EPA quart trimestre: més atur i més temporalitat juvenil

EPA

 

El 2018 ha finalitzat amb una taxa d’atur juvenil del 27,65%, la qual cosa suposa que l’atur juvenil s’ha incrementat l’últim trimestre de l’any en 3.300 joves i en 2.300 joves respecte al mateix període de l’any 2017. Les joves patim en l’actualitat el 18,83% del total de l’atur i superem l’atur general en 19 punts percentuals.

El perfil de les joves més castigades per l’atur són aquelles sense estudis post obligatoris i estrangeres. A més, a diferència dels anteriors trimestres, la taxa d’atur el dia d’avui afecta més a les dones joves que als homes joves, una tendència que s’inverteix en el cas de l’atur de llarga durada. Cal a dir que aquesta discriminació es dóna tot i que les dones estan més formades i patim una taxa de sobrequalificació més alta, ocupant llocs de feina menys valorats social i econòmicament. Aquestes dades ens confirmen que la precarietat laboral té rostre de dona jove migrada, com des fa anys venim denunciant des de lAvalot.

Respecte a aquest, un 5,5% de la població jove fa més d’un any que està desocupada i busca feina. Aquesta taxa ens mostra les dificultats que tenim per trobar feina i, a més, és un indicador del risc d’exclusió social: una de cada cinc treballadores joves està en risc de pobresa. Estar aturada durant un temps tan prolongat té conseqüències negatives durant tota la trajectòria laboral de la persona i dificulta la cerca de feina en el futur.

Pel que fa a la contractació temporal, aquesta també afecta molt més a les persones joves: el 64,15% de les joves treballadores patim un contracte temporal, sent el de les persones majors de 30 anys del 22,6%. És a dir, la taxa de temporalitat juvenil triplica la taxa general. Des de fa deu anys totes les enquestes de població activa ens indiquen una tendència a l’alça que confirma que les noves ocupacions de les joves són feines temporals.

Tot i la creació neta d’ocupació juvenil, des de l’Avalot volem denunciar que aquests llocs de treball són cada cop més precaris i l’objectiu no ha de ser només que les joves trobin una ocupació, sinó que aquesta sigui estable i de qualitat. L’estacionalitat, la parcialitat, la temporalitat i la precarietat són els trets distintius de l’ocupació que s’està creant des de la crisi. La manca de qualitat de l’ocupació llastra també la qualitat del nostre teixit productiu i deriva en una qüestió de bloqueig vital per desenvolupar-nos com a persones. Reclamem doncs mesures actives urgents i un veritable canvi del model productiu que ens permeti crear el nostre projecte de vida en condicions òptimes allà on vulguem.

La precarietat laboral s’evidencia més al Nadal

Nadal 2018Som en plena campanya de Reis i amb ella arriba un d’aquells moments de l’any en què la publicitat ens bombardeja i ens vol fer creure que entre llums i consum tot és felicitat i somriures. Però la realitat és, en molts casos, ben diferent.

Per a les joves és precisament una època nefasta a nivell laboral. Es disparen els contractes temporals, les hores extres i treballar en dies festius, tot això acompanyat d’uns salaris indignes. La campanya de Nadal és sens dubte un dels exemples més lamentables i, al mateix temps, més fidedigne de les condicions laborals i de vida que patim la majoria de joves. No només haurem de patir en la nostra pròpia carn el resultat de l’aplicació de les diferents reformes laborals, cadascuna pitjor que l’anterior, que s’han succeït a l’estat la darrera dècada. Sinó que a més haurem d’escoltar el mantra de la patronal, cercles d’empresaris i Govern exaltant les millores dels indicadors d’ocupació i atur que cada any, en aquestes dates, són utilitzades i intencionadament malinterpretades per a fer-nos creure que vivim una situació privilegiada. Des d’Avalot denunciem, una vegada més, les precàries condicions laborals i vitals que patim el jovent i que s’aguditzen en aquesta època de l’any.

També és una època en la qual s’evidencien moltes altres problemàtiques socials. Famílies que amb prou feines arriben a final de mes es veuran obligades a gastar el que no tenen en regals i ingents quantitats de menjar, mentre les grans superfícies els oferiran atractius plans de pagament per quotes que hipotecaran l’economia familiar per als mesos vinents. El consum energètic de les llums de nadal serà el contrapunt de totes aquelles que aquest hivern no encendran la calefacció per a la incapacitat de pagar les factures. És el que en diuen pobresa energètica; que no és res més que pobresa. El consum exacerbat que ens porta a comprar coses per un preu que multiplica per mil el salari percebut per les treballadores de les fàbriques deslocalitzades a les zones sud del planeta que l’han produït. O totes aquelles dones que carreguen sobre les seves espatlles la responsabilitat i la preparació de tot el necessari per a viure aquestes festes com se suposa que s’ha de fer. Grans menjars per a tota la família, compres i decoració de la casa que es tradueixen en hores i hores de feina reproductiva no remunerada. També serà el moment de l’any en què els rols de gènere i el sexisme s’inculcarà amb major intensitat a les més menudes de casa a través de joguines que reprodueixen les estructures de dominació i relacions de poder intrínseques al sistema patriarcal. Un sistema que tot i les desacreditacions, desaprovacions, desqualificacions i menysteniments que, molt probablement, ens dedicaran els nostres familiars en una bona sobretaula seguirem denunciant i combatent.

A l’Avalot seguirem denunciant i combatent l’aliança capital-patriarcat que ens vol callades i submises i que ens empeny a una vida de misèria i precarietat. Per un Nadal jove i combatiu.