• PRECARIETAT JUVENIL

Tornen les rebaixes d’estiu

Rebaixes

Aquesta campanya de rebaixes d’estiu és molt esperada pels empresaris ja que creuen que les xifra de vendes del primer semestre no ha assolit els objectius desitjats i confien en remuntar ara els números.

Desafortunadament per les treballadores i els treballadors del sector de comerç el mecanisme mes ràpid per ampliar els beneficis es augmentar les vendes i mantenir o reduir els costos de personal. Per això encara que molts mitjans de comunicació recullen manifestacions de la patronal que asseguren que la contractació s’incrementarà en aproximadament 35.000 llocs de treball a Catalunya, nosaltres sabem que aquestes dades no són reals.

Quant les empreses anuncien aquesta gran quantitat de creació d’ocupació no estan parlant de contractes temporals per tota la campanya, sinó que en molts casos són contractes només per una setmana o fins i tots per dies i majoritàriament a temps parcial, per tant la xifra real de contractació es redueix a menys de la meitat.

D’altra banda considerem que aquesta contractació és totalment insuficient ja que des de la crisi s’han perdut 100.000 llocs de treball que a dia d’avui no s’han recuperat, per tant vol dir que s’haurà de realitzar la mateixa càrrega de treball amb moltíssims venedors i venedores menys amb el consegüent empitjorament de les condicions laborals (l’any 2008 la població ocupada al sector de comerç a Catalunya era aproximadament de 425.000 persones, en canvi actualment no arriba als 326.000).

A més, no podem oblidar que parlem d’un sector molt precaritzat, amb salaris baixos, treball en festius sense compensació, jornades irregulars,… composat majoritàriament per dones, representen un 70% de les persones treballadores, de les quals al voltant del 72% son mares. Condicions que fan pràcticament impossible la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.

Per tot això des del Sector de Comerç de la UGT denunciem un any mes les condicions laborals de les treballadores i treballadors en aquesta campanya de rebaixes. És imprescindible que es generi l’ocupació necessària per arribar al volum de treballadors d’abans de la crisi i és essencial que aquesta ocupació sigui de qualitat, és a dir, contractes que un cop finalitzada la campanya es transformin en indefinits, contractes a jornada complerta i per suposat contractes que incorporin formació per tornar a professionalitzar el sector.

Sector de Comerç de la UGT de Catalunya

Èxit en la convocatòria del Primer de Maig

El Primer de Maig, Dia Internacional de les Treballadores, les joves de la UGT ens vam reunir a la manifestació que va recórrer la Via Laietana. Sota el lema “PER UNA VIDA DIGNA“, vam aprofitar per celebrar la diada des de la reivindicació i la lluita, posant en relleu que les joves tenim dret a desenvolupar el nostre projecte de vida al nostre país!

La jornada va ser tot un èxit i volem agrair a totes les persones que us vau sumar a les reivindicacions de l’Avalot i vam formar una marea rosa a la manifestació! Continuem organitzant el jovent de classe treballadora, continuem en lluita per canviar el nostre present. Visca el Primer de Maig, visca la lluita de la classe treballadora!         

A continuació us deixem un petit recull de fotos:

1M 1M 1M 1M 1M 1M 1M 1M 1M 1M 1M 1M 1M 1M 1M 1M
1M 1M1M1M

 

I el video-resum de la jornada:

 

 

PER UNA VIDA DIGNA – Manifest Primer de Maig

PRIMER DE MAIG

PER UNA VIDA DIGNA, SURT AL CARRER EL PRIMER DE MAIG

El Primer de Maig és el Dia Internacional de les Treballadores, la jornada reivindicativa del moviment obrer. Per l’Avalot és la jornada més important de l’any i, com sempre, aprofitarem també per celebrar la diada des de la reivindicació i la lluita.

És per això que sota el lema “PER UNA VIDA DIGNA” pretenem donar visibilitat a les nostres reivindicacions, volem posar de relleu que les joves tenim dret a desenvolupar el nostre projecte de vida al nostre país!

