• PRECARIETAT JUVENIL

Èxit en la convocatòria del Primer de Maig

El Primer de Maig, Dia Internacional de les Treballadores, les joves de la UGT ens vam reunir a la manifestació que va recórrer la Via Laietana. Sota el lema “PER UNA VIDA DIGNA“, vam aprofitar per celebrar la diada des de la reivindicació i la lluita, posant en relleu que les joves tenim dret a desenvolupar el nostre projecte de vida al nostre país!

La jornada va ser tot un èxit i volem agrair a totes les persones que us vau sumar a les reivindicacions de l’Avalot i vam formar una marea rosa a la manifestació! Continuem organitzant el jovent de classe treballadora, continuem en lluita per canviar el nostre present. Visca el Primer de Maig, visca la lluita de la classe treballadora!         

A continuació us deixem un petit recull de fotos:

1M 1M 1M 1M 1M 1M 1M 1M 1M 1M 1M 1M 1M 1M 1M 1M
1M 1M1M1M

 

I el video-resum de la jornada:

 

 

Sobrequalificació juvenil – 4 de cada 10 joves tenen feines que no corresponen al seu nivell d’estudis

SOBREQUALIFICACIÓ JUVENIL

El mercat laboral no ha evolucionat ni al mateix ritme ni en la mateixa direcció que ho ha fet el sector educatiu. Mentre en les últimes dècades s’ha viscut un fort període expansiu a nivell educatiu, la demanda i contractació de personal qualificat no està aconseguint absorbir aquesta població. 

Segons l’Idescat s’entén per sobrequalificació juvenil la proporció de la població juvenil amb un alt nivell formatiu ocupada en posicions que requereixen una qualificació inferior, respecte el total de la població juvenil ocupada amb un alt nivell formatiu.

La manca d’ocupacions és un dels principals problemes que trobem al mercat laboral. El nombre de joves amb un alt nivell de formació és molt elevat, però la manca de recursos del mercat laboral fa que aquest no respongui a les seves expectatives, de manera que no només s’augmenta la distància entre els nivells de formació i les categories professionals assolides, sinó que també augmenten les xifres de precarietat. Per tant, la inversió formativa de les joves no es rendibilitza. Així, podem veure aquesta situació reflectida en la quantitat de joves que, tot i desenvolupar funcions vinculades a certs càrrecs, estan contractats amb categories professionals de rangs inferiors.

A continuació s’exposa una taula elaborada a partir de les dades recollides per l’Institut Nacional d’Estadística on es mostra una progressió de les dades de la sobrequalificació juvenil durant els darrers anys.

A través de l’Enquesta de la Població Activa (EPA), trobem els següents valors:

Sobrequalificació (%)

Any

Pobl. 25-35 anys

Homes

Dones

2017

37,90

34,77

41,02

2016

38,09

34,68

41,35

2015

37,57

36,38

38,68

2014

37,55

36,48

38,61

2013

36,23

34,64

37,83

2012

35,06

33,58

36,56

2011

48,57

43,45

53,72

2010

49,29

45,42

53,48

2009

29,85

28,28

31,63

2008

31,05

30,74

31,41

2007

29,74

30,09

29,32

2006

28,99

30,56

26,95

2005

29,54

29,44

29,66

2004

29,22

30,73

27,15

2003

29,09

30,78

26,74

2002

27,20

27,93

26,12

2001

24,83

25,46

23,87

2000

22,91

23,22

22,44

Font: Enquesta de Població Activa (Institut d’Estadística de Catalunya i Instituto Nacional de Estadística).

Observacions: Alt nivell formatiu; nivell 5 o 6 de la Classificació Internacional Normalitzada d’Educació de l’any 1997.

Ocupacions que requereixen una qualificació inferior: nivell 4 a 9 de la Classificació Nacional d’Ocupacions de l’any 1994.

