• PRECARIETAT JUVENIL

CONDICIONS SALARIALS – El conjunt de les joves catalanes cobren per sota dels 1000 euros

Condicions salarials

Un dels factors de força influència en la bretxa salarial entre col·lectius és l’edat. En la taula següent podem veure com la mitjana dels salaris bruts anuals de les joves assalariades de fins a 25 anys no arriba als 11.000 euros, el que suposa que les joves catalanes no ens podem considerar ni mileuristes.  Tot i que per al 2019 aquesta xifra probablement haurà crescut lleugerament, la situació no deixa de demostrar la precarietat en què aquest col·lectiu viu.

Salari brut anual. Catalunya 2016

Edat

Homes

Dones

Mitjana

<25 anys

11.880,16

9.587,48 (*)

10.809,83

25-34 anys

20.899,28

18.013,37

19.522,21

35-44 anys

27.675,98

22.600,09

25.255,98

45-54 anys

30.958,13

22.210,96

26.701,36

>54 anys

31.856,89

21.898,34

26.933,50

Salari brut anual mitjà

27.572,76

21.110,34

24.454,64

(*) Estimació amb alta variabilitat.

Font: Idescat amb dades base de l’INE. Enquesta anual d’estructura salarial.

https://www.idescat.cat/indicadors/?id=anuals&n=10400&t=201600

A més a més, trobem que en tots els rangs d’edat hi ha diferències salarials entre el gènere femení i masculí. Concretament, per al grup d’edat de 25-34 anys la diferència salarial entre el gènere femení i el masculí és d’aproximadament 2900 euros bruts anuals, que suposa una diferència de 240 euros mensuals. Però si ens fixem en els grups d’edat superiors, veiem que la mitjana salarial entre homes i dones varia fins a arribar a una diferència de quasi 10.000 euros anuals, que representa 830 euros mensuals menys per les dones.

Tot i que les dades actuals probablement serien lleugerament més elevades, la diferència que trobem entre la mitjana del salari brut anual de les dones respecte a la dels homes no varia, a mesura que augmenta l’edat, també augmenta la bretxa salarial de gènere.

La precarietat del mercat laboral d’avui en dia és un fenomen que s’està normalitzant. Tant n’és així, que les males condicions laborals associades al col·lectiu de les joves s’estan començant a assimilar com a característiques pròpies del mercat de treball i, per tant, no només condicionen a les joves en la seva condició de jovent, sinó que s’estan començant a perllongar al llarg de la vida d’aquestes generacions. Això deixa una forta marca entre la trajectòria vital d’aquestes en comparació a les generacions de les últimes dècades.

Així, tot i tenir les generacions més formades, podem veure com s’està produint un estancament salarial, que, encara que aquest va lligat també a la classe social, serà una característica pròpia del jovent actual.

Com a afegit a aquesta situació, trobem que el lloguer mitjà a Barcelona per al 2018 es troba en 929 euros1, fet que ajuda a entendre perquè cada vegada més els models de convivència es basen en llars no nuclears o pisos compartits (sobretot entre les joves, però que cada vegada engloba edats més elevades), o perquè està creixent el moviment migratori de les joves de la ciutat cap a pobles dels voltants. També ajuda a entendre perquè hi ha tant de moviment migratori de joves cap a altres països en la recerca de la millora de condicions salarials.

En aquest sentit, manquen polítiques públiques dedicades a la millora de la situació laboral de les joves i el seu futur. És important centrar recursos en polítiques de joventut per afrontar els entrebancs contra els quals lluita el nostre col·lectiu.

MAIG | MES DE LA CLASSE TREBALLADORA

MAIG

El mes de maig ve marcat des del primer dia, mai millor dit, pel Primer de Maig, Dia Internacional de les Treballadores, la jornada reivindicativa del moviment obrer mundial i de les sindicalistes.

Aquesta jornada de lluita pels drets de les persones treballadores fou establerta al Congrés obrer socialista celebrat a París 1889. S’hi va decidir que, en homenatge als Màrtirs de Chicago, treballadors anarquistes executats als EUA acusats dels fets d’Haymarket, l’1 de maig seria el dia de protesta i de reclamacions obreres. En aquell moment, la gran reivindicació que es va portar a terme va ser la jornada de 8 hores. Per assolir-lo van utilitzar l’instrument sindical per excel·lència, la vaga, usat cada 1 de maig per forçar la patronal i els estats liberals a acceptar la jornada de 8 hores. La campanya va tenir molt d’èxit i, a poc a poc, aquesta diada sindicalista va prendre importància i es va consolidar com una jornada de lluita de tot el moviment obrer mundial, més enllà de les tendències i faccions ideològiques.

A casa nostra l’ocupació és cada vegada més precària, augmenten les formes d’explotació laboral i els salaris no creixen al mateix nivell que els preus de compra. Les dones continuen sent discriminades a la feina, i el seu sou és un 26% inferior al dels homes. Els joves se’n van del país buscant un futur millor i moltes pensions tenen quanties miserables, per sota del llindar de la pobresa. Així doncs, és un dia també per portar les reivindicacions dels centres de treball al carrer i reclamar que la veu dels treballadors i les treballadores sigui escoltada, i les seves peticions, ateses.

Cal reivindicar i reclamar més igualtat, millor ocupació, salaris més alts i pensions dignes, fent extensiva la reivindicació a totes les esferes que afecten les condicions de vida de la classe treballadora. Ha de ser, doncs, una suma de lluites per construir una societat millor que uneixin tot el moviment obrer a la recerca del consens i el diàleg.

CONCEPTES CLAU

  • Forces productives: Conjunt de mitjans de producció disponibles en un moment i en un sistema econòmic determinats per a dur a terme un procés de producció. Són forces productives els béns de capital, les primeres matèries i les treballadores.
  • Lluita de classes: Contraposició hostil entre les diferents classes socials, especialment entre la classe obrera i la capitalista.
  • Plusvàlua: Augment en el valor d’una cosa per causes extrínseques sense que s’hi hagi fet cap millora. En la teoria marxista, guany que l’empresariat capitalista treu en fer produir a les treballadores més del necessari per recuperar el salari que els paga.
  • Precarietat: Terme format a partir dels termes precarietat i proletariat que s’utilitza per designar el conjunt de treballadores que tenen un contracte laboral precari. L’economista britànic Guy Standing considera el precariat com una nova clase social.
  • Salari: Rendes rebudes per la treballadora en contrapartida a la seva col·laboració en el procés productiu.
  • Sindicalisme: Sistema d’organització obrera per mitjà de sindicats.
  • Sindicat: Associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials comuns a totes les associades, especialment associació obrera.

Pots descarregar-te el bloc lingüístic complet i l’agenda en el següent enllaç: BLOC LINGÜÍSTIC DE L’AVALOT

PORTADA BLOC LINGÜÍSTIC