Ens trobarem a Plaça Urquinaona a les 11h per assistir a la gran manifestació i després vindrem totes juntes a la Plaça Vázquez Montalbán, per dinar (cap a les 13:45h) a la botifarrada que prepara la UGT de Catalunya, on tenim preparada una llista de cançons reivindicatives, perquè amb un bon ritme de fons la revolució és més divertida!

Esperem comptar amb la vostra presència en aquest dia tan important, us anirem desvelant tots els detalls i sorpreses al llarg del mes d’abril, així que molta atenció al nostre web i a les nostres xarxes socials.

Vine al Primer de Maig i manifesta’t per una vida digna!

PER UNA VIDA DIGNA, LLUITEM CONTRA L’ATUR

A Catalunya segueix creixent any a any la proporció de joves que es troben a l’atur. Actualment hi ha 135.500 joves a l’atur, que són 1.700 joves més que l’any anterior.

L’atur juvenil és més del doble que l’atur general, les joves som un col•lectiu amb més risc d’exclusió.

Tot i que des de 2008 la taxa d’atur femení havia estat inferior a la masculina, actualment l’atur afecta més a les dones joves (21,4%) que als homes joves (19,5%).

En els últims deu anys s’han destruït 330.200 llocs de treball ocupats per joves.

La taxa d’atur es dispara quan parlem del tram de població de menys edat (de 16 a 24 anys), de les joves sense estudis post obligatoris i de les joves estrangeres.

PER UNA VIDA DIGNA, ACABEM AMB EL RISC D’EXCLUSIÓ

• L’atur de llarga durada és la gent que està desocupada i busca feina activament des de fa un any o més.

A més de mostrar-nos les dificultats de les persones aturades per trobar feina també és un indicador del risc d’exclusió social i professional.

Estar en una situació d’atur durant un període prolongat pot tenir conseqüències al llarg de tota la trajectòria laboral de la jove, excloent-la de la societat.

Actualment un 5’5% de la població jove fa més d’un any que busca feina activament i que està en risc d’exclusió per la manca d’oportunitats laborals.

PER UNA VIDA DIGNA, MILLOREM LES PRESTACIONS

Únicament el 7’5% de les persones joves aturades tenen accés a la prestació per desocupació.

L’any 2009 el percentatge de gent jove a l’atur que estava coberta per alguna prestació o subsidi era del 25%. En els darrers deu anys ha disminuït en vint punts percentuals.

Moltes de les joves que es troben en situació d’atur o bé no han cotitzat encara o ho han fet durant molt poc temps, ja sigui perquè busquen la seva primera feina o perquè han tingut feines amb contractacions precàries o fins i tot sense contracte.

PER UNA VIDA DIGNA, ERRADIQUEM LA TEMPORALITAT

La temporalitat laboral és un indicador clau de la precarietat. Actualment s’observa una tendència a l’alça que indica que les noves ocupacions són principalment temporals.

De tots els contractes temporals que s’han registrat a Catalunya per a aquest any, més del 50% pertany al col•lectiu de joves.

Si tenim en compte la població jove, el nombre de contractes temporals registrats representa un 88% del total. I d’aquest 88%, la meitat són contractes de menys d’un mes.

Per cada 8 contractes temporals, se’n fa 1 d’indefinit.

PER UNA VIDA DIGNA, FRENEM LA PARCIALITAT INVOLUNTÀRIA

La parcialitat és la taxa que ens indica la proporció juvenil ocupada a temps parcial respecte al total de la població juvenil ocupada.

En l’actualitat, el 28% de les joves treballa a temps parcial, proporció que gairebé duplica la taxa de parcialitat de la resta de la població (15%).

Dins de l’ocupació juvenil, la jornada parcial creix amb molta més intensitat (+8,7%) que la jornada a temps complet (+3,6%), fent que la taxa de parcialitat augmenti diversos punts percentuals any rere any.

Tot i que treballar a temps parcial pot ser considerada una opció desitjable segons el cas, el fet que en els darrers anys s’hagi multiplicat quasi per quatre la taxa de parcialitat entre les joves ens indica que, probablement, no és una modalitat escollida.