La taxa de sobrequalificació juvenil de l’últim any recollit, per a la població de 25 a 35 anys és d’un 37.9%. Això vol dir que de cada 10 joves, pràcticament 4 tenen feines que no corresponen al seu nivell d’estudis i que, per tant, treballen en categories inferiors a les que podrien assumir i per les quals s’haurien format. A més a més, tot i que la mitjana de les taxes de sobrequalificació és elevada tant per a nois com per a noies, podem observar majors taxes de sobrequalificació per al sector femení.

Així, la inversió en educació és percebuda a nivell individual com un mecanisme per millorar la pròpia posició a l’hora de competir en un mercat de treball precaritzat, però les dades mostren que actualment alts nivells de formació poden desembocar d’igual manera a baixos càrrecs professionals, equivalents a categories amb requisits de formació molt inferiors.

Les joves formem el col·lectiu més propens a la sobrequalificació, ja que, sovint la falta d’experiència fa que tot i haver acabat els estudis, els càrrecs professionals als que tenim accés siguin més baixos. Aquest fenomen no és necessàriament preocupant si és de caràcter transitori, de manera que amb l’edat s’hauria d’anar reduint ja que al tenir experiència i formació poc a poc es pot escalar en el rang de professions. Malauradament, però, aquesta situació persisteix al llarg de la vida professional de moltes persones.

PER UNA VIDA DIGNA – Manifest Primer de Maig

PRIMER DE MAIG

PER UNA VIDA DIGNA, SURT AL CARRER EL PRIMER DE MAIG

El Primer de Maig és el Dia Internacional de les Treballadores, la jornada reivindicativa del moviment obrer. Per l’Avalot és la jornada més important de l’any i, com sempre, aprofitarem també per celebrar la diada des de la reivindicació i la lluita.

És per això que sota el lema “PER UNA VIDA DIGNA” pretenem donar visibilitat a les nostres reivindicacions, volem posar de relleu que les joves tenim dret a desenvolupar el nostre projecte de vida al nostre país!

Ens trobarem a Plaça Urquinaona a les 11h per assistir a la gran manifestació i després vindrem totes juntes a la Plaça Vázquez Montalbán, per dinar (cap a les 13:45h) a la botifarrada que prepara la UGT de Catalunya, on tenim preparada una llista de cançons reivindicatives, perquè amb un bon ritme de fons la revolució és més divertida!

Esperem comptar amb la vostra presència en aquest dia tan important, us anirem desvelant tots els detalls i sorpreses al llarg del mes d’abril, així que molta atenció al nostre web i a les nostres xarxes socials.

Vine al Primer de Maig i manifesta’t per una vida digna!

PER UNA VIDA DIGNA, LLUITEM CONTRA L’ATUR

A Catalunya segueix creixent any a any la proporció de joves que es troben a l’atur. Actualment hi ha 135.500 joves a l’atur, que són 1.700 joves més que l’any anterior.

L’atur juvenil és més del doble que l’atur general, les joves som un col•lectiu amb més risc d’exclusió.

Tot i que des de 2008 la taxa d’atur femení havia estat inferior a la masculina, actualment l’atur afecta més a les dones joves (21,4%) que als homes joves (19,5%).

En els últims deu anys s’han destruït 330.200 llocs de treball ocupats per joves.

La taxa d’atur es dispara quan parlem del tram de població de menys edat (de 16 a 24 anys), de les joves sense estudis post obligatoris i de les joves estrangeres.

PER UNA VIDA DIGNA, ACABEM AMB EL RISC D’EXCLUSIÓ

• L’atur de llarga durada és la gent que està desocupada i busca feina activament des de fa un any o més.

A més de mostrar-nos les dificultats de les persones aturades per trobar feina també és un indicador del risc d’exclusió social i professional.

Estar en una situació d’atur durant un període prolongat pot tenir conseqüències al llarg de tota la trajectòria laboral de la jove, excloent-la de la societat.

