’ha incrementat l’últim trimestre de l’any en 3.300 joves i en 2.300 joves respecte al mateix període de l’any 2017. Les joves patim en l’actualitat el 18,83% del total de l’atur i superem l’atur general en 19 punts percentuals.

El perfil de les joves més castigades per l’atur són aquelles sense estudis post obligatoris i estrangeres. A més, a diferència dels anteriors trimestres, la taxa d’atur el dia d’avui afecta més a les dones joves que als homes joves, una tendència que s’inverteix en el cas de l’atur de llarga durada. Cal a dir que aquesta discriminació es dóna tot i que les dones estan més formades i patim una taxa de sobrequalificació més alta, ocupant llocs de feina menys valorats social i econòmicament. Aquestes dades ens confirmen que la precarietat laboral té rostre de dona jove migrada, com des fa anys venim denunciant des de lAvalot.

Respecte a aquest, un 5,5% de la població jove fa més d’un any que està desocupada i busca feina. Aquesta taxa ens mostra les dificultats que tenim per trobar feina i, a més, és un indicador del risc d’exclusió social: una de cada cinc treballadores joves està en risc de pobresa. Estar aturada durant un temps tan prolongat té conseqüències negatives durant tota la trajectòria laboral de la persona i dificulta la cerca de feina en el futur.

Pel que fa a la contractació temporal, aquesta també afecta molt més a les persones joves: el 64,15% de les joves treballadores patim un contracte temporal, sent el de les persones majors de 30 anys del 22,6%. És a dir, la taxa de temporalitat juvenil triplica la taxa general. Des de fa deu anys totes les enquestes de població activa ens indiquen una tendència a l’alça que confirma que les noves ocupacions de les joves són feines temporals.

Tot i la creació neta d’ocupació juvenil, des de l’Avalot volem denunciar que aquests llocs de treball són cada cop més precaris i l’objectiu no ha de ser només que les joves trobin una ocupació, sinó que aquesta sigui estable i de qualitat. L’estacionalitat, la parcialitat, la temporalitat i la precarietat són els trets distintius de l’ocupació que s’està creant des de la crisi. La manca de qualitat de l’ocupació llastra també la qualitat del nostre teixit productiu i deriva en una qüestió de bloqueig vital per desenvolupar-nos com a persones. Reclamem doncs mesures actives urgents i un veritable canvi del model productiu que ens permeti crear el nostre projecte de vida en condicions òptimes allà on vulguem.

Bloc lingüístic i calendari de l’Avalot

FEBRER AVALOT

L’agenda reivindicativa que presentem a continuació vol ser una eina per conèixer, naturalitzar i difondre el glossari propi d’una organització com l’Avalot. El glossari que s’inclou en aquesta agenda s’encabeix en el context de totes i cada una de les lluites que des d’Avalot ens fem nostres. Així doncs, a continuació trobaràs tot un ventall de termes relacionats amb la cultura, la justícia social, la lluita feminista i LGBTIQ+, la prevenció de riscos laborals, la lluita de la classe treballadora per a la millora de les condicions laborals i de vida, el medi ambient i la joventut, el focus d’Avalot. Cadascuna d’aquestes lluites la trobaràs emmarcada en el moment de l’any en què es fan explícites i tenen més visibilitat.

Pots descarregar-te l’agenda en el següent enllaç: BLOC LINGÜÍSTIC DE L’AVALOT

PORTADA BLOC LINGÜÍSTIC

La precarietat laboral s’evidencia més al Nadal

Nadal 2018Som en plena campanya de Reis i amb ella arriba un d’aquells moments de l’any en què la publicitat ens bombardeja i ens vol fer creure que entre llums i consum tot és felicitat i somriures. Però la realitat és, en molts casos, ben diferent.

Per a les joves és precisament una època nefasta a nivell laboral. Es disparen els contractes temporals, les hores extres i treballar en dies festius, tot això acompanyat d’uns salaris indignes. La campanya de Nadal és sens dubte un dels exemples més lamentables i, al mateix temps, més fidedigne de les condicions laborals i de vida que patim la majoria de joves. No només haurem de patir en la nostra pròpia carn el resultat de l’aplicació de les diferents reformes laborals, cadascuna pitjor que l’anterior, que s’han succeït a l’estat la darrera dècada. Sinó que a més haurem d’escoltar el mantra de la patronal, cercles d’empresaris i Govern exaltant les millores dels indicadors d’ocupació i atur que cada any, en aquestes dates, són utilitzades i intencionadament malinterpretades per a fer-nos creure que vivim una situació privilegiada. Des d’Avalot denunciem, una vegada més, les precàries condicions laborals i vitals que patim el jovent i que s’aguditzen en aquesta època de l’any.