PER UNA VIDA DIGNA, REGULEM LA SOBREQUALIFICACIÓ

La taxa de sobrequalificació és la proporció de la població juvenil amb un alt nivell formatiu ocupada en posicions que requereixen una qualificació inferior.

Tot i tenir unes qualificacions en general superiors a les de la població adulta, la població jove està menys ocupada en les feines més qualificades, sent el sector d’activitat majoritari el de restauració i venedors.

La manca d’ocupacions qualificades és un problema perquè la inversió formativa de les joves no es rendibilitza de manera suficient.

La taxa de sobrequalificació en el col•lectiu jove és d’un 37,8%. Això vol dir que de cada 10 joves, pràcticament 4 tenen feines que no corresponen al seu nivell de formació i que treballen en categories inferiors a les que podrien assumir.

PER UNA VIDA DIGNA, FACILITEM L’EMANCIPACIÓ

Les condicions laborals precàries, conjuntament amb l’augment del cost dels habitatges, són els principals motius que impossibiliten l’emancipació, creant una equació que afecta negativament i directament a la impossibilitat a l’accés de l’habitatge.

Les joves catalanes hem de destinar tots els teus ingressos durant 12’2 anys per poder comprar un habitatge i el nostre sou mitjà és insuficient per poder llogar un pis sense presentar un aval.

La taxa d’emancipació de les joves ha passat durant l’última dècada del 32,6% al 23,8%.

El 43% de les joves no ens podem emancipar tot i percebre un sou i només el 7,1% de les joves catalanes poden emancipar-se soles sense haver de compartir habitatge amb ningú altre que aporti ingressos.

Entre les joves de fins a 30 anys, la forma més comuna de convivència és amb les progenitores (52,7%).

PER UNA VIDA DIGNA, ATUREM L’EXILI JUVENIL

Aquest context de crisi i la manca d’oportunitats laborals dignes, fa que moltes joves decideixin marxar a buscar feina a altres països. Sobretot en casos de joves amb alts nivells de formació, que han invertit molt de temps i diners per poder créixer professionalment i aspirar a una carrera laboral digna, i que es troben estancats en categories professionals i empreses que no corresponen a la seva situació o on no tenen possibilitats reals de creixement.

Sovint aquestes joves troben reconegut el seu valor en altres països, on se’ls hi donen les oportunitats de creixement i estabilitat que aquí no troben.

En l’últim any el nombre de joves catalanes que emigren a l’estranger ha augmentat en un 6,38% i s’ha situat en 302.525 persones.

És necessari que s’estableixin polítiques per a que el jovent no es vegi en l’obligació de marxar i mesures per fomentar el retorn de les milers de joves que han marxat, permetent que desenvolupin el seu projecte de vida a Catalunya. Si facilitem que aquestes persones puguin retornar al seu país d’origen, recuperarem la inversió en educació i el talent exiliat.

Descarrega’t el material:

Fem difusió!

TEMPORALITAT JUVENIL – Només són indefinits el 12% dels contractes de les joves a Catalunya

TEMPORALITAT JUVENIL

Una de les principals característiques que defineixen el mercat de treball a l’estat espanyol és la precarietat. Les elevades xifres de desocupació i els baixos salaris en són alguns dels indicadors clau, com també ho és la temporalitat laboral.

El concepte de treball temporal defineix la situació en què una persona és contractada per a realitzar tasques d’una determinada duració. Recolzada per la modernització i el nou concepte de flexibilitat al mercat de treball, la temporalitat a Espanya ha viscut un període de creixement intens i una falsa legitimació.

La taxa de temporalitat laboral juvenil ha augmentat un 15% la última dècada. Això significa que, concretament, de tots els contractes temporals que s’han registrat a Catalunya per a aquest any, més del 50% pertany al col·lectiu de joves entre 16 i 29 anys. Però si fem una valoració de les xifres centrant-nos en aquest col·lectiu, el nombre de contractes temporals registrats a joves d’entre 19 i 29 anys, representa un 87,9% del total de contractes realitzats a aquest mateix grup. Per tant, només un 12,1% del total de contractes laborals realitzats a joves de 19 a 29, són indefinits.