Actualment un 5’5% de la població jove fa més d’un any que busca feina activament i que està en risc d’exclusió per la manca d’oportunitats laborals.

PER UNA VIDA DIGNA, MILLOREM LES PRESTACIONS

Únicament el 7’5% de les persones joves aturades tenen accés a la prestació per desocupació.

L’any 2009 el percentatge de gent jove a l’atur que estava coberta per alguna prestació o subsidi era del 25%. En els darrers deu anys ha disminuït en vint punts percentuals.

Moltes de les joves que es troben en situació d’atur o bé no han cotitzat encara o ho han fet durant molt poc temps, ja sigui perquè busquen la seva primera feina o perquè han tingut feines amb contractacions precàries o fins i tot sense contracte.

PER UNA VIDA DIGNA, ERRADIQUEM LA TEMPORALITAT

La temporalitat laboral és un indicador clau de la precarietat. Actualment s’observa una tendència a l’alça que indica que les noves ocupacions són principalment temporals.

De tots els contractes temporals que s’han registrat a Catalunya per a aquest any, més del 50% pertany al col•lectiu de joves.

Si tenim en compte la població jove, el nombre de contractes temporals registrats representa un 88% del total. I d’aquest 88%, la meitat són contractes de menys d’un mes.

Per cada 8 contractes temporals, se’n fa 1 d’indefinit.

PER UNA VIDA DIGNA, FRENEM LA PARCIALITAT INVOLUNTÀRIA

La parcialitat és la taxa que ens indica la proporció juvenil ocupada a temps parcial respecte al total de la població juvenil ocupada.

En l’actualitat, el 28% de les joves treballa a temps parcial, proporció que gairebé duplica la taxa de parcialitat de la resta de la població (15%).

Dins de l’ocupació juvenil, la jornada parcial creix amb molta més intensitat (+8,7%) que la jornada a temps complet (+3,6%), fent que la taxa de parcialitat augmenti diversos punts percentuals any rere any.

Tot i que treballar a temps parcial pot ser considerada una opció desitjable segons el cas, el fet que en els darrers anys s’hagi multiplicat quasi per quatre la taxa de parcialitat entre les joves ens indica que, probablement, no és una modalitat escollida.

PER UNA VIDA DIGNA, REGULEM LA SOBREQUALIFICACIÓ

La taxa de sobrequalificació és la proporció de la població juvenil amb un alt nivell formatiu ocupada en posicions que requereixen una qualificació inferior.

Tot i tenir unes qualificacions en general superiors a les de la població adulta, la població jove està menys ocupada en les feines més qualificades, sent el sector d’activitat majoritari el de restauració i venedors.

La manca d’ocupacions qualificades és un problema perquè la inversió formativa de les joves no es rendibilitza de manera suficient.

La taxa de sobrequalificació en el col•lectiu jove és d’un 37,8%. Això vol dir que de cada 10 joves, pràcticament 4 tenen feines que no corresponen al seu nivell de formació i que treballen en categories inferiors a les que podrien assumir.

PER UNA VIDA DIGNA, FACILITEM L’EMANCIPACIÓ

Les condicions laborals precàries, conjuntament amb l’augment del cost dels habitatges, són els principals motius que impossibiliten l’emancipació, creant una equació que afecta negativament i directament a la impossibilitat a l’accés de l’habitatge.

Les joves catalanes hem de destinar tots els teus ingressos durant 12’2 anys per poder comprar un habitatge i el nostre sou mitjà és insuficient per poder llogar un pis sense presentar un aval.

La taxa d’emancipació de les joves ha passat durant l’última dècada del 32,6% al 23,8%.

El 43% de les joves no ens podem emancipar tot i percebre un sou i només el 7,1% de les joves catalanes poden emancipar-se soles sense haver de compartir habitatge amb ningú altre que aporti ingressos.

Entre les joves de fins a 30 anys, la forma més comuna de convivència és amb les progenitores (52,7%).