També és una època en la qual s’evidencien moltes altres problemàtiques socials. Famílies que amb prou feines arriben a final de mes es veuran obligades a gastar el que no tenen en regals i ingents quantitats de menjar, mentre les grans superfícies els oferiran atractius plans de pagament per quotes que hipotecaran l’economia familiar per als mesos vinents. El consum energètic de les llums de nadal serà el contrapunt de totes aquelles que aquest hivern no encendran la calefacció per a la incapacitat de pagar les factures. És el que en diuen pobresa energètica; que no és res més que pobresa. El consum exacerbat que ens porta a comprar coses per un preu que multiplica per mil el salari percebut per les treballadores de les fàbriques deslocalitzades a les zones sud del planeta que l’han produït. O totes aquelles dones que carreguen sobre les seves espatlles la responsabilitat i la preparació de tot el necessari per a viure aquestes festes com se suposa que s’ha de fer. Grans menjars per a tota la família, compres i decoració de la casa que es tradueixen en hores i hores de feina reproductiva no remunerada. També serà el moment de l’any en què els rols de gènere i el sexisme s’inculcarà amb major intensitat a les més menudes de casa a través de joguines que reprodueixen les estructures de dominació i relacions de poder intrínseques al sistema patriarcal. Un sistema que tot i les desacreditacions, desaprovacions, desqualificacions i menysteniments que, molt probablement, ens dedicaran els nostres familiars en una bona sobretaula seguirem denunciant i combatent.

A l’Avalot seguirem denunciant i combatent l’aliança capital-patriarcat que ens vol callades i submises i que ens empeny a una vida de misèria i precarietat. Per un Nadal jove i combatiu.

Les joves de Tarragona destinen el 70% del sou a l’habitatge

L'Elena Ferrero, Portaveu Nacional de l'Avalot, i en Joan Llort, Secretari General de la UGT de Tarragona, presenten l'informe.

L’Elena Ferrero, Portaveu Nacional de l’Avalot, i en Joan Llort, Secretari General de la UGT de Tarragona, presenten l’informe.

Avui hem presentat a Tarragona el nostre informe detallat sobre l’emancipació juvenil a Catalunya on exposem les dades, expliquem les causes i conseqüències de la problemàtica i apuntem les propostes sorgides a la X Trobada de Joves de l’Avalot.

A continuació pots llegir l’informe o decarregar-lo en següent enllaç: INFORME EMANCIPACIÓ JUVENIL

Clipping de premsa:

Presentem a Lleida l’informe sobre emancipació juvenil

Roda de premsa a Lleida

Avui hem presentat a Lleida un informe detallat sobre l’emancipació juvenil a Catalunya on exposem les dades, expliquem les causes i conseqüències de la problemàtica i apuntem les propostes sorgides a la X Trobada de Joves de l’Avalot.

A continuació pots llegir l’informe o decarregar-lo en següent enllaç: INFORME EMANCIPACIÓ JUVENIL

Clipping de premsa:

Una jove gironina necessita el sou íntegre de 15 anys per poder-se comprar un pis

Roda de premsa

Avui hem presentat a Girona un informe detallat sobre l’emancipació juvenil a Catalunya on exposem les dades, expliquem les causes i conseqüències de la problemàtica i apuntem les propostes sorgides a la X Trobada de Joves de l’Avalot.

A continuació pots llegir l’informe o decarregar-lo en següent enllaç: INFORME EMANCIPACIÓ JUVENIL

El cap de setmana del 26 i 27 d’octubre vam reunir-nos a Vilablareix a la X Trobada de Joves de l’Avalot per rebre formació i posar en comú les nostres reivindicacions en matèria d’habitatge. Aquí tens un resum: X TROBADA AVALOT

Clipping de premsa:

Union Bar: Com afecta la precarietat laboral a les nostres pensions?

Union Bar Pensions

Dijous 18 de gener tindrà lloc a l’Avalot el primer Union Bar de l’any 2018.

L’Union és un espai de tertúlia, xerrada i reflexió, que aquest cop tindrà com a eix central el debat sobre la sostenibilitat del sistema de pensions i com la precarietat laboral que patim les joves afecta a les pensions actuals i futures.

Si ets jove i vols participar en el debat, vine xerrar amb nosaltres! T’esperem al nostre local del Raval amb les birres ben fresquetes i ganes de reivindicar el sistema públic de seguretat social!

Si tens qualsevol dubte, posa’t en contacte amb nosaltres al telefon 93 304 68 18 o al correu avalot@catalunya.ugt.org.

  • Dia: 18 de gener de 2018
  • Hora: 18:00h.
  • Lloc: Plaça Vázquez Montalbán, nº 4 (08001 – Barcelona)