Contractes de treball registrats, per grups d’edat. 2018

Modalitat

<19a

%

20-24a

%

25-29a

%

Total <30 a

Indefinits

19257

8,85%

67976

11%

81681

15%

12%

Temporals

198276

91,15%

577604

89%

456023

85%

88%

Total

217533

100%

645580

100%

537704

100%

100%

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat.

Des de la Reforma Laboral del 1984, l’ús dels contractes laborals ha augmentat constantment, l’únic moment en què el percentatge de contractes temporals s’ha reduït ha sigut amb la crisi econòmica. Del 2008 al 2013 aquesta modalitat de contractació va disminuir però precisament va fer-ho perquè va ser el primer col·lectiu que va veure’s afectat per la destrucció de l’ocupació.

La majoria de contractes temporals són involuntaris per part de les treballadores i habitualment es vinculen a categories professionals inferiors a les que realment s’assumeixen. El mal ús i la poca regulació d’aquest tipus de contractes a les empreses fa que en comptes de realitzar-se de manera pertinent, s’utilitzin per a encadenar contractes temporals en substitució d’una posició que podria ocupar una persona amb un contracte indefinit.

És a dir, les empreses recorren a aquesta modalitat de contractació per tal d’evitar-se costos en cas d’acomiadament de la treballadora. Aprofiten el marc legal per tal d’anar concatenant contractes temporals, tot i saber que si no s’ajusten a l’objecte d’aquest esdevenen en frau de llei.

Una elevada temporalitat en la societat augmenta el risc de pobresa i denota precarietat, a més a més dificulta als individus créixer en base a una carrera professional. Per tant, aquest fenomen crea una situació d’inseguretat laboral i econòmica que afecta no només als projectes laborals sinó també als projectes de vida dels joves, i això es veu reflectit en dades com la mitjana d’edat d’emancipació o les taxes de natalitat.

Des de l’Avalot considerem que és important restringir l’ús dels contractes temporals i reformar la llei recolzant a les treballadores, fomentar la contractació indefinida i augmentar la seguretat jurídica en els acomiadaments. La taxa de temporalitat podria ser pràcticament del 0-1% ja que la majoria de contractacions temporals poden substituir-se per contractes indefinits o per contractes fix-discontinu en casos de sectors estacionals.

EPA quart trimestre: més atur i més temporalitat juvenil

EPA

 

El 2018 ha finalitzat amb una taxa d’atur juvenil del 27,65%, la qual cosa suposa que l’atur juvenil s’ha incrementat l’últim trimestre de l’any en 3.300 joves i en 2.300 joves respecte al mateix període de l’any 2017. Les joves patim en l’actualitat el 18,83% del total de l’atur i superem l’atur general en 19 punts percentuals.

El perfil de les joves més castigades per l’atur són aquelles sense estudis post obligatoris i estrangeres. A més, a diferència dels anteriors trimestres, la taxa d’atur el dia d’avui afecta més a les dones joves que als homes joves, una tendència que s’inverteix en el cas de l’atur de llarga durada. Cal a dir que aquesta discriminació es dóna tot i que les dones estan més formades i patim una taxa de sobrequalificació més alta, ocupant llocs de feina menys valorats social i econòmicament. Aquestes dades ens confirmen que la precarietat laboral té rostre de dona jove migrada, com des fa anys venim denunciant des de lAvalot.

Respecte a aquest, un 5,5% de la població jove fa més d’un any que està desocupada i busca feina. Aquesta taxa ens mostra les dificultats que tenim per trobar feina i, a més, és un indicador del risc d’exclusió social: una de cada cinc treballadores joves està en risc de pobresa. Estar aturada durant un temps tan prolongat té conseqüències negatives durant tota la trajectòria laboral de la persona i dificulta la cerca de feina en el futur.