PER UNA VIDA DIGNA, ATUREM L’EXILI JUVENIL

Aquest context de crisi i la manca d’oportunitats laborals dignes, fa que moltes joves decideixin marxar a buscar feina a altres països. Sobretot en casos de joves amb alts nivells de formació, que han invertit molt de temps i diners per poder créixer professionalment i aspirar a una carrera laboral digna, i que es troben estancats en categories professionals i empreses que no corresponen a la seva situació o on no tenen possibilitats reals de creixement.

Sovint aquestes joves troben reconegut el seu valor en altres països, on se’ls hi donen les oportunitats de creixement i estabilitat que aquí no troben.

En l’últim any el nombre de joves catalanes que emigren a l’estranger ha augmentat en un 6,38% i s’ha situat en 302.525 persones.

És necessari que s’estableixin polítiques per a que el jovent no es vegi en l’obligació de marxar i mesures per fomentar el retorn de les milers de joves que han marxat, permetent que desenvolupin el seu projecte de vida a Catalunya. Si facilitem que aquestes persones puguin retornar al seu país d’origen, recuperarem la inversió en educació i el talent exiliat.

Descarrega’t el material:

Fem difusió!

EPA quart trimestre: més atur i més temporalitat juvenil

EPA

 

El 2018 ha finalitzat amb una taxa d’atur juvenil del 27,65%, la qual cosa suposa que l’atur juvenil s’ha incrementat l’últim trimestre de l’any en 3.300 joves i en 2.300 joves respecte al mateix període de l’any 2017. Les joves patim en l’actualitat el 18,83% del total de l’atur i superem l’atur general en 19 punts percentuals.

El perfil de les joves més castigades per l’atur són aquelles sense estudis post obligatoris i estrangeres. A més, a diferència dels anteriors trimestres, la taxa d’atur el dia d’avui afecta més a les dones joves que als homes joves, una tendència que s’inverteix en el cas de l’atur de llarga durada. Cal a dir que aquesta discriminació es dóna tot i que les dones estan més formades i patim una taxa de sobrequalificació més alta, ocupant llocs de feina menys valorats social i econòmicament. Aquestes dades ens confirmen que la precarietat laboral té rostre de dona jove migrada, com des fa anys venim denunciant des de lAvalot.

Respecte a aquest, un 5,5% de la població jove fa més d’un any que està desocupada i busca feina. Aquesta taxa ens mostra les dificultats que tenim per trobar feina i, a més, és un indicador del risc d’exclusió social: una de cada cinc treballadores joves està en risc de pobresa. Estar aturada durant un temps tan prolongat té conseqüències negatives durant tota la trajectòria laboral de la persona i dificulta la cerca de feina en el futur.

Pel que fa a la contractació temporal, aquesta també afecta molt més a les persones joves: el 64,15% de les joves treballadores patim un contracte temporal, sent el de les persones majors de 30 anys del 22,6%. És a dir, la taxa de temporalitat juvenil triplica la taxa general. Des de fa deu anys totes les enquestes de població activa ens indiquen una tendència a l’alça que confirma que les noves ocupacions de les joves són feines temporals.

Tot i la creació neta d’ocupació juvenil, des de l’Avalot volem denunciar que aquests llocs de treball són cada cop més precaris i l’objectiu no ha de ser només que les joves trobin una ocupació, sinó que aquesta sigui estable i de qualitat. L’estacionalitat, la parcialitat, la temporalitat i la precarietat són els trets distintius de l’ocupació que s’està creant des de la crisi. La manca de qualitat de l’ocupació llastra també la qualitat del nostre teixit productiu i deriva en una qüestió de bloqueig vital per desenvolupar-nos com a persones. Reclamem doncs mesures actives urgents i un veritable canvi del model productiu que ens permeti crear el nostre projecte de vida en condicions òptimes allà on vulguem.