Pel que fa a la contractació temporal, aquesta també afecta molt més a les persones joves: el 64,15% de les joves treballadores patim un contracte temporal, sent el de les persones majors de 30 anys del 22,6%. És a dir, la taxa de temporalitat juvenil triplica la taxa general. Des de fa deu anys totes les enquestes de població activa ens indiquen una tendència a l’alça que confirma que les noves ocupacions de les joves són feines temporals.

Tot i la creació neta d’ocupació juvenil, des de l’Avalot volem denunciar que aquests llocs de treball són cada cop més precaris i l’objectiu no ha de ser només que les joves trobin una ocupació, sinó que aquesta sigui estable i de qualitat. L’estacionalitat, la parcialitat, la temporalitat i la precarietat són els trets distintius de l’ocupació que s’està creant des de la crisi. La manca de qualitat de l’ocupació llastra també la qualitat del nostre teixit productiu i deriva en una qüestió de bloqueig vital per desenvolupar-nos com a persones. Reclamem doncs mesures actives urgents i un veritable canvi del model productiu que ens permeti crear el nostre projecte de vida en condicions òptimes allà on vulguem.

La precarietat laboral s’evidencia més al Nadal

Nadal 2018Som en plena campanya de Reis i amb ella arriba un d’aquells moments de l’any en què la publicitat ens bombardeja i ens vol fer creure que entre llums i consum tot és felicitat i somriures. Però la realitat és, en molts casos, ben diferent.

Per a les joves és precisament una època nefasta a nivell laboral. Es disparen els contractes temporals, les hores extres i treballar en dies festius, tot això acompanyat d’uns salaris indignes. La campanya de Nadal és sens dubte un dels exemples més lamentables i, al mateix temps, més fidedigne de les condicions laborals i de vida que patim la majoria de joves. No només haurem de patir en la nostra pròpia carn el resultat de l’aplicació de les diferents reformes laborals, cadascuna pitjor que l’anterior, que s’han succeït a l’estat la darrera dècada. Sinó que a més haurem d’escoltar el mantra de la patronal, cercles d’empresaris i Govern exaltant les millores dels indicadors d’ocupació i atur que cada any, en aquestes dates, són utilitzades i intencionadament malinterpretades per a fer-nos creure que vivim una situació privilegiada. Des d’Avalot denunciem, una vegada més, les precàries condicions laborals i vitals que patim el jovent i que s’aguditzen en aquesta època de l’any.

També és una època en la qual s’evidencien moltes altres problemàtiques socials. Famílies que amb prou feines arriben a final de mes es veuran obligades a gastar el que no tenen en regals i ingents quantitats de menjar, mentre les grans superfícies els oferiran atractius plans de pagament per quotes que hipotecaran l’economia familiar per als mesos vinents. El consum energètic de les llums de nadal serà el contrapunt de totes aquelles que aquest hivern no encendran la calefacció per a la incapacitat de pagar les factures. És el que en diuen pobresa energètica; que no és res més que pobresa. El consum exacerbat que ens porta a comprar coses per un preu que multiplica per mil el salari percebut per les treballadores de les fàbriques deslocalitzades a les zones sud del planeta que l’han produït. O totes aquelles dones que carreguen sobre les seves espatlles la responsabilitat i la preparació de tot el necessari per a viure aquestes festes com se suposa que s’ha de fer. Grans menjars per a tota la família, compres i decoració de la casa que es tradueixen en hores i hores de feina reproductiva no remunerada. També serà el moment de l’any en què els rols de gènere i el sexisme s’inculcarà amb major intensitat a les més menudes de casa a través de joguines que reprodueixen les estructures de dominació i relacions de poder intrínseques al sistema patriarcal. Un sistema que tot i les desacreditacions, desaprovacions, desqualificacions i menysteniments que, molt probablement, ens dedicaran els nostres familiars en una bona sobretaula seguirem denunciant i combatent.

A l’Avalot seguirem denunciant i combatent l’aliança capital-patriarcat que ens vol callades i submises i que ens empeny a una vida de misèria i precarietat. Per un Nadal jove i combatiu.